Meritxell Bautista: Hi ha empreses que descarten instal·lar-se en municipis per que no disposen de fibra

0
846

Des de Manresa i per a tot Catalunya, Fibracat és un dels operadors que ofereixen un servei més segur i potent en fibra òptica. A pocs mesos de l’ambiciós pla de desplegament de xarxa proposat per la Generalitat, entrevistem la seva cofundadora.

Meritxell Bautista és empresària, esposa, mare, feminista i solidària. Està casada amb Josep Olivet, cofundador i CEO de Fibracat i fundador i CEO d’Altecom; amb qui té dos fills. Lluitadora incansable per fer visibles les Dones TIC al sector de les telecomunicacions, col·labora en ponències, taules rodones i entitats per l’empoderament de la dona en càrrecs de responsabilitat. El 2004 i, amb tan sols 25 anys, entra a formar part de l’equip de la multinacional italiana Group Merloni, com a Directora de Marketing i Product Manager. Més tard es trasllada a Madrid per treballar a LG Electronics Espanya com a Key Account Manager Nacional i en el moment més àlgid de la seva carrera a LG, decideix marxar d’aquesta multinacional per començar un projecte des de zero al món de les telecomunicacions: Fibracat, una empresa que treballa per combatre les desigualtats de gènere i aposta amb determinació pel talent femení i per l’empoderament de la dona.

Fibracat ha traspassat la dimensió de l’operador local per donar servei a tot Catalunya.

