Aquests espais interiors i exteriors amb temperatures agradables són un salvavides per als ciutadans amb baix poder adquisitiu davant la calor extrema. No són la solució al problema de fons, però ajuden a suportar-lo.
Les temperatures en els mesos d’estiu són cada vegada més abrasadores. I a les ciutats, més encara. Tant que poden ser fatals. Un estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat en The Lancet estima que quatre de cada cent morts que es produeixen en les urbs en temporada estival són conseqüència de l’efecte ‘illa de calor’. Així mateix, sosté que un terç es podria evitar cobrint el 30% de l’espai urbà amb arbres. Aquesta sensació de xafogor s’intensifica a les nits quan, malgrat que el sol no brilla, el termòmetre no baixa. Ni al carrer ni dins de les llars. El sòl exhala tots els graus que ha acumulat durant el dia. Els experts recorden constantment la urgència d’adoptar mesures per a pal·liar aquesta sensació d’ofec. Limitar la circulació de vehicles i augmentar la superfície verda són les més repetides. I, mentrestant, habilitar refugis climàtics. Però què són exactament?
«Són llocs pensats per a proporcionar protecció a la ciutadania durant esdeveniments extrems, com a onades de calor», explica Mariona Ferrandiz, doctora en Ecologia de Poblacions, membre del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i cocreadora del projecte Replantegem. Poden ser interiors o exteriors, però tots han de tenir una característica comuna: «Han d’estar situats en llocs de fàcil accés perquè tota la població pugui passar temps en ells. També les persones vulnerables», recalca. Encara que a Espanya s’associen a l’estiu, també serveixen per a protegir-se del fred o de fenòmens com a huracans o inundacions.
A part d’això, aquesta biòloga destaca que en els refugis que es troben a l’aire lliure els arbres i plantes han d’ocupar l’extensió més grossa possible. També és imprescindible trobar espais amb aigua i materials que reflecteixin la llum solar. «Tan contrari com l’asfalt o el paviment, que augmenten la temperatura de la zona», afegeix. En els interiors preval el disseny de construcció, que ha de regir-se per criteris de sostenibilitat. «L’ideal és que tinguin un sistema de climatització que comporti poca despesa d’electricitat. I, si no, aire condicionat bàsic», puntualitza. Les biblioteques públiques són un bon exemple.
