Josep Requé és alcalde de Cubells des de la passada legislatura. Home afable i proper, dóna respostes abundants i plenes d’exemples a les nostres preguntes. Per a editar l’entrevista escrita n’hem hagut de retallar un bon tros, per motius d’extensió. És la primera vegada que hi tenim contacte i ens transmet una imatge molt bona del poble que acabem de conèixer.
“Els polítics parlen i parlen però a l’hora de la veritat no han estat capaços de posar-se d’acord”
“Sembla que a Barcelona vulguin que els pobles petits segueixin petits perquè són bonics i s’hi pot passar el cap de setmana, però la gent hi ha de viure i hi ha de trobar oportunitats, o si no se’n va d’aquí”
“Tinc la teoria que un poble de 400 habitants és més fàcil de dirigir que un de 40.000. Així que aquí passa el mateix: 7 milions són més fàcils d’acontentar que 50”
“Opino que en la relació de forces d’un ajuntament hi ha d’haver pagesos, ramaders i persones de tots els oficis, però també va molt bé una mica de formació empresarial o bé organitzativa”
“Tenim una vida tranquil·la, no hi ha trànsit, la mainada pot jugar al carrer i el ritme de treball és calmat. La gent aquí viu fins als 90 anys”
“Hi ha polítics que quan estan de pas per aquí, paren a menjar a Cubells perquè bé coneixen el què s’hi cou…”
Una de les preguntes que sempre fem als alcaldes és per a saber l’opinió que mereixen els estudis superiors. Vostè ha estudiat com a arquitecte tècnic. Creu que els alcaldes s’haurien de formar bé per a poder ser-ho?
Opino que el millor és que els alcaldes es formin una vegada arribin a ser-ho. Sóc arquitecte tècnic i després vaig estudiar Direcció Econòmica i Financera a ESADE durant dos anys i Direcció General d’Empreses a IESE un any més. Tot això ajuda molt, perquè he pogut aplicar una sèrie de coses que han funcionat.
Opino que en la relació de forces d’un ajuntament hi ha d’haver pagesos, ramaders i persones de tots els oficis, però també va molt bé una mica de formació empresarial o bé organitzativa. Els polítics en saben molt, de parlar, però també cal saber fer feina. Quan es té assessors adequats, la cosa va molt bé, però això no sempre és possible. Així que jo interpreto el meu treball a l’ajuntament més com una feina que cal organitzar bé i en això la formació tècnica i empresarial són adequades.
Quin és el seu estil de fer política?
Ahir, precisament, vam estar reunits amb el meu equip. Ells mateixos m’ho van dir: l’anterior alcalde es dedicava amb passió a l’ajuntament però ho feia tot ell. Jo procuro que tots estiguin informats de tot. Intento que m’acompanyin a les reunions a la Diputació, a l’ACA o a Barcelona, tot i que és difícil de vegades. Si no venen, els dono el feedback de com ha anat. I ho agraeixen. En el mandat anterior hem arreglat l’equilibri pressupostari i ara estem al dia. Paguem al termini adequat i tenim un Pla de Tresoreria que es pot entendre ràpidament. Tot està molt organitzat.
Parlem del municipi. El nom de “Cubells”, sap dir-me d’on ve?
No sé donar-li una definició exacta. Fins i tot vaig estar-ne parlant amb un advocat local, que també fa d’historiador i sembla que no es coneix ni l’any de la fundació del poble ni tampoc l’origen del nom. Però aquesta era terra de vins fa molts anys. Al nostre escut municipal hi podreu veure unes portadores de raïm que, un cop collit, se n’anava a unes fascines. Imagino que el nom ve d’aquí. Ara no en queda gaire de vi. Aquesta terra és pràcticament tota de secà.
En alguns pobles de la Noguera diuen que vostès, com que estan al capdamunt d’un turó, havien de portar l’aigua en cubells…
També va lligat a això. L’aigua era tan difícil de portar al poble que durant molts anys les cases s’estimaven més que els demanessis un trago de vi que un d’aigua. Calia anar a buscar l’aigua al Canal d’Urgell, avall. I a una fonteta que hi havia prop d’aquí, amb aigua crua. Fa un any van descobrir uns rentadors del poble, tot enrunats, de fa un segle, i dels quals gairebé ningú no es recordava…
Curiosa història. Quins elements del poble creu que atraurien a algú a venir a viure aquí.
Miri, el primer que he de dir és que la gent d’aquí es fa gran. Aquí hi viuen 400 persones i 15 d’elles tenen més de 90 anys i 50 tenen més de 85. Això és indicatiu de què el poble és saludable. Tenim una vida tranquil·la, no hi ha trànsit, la mainada pot jugar al carrer i el ritme de treball és calmat. Quan jo vivia a Barcelona, m’estimava molt venir aquí els caps de setmana. I això passa amb molts fills del poble que viuen a Barcelona, perquè a l’estiu i per Pasqua la població es dobla i arriba als 800 o 900 habitants.
A nivell arquitectònic el poble té història. Hem conservat 5 esglésies i abans de la Guerra Civil aquí hi vivien sis capellans… ara n’hi ha un de sol que s’ocupa de diversos pobles. Antigament aquest poble, per la situació privilegiada sobre un turó, era molt visitat i la gent generava molta riquesa.
