En el marc de la passada Fira Municipalia diversos experts en gestió van passar per l’estand d’Alcaldes.eu. Avui presentem l’entrevista a Marta Camps, Delegada a Catalunya de PWACS.
La delegada a Catalunya de la consultora PWACS és periodista de professió, amb experiència de vuit anys al diari Segre. També és historiadora i geògrafa. Va ser diputada al Parlament de Catalunya pel PSC en el temps de Pasqual Maragall, una “experiència impagable”, diu, de la que va aprendre molt. També va estar uns anys a l’ajuntament de Lleida, on va arribar a ser regidora d’Urbanisme, amb competències en l’Habitatge i el Medi Ambient. Coneix bé el que es cou i el que s’explica dels ajuntaments, i tota aquesta experiència l’ajuda en el seu actual compromís.
L’empresa lleidatana Neosalus instal·la, manté i forma les persones que operen 2.000 desfibril·ladors urbans. Enguany han salvat ja 42 vides.
Què és i què fa PWACS, la firma que vostè representa?
Som una empresa consultora que assessora i acompanya els ajuntaments. Hi treballem unes 40 persones i tenim la seu a Madrid, i delegacions arreu de l’Estat: Barcelona, Múrcia, Galícia, País Basc… La nostra és una entitat independent. L’acrònim significa “Professionals Water Advisory Capital Services”. És el projecte d’un empresari de Madrid, amb experiència en el sector públic i privat i coneixements sobre gestió pública de l’aigua. L’acompanyem un equip de persones amb experiència aquests mateixos camps.
I, dins de la gestió de l’aigua, quina és l’especialitat?
Estem especialitzats en els contractes públics de gestió de l’aigua. Nosaltres fem seguiment de les concessions i els plecs de serveis públics. Tot i que fa un parell d’anys vam diversificar l’activitat i vam ampliar l’acompanyament a temes ambientals, residus, neteja viària, mobilitat… Ara diem que ajudem a resoldre els conflictes que un ajuntament pugui tenir en qualsevol àmbit.
“Ajudem a resoldre els conflictes que un ajuntament pugui tenir en qualsevol àmbit”
A Catalunya hi són des de fa gaire temps?
Fa dos anys i escaig. Tenim un equip jove. A l’empresa hi toquem des de l’enginyeria tècnica (fem plans directors, projectes, etc.), fins a la part econòmica-financera i la jurídica. Tenim juristes especialitzats en dret administratiu, que és el principal problema dels ajuntaments. Si un ajuntament acaba el contracte d’aigua i no sap com donar el pas següent, o com liquidar el contracte amb la concessionària, nosaltres podem fer el diagnòstic tècnic, els números de la liquidació, el càlcul d’amortitzacions i la solució jurídica.
“Si un ajuntament acaba el contracte d’aigua i no sap com donar el pas següent, o com liquidar el contracte amb la concessionària, nosaltres podem fer el diagnòstic tècnic, els números de la liquidació, el càlcul d’amortitzacions i la solució jurídica”
I si la concessió no s’ha acabat, però es vol resoldre? Alguns ajuntaments s’ho plantegen…
Ara està molt de moda el tema de la remunicipalització del servei. Nosaltres els acompanyem i els expliquem el que diu la llei i què s’ha de fer a partir del moment en què s’acaben les concessions. I, també, com s’han de plantejar els nous plecs.
Així doncs, els ajuntaments són els seus clients prioritaris.
Als ajuntaments hi fem molta feina, però també col·laborem amb governs autonòmics, com ara el d’Aragó (amb l’Instituto Aragonés del Agua) en unes concessions de depuració que tenien al Pirineu. També amb la Xunta de Galicia o la Diputació d’Osca i la de Barcelona.
Algun cas d’èxit, amb la Diputació de Barcelona?
Ens han encarregat la redacció de plans directors de claveguerams de diversos municipis. També un estudi per a l’Ajuntament de Terrassa sobre els models de gestió de l’aigua. Vostè sabrà que Terrassa és un dels dos municipis grans de tot l’Estat, juntament amb Valladolid, que ha recuperat el servei públic. Nosaltres els hem acompanyat en diversos treballs fins a crear l’actual empresa pública.
Com creuen vostès que es gestiona millor el servei de l’aigua? En mans públiques o privades?
