Per sort per a la ciutadania, l’aparent manca d’estabilitat parlamentària no ha impedit establir grans acords que beneficiaran la demarcació de Barcelona en els propers anys. Actors representants de totes les ideologies i interessos han aconseguit pactes que comprometen la inversió de molts milions d’euros en la millora del teixit productiu i que no descuiden la cohesió territorial. Les perspectives semblen bones, a tenor dels recents anuncis d’aquests agents clau.
A finals de juny passat, per exemple, l’AMB anunciava un Pla d’Inversions valorat en 378 milions d’euros, que seria acompanyat d’un Pla Social de 45 milions addicionals. En aquest marc s’hi compten inversions en espai públic, paisatge natural i urbà regits per principis de transició energètica i digital, que es combinaran amb projectes de foment de l’ocupació i la cohesió social. El resultat, segons pronostica l’entitat, és la reducció de les desigualtats i una àrea metropolitana més justa i pròspera.
En l’àmbit de les infraestructures de transport, també necessàries per a la vertebració del territori, han estat diversos els actors que anunciaven plans d’inversió equivalents. D’una banda, RENFE i Adif formalitzaven a finals d’any passat més de 600 milions d’euros en contractes d’obra per a la millora de les controvertides Rodalies. Mentrestant, Ferrocarrils de la Generalitat preveu 259 i 264 milions d’euros d’inversions en les seves línies per als anys 2025 i 26, respectivament. El Port de Barcelona ha deixat anunciat 250 milions d’euros per a l’expansió del Port Vell i l’Aeroport del Prat, tot i la controvèrsia social generada, també busca la manera de materialitzar una ampliació de les instal·lacions.
I un actor fonamental, la Zona Franca de Barcelona, està culminant un pla estratègic que l’ha portat a ser motor de dinamització de l’àrea metropolitana, i generador d’oportunitats per a una indústria connectada, sostenible, innovadora i de projecció internacional. Fites importants com ara la reindustrialització dels terrenys de Nissan, l’atracció de nous inversors, la celebració de grans esdeveniments sectorials o la promoció de nous espais urbans d’innovació i emprenedoria, han marcat aquesta voluntat.
Totes aquestes inversions mostren un camí ple d’oportunitats prometedores per a Barcelona. Quins seran els beneficis estimats a llarg termini? Quines seran les possibles dificultats polítiques i econòmiques? Quina fesomia tindrà la demarcació l’esperat 2030? Comptaran més les inversions productives o la qualitat de vida?
Objectiu
En aquest diàleg, plantejat per actors municipals i supramunicipals rellevants, aspirem a construir una fotografia acurada del model econòmic i social de la Barcelona dels propers anys.