Visitem, per primer cop, Castellet i la Gornal, una població de l’Alt Penedès que repeteix alcalde des de 1999.
“Quan vaig arribar aquí, el que em va marcar més del poble va ser la capacitat d’acollida de la seva gent. Anys després em van proposar ser alcalde i vaig pensar que era una manera adequada de retornar tot allò que ens vam trobar”
“Al llarg dels mandats hem procurat no prometre cap altra cosa que no fos treballar pel municipi”
“He pogut viure molt de prop la vida de la gent i comprovar que som capaços de les majors heroïcitats i de les més grans misèries”
“La indústria local genera més llocs de treball que l’agricultura. Rebem persones que venen a treballar aquí, tot i que no hi viuen. Hem de posar a disposició d’aquestes persones uns serveis de logística i desplaçament”
“Hi ha una certa tendència als pressupostos participatius i, potser no li sonarà gaire correcte, però penso que és una enganyifa: se li pregunta a la gent què s’ha de fer amb quatre rals…”
Vostè és originari de Jaén i va arribar al poble quan tenia 25 anys. Avui n’és l’alcalde. Què el va motivar donar aquest pas?
Quan vaig arribar aquí, el que em va marcar més del poble va ser la capacitat d’acollida de la seva gent. Qualsevol persona que hagi emigrat sap que canviar de lloc és un trasbals important en la vida. La meva dona i jo ens vam trobar un poble molt petit, a la mida de les persones, molt integrador i amb la possibilitat de compartir vivències i generar relacions de confiança. Anys després em van proposar ser alcalde i vaig pensar que era una manera adequada de retornar tot allò que ens vam trobar quan vam arribar aquí.
Doncs el poble li ha respost, perquè vostè ja porta diverses legislatures consecutives com a alcalde. Quina és la seva manera de fer política?
Al llarg d’aquests mandats hem procurat no prometre cap altra cosa que no fos treballar pel municipi. I també encarnar uns valors que són importants, com ara la convivència i la relació. Hem volgut que els veïns puguin confiar els uns amb els altres, si els cal alguna cosa, o un ajut. Això és més important que no pas fer una inversió important o una obra atractiva. Aquest tarannà l’hem traslladat també al nostre equip. Jo soc l’alcalde, però m’ajuden més persones. Hem arribat a una situació en la que la gent em fa confiança i confien en que “si Miguel diu que treballarà, treballarà”, i jo no sento la pressió d’haver d’oferir coses que no sé si seran possibles.
Creu que cal tenir estudis superiors o la carrera de Ciències Polítiques per exercir com a alcalde?
No crec que sigui imprescindible. La formació i els títols són molt importants. De vegades s’han de prendre decisions que han d’estar molt ben fonamentades i basades en coneixement. Però no sé si et cal estudiar medicina per ser un bon malalt. Vull dir que, a l’hora d’exercir la política, si més no en els nivells municipals, potser no et cal estudiar Polítiques. Dit això, també crec que és important tenir referències i que l’educació superior proporciona maneres d’afrontar el problemes. Però el que és més important és tenir bon ull a l’hora d’escollir les persones que et poden donar la informació necessària per prendre decisió.
Ens pot compartir alguna experiència que l’hagi marcat com a alcalde?
He tingut l’oportunitat de fer d’alcalde i això sempre els ho agrairé als veïns. He pogut viure molt de prop la vida de la gent i comprovar que som capaços de les majors heroïcitats i de les més grans misèries, i que amb això hem de conviure. Hem d’assumir que les persones som com som i que ni sempre som bons ni sempre són dolents. Ja veu que no tinc cap vivència concreta que m’hagi marcat, sinó un conjunt d’experiències que m’enduré amb mi quan ja no sigui alcalde.
Parlem ara d’indrets emblemàtics del poble, com ara Clariana o Castellet. Què signifiquen per a vostès?
Castellet porta el nom del municipi i en conserva les arrels i l’origen medieval. Actualment en guarda també el nucli i el traçat dels carrers, amb una església romànica molt bonica, i el castell, que hem recuperat a partir d’una rehabilitació importantíssima. També tenim l’embassament, com a referència… Qualsevol que no ens conegui i vingui per primera vegada pensarà que això és com el Canadà, per tenir una imatge.
I pel que fa referència a Clariana, representa la capacitat de re-invenció del poble. És el poble nou, a dos-cents metres del vell. Amb una església molt bonica, dissenyada per un deixeble de Gaudí anomenat Bassegoda, i que ve a cobrir una ermita que existia fins abans de la Guerra Civil, dedicada a Sant Jaume. La força i l’empenta de la gent i la identificació amb el seu poble van fer que allà on hi havia aquella capella s’hi construís una església modernista. Aquesta mena de transició i la capacitat de renéixer es poden veure a Clariana.
Què li diria a un foraster per convèncer-lo de venir a viure a Castellet i La Gornal?
