Dilluns, 30 de gener de 2023, el Sr. Pere Pons, alcalde de Subirats, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Pere Pons, alcalde de Subirats
- Prof. Jordi Joly, com a professor de l’assignatura de Gestió Pública
- Prof. Magí Panyella, com a Secretari de la Facultat de Ciències Polítiques
- Prof. Miquel Salvador, com a Vice-degà de la Facultat de Ciències Polítiques
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
RESUM DE L’ACTE
El Sr. Eduard Berraondo saluda tots els assistents i dona la paraula al Prof. Miquel Salvador, que al seu torn dona la benvinguda a una nova edició del cicle. Seguidament, el Prof. Magí Panyella, fa una breu presentació del context del convidat.
El moderador inicia una ronda de preguntes al convidat, interessant-se primerament pel municipi.
El Sr. Pere Pons explica que Subirats és un municipi d’una extensió semblant a la de Barcelona (56Km2) i de 3.500 habitants, format per 14 nuclis històrics i diverses urbanitzacions. Existeix una gran riquesa associativa i ciutadana, i posa l’exemple de les 14 festes majors, de les quals l’ajuntament no en munta cap, sinó que només les “tutoritza”. També hi ha vuit ateneus gestionats per la societat civil i participen en la vida cultural a través de subvencions i ajuts, però no directament.
Pons diu que el seu és un municipi que “sap on no vol anar”. Recorda que hi ha hagut diverses contestacions populars en contra de casernes, presons i abocadors. Diu que “quan vas marxant d’allò que no vols, també vas marcant perfil” i que això els ha portat a recuperar temes tradicionals com ara el conreu del préssec, el turisme i altres.
A pregunta del moderador, l’alcalde també diu que sempre hi ha hagut certa rivalitat entre les persones dels diversos nuclis o, si més no, diferències en la idiosincràsia. Recorda alguns resultats històrics de les eleccions en temps de la República i els compara amb resultats moderns. També recorda que Sant Sadurní d’Anoia havia estat part de Subirats fins fa 250 anys.
El moderador s’interessa per la vessant professional del convidat.
L’alcalde explica que és arquitecte i que va estar en actiu, compaginant la feina municipal, en els seus primers dos mandats. En el tercer mandat, que és el que s’acaba, ha agafat excedència per poder-se dedicar a la Diputació.
Diu el convidat que el seu pla era donar el relleu i apartar-se de l’alcaldia en aquest mandat, però que s’ha quedat sense relleu i que costa trobar-ne un de nou. Creu que és erroni fer una campanya electoral municipal en només tres mesos i que cal fer-la durant tot el mandat.
Quant a la feina com a arquitecte, explica que el seu àmbit d’especialització és l’urbanisme i que aquest no avança tan ràpid com l’arquitectura. A més, des de la seva posició a la Diputació manté contacte amb molts tècnics, arquitectes i enginyers, de manera que per ell estan sent anys de formació.
El moderador li pregunta sobre qüestions de canvi climàtic, en relació a la seva feina a la Diputació.
Pere Pons diu que ja no ens trobem en una situació de canvi, sinó d’emergència. I creu que la veritat és molt dura d’acceptar. Recorda que si, per exemple, volgués complir els criteris actuals, que demanen dedicar un 3% o 4% del territori a produir energies renovables, li caldrien uns 500 camps de futbol per fer-ho possible al seu municipi. Però això no és una cosa que vulgui sentir la gent, perquè volen mantenir el paisatge de sempre.
Ell mateix diu que li encanta el paisatge del poble, però creu que no es podrà mantenir gaire temps tal i com el tenim ara, perquè és com dir que en ple segle XXI ens seguim plantejant l’agricultura com en el Paleolític.
Diu també que cal ser solidaris, perquè ciutats com Barcelona o L’Hospitalet no podrien dedicar tot aquest territori a la producció d’energia i des dels municipis locals es podria produir, però sempre a canvi d’una compensació raonable. Creu que cal tenir sobirania energètica, perquè l’energia vindrà d’algun lloc o altre.
El moderador pregunta sobre l’estructura del govern municipal i el funcionament dels pactes.
El Sr. Pons diu que porta 11 anys al govern municipal i que fins ara els pressupostos i les ordenances han sortit endavant sempre per unanimitat. Explica que al consistori hi ha representació del PSC, d’ERC i de les CUP, de les quals diu que són una “versió 3.0” que sempre han ajudat a “corregir el tret, però mai han mogut la diana”. Recorda com, gràcies a aquesta formació, van poder guanyar les eleccions del procés de recollida de residus porta a porta, que ara ja és una realitat i un èxit.
