El penal 2 de Girona ha jutjat l’alcalde de Castellfollit de la Roca (Garrotxa), Moisès Coromina (CiU), i la secretària municipal, Anna Maria Serra, acusats de falsificar un certificat per poder cobrar una subvenció per construir el nou ajuntament. Segons les acusacions, van signar el document que van remetre al Govern assegurant que eren propietaris d’uns terrenys quan encara no els havien acabat d’expropiar. Tant l’alcalde com la secretària asseguren que el que van certificar era que “estaven en disposició” de tenir els terrenys, no que en fossin els titulars en aquell moment. Les acusacions sol·liciten 2 anys de suspensió per a l’exercici de càrrec públic. La defensa demana que els absolguin.
Nou episodi en la guerra judicial desencadenada entorn al nou ajuntament de Castellfollit de la Roca. Després que el jutge del contenciós administratiu 1 dictés ara fa un mes una interlocutòria ordenant que s’executi la sentència que declara il·legal l’edifici, aquest dilluns l’alcalde, Moisès Coromina, i la secretària municipal, Anna Maria Serra, s’han assegut a la banqueta dels acusats del jutjat penal 2 de Girona acusats de falsificar documents públics per aconseguir cobrar la subvenció de més de 320.000 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) per construir l’edifici.
El fiscal i l’acusació popular, que representa els interessos del propietari expropiat per construir el nou consistori, acusen l’alcalde i la secretària de certificar en un document que disposaven dels terrenys i que, per tant, l’ajuntament de Castellfollit de la Roca ja era titular de la finca on havien de construir l’edifici quan encara no havien pagat l’expropiació al propietari. De fet, aquest certificat data del 4 de juliol del 2007 i no va ser fins el novembre del mateix any que van aixecar l’acta de pagament i ocupació de la finca expropiada.
Segons el fiscal, Joaquim Soldevila, i l’acusació popular, exercida pel lletrat Jacint Planas, el motiu que va empènyer alcalde i secretària a emetre aquest certificat fals era la por a perdre la subvenció perquè el Departament de Governació havia donat “un ultimàtum” a l’ajuntament perquè no complia els terminis fixats. Coromina i Serra han negat les acusacions en el judici i han assegurat que el que van fer va ser “seguir els tràmits” que fixava el Govern per poder accedir a la subvenció. “No teníem cap pressa o por especial, vam fer el certificat quan ens els van demanar”, ha explicat l’alcalde.
Els acusats han declarat que ells no van entendre que estiguessin falsificant cap certificat perquè el que van acreditar en el document era que estaven en disposició de comptar amb els terrenys. “Com que ja hi havia una resolució del tribunal d’expropiació, enteníem que tard o d’hora podríem disposar dels terrenys”, ha argumentat l’alcalde que considera que “enlloc” han certificat que l’ajuntament fos propietari del solar quan encara no ho eren. Tant l’alcalde com la secretària han argumentat que no són llicenciats en dret ni experts juristes i que no saben si “tenir disponibilitat plena” és el mateix que ser propietari.
“Interessos particulars”
Fiscal i acusació popular demanen 2 anys de suspensió per a l’exercici de càrrec públic per a cadascun dels acusats per falsificar documents públics. La defensa, en canvi, en demana l’absolució. El lletrat de l’alcalde i de la secretària, Xavier Melero, considera que el que ha acabat arribant a judici és “un mer tecnicisme”. “És inexplicable que haguem arribat a judici, és irrellevant des del punt de vista penal”, s’ha exclamat el lletrat que considera que el que ha embolicat l’afer són els “interessos particulars” que hi ha darrere del cas per part del propietari dels terrenys. “Són coses de poble”, ha afirmat Melero.
Paral·lelament al cas que aquest dilluns ha quedat vist per a sentència, també hi ha en curs als jutjats d’instrucció d’Olot un altre procés obert contra l’alcalde i la secretària per un suposat delicte d’expropiació il·legal. A més, el jutge del contenciós administratiu 1 de Girona va emetre fa un mes una interlocutòria ordenant que s’executi la sentència, ratificada pel TSJC, que declarava il·legal l’ajuntament per incomplir la normativa urbanística. El jutge donava un termini de 30 dies per enderrocar la part il·legal i imposava una multa personal a l’alcalde obligant-lo a pagar 50 euros de la seva butxaca per cada dia de retard. El lletrat de l’alcalde ha recorregut la decisió i demana al TSJC que declari nul·la la interlocutòria.
