INFORME Esmorzars Alcaldes.eu
“Innovació, Municipis i Persones: l’hora de les alcaldesses i dels alcaldes”
Experts de la ‘quàdruple hèlix’ (administració, universitats, empreses i ciutadania) enumeren alguns reptes dels municipis en l’adopció d’innovacions
“Per a integrar innovació cal superar el marc temporal de quatre anys que fixen les legislatures”
David Saldoni, President de l’Associació Catalana de Municipis
“Qui innova són les ciutats, no els ajuntaments”
Ferran Tarradellas, Director de la Representació de la Unió Europea a Catalunya
“Cal una “quàdruple hèlix” real, un ecosistema de col·laboració entre tots, que faci que hi hagi polítiques holístiques d’innovació i que la innovació sigui un fet diferencial dels territoris”
Maria Monzó, directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona
“La revolució tecnològica actual divergeix de les anteriors. Abans es produïen en un únic punt de la cadena de valor, però ara estem en canvis de tota la cadena de valor i cal una aposta decidida i a llarg termini per assumir tots aquests reptes”
Joan Romero, conseller delegat d’ACCIÓ
“Quan un està malalt va al CAP i si el facultatiu no el pot ajudar, el deriva a un especialista. Aquesta estructura organitzada serveix molt bé les necessitats socials de salut. Cal també una estructura organitzada per a la innovació, un sistema universal”
Artur Serra, director de recerca del Citilab
ESMORZARS ALCALDES.EU
Cornellà de Llobregat, 11 de maig de 2018
INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu –
“Innovació, Municipis i Persones: l’hora de les alcaldesses i dels alcaldes”
El passat 11 de maig de 2018, a les instal·lacions del Citilab de Cornellà, es va celebrar l’Esmorzar-Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i el propi Citilab, per a tractar sobre la interacció entre administració pública, acadèmia, empreses i ciutadania en la creació d’innovació social. S’hi van donar reunir 80 persones representants dels quatre àmbits esmentats. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Aigües de Barcelona, Urbaser, la Universitat Pompeu Fabra, i Xut Consulting.
Ponents:
La taula de ponents estava integrada per tres segments diferenciats. D’una banda, una taula principal integrada per:
Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i president de la sessió; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Unió Europea a Catalunya; Joan Romero, conseller delegat d’ACCIÓ; David Saldoni, president de l’Associació Catalana de Municipis; Maria Monzó, directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona.
De l’altra, es van disposar dues taules laterals que integraven representants de l’administració pública i del món de l’empresa i l’acadèmia. Concretament:
A la taula de l’administració pública: Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat; Jordi Bou, alcalde del Papiol; Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat; Astrid Desset, alcaldessa d’Anglès.
A la taula de l’empresa i l’acadèmia: Jordi Marin, Director General de Microsoft Catalunya i professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra; Artur Serra, director de Recerca del Citilab; José Luis Nuñez, expert en Smart Cities; David Massana, Director d’Administracions Públiques del Banc Sabadell.
La resta de l’auditori estava integrada per representants de la societat civil, tècnics, empresaris, polítics, acadèmics i mitjans de comunicació.
Prolegòmens:
El Sr. Eduard Berraondo dóna la benvinguda a tots els assistents i als participants de la taula i agraeix la seva presència a l’acte.
Seguidament, el Sr. Javier González, director del Citilab, també dóna la benvinguda i comparteix una reflexió sobre la necessitat social de canviar i adaptar-se als temps, i del paper de la innovació en fer possible aquests canvis.
Seguidament, el Sr. Berraondo reconeix els patrocinadors i les institucions aplegades a l’Esmorzar. Recorda la mecànica de funcionament l’acte i introdueix breument el tema i a cadascuna de les persones participants. Seguidament dona la paraula a l’alcalde de Cornellà.
