El passat 19 de maig de 2022, Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
- Prof. Magí Panyella, degà de la Facultat
- Prof. Enric Herranz.
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
El Sr. Eduard Berraondo saluda tots els assistents i presenta el projecte d’Alcaldes.eu. Seguidament inicia les preguntes a la convidada, interessant-se pels seus inicis en la política.
La Sra. Arnau agraeix la invitació, saluda els presents i explica que va arribar a la política per un “cúmul de casualitats”. Diu que la seva és una personalitat inquieta i que de jove va ser molt activista en la cultura i l’esport. També va treballar en una cooperativa que assessorava en economia social a altres empreses. Finalment, recorda com uns amics li van proposar formar part d’una llista municipal. S’ho va prendre com un repte i va acceptar. Va entrar a l’administració a través de la política, com a regidora. Més endavant ja li van oferir encapçalar la candidatura.
A preguntes del moderador, explica que la persona que la va motivar a entrar en política va ser el seu pare, que no la veia prou preparada per estar al capdavant d’una ciutat. Però en el caminar és on es pot demostrar les coses. També diu que és una persona que no calla mai i que diu el que pensa, i que això no fa guanyar amics. També va motivar-la la gent amb la que formava equip i que coneixia de feia molts anys, des del ball de bastons fins a l’AMPA. Tot l’equip compartia valentia i ganes.
Quant a formació acadèmica, explica que va estudiar per ser assessora fiscal i mercantil, especialitzada en les cooperatives. Diu que és una gestió empresarial molt més democràtica. Però quan va entrar a l’administració es va haver de preparar de valent per posar-se al dia i evitar que li fessin la política. Diu que per poder fer canvis cal tenir els peus a terra i saber com fer-los.
Descriu també el plenari de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Està configurat per una relació “impossible” inicialment, ja que el PSC va guanyar les eleccions per 66 vots de diferència amb ERC (la seva formació). Però es van asseure a parlar amb Junts x Catalunya i la CUP. Es van asseure i compartir idees fins que van llimar les diferències. “Els canvis i les necessitats són per a tots, amb independència del color polític”, diu. Així que actualment ERC té 7 regidors, JxC en té 3 i la CUP amb 3, dins de 25 electes. Creu que el seu govern local ha funcionat amb fluïdesa, però no senzillesa. Han treballat de valent i en cada projecte han hagut de buscar consensos.
També diu que si s’arribés a canviar la manera de concursar en les eleccions i escollir el millor de cada grup, es podrien crear governs diversos i heterogenis, que contemplarien totes les sensibilitats locals.
Responent a una altra pregunta, descriu Vilanova com una població a mig camí exacte entre Barcelona i Tarragona. No es considera de la segona corona, sinó un “arc metropolità” que començaria a Mataró i que englobaria moltíssimes ciutats, amb 2,5 milions d’habitants acumulats. Diu que tenen importància demogràfica i que el Massís del Garraf els separa i protegeix de Barcelona, mentre que a la vegada gaudeixen dels serveis de la capital. Creu que la seva ciutat i moltes de les del Garraf són pobles grans, que tenen bona comunicació entre ells i Barcelona, però que necessiten comunicació més bona amb el centre del país.
Parla de la rivalitat tradicional amb Sitges, dient que és una ciutat diferent. Els dos carnavals són festes patrimonials i que cal viure. L’eslògan de Vilanova és que a Vilanova sempre és festa i creu que la vida s’ha de celebrar molt. Però també diu que li agraden les festes de Sitges i el seu carnaval. Recorda que a Vilanova sempre s’estan “tirant coses”, des de merengues fins a caramel en totes les festes, mentre que a Sitges tot és lluïment. En qualsevol cas, són mostres de cultura popular.
El moderador li recorda a l’alcaldessa que també va practicar gimnàstica i bàsquet, i que va formar part de la Federació Catalana de Gimnàstica. I ella confirma que ho va ser, però en condició de mare de practicants. Certament, de nena va fer gimnàstica artística i a la ciutat han sortit grans gimnàstiques que han participat en Jocs Olímpics. Creu que l’edat de jubilació de les noies és més aviat que la dels nois, per qüestions biològiques.