Faci’ns una mica de recordatori. Quin va ser l’origen del projecte Fibracat?
Nosaltres som un operador de telecomunicacions que dona serveis de fibra òptica, telefonia fixa i mòbil i televisió online a Catalunya. La idea original va sorgir d’Altecom, la nostra empresa mare, que gestiona una sèrie de xarxes i que dona serveis a diversos operadors. 
Vam tenir la il·lusió de crear un operador català capaç de competir amb els altres operadors a nivell espanyol. La clau del nostre èxit es troba en una combinació del talent tecnològic de Josep Olivet (co-fundador) i el meu propi treball de gestió empresarial i comercial. Volíem crear una marca que enamorés i que la gent volgués contractar. Avui, ja sap vostè, no només contractem un servei i un preu, sinó també una ànima darrere del servei.
"Vam tenir la il·lusió de crear un operador català capaç de competir amb els altres operadors a nivell espanyol"
I quina és aquesta ànima, en el seu cas?
Doncs una mescla d’empoderament femení, de solidaritat, de tecnologia, de trencament d’escletxes digitals…
Vostès tenen la seu a Manresa, ben bé al centre del país. Des d’aquí tenen una posició estratègica per poder irradiar el concepte “d’internet per a tothom”.
Nosaltres volem contribuir a fer realitat el concepte. Però, per ser justos, també val a dir que hi ha d’altres operadors que també ho fan. A Catalunya, el Departament de Polítiques Digitals i el Conseller Puigneró han fet possible que la fibra òptica arribés a capitals de comarca per tal que els operadors ens hi poguéssim connectar i servir a les llars. Per tant, és un mèrit conjunt: és una combinació del treball de l’administració pública i dels operadors privats. D’altra manera no seria possible.
"A Catalunya, el Departament de Polítiques Digitals i el Conseller Puigneró han fet possible que la fibra òptica arribés a capitals de comarca. Servir les llars és un mèrit conjunt: una combinació del treball de l’administració pública i dels operadors privats"
Nosaltres vam néixer com un operador local. Però teníem la vocació de servir tot Catalunya. I és cert que estar en el centre del país ens facilita la connexió a tot arreu. Pensi que no ens vam anomenar “Fibra Manresa”, sinó “Fibracat”, perquè ja teníem aquesta aspiració. Però com li dic, ara és feina de tots: de la Generalitat que està fent una gran inversió i una gran feina, i dels ajuntaments, les diputacions i els operadors privats.
Com és que en algunes poblacions hi ha fibra òptica i en d’altres del costat encara no?
Pot deure’s a diverses raons. Una és que al municipi no hi existeixi la infraestructura necessària. L’altra és que encara no hi ha hagut la col·laboració necessària entre tots els actors. En aquest sentit penso que hem de deixar de traslladar tota la responsabilitat a l’administració pública o als administradors privats, que som unes empreses que ens devem als comptes de resultat. El que cal és que treballem conjuntament per donar servei i ens hi hem d’ajudar.
Fins fa no pas gaire, si volies contractar un servei d’internet, encara et preguntaven si preferies ADSL o fibra. La pregunta segueix sent vàlida a aquestes alçades?
Actualment, l’ADSL segueix sent una alternativa. Ara bé, els costos necessaris per instal·lar un kilòmetre de fibra òptica són molt menors des que ens hi vam posar nosaltres, el 2013. Tot s’ha abaratit: instal·lació, cable, energia… Només a Manresa hi tenim més de 500 km de cable passats per la ciutat. Si consideréssim tot el país, la xifra es multiplicaria exponencialment. Tot i que és més barat, segueix sent una gran inversió. I la realitat és que a les llars catalanes encara hi queda molt d’ADSL. Segurament és perquè encara no hi pot arribar la fibra, malgrat els seus beneficis: més seguretat, més velocitat… A més, el 5G no serà possible sense instal·lar fibra.
"Només a Manresa hi tenim més de 500 km de cable passats per la ciutat. Si consideréssim tot el país, la xifra es multiplicaria exponencialment. Tot i que és més barat, segueix sent una gran inversió"
Fa anys costava més diners donar servei telefònic o de televisió a aquell 10% del territori que hi ha en zones muntanyoses, que a l’altre 10%. La fibra trencarà aquesta equació?
La fibra té un gran avantatge respecte l’ADSL i és que funciona bé tant si plou com si neva. Però l’inconvenient és que per instal·lar-lo cal superar l’orografia i s’ha de fer passar per infraestructures i canalitzacions que en alguns casos no existeixen. Per exemple, les línies blaves pintades que veiem en algunes carreteres indiquen que per allà hi passa un cable de fibra. Però, què passa si no hi ha carretera?
De vegades ens truquen des de cases de pagès amagades i sense infraestructures físiques de connexió i ens demanen servei, però ens és impossible atendre’l. Per poder entrar dins d’una llar hi hem de poder arribar. I l’opció dels pals telefònics aeris no ens agraden, perquè són propietat d’un altre operador i cal llogar-los. I no t’ho posen gaire fàcil, malgrat que hi estiguin obligats. Ara bé, si la tecnologia evoluciona amb el 4G i el 5G s’obriran possibilitats de servir zones aïllades. Com a operador ja hi estem treballant: allà on no arribem amb fibra, hi arribarem d’altres maneres.
"De vegades ens truquen des de cases de pagès amagades i sense infraestructures físiques de connexió i ens demanen servei, però ens és impossible atendre’l. Per poder entrar dins d’una llar hi hem de poder arribar"
Tots els municipis volien tenir piscines i auditoris antigament, com a requisit. Ara volen tenir la fibra?
Les peticions dels municipis ens arriben directament o bé a través de Localret. També a través de les empreses, que són les que generen riquesa al territori. Si ets un municipi que té un polígon industrial i vols captar empreses, el primer requisit és la bona connexió. De vegades ens truquen d’empreses que ens pregunten si estem operant en tal o qual polígon, perquè estan pensant en canviar de lloc o instal·lar una nova nau industrial i volen saber que tindran connexió a la fibra.
Hi ha hagut empreses que han descartat anar a certes poblacions pel fet que no disposaven d’una instal·lació. Jo entenc la preocupació de la majoria d’alcaldes: si volen fomentar riquesa al territori i fer que la gent s’instal·li més als pobles, les connexions són necessàries. En el cas dels polígons encara cal més intermediació per fer passar més cables i que no només hi hagi un operador, sinó que n’hi hagin més. Soc partidària de la competència.
És un bon punt de vista.
Crec que no s’ha de contractar un operador pel fet que sigui l’únic disponible. Si com a administració local inverteixes en fer que la competència vingui, facilites el producte i el preu per a tothom. I la teva zona passa a ser més competitiva.