Antonio Balmon també saluda els presents i recorda els orígens del Citilab. L’any 1995, explica, en uns terrenys mig desolats, i gràcies a l’impuls del Sr. Artur Serra, antropòleg, es va transformar un erm en el que actualment és un centre de referència en matèria d’innovació municipal i social. El barri va créixer al seu voltant. Des de la perspectiva, aleshores, de lluitar contra la clivella digital, s’ha aconseguit que tothom tingui accés a Internet. Però segueixen havent-hi altres clivelles. I el Citilab serveix per a fer tests i millorar les condicions de vida de les persones. A nivell escolar, s’han treballat temes d’addiccions, prevenció, seguretat, robòtica, creativitat, igualtat… La vida de les aules del Citilab està plena d’activitat. I no solament es tracta d’inventar, diu Balmon, sinó de transferir i aplicar les innovacions a la vida de la gent. L’equipament, a més, funciona les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Aquesta és una aposta de servei municipal que va més enllà de la ciutat.
A continuació, Ferran Tarradellas planteja el posicionament de la Unió Europea en relació a la innovació municipal. Explica que la Unió, que és l’administració més llunyana (geogràficament i administrativament) dels municipis, participa amb molt d’interès en la vida de les entitats locals. Diu que cal trobar solucions de problemes que ens afecten a nivell global/regional, però cal trobar la cooperació “en petit”. Diu que el 50% de la població del planeta viurà aviat en el 2% del territori, és a dir, a les ciutats. I diu que això té grans efectes sobre la innovació, i l’aplicació pràctica de les novetats. Recorda que Internet es va crear a nivell global, però que s’aplica a nivell local.
En aquest sentit, explica que la U.E. està treballant no sols en tecnologia sinó també en temes d’economia verda i circular. I que es proposen nombrosos ajuts econòmics cada any. Tarradellas clarifica que la Unió té un pressupost petit en termes relatius (d’un 1% o 1,2% del PIB Europeu), però grans en termes absoluts (d’uns 100.000 milions d’euros). Les dues principals activitats a les que es destinen aquests recursos és a l’equilibri del territori (fonamentalment amb la PAC) i la reducció de desigualtats (amb els fons estructurals). Però també diu que hi ha altres activitats addicionals, com ara la recerca. Així, els programes “Horitzó 2020” són els principals destinataris d’aquests fons, i tenen una gran aplicació sobre les PIMEs de tota Europa, que treballen a nivell local.
Tarradellas recorda finalment que el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, o Pla Junker, també és un instrument financer molt rellevant, que permet absorbir els riscos de certes inversions innovadores o d’infraestructures de llarga amortització, gràcies al paper avalador del Banc Europeu d’Inversions. Aquests fons han representat fins a 320.000 milions d’euros de finançament nou. Aquetes alternatives s’han de donar a conèixer perquè en projectes d’innovació, que tenen gran risc, representen un gran suport a la societat.
La paraula passa al president de l’Associació Catalana de Municipis. David Saldoni explica que el paper dels municipis és clau en el desenvolupament territorial, i que cada municipi té la seva idiosincràsia. Això significa que cadascú entén de forma diferent conceptes com ara l’emprenedoria, les startups, els microcrèdits i l’economia digital. Però més enllà del que significa cada cosa, el rellevant, diu Saldoni, és com s’ha de dur a terme tot això. “Mes enllà de la infraestructura importa l’ànima de les coses”, diu.
I així explica que l’actitud emprenedora s’hagi de tenir en tots els àmbits, i no sols en els empresarials. Per exemple, també la poden tenir els funcionaris dels ajuntaments, els investigadors, els polítics i la ciutadania. Emprendre vol dir tenir la voluntat de voler canviar les coses. “Estem poc acostumats a planificar grans coses, malgrat que treballem en plans estratègics. Els ajuntaments han de treballar també en projectes a 10-20 anys vista. I el problema que té això és que cal superar el marc temporal que fixen les legislatures.”, explica.