Preguntat per les polítiques d’ensenyament, el Sr. Pons diu que les característiques geogràfiques del seu municipi fan que si alguns nens i nenes haguessin de seguir les línies marcades pel mapa escolar, acabarien fent 19 km diaris de recorregut per arribar al centre educatiu. Així és que, de les 4 parròquies històriques del municipi, es mantenen 3 escoles i 3 llars d’infants. Diu que això és un cas gairebé únic a Catalunya en un municipi de poc més de 3.000 habitants.
Però diu que és un tema estratègic i que cal mantenir, perquè “quan un pare o mare carreguen els fills al cotxe per portar-los a una escola propera al lloc de treball, aquests nens es perden per sempre, perquè ja no es mouen d’escola, i ja no van ni a l’escola de música, ni a l’escola esportiva”. Tot plegat, gasten entre 450.000 i 500.000 euros anuals (d’un pressupost de 3,5 milions) en educació, perquè és un tema necessari i en el que hi ha consensos amplis.
Igualment, recorda que a cadascun dels vuit ateneus del municipi els donen 12.000 euros anuals per conveni i 2.000 o 3.000 més per activitats. Explica, finalment, que hi ha al municipi tres camps de treball actius cada any: pedra seca, centre paleontològic i poblat ibèric, perquè és una manera de crear bones experiències per la canalla i fer que se sentin feliços i vulguin quedar-s’hi.
El moderador pregunta sobre el creixement demogràfic del municipi. L’alcalde explica que en els darrers vuit anys s’ha produït un important creixement, de prop de 500 persones, procedents en la majoria d’ocasions d’altres localitats de l’AMB. Diu que el creixement vegetatiu natural del poble és negatiu, però que aquesta pèrdua es compensa amb les noves incorporacions, que venen a buscar cases d’un sol cos, amb preus assequibles i serveis de proximitat. A més, en tots els nuclis del municipi hi ha disponibilitat de fibra òptica i dos coworkings que es van condicionar durant la pandèmia. Diu que només un 2% de la població té activitat directament agrícola, però que els 27 cellers i les activitats econòmiques associades generen un 25-30% de la riquesa del municipi.
En la darrera pregunta d’aquest torn, l’alcalde recorda el valor del castell de Subirats i la importància de la carretera 340 que va posar en el mapa el territori i que va suposar una gran transformació. Ara, però, les incorporacions de les noves autovies (la del Garraf o l’AP-7) poden portar el municipi a repetir un cas semblant al de La Panadella, que decreix des que la carretera la circumval·la. Creu que cal adequar-se a noves activitats.
En la segona part de la sessió, els professors Miquel Salvador i Jordi Joly fan la transició de l’entrevista cap a la qüestió de la gestió del món local. Indiquen temes de referència, demanant als alumnes que vagin preparant les seves preguntes a l’alcalde. Aquests temes són, fonamentalment:
- La regeneració de la confiança política i de les administracions
- La professionalització de la gestió pública
- La gestió econòmica i l’estabilitat pressupostària
- Entre d’altres.
En aquest sentit, el Sr. Pere Pons avança que tots els ajuntaments tenen les mateixes competències amb independència de si disposen o no dels recursos necessaris per poder assumir-les, i que això és un gran problema. “Quan un ajuntament no té un secretari o un interventor durant unes mínimes hores a la setmana, no hauria de tenir assignades certes competències”.
Explica que a Subirats, de manera excepcional, tenen contractats de manera fixa un enginyer, un tècnic, un arquitecte i un aparellador. Però, a la vegada, recorda que el personal sovint està envellit i no té les eines. Diu que de vegades es generen places que queden desertes, perquè els nous professionals prefereixen postular-se per places municipals a grans capitals abans que en pobles.
Per tot plegat, reclama que hi hagi més tècnics i més recursos, perquè “als polítics podem demanar-los sentit comú, però no preparar pressupostos, gestionar POUMS, plans d’emergència i altres per si sols, sense ajut de tècnics.”
Diu també que “un ajuntament hauria de poder funcionar amb independència dels polítics”, però que l’administració està envellida i és encara poc professional, tot i tecnificada.
A partir d’aquest moment, s’inicia una ronda de preguntes dels alumnes. Així:
- En Toni, de Barcelona, diu que un bon funcionari pot ser un bon multiplicador per la feina de l’alcalde. I li pregunta al convidat si s’ha trobat amb algun cas d’això, o si creu també que es pot fer la feina sense necessitat de bona sintonia.
