El coronavirus ha causat una gran pertorbació de les economies mundials i de la de la UE i tindrà greus conseqüències socioeconòmiques. Malgrat la ràpida i exhaustiva resposta tant a nivell de la UE com a nivell nacional, l’economia de la UE experimentarà el 2020 una recessió de proporcions històriques.
Segons les previsions econòmiques de primavera que publiquem, l’economia de la zona euro es contraurà un 7 % el 2020, però val a dir que creixerà un 6,25 % el 2021. Per tant, les previsions de creixement de la UE i de la zona euro s’han revisat a la baixa a l’entorn de nou punts percentuals en comparació amb les previsions econòmiques de la tardor del 2019.
La pertorbació de l’economia de la UE és simètrica perquè la pandèmia ha afectat tots els estats membres, però cal assenyalar que hi ha força diferències entre estats membres entre la caiguda de la producció el 2020 (del -4,25 % a Polònia al -9,75 % a Grècia) i la força de la recuperació prevista el 2021. La recuperació econòmica dependrà no només de l’evolució de la pandèmia a cadascun dels estats membres, sinó també de l’estructura de les seves economies i de la seva capacitat de respondre-hi amb polítiques d’estabilització. Com que la interdependència de les economies de la UE és molt gran, la dinàmica de la recuperació de cadascun dels estats membres també afectarà la força de la recuperació de la resta.
«En aquesta fase només podem intentar fer inventari de les dimensiones i de la gravetat del xoc del coronavirus en les nostres economies. Tot i que les repercussions immediates en l’economia mundial seran molt més greus que no pas les de la crisi financera, la profunditat de l’impacte dependrà de l’evolució de la pandèmia, de la nostra capacitat de recuperar-nos i tornar a engegar de manera segura l’activitat econòmica. Aquest és un xoc simètric: tots els estats membres de la UE han estat afectats i, segons les previsions, tots patiran una recessió el 2020. La UE i els estats membres ja han pres mesures extraordinàries per pal·liar-ne l’impacte. La nostra recuperació col·lectiva dependrà del fet que prenguem mesures fermes i coordinades a nivell nacional i a nivell europeu. Junts sempre serem més forts», ha declarat el vicepresident executiu de la Comissió Europea responsable d’una Economia al Servei de la Gent, Valdis Dombrovskis.
«Europa està patint un xoc econòmic sense precedents des de la Gran Depressió. Tant la gravetat de la recessió, com la fortalesa de la recuperació seran desiguals i vindran condicionades per la rapidesa amb la qual es puguin aixecar els confinaments, la importància de sectors com ara el del turisme a cada economia o els recursos pressupostaris de cada estat membre. Aquesta divergència suposa una amenaça per al mercat únic i la zona euro, però pot pal·liar-se mitjançant una dràstica actuació europea. A aquest repte hi hem de fer front tots plegats», ha declarat també el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni.
Un cop molt greu per al creixement i una recuperació desigual
El coronavirus ha afectat greument la despesa dels consumidors, la producció industrial, la inversió, el comerç, els fluxos de capital i les cadenes de subministrament. L’aixecament gradual de les mesures de contenció ha de tenir prevista la fase de recuperació econòmica. Tot i així, no s’espera que a final del 2021 l’economia de la UE s’hagi pogut recuperar del tot de les pèrdues del 2020; la inversió es mantindrà a un nivell moderat i el mercat de treball tampoc s’haurà recuperat del tot.
La continuïtat de l’eficàcia de les mesures preses a nivell nacional i europeu per respondre a la crisi serà fonamental per reduir els danys econòmics i facilitar una recuperació ràpida i sòlida que torni a situar les economies en la via d’un creixement sostenible i integrador.
La desocupació augmentarà malgrat l’efecte pal·liatiu de les mesures que s’han pres
Encara que els règims de reducció del temps de treball, les subvencions salarials i el suport a les empreses contribuiran a limitar la pèrdua de llocs de treball, la crisi del coronavirus tindrà greus conseqüències en el mercat de treball.
Segons les previsions, la taxa de desocupació a la zona euro passarà del 7,5 % el 2019 al 9 % el 2020 i baixarà un altre cop al 8 % el 2021. A la UE es preveu que la taxa de desocupació passi del 6,7 % el 2019 al 9 % el 2020 i torni a baixar a l’entorn del 8 % el 2021.
Hi ha estats membres que patiran més desocupació que no pas d’altres. Els que tenen un alt percentatge de treballadors amb contractes de curta durada o aquells on un alt percentatge de la població activa depèn del sector del turisme són especialment vulnerables. A més, els joves que s’incorporin ara mateix al mercat de treball tindran més dificultats per trobar la seva primera feina.