També diu que cal parlar de “concertació”, que vol dir trobar “amb qui ens podem ajuntar per fer les coses”. A nivell europeu s’impulsa que els territoris es concertin. Des de la Diputació i la Generalitat també es fa. Però, diu Saldoni, els ajuntaments només acostumen a concertar-se per caçar subvencions, i caldria fer-ho en major mesura, sense que el premi de la subvenció fos imprescindible.
La paraula es dóna ara a Maria Monzó, directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona. Monzó reflexiona sobre el títol de la jornada i comenta que les xifres oficials d’innovació a Catalunya reflecteixen que una de cada quatre empreses catalanes fan innovació de manera sistemàtica. La dada representa una evolució positiva, però encara és “insuficient” en un món amb tanta competitivitat. Cal una “quàdruple hèlix real, un ecosistema de col·laboració entre tots, que faci que hi hagi polítiques holístiques d’innovació i que la innovació sigui un fet diferencial dels territoris”. La innovació, diu, no només és tecnologia, sinó persones. Que les persones estiguin formades i motivades per emprar tecnologies. Les ciutats, com abans ha dit Ferran Tarradellas, es tornen clau en l’organització social de les persones i cal que hi hagi noves receptes per a la ciutat i la societat.
Monzó explica que la Direcció d’Innovació es va crear a Aigües de Barcelona fa 3 anys, per posar en valor tota la innovació que es feia a l’empresa. La missió i els valors de la companyia han donat lloc a una estratègia d’innovació sostenible que té traducció en el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i l’energia i en l’economia circular. És important esmentar que aquesta innovació es fa en col·laboració amb tots els agents i “stakeholders” de l’empresa.
A continuació es dona la paraula a Joan Romero, director d’ACCIÓ. Explica que al cap de l’any reben moltes propostes de nous projectes d’innovació, però creu que encara n’haurien d’arribar més. També diu que el concepte d’innovació ha canviat amb el temps. Abans era molt lineal i focalitzat en el camp acadèmic, de manera que només el podien fer algunes empreses. Ara s’ha democratitzat. La innovació ja val per a tots i per a tothom, i de la triple s’ha passat a la quàdruple hèlix. També hi ha hagut un canvi important en el model, que ja no es lineal, sinó sistèmic. Ara ja no es el mateix invertir un euro en innovació en una regió plena d’emprenedors que fer-ho en una zona erma. El talent es produeix a nivell local i les ciutats i municipis tenen un paper en reunir-lo. També hi ha l’element clau de la connexió, que permet guanyar massa critica i estar en contacte amb el coneixement disponible. A Catalunya les startup van creixent bé, però si encara hi ha alguna cosa que manca és la connexió.
Explica que ACCIÓ treballa molt en captar inversió estrangera. També recorda que les persones són l’element central de la innovació. S’ha produït un canvi en el paper que juguen les persones: ara ja no només són usuaris, sinó que participen en el propi procés de creació de la innovació. A Recorda finalment que ACCIÓ canalitza fons tant de la Generalitat com d’Europa, i que Catalunya suposa un 1.5 de la població europea, si bé recapta el 2,7% de fons.
Finalment, diu que estem en un moment clau perquè la revolució actual divergeix de les anteriors. Abans es produïen en un únic punt de la cadena de valor, però ara estem en canvis de tota la cadena de valor i cal una aposta decidida i a llarg termini per assumir tots aquests reptes.
El moderador passa la paraula a la taula dels municipis.
Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, explica el testimoni del seu municipi. Comenta que es important saber a partir de quin paradigma s’entén la innovació. Per a ells és un valor transversal que supera els propis valors tecnològics. La innovació social i el creixement intel·ligent han de garantir benestar i donar resposta als reptes que tenen les societats. La innovació permet noves maneres de plantejar-se nous i vells reptes. A Sant Boi aquesta idea ajuda a prendre decisions publiques i a vincular-se amb la ciutadania de manera distinta i a pensar en la ciutat de 2030 com a un ecosistema local, i no com un ajuntament. “Qui és innovador es la ciutat, no l’ajuntament”, diu.
