Entrevista amb Karin Wanngård, alcaldessa de la capital de Suècia: Estocolm.
La ciutat d’Estocolm va comprometre’s amb el Pacte dels Alcaldes al 2008. Quina ha estat l’evolució des de llavors?
La ciutat d’Estocolm ha progressat de manera continua durant aquest període. Les emissions per càpita van passar de ser 3,5 tones al 2008 a menys de 3 tones per càpita al 2013.
Hem estat treballant en diferents àrees. En quant a la calefacció, fonts renovables per a la calefacció de districtes han substituït el carbó i el petroli. La ciutat ha sobrepassat les previsions d’estalvi energètic, reduint l’ús energètic en els seus propis edificis i en les empreses d’habitatge en un 11% entre el 2012 i el 2015. Les emissions en el sector de transports s’han reduït gràcies a un millor ús dels biofuels, que representen el 20% dels combustibles emprats per cotxes, camions i autobusos.
La ciutat s’ha imposat a si mateixa l’objectiu de no usar combustibles fòssils al 2040. S’està desenvolupant una estratègia especificant com aconseguir aquesta fita i com reduir les emissions a 2,3 tones per càpita al 2020.
Estocolm també està treballant en l’adaptació al canvi climàtic. Com veu la combinació d’accions d’adaptació i de mitigació?
És un fet que Estocolm està creixent a un ritme alt i també és veritat que busquem créixer d’una forma “climate-smart” (climàticament intel·ligent). El fet de ser “climate-smart” s’està veient traslladat en la construcció de 140.000 noves cases eficients energèticament, properes a la xarxa de transport públic, dissenyades amb el canvi climàtic en ment. L’àrea del port d’Estocolm, per exemple, està essent construïda d’acord amb alts estàndards d’actuació climàtica.
Per permetre aquestes solucions “climate-smart”, es destinaran 110 milions d’euros provinents del pressupost municipal a inversions climàtiques -per a la mitigació i per a l’adaptació- entre el 2015 i el 2018. Una ciutat “climate-smart” necessita col·laborar amb diversos actors de l’administració local, així com d’altres de privats i amb el Govern nacional. Una nova unitat climàtica es va crear a l’oficina executiva de l’Ajuntament per a coordinar i accelerar el procés de fer d’Estocolm una ciutat resistent al canvi climàtic i lliure de combustibles fòssils de cares al 2040.
Quins són els beneficis i reptes d’aquesta aproximació integradora?
Totes les accions i operacions locals han de promoure una visió de ciutat per a tothom. Ser una ciutat “climate-smart” és el prerequisit d’una Estocolm sostenible a nivell democràtic, econòmic i social. Una ciutat “climate-smart” estalviarà diners gràcies a l’estalvi energètic i els sistemes de conversió de residus en energia, incloent la producció de biogàs. La disminució del trànsit i combustibles nets incrementaran la qualitat de l’aire i faran la ciutat encara més atractiva. Una Estocolm resistent i adaptada al canvi climàtic també millorarà la qualitat de vida al transformar zones amb alt risc d’inundació gràcies a l’ús de sistemes ecològics que permetin a l’aigua prendre vies més segures. A més de la gestió de zones de risc i de l’adaptació, també es pot millorar la qualitat de vida a través de crear zones més segures i d’oci i generar solucions win-win per una ciutat per a tots.
El gran repte d’aquesta actuació és motivar i coordinar tots els usuaris rellevants al voltant d’aquesta visió comuna.
El Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia emfatitza les accions integrades: els signants han adoptat una actuació integrada envers la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Està considerant Estocolm comprometre’s també amb el nou Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia?
Estocolm va signar el Pacte dels Alcaldes al 2008 i també vam unir-nos a la iniciativa “Mayors Adapt” al 2014. Són grans iniciatives i unir-nos a elles va ser una decisió fàcil. Estocolm és un bon exemple de gestió pública consensual. Tenir un medi ambient sostenible ha estat una de les nostres màximes prioritats dels últims 20 anys i tal i com deia abans, hem establert un objectiu ambiciós pel 2040 per esdevenir una ciutat lliure de combustibles fòssils.
La mitigació i l’adaptació estan indubtablement interrelacionades al representar les causes i els efectes del canvi climàtic. Té molt de sentit unir aquestes dues iniciatives i Estocolm té la intenció de signar, esperem que al 2016, els objectius del Pacte dels Alcaldes pel 2030.
*A text from the Covenant of Mayors.
