“Necessitem estímuls positius. I la política els ha de donar”

 Veient el seu currículum ens adonem de la considerable trajectòria política que té al darrera

I és que a la política t’hi ha de moure la idea del servei públic. Penso que la gent que hem estat molt implicats en el món de la ciutat civil, ens motiva el veure i conèixer que algú se n’ha de fer càrrec de la cosa pública. És com en un bloc de pisos on cadascú és propietari però algú se n’haurà d’encarregar de la neteja, del manteniment… doncs en una ciutat és el mateix. Hi ha d’haver algú que es responsabilitzi de fer aquestes tasques comunes i fer-les de la millor manera, per a que tothom en surti beneficiat. 

Com s’ha trobat l’Ajuntament després de tants anys de govern del PSC?

Me l’he trobat complicat. No cal dir que la situació en la que ens trobem ja ho és prou, de complicada. Una de les primeres accions que vàrem fer va ser demanar una auditoria, que, vist des de l’oposició, ja vèiem que no en sortirien resultats massa bons. Tenim una ratio d’estalvi net negativa, un romanent negatiu de tresoreria i un endeutament molt alt. I això va provocar que el Govern de la Generalitat ens convoqués com un dels ajuntaments en una situació económico-financera més delicada. Ara bé, el que hem de fer ara és recuperar el sentit comú. I serà necessari racionalitzar i optimitzar serveis per a que siguin més eficients. 

Creu que el ciutadà acabarà entenent les retallades que es puguin produir?

Les entén a partir de la situació econòmica en la que estem. A més, aquesta crisi penso que ha arribat primer a les famílies, després a les empreses i ja comença a arribar a les administracions públiques. Potser s’hauria de ser molt més pedagògic i explicar molt bé la situació. Però miri, li posaré un exemple d’aquí, d’Igualada: quanta gent viatja en determinades línees d’autobusos? Ningú s’ho havia preguntat, i ens hem trobat amb línees que transportaven de mitjana a 0,1 passatgers per expedició! 

Hi havia coses que no s’aguantaven per enlloc

Les administracions públiques hem de racionalitzar com ho fa una família o una empresa. És un objectiu rigorós que ens hem marcat: primer en el pressupost, on rebaixem dos milions la despesa corrent. I després mantenint aquest rigor. 

I què me’n diu de la mateixa Administració? El ciutadà pensa que hi ha organismes supramunicipals que potser no cal mantenir. Els Consells Comarcals i les Diputacions, per exemple

Doncs miri, jo crec que dels dos organismes municipals se n’hauria de fer un de sol. Ara, sí que penso que pot estar bé que hi hagi un organisme per sobre dels governs municipals, per ajudar a fer més estalvi i eficiència, en economies d’escala. Quin dels dos treuria? Penso que hauríem d’inclinar-nos cap a les vegueries, sense oblidar que els Consells Comarcals estan ajudant molt als ajuntaments petits i les Diputacions també fan una feina magnífica. I també no podem deixar de tenir en compte que aquí s’estan fent també moltes retallades. 

I es perceben per part del ciutadà?

D’una manera o altra, hem demanat sacrificis a la gent. Ara mateix penso que és importantíssim que la ciutadania vegi que els ajuntaments també som capaços de fer, aquests  sacrificis. Amb les retallades de les que parlo només s’arregla l’Ajuntament d’Igualada, fent-lo viable i consistent. Però encara cal molta feina per fer. 

Amb tanta mala notícia? 

Miri, la gent necessita estímuls positius. La política també ha de donar esperances que el futur pot ser millor, com fa Obama. S’ha de gestionar bé, d’acord, però també donar esperances de que ens en sortirem, perquè no hi ha cap altra alternativa.

Però què fem amb la gent que es troba a l’atur? 

El tema de l’ocupació és tant un problema d’ocupació com d’ocupabilitat. Tenim molts aturats i s’han de redirigir cap a noves ocupacions, tal i com ja es va fer en el seu moment amb les dones quan van passar del sector tèxtil al sector de servei de les persones. També s’ha de fomentar molt la cultura emprenedora, treballar les competències de la gent per optimitzar-les i generar oportunitats, és clar. 

I què es fa des de l’Ajuntament per agilitzar la creació d’empreses i llocs de treball?

Una de les primeres accions, que ens està tornant molts inputs positius, va ser la de crear una oficina d’atenció empresarial, encarregada de gestionar i facilitar la tramitació administrativa. Volem catifa vermella per als emprenedors i gent que vulgui crear un negoci. 

I pel que fa a la relació entre empreses i universitats?