Que és un poble molt acollidor, sempre que un estigui disposat a ser acollit. Fa uns anys, abans de la crisi, vam patir una mica de pressió de gent urbanita que volia venir a viure, però no tant per gaudir del que nosaltres som, sinó per explicar-nos com havien de ser les coses, suposadament, per tal que fossin iguals a les del lloc d’on provenien. Era una situació de contrastos, certament. Ara tenim uns serveis de qualitat i a un preu raonable.
Quantes persones hi viuen, actualment?
Unes 2.500, aproximadament. I tenim nou depuradores d’aigua, dos fanals al carrer per cada tres habitants… El servei és bo, tot i que resulti car de mantenir. Tenim Barcelona a 40 minuts, Vilanova a 15 minuts i Vilafranca a 10. En pocs temps podem estar gaudint de la platja i dels serveis que ofereixen poblacions més grans. Crec que això també és un bon atractiu.
Quina és l’activitat econòmica del poble i com la promouen?
El nostre és un territori d’economia agrària, predominant-hi la vinya i totes les activitats que en depenen. No obstant, la indústria genera més llocs de treball. De fet, rebem persones que venen a treballar aquí, tot i que no hi viuen. Això significa que Castellet ha de posar a disposició d’aquestes persones uns serveis de logística i desplaçament. Però ja ens està bé. El nivell d’atur es troba en la mitja de la comarca.
Actualment es parla molt del concepte de participació ciutadana. Com és aquesta participació en el seu municipi?
La gent participa, tot i que cal matisar una mica. Un amic meu em diu que no calen gaires invents, perquè el poble -diu ell- es pot governar des del bar. La veritat és que si surts al carrer i la gent t’explica els seus problemes, i tothom té el teu telèfon i estàs disponible per a tothom, no trigues en rebre el feedback ciutadà de manera directa.
Si hem de posar un nom a un carrer, li demanem l’opinió als veïns. Però també hi ha una tendència cap als pressupostos participatius i, potser el que li diré no li sonarà gaire correcte, però penso que és una enganyifa: se li pregunta a la gent què s’ha de fer amb quatre rals… Si l’ajuntament té un pressupost de 3 milions d’euros, la participació en l’execució del pressupost és només de 50.000 euros. No estem pas consultant què fem d’una cosa important, sinó què fem perquè estiguin contents… Jo no comparteixo gaire aquesta manera d’entendre la participació, perquè no és fa per tenir en compte l’opinió de l’altre sinó per a fer-lo callar.
Quin balanç fa de la legislatura 2015-2019?
Molt positiu, sobretot perquè hem viscut uns temps una mica agres i hem aconseguit mantenir un nivell de convivència força alta. Crec que, de totes les propostes que s’han portat al Ple, el 80% s’han aprovat per unanimitat. Hem tingut tres grups polítics, i cadascú amb la seva manera d’entendre les coses, però hem estat d’acord en la majoria dels casos.
Ha estat alcalde des de l’any 1999, han canviat gaire les prioritats o estratègies al llarg d’aquests anys?
Hi ha hagut canvis. Recordo que durant el primer mandat teníem el lema de “el primer de tot és la convivència”. I que fa vint anys els equipaments municipals eren gairebé inexistents i que tot estava per fer. Actualment en cadascun dels nuclis ja en tenim algun. També ha canviat molt la legislació, que s’ha tornat més vigilant. Les persones que treballen als ajuntaments, els tècnics, estan molt més formats i tenen més responsabilitats. I també hi ha hagut el canvi tecnològic, que ha estat molt important en informatitzar molts processos. Explicar-li a una entitat que si vol demanar una subvenció ha de fer no sé quina cosa a través d’internet és molt distint a com es feien antigament les coses.
Quins reptes seran prioritaris pel mandat del 2019?
Ens n’hem fixat dos de prioritaris. El primer té a veure amb l’envelliment de bona part de la nostra gent. Ara és complicat aconseguir plaça en una residència. Espero que puguem fer una nova residència pública, a preu assequible, amb servei d’atenció diària. El segon és el d’aglutinar els dos nuclis. Cada veí se sent molt identificat amb el seu, però no es fa gaire amb el del costat. Tenim idees molt bones.
Quina lectura en fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Penso que hem de ser capaços de mantenir una relació de convivència, un punt d’equilibri entre el gran i el petit. Jo entenc que per a molta gent la independència, la república i la identitat nacional suposen una gran il·lusió i passió. Però també penso que junts estarem millor. Una de les situacions que patim darrerament és la manca del lideratge. No hi ha un líder capaç d’explicar una idea que vagi més enllà de cinc anys. Si n’apareix alguna que pugui guanyar el recolzament i el reconeixement de tothom, ho aconseguirem.
Creu que amb el nou govern espanyol hi haurà més estabilitat a Catalunya?
Jo penso que la predisposició ja hi és i que això és molt important. I el que cal és aportar una mica més de ganes d’entesa. Crec que l govern socialista de Pedro Sánchez a Madrid pot obrir vies de diàleg que des de Catalunya hem d’intentar aprofitar.