L’aigua és un servei de titularitat municipal. El problema és com es duu a terme la gestió. Les opinions personals dins de l’empresa són variades, però davant d’un ajuntament sempre mirem d’escoltar els problemes concrets i orientar-los cap el que creiem més adient. Terrassa, per exemple, té unes dimensions que li permeten fer públic el servei, o privat, o mixt. Té tots els recursos necessaris, però això no és el que passa en tots els municipis. Arribem també a molts municipis petits que ens diuen que, políticament, voldrien gestionar l’aigua de forma directa. Nosaltres estudiem tots els elements i plantegem uns números adequats.
Els preus actuals de l’aigua són justos?
Aquí hi ha un aspecte d’impacte ambiental. El consum per habitant ha baixat radicalment i per això els contractes ja no s’enfoquen tant a potenciar el consum sinó a fer-ho de manera més eficient. Així que les tarifes han de ser més racionals i cal gravar més a qui més aigua consumeixi. Totes les tarifes de l’aigua van a potenciar l’estalvi. Qui té una piscina o un jardí és normal que pagui més. Ara es penalitza més que abans i ja queden pocs municipis sense comptadors individualitzats. No és només un tema de cobraments, sinó de control.
“El consum per habitant ha baixat radicalment i per això els contractes ja no s’enfoquen només a potenciar el consum sinó a fer-ho de manera més eficient”
Imagino que també cada ajuntament o administració pública és un món….
Molts d’ells tenen els mateixos problemes, però les peculiaritats de cadascun els fan distints, i les solucions també. Són temes de tramitació, manca de personal o mitjans… Les noves lleis els compliquen la vida, especialment la de contractes.
Vostè que coneix tant els ajuntaments, creu que tenen alguna solució a tots aquests problemes?
S’ha parlat molt de reformar tot el sistema de finançament del món local. Genèricament, els ajuntaments s’enduen un 10% de tots els ingressos públics. Els governs autonòmics i el central tota la resta, que és la part grossa. Així que hi ha un problema històric d’infra-finançament dels municipis que mai s’ha volgut abordar. També hi ha un tema de formació dels càrrecs, gerents i gestors: no tenim, com a França, la tradició d’una escola pública d’Administració que permeti que els gestors públics puguin professionalitzar-se. Vull dir que tenim professionals, però la majoria d’alcaldes i regidors de poblacions mitjanes i petites són persones que fan altres feines i que es dediquen a això per altruisme i perquè creuen que poden ajudar el seu poble. Ho admiro profundament.
“No tenim la tradició francesa d’una escola pública d’Administració que faci que els gestors públics puguin professionalitzar-se”
En això hi ajuden bastant les administracions supramunicipals.
Moltes administracions estan enfocades a ajudar el món local. Però, així i tot, cal molt més. Molta més cooperació per resoldre els problemes del dia a dia, que són la manca de diners i la de mitjans personals. Crec que són un conjunt de temes que cal abordar de forma global i que no se solucionaran a curt termini…
Per exemple, les normatives europees diuen que el cost de l’aigua s’ha de recuperar íntegrament. Hi ha molt pocs ajuntaments que puguin fer-ho, bé perquè no tenen recursos, bé perquè la tarifa que cobren no dona per generar inversions. Sort que l’ACA dona subvencions, i les diputacions.
A Catalunya amb quants ajuntaments treballen?
A Catalunya amb quants ajuntaments treballen?
En una cinquantena, probablement. Uns 30 o 40 són els projectes que hem acabat, juntament amb el Consell Comarcal, la Diputació o les mancomunitats. A Espanya en portem entre 200 i 300.
El gener de 2018 diversos ajuntaments van ajuntar-se i van crear l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública. Hi havia el de Barcelona. Què en pensa d’aquesta iniciativa?
Conec l’entitat, però tenim més aviat relació amb la CONGIAC, un consorci més antic, que va ser el primer de Catalunya en agrupar les empreses públiques de l’aigua. El CONGIAC té la seu a Manresa i sempre ha defensat la gestió pública de l’aigua. L’associació que em comenta integra alguns ajuntaments dels de tota la vida i d’altres que es plantegen que, quan s’acabi la seva concessió, volen poder valorar si fer-ho de manera directa. La Generalitat diu que has d’estudiar els models, el que no es pot fer és acabar una concessió i començar-ne una altra. Ara la llei obliga a estudiar el millor model de gestió de cada servei, principalment el de l’aigua.