Quant a hostaleria també estan ben servits.
Aquí la gastronomia ha estat sempre molt ben considerada. Tenim dos molt bons restaurants que han tingut molt bona acceptació per la qualitat i el preu. Hi ha polítics que quan estan de pas per aquí paren a menjar a Cubells perquè bé coneixen el què s’hi cou…
Des del punt de vista econòmic, quines són les prioritats del municipi ara mateix?
Tenim el problema que els ajuts agraris i ramaders no ens arriben. I això afecta els pocs joves que s’han quedat a treballar aquí. Temps enrere vam plantejar-nos crear un petit parc industrial, però vam haver de barallar-nos amb els tècnics perquè deien que el nostre és un poble petit i no admet un polígon industrial. Sembla que a Barcelona vulguin que els pobles petits segueixin petits perquè són bonics i s’hi pot passar el cap de setmana, però la gent hi ha de viure i hi ha de trobar oportunitats, o si no se’n va d’aquí.
Hi ha algunes iniciatives que valdria la pena de considerar. Ara mateix portar aigua aquí és car per a la pagesia i vaig expressar a les reunions del Canal Segarra Garrigues que caldria donar aigua gratis el primer any i que l’anessin apujant durant cinc anys, de manera que els pagesos tinguessin temps d’adaptar-se. Però aquestes coses no es miren.
Quina valoració fa del seu pas per l’alcaldia de Cubells?
Per a les associacions ha estat un èxit. En temps de poc pressupost hem fet moltes coses durant els quatre anys anteriors. En bona part, heretades de l’alcalde anterior, com són plans d’obres. Ara mateix tenim els carrers del poble arreglats en un 80%, s’ha fet una sala de vetlles, s’ha arreglat el local del poble amb lavabos, vestuaris i s’ha pintat tot. S’ha recuperat un antic camí de pujada al poble i fet una plantada d’arbres. Són coses petites, però aquí són importants. La gent gran del poble m’han vingut a felicitar per aquestes coses… També hem recuperat el camí de la Torre de Fluvià, que és un poblet agregat al nostre on hi viuen unes quinze persones, i hem canviat l’abastament de la canonada d’aigua en un quilòmetre. Hem instal·lat bandes protectores al davant de l’escola per a protegir els nens del trànsit i posat semàfors nous.
I per a aquesta legislatura quins serien els eixos o prioritaris?
Ara estem preparant-nos per a fer uns antics graners que tenim aquí baix i que adaptarem com a local social. El jovent hi va avui en dia però hi ha molt de perill de caiguda de la teulada.
També volem fer un magatzem on ordenar les coses i voldríem tenir una biblioteca i un lloc d’exposició de coses del poble, com ara una col·lecció de pergamins que la tenim guardada a l’ajuntament. També tenim la idea d’impulsar una depuradora i una potabilitzadora. L’aigua és bona, però quan hi ha tempesta, és possible que el Canal d’Urgell ens dugui també fang. Tenim mots altres projectes oberts, també.
Vostè considera que els alcaldes han de limitar la durada dels seus mandats? A quatre anys? A cinc?
Opino que quatre anys són una mica justos i l’administració va molt lenta en moltes coses, lamentablement. Per això penso que haurien de ser un màxim de dos mandats de cinc anys. En els primers quatre anys sembla que vagis a fer moltes coses i després no pots. Jo no crec que segueixi més enllà de la segona legislatura, i si ho faig, faré com en Maragall, que va marxar a la meitat i va deixar un successor en marxa.
Des de Cubells, quina és la valoració general que es fa de la situació del país?
Aquesta pregunta va per nota! La situació a Espanya i a Catalunya és complicada. Tots busquen interessos propis, i no ho entenc. A Espanya, caldria canviar la Constitució: hi ha coses que grinyolen i no s’ha fet res per a canviar-les. Tots parlen i parlen però a l’hora de la veritat no han estat capaços de posar-se d’acord. D’altra banda, Catalunya ha estat maltractada històricament. Ha demanat de totes les maneres de millorar i sempre ha rebut el “no, no i no” de Madrid. Això ha creat cada cop a més independentistes. No ho cuiden massa. Per a mi la sortida és marxar d’Espanya, perquè no estan arreglant les coses. Si ens estimbem, ens estimbem nosaltres, per què no ens deixen provar-ho? No veig problema en l’independentisme, perquè les relacions seran sempre de germanor amb Espanya, vagi com vagi. Per mi el problema és l’extremisme.
Què pot aportar la Independència als ciutadans?
Jo penso que podem anar més bé. Tinc la teoria que un poble de 400 habitants és més fàcil de dirigir que un de 40.000. Així que aquí passa el mateix: 7 milions són més fàcils d’acontentar que 50.
D’altra banda, aquí es genera molta riquesa que se’n va fora. A Andalusia fan moltes coses gratis que aquí no podem fer. Els nanos d’Extremadura tenen tots ordinador de franc, i aquí no. Si tinguéssim llibertat, això ho faríem més bé. A banda, opino que en altres llocs d’Espanya no els agrada gaire de treballar: van més a remolc. Tampoc hauria de ser.
Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els hi transmetria?
Que el que estem procurant és posar pau i tranquil·litat al poble. Mirem de servir el públic i és difícil d’acontentar tothom. Cal anar buscant la petita convivència.