Forta caiguda de la inflació
Segons les previsions, el 2020 hi haurà una caiguda important dels preus al consum arran de la caiguda de la demanda i de la forta caiguda del preu del petroli, però globalment tot plegat podria compensar pujades aïllades dels preus arran de les pertorbacions del mercat que està causant la pandèmia.
Segons les previsions actuals, la inflació a la zona euro, calculada mitjançant l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCA), serà del 0,2 % el 2020 i de l’1,1 % el 2021. A la UE la inflació se situarà en el 0,6 % el 2020 i en el 1,3 % el 2021.
Les mesures urgents provocaran un augment del dèficit públic i del deute
Els estats membres han reaccionat amb determinació prenent mesures pressupostàries per limitar els danys econòmics de la pandèmia. Els «estabilitzadors automàtics», com ara les prestacions dels sistemes de protecció social o les mesures pressupostàries discrecionals, faran augmentar la despesa. Per tant, s’espera que el dèficit públic agregat de la zona euro i de la UE passi del 0,6 % del PIB el 2019 a l’entorn del 8 % el 2020 abans de tornar a baixar a prop del 3,50 % el 2021.
Després de la tendència decreixent que la ràtio deute públic/PIB ha estat registrant des del 2014, ara tornarà a augmentar. A la zona euro es preveu que passi del 86 % del 2019 al 102 % el 2020, però que torni a baixar fins al 98 % el 2021. A la UE es preveu que passi del 79,4 % del 2019 a l’entorn del 95 % el 2020, però que torni a baixar fins al 92 % el 2021.
Incertesa excepcionalment alta i risc de tendència a la baixa
Les previsions de primavera es veuen entelades per un grau d’incertesa molt més alt que de costum. Es basen en una sèrie d’hipòtesis sobre l’evolució de la pandèmia del coronavirus i sobre les mesures de contenció associades. La hipòtesi de referència preveu que el confinament es vagi aixecant gradualment a partir del mes de maig.
Ara bé, els riscos que envolten totes aquestes previsions són excepcionalment greus i tiren a la baixa.
Una pandèmia encara més greu i d’una més gran durada podria provocar a un caiguda molt més grossa del PIB d’allò que hem previst amb la hipòtesi de referència. Si a nivell de la UE no tenim una estratègia comuna de recuperació econòmica que sigui prou sòlida i audaç, correm el risc que la crisi provoqui greus distorsions en el mercat únic i que hi apareguin greus divergències econòmiques, financeres i socials entre els estats membres de la zona euro. També hi ha el risc que la pandèmia del coronavirus provoqui canvis encara més dràstics i permanents en l’actitud de la gent envers les cadenes de valor mundials i la cooperació internacional i això llastaria encara més una economia europea tan oberta i interconnectada com la nostra. La pandèmia del coronavirus també podria deixar cicatrius permanents en la nostra economia si es produeixen greus fallides d’empreses i danys de llarga durada en el mercat de treball.
La imposició d’aranzels un cop finalitzat el període transitori vigent entre la UE i el Regne Unit també podria frenar el creixement tot i que menys a la UE que no pas en el Regne Unit.
Hipòtesi purament tècnica pel que fa al Regne Unit
Com que les relacions futures entre la UE i el Regne Unit encara no estan gens clares, les previsions sobre el 2021 es basen en una hipòtesi purament tècnica de l’statu quo actual de les nostres relacions comercials. Per tant, no reflecteixen cap pronòstic pel que fa a les negociacions sobre les relacions futures entre la UE i el Regne Unit.
Rerefons
Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 23 d’abril. Pel que fa a la resta de dades tingudes en compte, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 22 d’abril inclòs. Les previsions no contemplen cap canvi de política a menys que s’anunciï de manera creïble i s’especifiqui amb tots els detalls.
La Comissió Europea publica cada any dues previsions completes (la de la primavera i la de la tardor) i dues d’intermèdies (la de l’hivern i la de l’estiu). Les previsions intermèdies inclouen el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent de tots els estats membres i dades agregades de la UE i de la zona euro.
Les properes previsions econòmiques de la Comissió Europea seran les previsions econòmiques intermèdies de l’estiu del 2020, la publicació de les quals és prevista per al mes de juliol. Només inclouran el creixement del PIB i la inflació. Les properes previsions completes seran publicades el mes de novembre del 2020.
Més informació