“Les normatives europees diuen que el cost de l’aigua s’ha de recuperar íntegrament. Hi ha molt pocs ajuntaments que puguin fer-ho, bé perquè no tenen recursos, bé perquè la tarifa que cobren no dona per generar inversions”
Si vostès no fan aquesta feina d’acompanyament, hi ha algú altre que la pugui fer?
A banda de les consultores amb les que competim, ho poden fer de manera interna alguns ajuntaments grans. Per exemple, a Terrassa ho van assumir directament, a mitges entre el seu servei tècnic i algunes empreses d’acompanyament. Nosaltres vam ser una d’aquestes, però també hi havia bufets d’advocats especialitzats. No és un tema fàcil: els ajuntaments tenen molta feina i demandes i van justos de recursos. Habitualment, el secretari o l’interventor diuen “jo no soc capaç de fer això, a més de tota la feina que tinc”, i aleshores recorren a empreses externes. I aquest procés és quelcom que cal pensar ben bé dos anys abans d’acabar la concessió.
Hi ha d’altres ajuntaments que prefereixen externalitzar-ho tot, especialment el risc operacional. És a dir, volen mantenir la titularitat, però no volen desentendre’s de la gestió, i li diuen a l’empresa concessionària: “tu cobres la tarifa d’aigua d’empresa, tu t’administres, i si hi perds és el teu problema”. La Llei de contractes ho diu així i si l’ajuntament hi guanya, millor, perquè vol dir que ho ha planificat bé. Sortosament, la majoria dels ajuntaments fan uns plecs molt ben fets. Ho tenen tot molt ben controlat.
El que explica sona com una cosa complicada. Vostès proporcionen formació i enteniment?
Sí, oferim formació en contractació. Tenim uns juristes molt bons, especialitzats en temes administratius que expliquen el sentit de la nova Llei de Contractes. La complicació es troba ara en la tramitació dels expedients i hi ha molts ajuntaments, especialment petits i mitjans, que necessiten ajut a l’hora d’elaborar plecs, decidir criteris de valoració, fer seguiments, etc. Tot plegat, són uns estàndards més exigents perquè la ciutadania és també més exigent. Ara, quan el ciutadà veu una vorera bruta n’envia una foto a l’Ajuntament a través d’una app i espera una resposta immediata. Això obliga els ajuntaments a posar-se les piles en la prestació dels serveis.
En quin moment es troba PWACS i quins són els plans de futur?
Afortunadament estem creixent molt. Fa cinc anys que tenim l’actual denominació i estructura i, any rere any, anem ampliant les delegacions. A Barcelona vam començar treballant amb Terrassa i comptem amb un ventall d’ajuntaments clients que van des del més petit (Tagamanent, de 200 habitants) fins a deu ajuntaments enormes. Tenim unes possibilitats molt importants.
Precisament, a Municipàlia vam poder parlar amb molts alcaldes, regidors i tècnics i vam veure que els seus problemes són molt similars en tots els casos. El nostre expertise és molt vàlid i sabem posar-nos en la pell de l’ajuntament, entendre el que els preocupa i dissenyar i explicar les solucions. Imagini’s que cal apujar les tarifes: nosaltres ajudem a explicar el perquè de l’augment, com s’articula i ho fem amb pedagogia. Ara la gent demana transparència, afortunadament. Quan jo estava en el sector públic, aquesta exigència no existia.
Ni les noves tecnologies…
Així és. Han permès que tots els contractes i projectes siguin públics i més transparents. Ara hi ha una explicació del perquè cada servei costa el que costa i per quina raó se li adjudica a tal empresa. Tot és més objectiu i la societat hi ha guanyat. Ara ja no s’hi val amb informar la ciutadania de tal o qual decisió (per exemple: decideixo internalitzar l’aigua amb gestió directa). Cal saber explicar la raó i ser pedagògics en la justificació. El nivell d’exigència és més alt i això fa que empreses com la nostra tinguem moltes possibilitats de créixer, perquè els problemes dels ajuntaments són el nostre repte. El president de la firma sempre diu que “no cal que ens truquin per qüestions fàcils”.
Un dels problemes dels ajuntaments deu ser que, quan canvia l’equip de govern, també canvien les dinàmiques i que cal tornar a aprendre-ho tot altra vegada.
De vegades, quan hi ha un equip nou, tot torna a començar. Alguns tenen la sort de mantenir secretaris i interventors, però a l’Aragó ens hem trobat casos en què en un termini curt de temps han passat fins a quatre interventors i ha calgut començar de cero cada vegada.
