Per l’expresident del Parlament Europeu el rescat a la banca espanyola ja és una intervenció "de facto" que deixa Espanya en la "pitjor" situació.
"Espanya està tan intervinguda com Grècia". Així s’ha expressat l’expresident del Parlament Europeu Josep Borrell per explicar que el rescat de 100.000 milions a la banca espanyola que els socis de l’eurozona aproven avui ja és una intervenció "de facto" de l’Estat, malgrat que no s’ha demanat oficialment. En una conferència a la Universitat d’Estiu Ramon Llull, l’exministre ha senyalat que l’única diferència amb Grècia, és que el govern espanyol no rep el finançament directe de Brussel·les i continua estan al mercat de capital. Una situació que deixa Espanya en el "pitjor" escenari per l’alt interès (7%) que ha de pagar per finançar el deute però que, en canvi, és "la solució ideal" per Europa.
A Europa "no li convé" una intervenció formal de l’estat espanyol perquè un rescat "a la grega" d’Espanya implicaria haver de finançar-la, com l’Eurogrup ja fa amb el país hel·lènic. I a Europa "no tenen diners" afegeix, i saben amb certesa que darrera d’un possible rescat efectiu d’Espanya vindria Itàlia, ha afegit.
Per Borrell, el rescat a la banca que Brussel·les concedirà a l’estat espanyol ja és una intervenció perquè s’acompanya d’un pla d’ajustos concrets que malgrat respondre a les "recomanacions" de la UE són "d’obligat compliment", tal com es deixa per escrit en el Memoràndum d’Entesa del préstec. Uns ajustos que els espanyols han d’assumir si o si, perquè "no estem en condicions per posar condicions", tot i que també considera que els termes de l’acord "no són tan dolents".
"A Rajoy li venen bé les manifestacions"
En aquest sentit, Borrell creu que les manifestacions de protesta contra els ajustos que han fet sortir al carrer milers de persones aquest dijous "li venen de perles" al president espanyol Mariano Rajoy, perquè són una mostra evident davant l’Eurogrup de què l’executiu "està fent els deures".
En aquest punt però, l’expresident del Parlament Europeu creu que no hi ha més sortides per a Espanya que els ajustos. Uns ajustos "que hem de fer tots", malgrat que el problema està ara, afirma, en "com fer la redistribució de la factura" entre el conjunt de la societat.
En aquest sentit, s’ha mostrat a favor d’una rebaixa salarial dels treballadors espanyols o el que és, diu, el mateix, ser més productius, un esforç, recorda, que també va fer Alemanya fa deu anys. "L’economia espanyola és molt poc productiva, treballem molt malament", ha sentenciat. Per contra, defensa un augment de les retribucions dels treballadors alemanys, en la línia de dur a terme una política salarial europea coordinada.
"L’euro no està en crisi, de fet està massa bé"
Sobre la crisi de l’euro, Borrell ho nega. Tot el contrari, afirma que l’euro com a moneda "està massa bé" i que "el millor que ens aniria a tots és que s’afeblís". En aquest sentit, ha criticat que un dels principals errors, però no l’únic, de la moneda única és que no té política de canvi. Es demostra ara que "una moneda sense Estat (com l’euro) sembla que no és possible" i que només si s’avança cap a una major unió bancària, fiscal i també política d’Europa s’aconseguirà la unió monetària plena.
En aquest sentit, i malgrat entendre que la situació actual "està molt complicada" perquè la resposta fins ara d’Europa a la crisi ha estat "un desastre de dalt a baix", creu que França amb François Hollande és "la única esperança" a Europa per canviar la política econòmica i sortir del cercle viciós actual en què els plans d’austeritat comporten recessió i davant més recessió es recepten més els ajustos.
Amb tot, per Borrell el camí d’Europa només té dos solucions. O es tiren endavant "i amb rapidesa" les reformes necessàries cap a una major unitat econòmica i fiscal o s’haurà de tornar enrere amb la sortida de l’euro, per exemple, d’una part dels estats membres.