Vostès van arrencar el 2013 i aviat van iniciar la instal·lació d’unes xarxes que encara segueixen vigents. Pensant com canvia tot, vostès van tenir molt de mèrit.
No exagero si dic que Fibracat som molt bons a nivell tecnològic. De vegades hem anat massa avançats i tot. A finals de 2013 vam treure un producte de 1.000 megues per a particulars. I ara, a finals de 2020, és quan el mercat comença a popularitzar-lo. Que els grans et copiïn és gratificant.
"No exagero si dic que Fibracat som molt bons a nivell tecnològic. De vegades hem anat massa avançats i tot"
El que va passar és que vam preveure que en pocs anys el consum d’internet augmentaria molt. I així ha estat: moltes persones consumeixen televisió ara en plataformes com Netflix o Amazon, a través de l’ordinador o la tauleta. Els consumidors han canviat d’hàbits i nosaltres vam preveure-ho i vam decidir-nos a ser molt potents i crear una xarxa que pogués assimilar-ho. Des de l’estructura electrònica, fins als cables i els routers dels clients ja han anat preveient tots aquests canvis. 
Tot això els deu haver costat molts diners en inversions.
Sí. Des de 2016 hem invertit 18 milions d’euros. Per a una empresa com la nostra això és una bestiesa. Però volíem que la nostra estructura aguantés 20 anys. I no volíem crear una xarxa per vendre’ns-la el dia següent, sinó que ens volíem construir una casa pròpia i deixar-la com volíem que es mantingués durant molts anys. La nostra és una de les xarxes més segures i de més capacitat que hi ha ara mateix a Espanya.
"Des de 2016 hem invertit 18 milions d’euros. Per a una empresa com la nostra això és una bestiesa"
Vostès han jugat una mica la carta del “consum estratègic”.
Soc molt partidària del comerç de proximitat, i el potenciem. Els nostres proveïdors són locals. Però no hem volgut implicar-nos-hi més perquè preferíem que la gent ens escollís pel producte, pel servei i pels preus. En certes campanyes vèiem que es podia atreure persones que et podien contractar, però potser n’allunyaves d’altres que també podien haver-ho fer. Nosaltres parlem en català i som catalans, i invertim al país, però no hem entrat en política perquè empresarialment no hi crec. Considero que si vull arribar a un milió de clients hem de creure en el servei que donem, més que en cap altra cosa.
Un milió de vol dir controlar més d’un 30% del mercat. És un bon objectiu.
Hi va haver un moment en què vam haver de pensar-nos-no molt bé i decidir-nos, perquè les inversions que calia fer eren molt grans, com li he dit abans. Ens vam asseure i vam acceptar el repte d’implantar-nos per tot Catalunya. Podríem haver-nos quedat a Manresa i hauria estat també una decisió lloable. O també podríem haver donat el salt al mercat català abans de 2019, però això implicava haver de revendre productes i vam decidir que no volíem fer-ho així.
A la fi vam decidir anar una mica més lents, però sense pausa. La nostra clau de l’èxit era, i és, seguir construint xarxa. Un cop establerts a tot Catalunya, volem replicar l’èxit que vam tenir a Manresa, i que hem aconseguit a partir d’una bona feina, d’un bon tracte amb la gent, etcètera. I ara portem la bandera de Manresa per tot arreu: la nostra seu corporativa hi seguirà in eternum…
Quin seria el mapa de la seva presència al territori català?
A dia d’avui tenim cobertura per tot Catalunya. El fet de ser operadors independents ens facilita tenir el control de les nostres pròpies xarxes. Els I.P. (els DNI que fan servir els usuaris un cop a la xarxa) són de Fibracat.  
El desplegament des de l’inici fins al final del cable és propi a la Catalunya central. I tenim acords amb operadors com Movistar i Orange per utilitzar les seves xarxes locals, però només fins a la porta de casa del client. Qui acaba entrant a les llars és Fibracat.
En els darrers anys hem parlat de 3G i de 4G. Ara, de 5G i d’Internet de les Coses. Creu que hi haurà un límit a tant de progrés?
Penso que encara han d’aparèixer coses que ni tan sols imaginem. La Internet de les Coses és una evolució brutal i el 5G ens permetrà a tots anar més ràpids i vincular milions de dispositius a la vegada. Si vostè va a un concert o a una manifestació multitudinaris veurà com el telèfon mòbil es queda sense senyal moltes vegades. Això passa per una mera saturació de les antenes. Això, amb el 5G, ja no passarà.
Només li dic que se sorprendria de veure quants dispositius tenim connectats a la xarxa a casa nostra: el frigorífic, l’assistent de veu, les tauletes, els ordinadors, els telèfons mòbils, la televisió. Si pensem ja no en termes de cases, sinó de ciutats, amb semàfors, seguretat, etcètera, ens cal una gran capacitat de connexió. Hem d’aprofitar tot el que la tecnologia encara ens ha de donar.
La percepció del que el futur ens reservava ha anat canviant.
Fa anys pensàvem que la revolució tecnològica ens portaria robots i cotxes voladors. Però la realitat és que la pandèmia ens ha col·locat aquesta revolució a gran velocitat: algunes estadístiques diuen que en 6 mesos hem avançat el de 5 anys. La internet ens ha apropat a tots i s’ha distribuït a tothom. Els meus pares, per exemple, mai havien fet una videotrucada fins ara. Amb tota la seguretat que calgui, hem de seguir veient el benefici de crear un ecosistema que ajudi a ciutats, persones i empreses a avançar.
Hi ha països, com Estònia, que són 100% digitals. Com es compara Catalunya amb relació a d’altres indrets?
Si parlem de connexions de fibra òptica, som un dels països més ben situats. També dins de l’entorn espanyol. Quan parlem de ciutadania digital, però, ja és una altra cosa. Aquí soc partidària de facilitar els tràmits i la burocràcia. Països com Estònia permeten crear empreses molt ràpidament. Per què no podem fer-ho també aquí? Si el que volem és crear riquesa, el que cal és no posar més traves, sinó obrir la mentalitat, generar el canvi i captar noves empreses d’arreu que ens ajudin a crear riquesa.
Com deia abans, moltes coses encara estan per inventar. També les professions?
Estic segura que moltes professions que ara coneixem desapareixeran, i que les formacions universitàries també canviaran. Jo soc llicenciada en Dret i diplomada en Turisme. Quan estudiava Turisme, fa uns 20 anys, ja es deia que l’evolució d’internet faria canviar el sector i molts ho dubtaven dient que tothom preferiria seguir anant a les agències de viatges. Però ha canviat tot i encara canviarà més.
Crec que cal posar un programador o programadora dins de la nostra empresa i la nostra vida, perquè és gràcies a aquests programadors i als enginyers i enginyeres que les nostres empreses podran adaptar-se als canvis que ja tenim aquí. No és cosa de pessimisme, sinó ganes d’anar una mica més enllà.
 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.