També posa èmfasi en 3 elements de les polítiques que du a terme: la transparència i rendiment de comptes; la sostenibilitat, i la generació d’ocupació digna i de desenvolupament econòmic.
Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent, explica que tot i no ser una gran ciutat, la seva vila ha fet una proposta metropolitana i han volgut demanar als seus ciutadans de quina manera volen viure al municipi. Han fet un procés participatiu perquè la ciutadania redefineixi el pla general metropolità. En comptes de portar la HP, “parlem de cireres i de com hi podem integrar la universitat (UPC i UNED), a fi que els estudiants vinguin a veure com ens ajuden a combatre la plaga de la mosca Suzuki, que afecta les cireres”. També diu que faran treballar els pagesos en conjunt per tal que es posin d’acord i arribin a materialitzar projectes conjunts i potents. També diu que l’ajuntament parla amb l’AMB i el Consell Comarcal i, finalment, diu que els seus ciutadans participen en la cocreació d’idees.
Astrid Desset, alcaldessa d’Anglès comparteix 2 projectes innovadors de la seva vila, basats en programari lliure. Un és el portal Angles en Xarxa i l’altre es el de govern obert, (som.angles.cat). El primer és un portal on totes les ONG de la vila poden publicar activitats evitant solapar-se. El segon, que va ser distingit per la Fundació Carles Pi i Sunyer, és un portal de govern obert on la ciutadania hi pot votar mitjançant registre. El producte estella del portal és un mapa geo-referenciat amb les incidències del municipi. Quan algú n’indica una, el responsable municipal de l’àrea rep un avís i es posa a treballar. Quan es resol el problema, l’usuari també queda avisat.
Jordi Bou, alcalde del Papiol, diu que ells han d’innovar perquè estan molt propers a l’AMB i que estan “malmesos” per les nombroses infraestructures de transport que passen per la vora del poble. Bou aprofita l’ocasió per a presentar la primera fira de mobilitat sostenible que es celebrarà el 6-7 d’octubre, i que aportarà molt de debat sobre sostenibilitat i com cal gestionar transports públics en la zona propera a l’AMB.
Es dóna ara la paraula al sector empresarial i acadèmic de la taula.
Jordi Marin, director general de Microsoft Catalunya i professor associat de Ciències Polítiques de la UPF, explica que la seva empresa ha fet un gran canvi en els darrers anys gràcies a la constant innovació. S’ha fet combinant 2 perspectives: la recerca clàssica i la innovació oberta a partir d’un ecosistema basat en startups i emprenedors en què la companyia interacciona amb altres agents. El seu exemple serveix per respondre coses de les que han explicat els alcaldes anteriors.
En relació al territori diu que s’està produint una transformació radical digital. “En moltes empreses les veiem tots els dies: els ubers, els airbnb, etc. han transformat negocis clàssics. Això ha de passar igualment als governs, i es perquè les persones es transformen a l’igual que les empreses. No és només que els ajuntaments han d’adaptar-se als canvis disruptius, és que canviaran perquè la gent que els integra també canvia”.
Marin ha parlat dels rols dels ajuntaments: governar el territori, però no manar, sinó liderar. Crear xarxes, empoderar les persones, desenvolupar el talent i, finalment, crear les infraestructures del futur.
Artur Serra, director de recerca del Citilab ha dit que aquest any es celebra el centenari de les biblioteques públiques de Catalunya. L’escola i les biblioteques publiques van ser una mostra de la modernització del país i de la societat. Ara ja no hi ha innovacions semblants a les ciutats. Per això a Cornellà creuen que els laboratoris municipals son l’equivalent modern. El 1995, diu, l’objectiu era que tothom tingués internet. 20 anys després, tothom esta connectat però segueix havent atur juvenil, problemes ambientals, etc. i els mateixos problemes de fa anys. El repte és construir un sistema universal d’innovació, i no només de connectar-se, és crític. Les ciutats tenen accessos, però no les estructures d’innovació que tenen els científics (per això els laboratoris).