L’alcalde diu que ha tingut molta sort, perquè en 12 anys ha tingut quatre secretaris diferents i s’ha entès molt bé amb tots ells. És important avenir-s’hi perquè cap alcalde no té coneixements de secretari o interventor. Igualment diu que sempre hi ha funcionaris amb més i menys implicació i que hi ha tècnics que són més pedagògics que d’altres. Creu que és important saber comunicar-se bé, perquè hi ha ciutadans que quan munten un negoci ho fan per primera i única vegada a la vida i que el llenguatge que rebin de l’administració pot marcar la diferència. “La persona que coneix l’ofici i l’estima, transmet molt bé. La que només coneix l’ofici però no se l’estima, no transmet”. Anima els alumnes a treballar estimant l’ofici.
- La Mariona pregunta pel concepte de “glocalitat” i si s’aplica a Subirats.
L’alcalde diu que en el món local la ciutadania acostuma a tenir el telèfon mòbil de l’alcalde o a saber on viu. En el municipi de Subirats hi ha una divisió funcional per àrees i regidories, però també geogràfica, de manera que cadascuna té el seu “alcalde de barri”. Quan un ciutadà té una necessitat específica, pot anar a parlar amb el regidor competent o bé amb l’alcalde de barri.
- L’Elena pregunta sobre si hi ha algun pla per evitar la fugida massiva del jovent des del poble a la ciutat. I també sobre com es pot fer atractiu el treball de l’Administració pública als joves.
L’alcalde diu que l’envelliment és el gran repte del país. Explica que antigament les persones que es jubilaven venien de l’activitat agrícola i que els serveis que demanaven un cop jubilats eren activitat física (gimnàstica) i treballs cognitius. Ara, en canvi, hi ha persones jubilades que provenen dels serveis i que estan molt tecnificades, de manera que demanen altres polítiques de tipus cultural, de salut, de voluntariat… Són persones a les que no es pot proposar de fer puzles quan ja estan a Internet.
D’altra banda diu que a Subirats tenen la sort d’anar rebent parelles amb fills, perquè són un municipi competitiu en quant a qualitat de l’habitatge i preus de lloguer. I les polítiques d’ensenyament també ajuden molt a acollir nous veïns. Recorda que l’escola rural encara està oferint la “sisena hora” i que això no s’ha de menystenir. A més, les ràtios són molt baixes i la qualitat educativa és molt alta.
Finalment, admet que no té una resposta sobre com atreure el jovent a les feines a l’Administració pública. Diu que el sou és digne i competitiu, però que quan fan convocatòries sovint es queden desertes. Creu que hi ha un gran recorregut a fer encara.
- Ana María diu que, per experiència pròpia, entén que en molts municipis, quan s’obre una convocatòria d’una sola plaça, en realitat es tracta d’un “vestit a mida” que ja té destinatari i que no val la pena presentar-s’hi. Per això podria ser que es presentin poques persones a una plaça.
L’alcalde admet que això ha pogut ser així i que, en cas de passar, es tracta d’una perversió. Però també recorda que ara mateix en els processos de selecció hi ha un comitè format pel secretari de la corporació, un tècnic especialista, un tècnic de l’Escola d’Administració Pública i representants sindicals. I justament són aquests darrers els que més dificultats posen a l’hora d’admetre persones noves. El procés de funcionarització del personal laboral, recentment impulsat, fa que es premiïn més les persones que porten anys fent una feina, per poc professionalitzats que estiguin, que les persones noves, per molt preparades que estiguin. I, no obstant això, l’alcalde recomana a tots els assistents que es presentin a tots els processos que puguin, perquè s’està produint un relleu generacional importantíssim que obrirà noves oportunitats.
- Precisament l’Héctor de Barcelona pregunta sobre com articular la relació entre el talent jove i l’experiència a l’Administració pública.
L’alcalde Pons diu que cada vegada apareixen més places de nova convocatòria en les que totes les persones que s’hi presenten parteixen de la mateixa condició i oportunitats. Creu que el procés de funcionarització actual és un impàs i que aviat els municipis veuran que no té sentit estalviar-se una plaça de tècnic per fer-li un favor al municipi: aquests professionals es paguen el sou tots sols.
- En Jordi, de Canet de Mar pregunta sobre l’efecte dels processos d’estabilització de l’ocupació temporal sobre l’ajuntament de Subirats i, també, sobre com canvia la relació dels municipis amb la Generalitat, segons el color polític del Govern.
