Pot existir mai un barri de 15 minuts sota una calor extrema? Cornellà de Llobregat lidera el camí amb ‘Itineraris Climàtics’, co-dissenyant vies per garantir l’accessibilitat a espais comunitaris vitals durant temperatures extremes.
En el marc del programa pilot del Pacte d’Alcaldes per a l’adaptació, el Policy Support Facility, els experts Leon Kapetas i Aurelio Escobar estan treballant amb el municipi de Cornellà de Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a Espanya, Cornellà formant part del 36 ajuntaments de l’AMB. En aquest article comparteixen la feina que estan fent, desenvolupant una prova de concepte d’“itineraris climàtics”, que posteriorment es podria ampliar a altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona.
A mesura que els estius són més calorosos, cada vegada és més difícil per a la gent, primer, accedir i després quedar-se a les zones on gaudeixen de serveis comunitaris crítics com les escoles locals, el mercat, la biblioteca, el centre comunitari, el centre de salut, les instal·lacions esportives. , i parcs. Tenint-ho en compte, el principi dels itineraris climàtics de Cornellà és força senzill: garantir que les infraestructures socials es mantinguin accessibles durant la calor, especialment per als més vulnerables.
El municipi s’esforça per aconseguir la igualtat d’accés durant tot l’any a l’espai públic d’alta qualitat i als serveis comunitaris, tal com es veu a la foto següent.
El barri: Sant Ildefons, el més vulnerable
Cornellà va apostar per provar el concepte al seu barri més vulnerable, Sant Ildefons. Es tracta d’un barri obrer, format per la migració interna d’Andalusia i Extremadura als anys 50 i 60, però avui també acull milers de migrants estrangers. La seva població oscil·la entre 25.000 i 30.000 persones.
Hi ha un fort sentit de comunitat entre els residents; els múltiples i actius grups comunitaris en són una prova. A diferència d’altres barris de Cornellà, San Ildefons és compacte amb espais verds molt limitats. La plaça central del barri està molt dominada pel formigó. Al mateix temps, l’habitatge no és apte per a la calor actual, amb una gran part de la població que viu en blocs envellits que no tenen aïllament tèrmic. Aquests estan separats pels “inter-bloques” que també tenen un verd limitat, com es pot veure a la imatge.
L’AMB ha cartografiat el risc de calor per a tota l’àrea metropolitana per trobar que Sant Ildefons es troba entre els 5 barris més vulnerables de l’àrea metropolitana. Això no és una sorpresa: els estius més calorosos, les àmplies zones pavimentades dures amb materials de construcció que absorbeixen la calor, el flux d’aire limitat a causa de la geometria de l’edifici, combinats amb blocs d’apartaments mal aïllats creen condicions desfavorables. A més, l’AMB també té en compte les característiques socioeconòmiques i demogràfiques: una gran part de la població de Sant Ildefons és de baixos ingressos (és a dir, llars pobres energèticament) i determinats grups demogràfics corren un major risc de calor (ancians, nens i treballadors a l’aire lliure).
Com Cornellà co-dissenya i implementa itineraris climàtics?
El procés es pot dividir en 6 passos.
Pas 1 – Mapeig
Primer vam cartografiar on es troben els serveis (punts d’interès) més crítics del barri. Aquests inclouen el centre comunitari, el centre de salut, la biblioteca, el mercat, les escoles, els parcs i les places principals. És important tenir en compte que els tres primers funcionen com a “refugis climàtics”, és a dir, refugis climàtics amb aire condicionat que els ciutadans poden visitar durant les onades de calor.
Pas 2 – Redacció de rutes per a l’itinerari climàtic
Després vam identificar aquelles rutes que es poden combinar de manera efectiva per connectar aquests serveis. Idealment, aquestes rutes haurien d’oferir oportunitats per a un entorn transitable segur i agradable. Això ens va permetre proposar un “esborrany” de ruta de l’itinerari climàtic. Vam proposar un bucle tancat d’uns 1,5 km amb alguns eixos i branques addicionals que apunten i milloren l’accessibilitat per a més residents.
Pas 3: implicar les parts interessades en l’elaboració de rutes
Ens vam comprometre àmpliament amb les parts interessades locals (persones que dirigeixen la infraestructura social i grups comunitaris) per validar la rellevància de l’itinerari climàtic “esborrany” i adaptar-nos en conseqüència. Hem utilitzat aquestes activitats de participació per convidar els ciutadans a un taller participatiu.
Pas 4 – Taller per presentar i provar l’esborrany de l’itinerari
L’execució del taller comprèn el pas més crític del procés. Vam acollir entre 30 i 40 ciutadans (aspirant a una mostra social/demogràfica representativa) per presentar l’esborrany d’itinerari i recórrer-lo amb ells. L’objectiu és doble: (i) en primer lloc, entendre la freqüència i el tipus d’ús que fan de la ruta i dels espais visitats, per extensió també explorar altres rutes/espais als quals es pot connectar l’itinerari i (ii) en segon lloc, identificar els adequats. àrees d’intervenció i mesures d’adaptació (per exemple, fonts, plantació d’arbres, ombra, bancs, equipament esportiu. Aquests resultats s’informen en un exercici de cartografia).
Pas 5: Disseny i implementació de solucions
Només després de fer balanç d’aquestes activitats, es pot dissenyar i implementar solucions basades en la natura i altres funcions d’ombrejat. Els dissenyadors de paisatge experts solen conduir aquest procés. Les activitats estan previstes per als propers 2 o 3 anys.
Pas 6 – Seguir rutes adaptades a l’impacte
Finalment, un cop construïts, Cornellà vol validar que aquests itineraris i espais adaptats s’utilitzen realment i permeten una millora de la qualitat de vida dels santildefons.
La importància de la participació ciutadana
La participació (pas 4) és clau per garantir que les intervencions (pas 5) tinguin lloc on més es necessiten. Tanmateix, l’adaptació dels usos existents de l’espai públic pot generar conflictes. Per exemple, la zona de la plaça central, amb paviment dur, s’utilitza actualment per a activitats esportives (principalment futbol, excloent altres usuaris i usos, donant una dimensió de gènere al repte) per la qual cosa qualsevol mesura d’adaptació ha de tenir-ho en compte. De la mateixa manera, la conversió d’aparcaments en espais verds s’ha de gestionar amb cura i garantir l’acceptació de la comunitat. En resum, integrar amb èxit les solucions basades en la natura al nostre entorn construït es basa en un compromís profund, ampli i genuí.
Aquesta publicació al blog va ser escrita per dos experts del nostre programa de Policy Support Facility: Leon Kapetas (expert en solucions basades en la natura per al Policy Support Facility del Pacte d’alcaldes i líder per a la resiliència climàtica a la Resilient Cities Network) i Aurelio Escobar (expert en governança per a el Servei de Suport a la Política del Pacte d’Alcaldes).