El moderador li pregunta per la seva condició com a presidenta de la FMC i si encara cal que hi hagi necessitat de dues associacions municipalistes al país. Ella diu que no, i que la voluntat en aquests quatre anys de mandat ha estat la de fusionar ambdues entitats. Atribueix al bipartidisme existent a Catalunya en els primers anys de democràcia la raó de ser de les dues associacions: cada color volia tenir la seva entitat. L’important és que siguin entitats que ajudin a resoldre els problemes dels municipis. També entén que els ciutadans de Granollers no tenen problemes diferents als que tenen els de Vilanova i que treballar pels problemes reals de les persones és prioritari, no pas la ideologia. “No hi ha municipis de colors, sinó persones de tots els colors que demanen que els representants treballin per ells”, diu. També creu que seria molt difícil que la Generalitat pogués reunir-se amb els 947 municipis catalans per entendre quines problemàtiques tenen i que, per aquest motiu, val tant la pena que existeixin entitats municipalistes. Qui atén les persones de manera més propera són les administracions locals, conclou. I tothom que atengui un càrrec de govern hauria d’haver passat primer per l’administració local, perquè això fa que la mirada sigui distinta.
Per acabar amb el primer torn de preguntes, el moderador pregunta sobre la comunicació terrestre i els accessos que porten a Vilanova, ja siguin costes del Garraf o túnels. L’alcaldessa diu que els vilanovins se senten molt maltractats per això perquè les autopistes de l’Estat van deixar de ser de pagament el passat 1 de setembre, però ells segueixen en una zona de peatge alt i no assequible per fer el viatge per carretera. A més, els dificulta rebre i implantar empreses al territori i tenir cobertures sanitàries òptimes en els hospitals locals. Per anar a Barcelona han de fer corbes per les costes del Garraf o anar per l’autopista Pau Casals que costa molts diners.
Torn de preguntes del professor Enric Herranz
A continuació se cedeix la paraula al professor Enric Herranz, que s’interessa per la visió de l’alcaldessa sobre la gestió del personal a l’ajuntament, amb personal que és de vegades vitalici i que ha vingut heretat d’altres governs anteriors. Arnau diu que aquest és un tema que cal treballar a nivell polític amb els seus socis de govern, perquè si volen fer una gestió de canvi i transformació sempre hi ha crítica i obstacles que cal vèncer. Diu que l’administració pública és lenta i que té maneres de fer informes i recursos fins a fer inviable qualsevol projecte. Creu que cal tenir el temps suficient per articular i madurar els projectes, de manera que quan s’executi no es trobi amb impediments. Igualment, cal comunicar de manera eficaç els projectes, per tal que les xarxes informals (o “món paral·lel”) no boicotegin les decisions. Treballar amb aquestes persones, amb els tècnics i treballadors de la funció pública (que seguiran quan els polítics marxin), és important. Però també és cert que “ni tota la raó la tenen els tècnics, ni tota la raó la tenen els polítics”. I la part d’intervenció i secretaria cal conèixer-la a fons. Diu que el 2015 va voler mantenir una reunió amb l’interventor abans d’anar en una llista. Creu que els polítics tenen tendència a fer cada cop més de tècnics, però no és el que cal fer. En canvi, sí que és important conèixer l’aspecte tècnic.
El professor Herranz també pregunta sobre el rol de l’electe en municipis on ha de fer de polític i de tècnic, i la funció de comandaments intermedis. Diu l’alcaldessa que a l’ajuntament hi ha 747 treballadors i que si s’afegeixen altres organismes es passa dels 1.300. Són moltes persones i costa molt fer canvis, però a l’hora de treballar també són un equip molt potent. Per tant, cal delegar les coses bé, perquè l’alcaldessa no ho pot fer tot. Explica Arnau de quina manera coordina les diferents àrees i s’informa de l’evolució dels projectes que es posen en marxa.
A continuació, el debat parla sobre les administracions supramunicipals i la relació que hi té l’alcaldessa. Arnau explica que la situació és complicada, perquè hi ha un repartiment molt gran de responsabilitats entre diputacions, consells comarcals, etc. i que als petits municipis els va bé. Però s’acaba amb el risc de tenir una administració sobrepoblada. Diu que l’ajuntament de Vilanova és l’empresa més gran del municipi i la Generalitat i la Diputació de Barcelona són grans empreses. Creu que moltes estructures estan duplicades i que caldria fer neteja gran per optimitzar recursos. En canvi, opina que serà molt difícil que algú sigui prou valent per fer-ho i que és un cost afegit al país, amb el benefici de donar feina a famílies, però no ha de ser això el que prevalgui. Creu que si es despleguen les vegueries, caldrà eliminar alguna de les competències dels consells comarcals.