A la primera pregunta, l’alcalde Pons diu que no hi ha resposta i que tot el procés serà una sorpresa fins al final, reconeixent a més que el procés no ha anat com li hauria agradat. A la segona pregunta, diu que la relació sempre ha de ser bona per a tothom. Però entén que el Govern de la Generalitat no és estable des de fa alguns anys i que això no ajuda a la fluïdesa. Creu que a la Generalitat actual li falta una mica més de comprensió del món local. També diu que els rols s’han canviat en els darrers anys i que ara mateix reben més recolzament de la Diputació. Però entén que és una qüestió de finançament, perquè per fer política sempre calen diners.
- La Lucia pregunta sobre mecanismes de participació a Subirats i quin resultat han tingut, si és que n’hi ha hagut.
L’alcalde explica que és un tema complex de fer al municipi, bàsicament perquè “segons com es faci, acaben participant-hi sempre els mateixos”. Diu que a Subirats no han pogut fer pressupostos participatius fins ara, però que sí que hi ha molt d’acord i participació a nivell polític. Cada vegada que hi ha una iniciativa, a més, es publica al tauler d’anuncis i es donen nombroses oportunitats a la ciutadania per fer suggeriments i recollir-los. També es promouen xerrades i presentacions.
A la vegada, diu, l’alcalde no fa cap decret i tot es passa per la Junta de Govern i pel ple. En l’Ajuntament hi ha transparència i això facilita les unanimitats. A banda de tot això, hi ha reunions amb cada nucli.
- Un alumne de Granollers pregunta sobre el debat entre gestió pública o privada dels serveis municipals.
L’alcalde explica que en el cas de Subirats la gestió de l’aigua està externalitzada per qüestions tècniques, ja que si hi ha avaries i si es produeixen en certs moments del dia o la setmana, l’administració pública no té prou flexibilitat per enviar uns tècnics a reparar-les. En canvi, una gestió externa ho permet amb més rapidesa. Diu que segueixen sent titulars de la propietat de l’aigua municipal. També diu que hi ha serveis com la neteja de carrers i la jardineria que estan externalitzades en empreses del tercer sector.
- En Toni de Barcelona pregunta de quina manera influeix el contacte de tu a tu en fer que hi hagi més consensos en un poble petit.
L’alcalde diu que al municipi hi va haver fa anys una molt mala experiència (una persona es va suïcidar per una situació de tensió extrema) i que a partir d’aquell moment hi va haver un canvi important en la política. Diu que tots els grups municipals saben perfectament de quins recursos disposa el municipi i que cada inici de curs es demana als grups municipals que presentin els temes d’interès, de manera que entre tots generen un consens. Creu que hi ha molta vocació de servei públic que ajuda en tot això.
- La Martina, de Sant Sadurní, pregunta per la mobilitat entre Subirats i la resta de comarca.
L’alcalde diu que ha de millorar molt, perquè les línies de transport van néixer i es van definir els anys 50 del segle passat, però cada poble ha anat movent les instal·lacions i serveis, mentre que les parades segueixen sent les mateixes. Ara hi ha busos que ja no paren davant dels CAP o els hospitals. A més han aparegut noves sistemes de mobilitat. Creu que cal anar cap a un sistema de transport a demanda.
- La Martina, de Mèxic pregunta sobre els reptes de digitalització de l’administració local.
L’alcalde explica que hi ha diversos projectes vinculats a la producció agrícola, que impliquen aquesta digitalització.
- La Sandra d’Andorra repregunta sobre com fer més atractiva l’Administració pública per als joves.
L’alcalde creu que caldria anar cap a un model d’escola de professionals, que permeti que aquests puguin tenir una mena d’habilitació municipal i que els ajudi a moure’s d’un lloc a l’altre, acumulant punts. Actualment hi ha molta rigidesa.
- En Marc de Barcelonapregunta sobre la transformació tecnològica a l’Administració.
L’alcalde diu que les noves tecnologies han arribat per quedar-se, però que l’Administració pública local funciona a un ritme diferent que la supramunicipal. Als ajuntaments petits els costa molt adoptar-la.
Tancament i darreres paraules
Els professors Jordi Joly i Miquel Salvador feliciten els presents per les preguntes i pel compromís amb la participació a classe. També els animen a alimentar la vocació de servei públic.
Amb aquestes darreres paraules, es clou la sessió.
