El portaveu de l’Eurocambra critica la imatge “burocràtica” de la Unió Europea i avisa que hi ha ciutats “amb més funcionaris que totes les institucions europees plegades”
El portaveu i director de mitjans del Parlament Europeu, Jaume Duch
Brussel·les (ACN).- Polítics i funcionaris que viatgen en primera classe entre Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg, tones de paperassa ‘inútil’, personal a tort i a dret ‘sense fer res’ o milions i milions d’euros de diners dels estats ‘malgastats’. Aquests són només alguns dels tòpics que s’utilitzen normalment per descriure la imatge burocràtica i grisa de les institucions comunitàries. Però segons el portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, “quan un veu com funciona realment la UE, se n’adona que hi ha molta literatura”. En una entrevista a l’ACN, Duch intenta combatre la imatge més negativa de la UE i avisa que hi ha grans ciutats “amb més funcionaris que totes les institucions europees plegades”.
“Si fos per la majoria dels diputats, si ells poguessin decidir, el Parlament Europeu només tindria una seu, en comptes de tres”, defensa el portaveu del PE, Jaume Duch, que creu que per a molts eurodiputats seria molt més fàcil estar sempre a Brussel·les -o Estrasburg- en comptes d’haver de moure’s constantment entre el triangle que creen aquestes dues ciutats i Luxemburg, on hi ha el Secretariat de l’Eurocambra.
De fet, que els plens del Parlament Europeu es facin en dues ciutats diferents -i mobilitzin amunt i avall milers d’eurodiputats, assistents i d’altre personal- suposa també un repte comunicatiu per a la institució que a vegades fa més difícil explicar la seva feina. “Des d’un punt de vista mediàtic és evident que té un efecte negatiu, no tant per la crítica sinó per la imatge. Una setmana l’hemicicle del parlament és blau, i la setmana següent és beix. Al ciutadà li costa molt saber si les imatges que està veient són del Parlament Europeu ja que no té perquè saber identificar que a Estrasburg l’hemicicle és blau i que a Brussel·les és d’un altre color”, explica Duch.
Però el debat, creu, va més enllà. El portaveu considera que la imatge que s’ha creat de Brussel·les com a “capital burocràtica” i d’Estrasburg com a “seu política” pot tenir dobles intencions i no ser només una discussió sobre l’eficiència. “A vegades fa pensar si aquest interès tan enorme de deixar el PE només a Brussel·les, i no a Estrasburg, en el fons no és també una manera d’ofegar-lo dins d’aquesta massa burocràtica, tècnica i gris que és la imatge que es dóna de Brussel·les a uns quants països de la Unió Europea”, avisa.
En qualsevol cas, la decisió final, admet el portaveu, no està en mans ni dels eurodiputats que s’asseuen unes setmanes als seients blaus i beix, ni dels caps de premsa que han d’informar de la seva feina, ni dels crítics euroescèptics. “Qui ha de decidir sobre les seus del PE i totes les altres institucions són els caps de govern, i en els últims anys no només han refusat modificar aquesta decisió, sinó que fins i tot han continuïtat amb una certa descentralització amb la creació d’agències i ens de la comunitat europea a molts llocs, inclòs, per exemple, a Barcelona”, explica Duch.
“No estem en una onada de recentralització de les seus, sinó més aviat al contrari”, explica. Però tot i que pugui semblar que tot plegat implica una despesa extra, la raó que hi ha al darrera pot interpretar-se, també, a nivell polític. “És un funcionament molt típic de països federals com Alemanya, i menys típic d’altres com França o Gran Bretanya, on tot està a París, o tot està a Londres”, assegura el portaveu.
Burocràcia europea
La Unió Europea també combat a diari diverses crítiques sobre el gran nombre de funcionaris que hi treballen, especialment des dels sectors de la premsa o els països més euroescèptics. Però segons Jaume Duch, “quan un veu com funciona realment la UE, se n’adona que hi ha molta literatura”. “Tota la burocràcia de la UE, de totes les institucions juntes, són entre 45.000 i 50.000 persones”, diu el portaveu. “Això és el nombre de funcionaris de qualsevol ciutat de segona classe a França o al Regne Unit. L’Ajuntament de Liverpool o l’Ajuntament de Lió tenen més funcionaris que totes les institucions europees plegades”, afegeix.
Segons el portaveu i director de mitjans de comunicació del PE, “només cal veure les xifres” i tenir una mica de “bona voluntat” per combatre la mala imatge. I és que, segons indica, “gairebé una tercera part” dels funcionaris de la UE són traductors o intèrprets que una institució tradicional no requereix i que a Europa són imprescindibles per la gran diversitat de la Unió.
Duch tampoc veu un excés de ‘paperassa’ o de despesa administrativa. “El pressupost que la Unió Europea gasta en administració és el 5%, molt menys que qualsevol pressupost nacional”, defensa el portaveu de l’Eurocambra. I és que, segons ell, moltes de les idees preconcebudes sobre la Unió Europea estan formades a base de tòpics o malinterpretacions alimentades, fins i tot, pels polítics estatals. “Moltes vegades xoquem contra una paret que són els mateixos polítics. No els eurodiputats, en aquest cas, sinó la classe política en general”, assegura.
El pressupost europeu
Jaume Duch creu que en plena crisi, per exemple, alguns líders europeus alimenten les crítiques contra la Unió Europea assegurant que si s’han de retallar els pressupostos estatals també s’han de reduir els europeus. “Aquest és un missatge que s’entén perfectament. Però la gent no se n’adona, perquè el polític no li diu, que el pressupost de la UE no té absolutament res a veure amb un pressupost nacional”, assegura el portaveu. A Londres, per exemple, el govern de David Cameron ha criticat reiteradament els augments de despesa en els pressupostos comunitaris, i ha amenaçat amb bloquejar-los, sobretot per acontentar l’ala més euroescèptica del seu partit.
Però per Duch, comparar un pressupost estatal amb el de la UE o el PE és com comparar naps i cols perquè l’europeu “proporcionalment és molt més petit”, té “moltes menys despeses d’administració” i redistribueix “el 95% dels diners” als estats membres. “Tornen per projectes i per tant aconsegueixen més impacte que si aquests mateixos diners haguessin estat utilitzats país per país”, defensa el portaveu parlamentari. “Aquest, que és un missatge senzill, un polític nacional normalment no el donarà perquè no li interessa. I aquest és el problema de la Unió Europea”, assegura Duch. Parafrasejant el màxim representant de l’Eurocambra, Martin Schulz, el portaveu assegura que els polítics estatals “són una espècie de ‘Transformers'” que “al seu país fan una feina i després agafen l’avió o el tren i quan arriben a Brussel·les canvien”.
Culpar Brussel·les de tot
Per Duch, els polítics estatals aproven a Brussel·les les mesures necessàries i se les adjudiquen sí són positives o les critiquen un cop tornen a la seva capital si no acaben d’agradar a la població. “Si la decisió no és positiva, quan se’n tornen al seu país la crítica és a Brussel·les. És Brussel·les qui ha decidit, o és Brussel·les qui ha dit…però aquest Brussel·les és aquesta mateixa persona sumada a altres persones”, lamenta Duch. “Aquest doble joc, que s’entén perfectament per motius polítics interns, fa molt difícil que la gent se n’adoni que Brussel·les no és un núvol gris. A Brussel·les plou molt, però Brussel·les no és un núvol, és la interacció dels mateixos polítics que un es troba després a les diverses capitals de la Unió”, destaca.