Cal que les persones sàpiguen afegir valor a partir d’internet, perquè si no en saben es produeix una fractura social, diu. Cal entendre que una cosa és l’accés a la innovació i l’altra és aprendre a innovar. Quan un està malalt va al CAP i si el facultatiu no el pot ajudar, el deriva a un especialista. Aquesta estructura organitzada serveix molt bé les necessitats socials de salut. Cal una estructura organitzada per a la innovació, un sistema universal.
Jose Luis Nuñez, expert en Smart Cities, explica que la innovació és un bé social que cal portar a totes parts: les escoles, l’administració, la societat civil, etc. I això implica la necessitat de fer un canvi cultural que tingui efectes reals en la vida de les persones. Es pregunta quin model d’innovació volem tenir, si el dels Estats Units o el d’Escandinàvia, on la innovació és compartida.
David Massana, de Banc Sabadell, explica que la seva institució sap que és a les ciutats on hi haurà en el futur les persones. En elles s’han d’atacar els problemes globals: desigualtat, canvi climàtic, etc. i, en això, els bancs poden treballar de diverses formes. Una d’elles és el finançament de projectes socials, però també poden portar inversors internacionals que busquen projectes sostenibles.
S’inicia ara un debat, introduït pel Sr. Berraondo, on els assistents prenen la paraula.
Joana Barbany, tinent d’alcalde d’innovació de Sant Cugat del Vallès diu que esta d’acord amb tot el que s’ha dit, però que calen canvis severs en les estructures locals. La mecànica dels concursos als que la llei obliga per a projectes plurianuals dificulta molt algunes coses bàsiques.
Jordi Marlès, alcalde de Llorenç del Penedès, explica que està d’acord amb la idea de David Saldoni de que sempre es parla en l’horitzó de les legislatures de 4 anys i que això cal replantejar-ho. Molts ajuntaments necessiten tenir més planificació. També parla de com a la seva vila donen la volta al problema dels nusos de comunicació, que han malmès el paisatge, però que obren l’oportunitat a l’eco-turisme.
Isidre Sierra que hi ha una cosa important dins del relat metropolità, i és el concepte de l’educació. No solament és necessària la innovació, sinó també cal que les famílies entenguin què és i paer a què serveix. I això comença a les escoles. Hi ha docents que intenten treballar per la innovació però es troben en dificultats davant de la incomprensió social.
David Saldoni també està d’acord amb l’Isidre. Les idees no son mesurables. Cal posar èmfasi en la legislació. I recorda que les lloses burocràtiques en ajuntaments que permeten pagar i contractar noves idees perquè cal satisfer un plec de clàusules.
Ramon Torre explica que les administracions públiques no solen tenir departament d’innovació, i que seria una idea a considerar.
Joan Romero explica que la transformació actual és important perquè genera noves activitats i oportunitats de negoci i anticipa que el perfil dels professionals canviarà radicalment. Això pot requerir un esforç per a les noves generacions, però a qui més esforç caldrà destinar és a les persones que provenen de generacions anteriors, a les quals caldrà reconvertir.
Finalment es dóna un torn de paraula a l’alcalde de Cornellà a fi de tancar l’acte.
Antonio Balmon reflexiona sobre els punts que s’han anat comentant en les successives ponències i, en conclusió, destaca la importància de poder pensar en mandats una mica més llargs que de 4 anys, que cal buscar els consensos en els temes bàsics i que cal entendre que la societat viu en un relat molt més fragmentat que el que existia antigament. Per això cal buscar els consensos per avançar.
El Sr. Berraondo agraeix les intervencions i convida els presents a fer-se una foto de grup.
Fotos: Nacho Roca/Alcaldes.eu
– Extens reportatge fotogràfic –
amb fotografies ampliades
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