En el cas d’Igualada es veu molt clar i concret. Nosaltres no serem un govern que inauguri moltes coses, només tenim dos projectes amb els que ens obsessionem: el primer és l’Escola d’Ingenyieria d’Igualada, que necessita un espai nou. L’altre projecte és un Centre de Simulació en l’àmbit de la salut, que ja tenim una aportació molt important que ens permetrà que entre tres i quatre mil metges vinguin a formar-se en aquest àmbit de la simulació. Pensem que l’aposta per al coneixement serà la gran aposta d’aquest govern, més que no pas la d’urbanisme o fer plans d’ocupació. I és que necessitem fer inversions que tinguin retorn i una conseqüència ja seran els llocs de treball.

No sé si el tema de l’atur afecta a la immiració que hi ha a Igualda. Quins programes tenen al respecte? 

Val a dir que la comarca de l’Anoia és la tercera comarca amb menys immigració a tota Catalunya, però cal tenir en compte que també és una de les que té més atur. Aquí la immigració no és cap problema, encara que sí que treballem en diverses iniciatives per tal d’integrar als nouvinguts en una nova realitat. Jo mateix sóc voluntari lingüístic i penso que hem de ser un país molt integrador, un factor que va molt lligat a la pròpia manera de ser nostra. 

Una manera de ser que creu que ha de passar per la recuperació de valors, com el de la feina ben feta, la responsabilitat, l’esperit de treball? 

Absolutament. El futur passa per una certa difusió d’uns valors que les nostres famílies, pares i avis, sempre han dut a terme i, malauradament, tenim la sensació que aquesta generació que està sortint no els tenen. La cultura del treball, de l’esforç, de la disciplina, del rigor… S’ha creat una societat on es donen totes les coses fetes i aquí està l’error. Per tant, hem de reconduir i fer veure a la gent que no ens en sortirem si no ens hi posem tots junts. En aquest sentit, hi ha una frase que m’agrada molt: “Per sortir d’un pou, el primer que has de fer és deixar de cavar”. 

Vostè ara menciona uns valors en els que darrerament i per part de la ciutadania i els poders públics ja es parla sense massa complexes d’independència. Com ho veu, això des de l’àmbit municipal?

Miri, no sé si des del món municipal s’aconseguirà la independència, però és un pas més. Crec que la independència l’aconseguirem treballant la base: pel carrer, comentant-ho, debatent-ho, dient-ho… sí que penso que ha de ser el futur del nostre país, no hi ha cap altra alternativa. Així que, de manera pausada però sense perdre massa temps, hem d’aconseguir fer veure a la majoria del país, acompanyats del Govern i de la societat civil, que el futur passa per que puguem ser nosaltres els qui gestionem Catalunya. Estic segur que ens en sortirem, però ho hem de fer units. 

Anem a d’altres temes. Què s’ha fet per a què Igualada sigui anomenada ciutat dels infants i la gent gran per la UNESCO?

Bé, aquí tenim un grup molt actiu de la UNESCO, i de fet, és un dels projectes que tenim al nostre programa electoral. A Igualada, en l’àmbit de la infància i la vellesa, es fan moltes actuacions i volem ser capaços d’integrar un projecte que agradi a aquest organisme internacional, entre d’altres coses, perquè és una altra manera de posar Igualada al mapa. A més, l’Ajuntament treballa en el Consorci Socio-sanitari i tenim diverses actuacions en marxa: pisos tutelats per a gent gran, residències dins i fora d’Igualada… amb això podem presumir que  tenim molt ben controlats els serveis a la gent gran. Es podria fer molt més, però en aquests moments ens és molt difícil gestionar-ho.

Altres elements que criden l’atenció d’aquesta ciutat és el seu pla de residus 

Aquí s’ha aconseguit fer un contracte, encara no fa un any, de recollida d’escombraries, que implica tan la RCU com la selectiva. Estem molt satisfets del balanç perquè ha suposat una rebaixa d’un 10% del cost a tots els ciutadans; s’ha renovat tota la flota de camions, que ara van amb gas, és a dir, són silenciosos i no contaminen. Ens falta conscienciar encara més a la gent per a que utilitzi el reciclatge i siguin molt conscients de què suposa tot plegat una millora en el medi ambient i un estalvi per l’Ajuntament.

Anem acabant. Vostè és molt actiu amb les xarxes socials 

Sí. Porto tres anys utilitzant el Twitter i el Facebook. Alguns em diuen que fins i tot, l’utilitzo massa. Però miri: la política es pot fer de dues maneres. Una, tancat en el despatx, perquè l’estructura burocràtica de l’Ajuntament obliga a estar molt tancat; a mí això no m’agrada. Vull que el meu despatx siguin les places i carrers, m’agrada sortir i passejar. Una altra és, acceptant que s’ha d’estar molt al despatx, doncs comunicar-te amb la gent a través de les noves tecnologies, i informar-te així de les coses que passen. La gent és molt exigent, i ho ha de ser, però també nosaltres tenim la responsabilitat de donar la informació. Així que aquest esforç d’estar tan conectat, de fer d’alcalde 24 hores, també me l’agraeixen els ciutadans.