També es debat sobre la participació ciutadana en la presa de decisions a Vilanova. L’alcaldessa diu que és un fet bàsic i que els electes ja surten d’un procés participatiu. No obstant, cal que cada municipi organitzi la manera de fer que la gent participi. En el seu cas és una regidoria de participació que treballa amb les associacions de veïns o bé creant taules de mobilitat amb entitats de la vila. Diu que aquests processos no eviten la discussió o l’afectació de la gent en certes circumstàncies, i que no són fàcils i sempre hi ha molt obstacle.
La darrera pregunta del professor Herranz és sobre l’externalització dels serveis públics: si és a partir d’eficàcia o de criteris ideològics. Arnau diu que l’orientació inicial és la de fer un estudi econòmic que ajudi a prendre decisions, un estudi que estimi el cost real dels serveis i que permeti saber si és assumible o no per part de l’ajuntament. També valora certs aspectes que no es poden quantificar econòmicament. Finalment diu que si hi ha possibilitat, prefereix fer equips amb persones pròpies i controlar el servei, més que no pas externalitzar. Però també explica que el seu ajuntament té un pressupost limitat i restringit a l’hora de fer inversions. També fa un repàs històric de les modes successives d’externalitzar i internalitzar el serveis en els darrers anys.
Torn de preguntes del públic
S’obre un torn de debat amb el públic. En aquest sentit, un alumne que viu a Sitges confirma que deixar de viure a Barcelona per viure al Garraf és un canvi de vida molt radical i per a millor. No obstant, els peatges i la comunicació terrestre és un gran hàndicap.
Un altre alumne, del Penedès, pregunta sobre la imposició de ZBE del Ministeri de Transició Ecològica per a les comunicacions i quin pla té Vilanova per promoure la mobilitat. L’alcaldessa respon que existeix un projecte des de fa molts anys per fer un tren orbital que complementi la C-15 que porta a Manresa. També diu que Catalunya és el lloc de les inversions anunciades i mai executades i creu que cal reclamar al Govern més proper.
Un altre alumne pregunta sobre la gestió de l’externalització dels serveis municipals. Arnau recorda que van establir un acord d’investidura de 95 punts entre tres formacions polítiques i que semblava “quelcom impossible” d’assolir. En aquest acord hi havia el de fer estudis de tots els serveis públics municipals que anaven a vèncer per si seria més convenient internalitzar-los o externalitzar-los. Dins de la negociació hi va haver postures diferents, però es va aconseguir fer l’estudi.
En Joan, un alumne d’Eivissa, s’interessa pel dia a dia de l’alcaldessa i per la pressió que pot sentir trobant-se veïns al carrer que li demanin coses. L’alcaldessa diu que quan algú es posa al capdavant d’una llista electoral i fa servei públic, entén que perd l’anonimat i l’espai de tranquil·litat. Ella opta per deixar parlar la gent i que s’expliqui, sense tenir-ne cap prejudici bo ni dolent.
Un altre alumne pregunta també per si les expectatives personals de l’alcaldessa s’han acomplert en quant a la feina que fa. Arnau diu que les seves expectatives s’han complert en tant que ha conformat una “família” molt ben avinguda amb el seu equip. Gràcies a ells pot “dormir tranquil·la”.
El degà en funcions, Magí Panyella, pregunta com es pot adaptar el pensament de l’alcaldessa a una realitat complexa com és el municipi, la vegueria, els arcs… Diu Arnau que ella manté interlocució amb tota mena d’entitats i que el que importa és saber que cal assolir un determinat bé per a certes persones.
El moderador li pregunta a l’alcaldessa quin seria el seu pitjor malson. L’alcaldessa diu que és quelcom que ella no pugui preveure. I recorda que va ser alcaldessa el 28 de juliol del 2019 i que va marxar de vacances el 10 d’agost d’aquell any, deixant un alcalde accidental. El 12 d’agost va arribar un esclafit al municipi, que va arrasar una nau del port i que no va causar danys personals però sí materials. Per a ella això va ser un malson. També ho van ser els temporals Glòria i Filomena, com la pandèmia. Amb tot, la seva actitud és la de treballar.
El moderador dona per tancada la sessió.
