Els fons europeus Next Generation ja són una realitat a molts ajuntaments catalans. Gràcies a aquests fonts, alguns d’ells han pogut recuperar o accelerar projectes que tenien pendents orientats a la sostenibilitat, millores en la mobilitat o per enriquir l’oferta turística. Vila-seca, Girona, Mataró i la Vall de Boí són quatre dels municipis que ja han impulsat iniciatives amb suport dels fons europeus
L’Ajuntament de Girona ha presentat a les diferents convocatòries dels Next Generation una desena de projectes per un valor de 38 milions d’euros. Ja se n’ha resolt un paquet per un valor de 15,5 milions. Entre aquests, 4,9 milions d’euros destinats a impulsar la mobilitat sostenible, amb un nou carril-bici de Girona a Vilablareix, l’aparcament dissuasiu al Mas Gri o l’impuls de la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
Un total de 4,2 milions més estan destinats a ‘Menja’t Girona’, un projecte que gira al voltant de les hortes de Santa Eugènia i les ribes del Ter, per crear una nova experiència turística que enllaci natura amb gastronomia de quilòmetre zero. També un altre projecte, ‘GiroNat’, ha rebut fons europeus, amb 1,6 milions. L’objectiu és introduir la natura a la ciutat amb la creació d’un parc pilot a les Pedreres, renaturalitzar cinc patis d’escoles o aixecar una paret verda per al tractament d’aigües grises en un centre cívic.
Altres projectes estan centrats en l’impuls de la digitalització i la modernització d’equipaments culturals, mentre estan pendents de saber si tindran finançament europeu per a la rehabilitació d’habitatges per millorar-ne l’eficiència energètica o per millorar serveis socials.
L’Ajuntament de Vila-seca ha rebut 5 milions d’euros de fons europeus per al projecte ‘Vila-seca, destinació sostenible – Cal·lípolis Next Generation’, que té un pressupost total de 10 milions. El projecte inclou la recuperació i adequació paisatgística i ambiental del passeig marítim. Es tracta de renaturalitzar la platja amb l’ampliació i recuperació del sistema de dunes, connectar la transició entre la platja i la zona urbana i protegir el passeig dels temporals marítims. Es preveu que les obres de recuperació del passeig s’adjudiquin al maig o juny i comencin a finals d’any. “Ens adaptem al canvi climàtic i a l’augment del nivell del mar, i retrocedim el passeig pràcticament 50 metres, una cosa inaudita”, afirma l’alcalde, Pere Segura, que destaca que aquest és un dels primers projectes que es basa en desurbanitzar el que ja està urbanitzat. Altres intervencions del projecte són la sensorització i gestió intel·ligent de la mobilitat urbana i la millora de la informació de la informació i experiència turística. També es milloraran equipaments municipals a la platja, amb cinc guinguetes noves, un club infantil i la instal·lació de noves àrees per practicar esport. Una altra actuació se centrarà en la remodelació de l’espai Aquopolis-Pachá a partir d’un concurs internacional, amb l’objectiu de potenciar la destinació a 30 anys vista. El projecte es tornarà a licitar a finals d’any.
A Mataró, els fons europeus han permès “accelerar” algunes transformacions pendents a la ciutat que s’han pogut executar “molt abans del que estava previst”, segons l’alcalde de la ciutat, David Bote. Alguns dels fons ja assignats estan destinats a adequar la mobilitat als nous temps per fer de Mataró una ciutat més sostenible, més verda i que posi el vianant al centre de les polítiques.
Els Next Generation deixen 1,7 milions a Mataró per millorar la mobilitat i la seguretat viària al polígon industrial del Pla d’en Boet i als entorns escolars, la reurbanització d’un tram del Camí Ral –una de les principals artèries urbanes de la ciutat, i per transformar l’accés del pas del Cargol a la façana marítima, com a part de la pacificació de la carretera N-II.
Bote recorda que tots aquests projectes requereixen de molta inversió perquè suposen una important “reconfiguració” de la ciutat que, sense el finançament europeu, no hauria estat possible. De les quatre obres, la del Camí Ral ja està executada. “És un carrer que s’ha transformat de forma radical, revolucionària, que dona moltes oportunitats al teixit comercial i als veïns de l’entorn”, defensa l’alcalde. Al Camí Ral s’hi ha fet voreres més amples, sense barreres arquitectòniques, amb nou arbrat, il·luminació led, nou mobiliari urbà i un carril bici.
Al polígon del Pla d’en Boet s’hi preveu millorar la seguretat, ordenar l’aparcament i facilitar l’accés de vehicles pesants, mentre que als entorns escolars s’hi faran adequacions per fer-los més segurs, amb una ampliació de voreres, la creació de passos de vianants adaptats, nou arbrat i nou mobiliari urbà.
La Vall de Boí té en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les esglésies romàniques que són patrimoni de la humanitat dos dels seus grans atractius turístics. Per afrontar els nous temps, l’Ajuntament ha impulsat el ‘Pla de sostenibilitat turística patrimoni mundial accessible universal’, que ha rebut 2 milions d’euros dels fons Next Generation per als pròxims 3 anys. El pla consta de 17 propostes per donar “un petit impuls” a la Vall de Boí, segons ha explicat la tècnica del mateix pla, Montse Señís, que destaca que l’objectiu és promoure “un model de desenvolupament turístic inclusiu, sostenible i intel·ligent”.Entre les actuacions previstes al pla, hi ha millorar l’accessibilitat a les esglésies romàniques amb diferents nivells de capacitats: auditives, cognitives, visuals, intel·lectuals i de mobilitat. També la creació de nous productes per millorar l’experiència del visitant i la comercialització del producte. Una de les accions serà la neteja d’una finca particular per fer visitable l’absis de l’església de Santa Maria de Cardet.
Al Parc Nacional, Señís aposta per foment de l’ús del transport públic per accedir-hi i minimitzar, així, l’impacte ambiental. Es farà amb l’adquisició d’un vehicle ecosostenible per transportar els visitants fins a la zona de Cavallers, de gran interès per als excursionistes.
Un altre repte del pla és aconseguir desestacionalitzar l’estació d’esquí de Boí Taüll per donar continuïtat laboral als treballadors durant tot l’any i augmentar l’oferta turística de la vall. També es farà un Outdoor Park Vall de Boí, un projecte integral d’activitats i instal·lacions esportives a l’aire lliure; i es crearà una plataforma de comercialització per als petits negocis familiars.
“A Europa no li agraden els projectes artificials‚ subrogats“
L’alcaldessa de Girona té clar què és el que fa que la Unió Europa atorgui fons als ajuntaments. “Allò que a Europa no li agrada és que apareguin projectes artificials, que neixen com un bolet simplement amb l’objectiu de captar fons”, explica Madrenas, que sosté que precisament perquè els projectes gironins ja eren madurs i relligaven amb els objectius dels Next Generation, han pogut anar “ràpid” a presentar-los. Aquesta és, per ella, “la clau de l’èxit”. Madrenas ha remarcat que ja feia temps que treballaven en projectes orientats cap a la sostenibilitat, la tecnologia i la digitalització: “Aquest bagatge és el que ens ha permès presentar propostes molt potents, que han tingut un alt grau d’acceptació”. Girona ja pensa en nous projectes per presentar a les noves convocatòries.
