S’ha fet pública la Sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat formulat pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma d’Andalusia contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)
La llei impugnada va introduir modificacions en dues normes estatals: la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL) i el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL)
La STC declara inconstitucionals els apartats següents de la LRSAL:
Del primer bloc s’ha declarat nul·la la reforma de la disposició addicional 16a de la LBRL per entendre que vulnerava el principi democràtic consagrat a l’art. 1.1 CE.
Després de la seva reforma, aquesta disposició addicional establia que, en determinades condicions, el ple municipal (òrgan representatiu) podia cedir a la junta de govern local (òrgan executiu) la seva competència en la presa de decisions que afectessin els pressupostos i plans de contingut econòmic de la corporació.
La disposició impugnada preveia que se celebrés una primera votació al ple municipal i, si aquesta resultava fallida, atribuïa la competència a la junta de govern. El TC conclou que "els avantatges (eventuals i indirectes) per a l’estabilitat pressupostària propiciades en alguns casos per la disposició addicional 16a LBRL no superen àmpliament -ni compensen mínimament- els rellevants perjudicis causats al principi democràtic derivats de l’aprovació per junta de govern (en comptes de pel Ple municipal) dels pressupostos de la corporació". En conseqüència, anul·la la esmentada previsió.
La nul·litat, explica la sentència, no afectarà els pressupostos, plans i sol·licituds ja aprovats per juntes de govern locals ni els actes successius adoptats en aplicació dels anteriors.
El segon bloc d’impugnacions es refereix a preceptes que ordenen les competències en l’àmbit de la província i té com a finalitat, segons el preàmbul de la llei recorreguda, "reforçar el paper" de les diputacions, cabildos, consells insulars o entitats equivalents.
Després de la reforma, l’art. 36.2 LBRL (modificat per la llei impugnada), la diputació pot establir fórmules de coordinació als municipis per a la prestació de determinats serveis quan detecti que els costos són superiors als que tindria el mateix servei si es prestés sota la coordinació de la diputació o directament per ella. En relació a aquest article, la sentència conclou que el precepte és constitucional si s’interpreta en el sentit que es necessiten complements normatius que, en qualsevol cas, han de deixar marges de participació als municipis amb caràcter previ a l’elaboració i aprovació dels plans provincials d’actuació.
La sentència també avala, parcialment, la reforma de l’art. 26.2 LBRL. Aquest precepte preveu la intervenció de la diputació provincial en la gestió de serveis essencials (recollida i tractament de residus, proveïment d’aigua potable, tractament d’aigües residuals, neteja viària, pavimentació de vies urbanes i enllumenat públic) pels municipis de menys de 20.000 habitants. La intervenció de la diputació es concretarà mitjançant l’exercici de tasques de "coordinació" prèviament pactades amb el municipi afectat.
Això no obstant, el tribunal aprecia la vulneració de les competències autonòmiques perquè l’Estat, en virtut de la competència que li confereix l’art. 149.1.18 CE, pot establir "les bases", però no té competència executiva. Per tant, la sentència declara nuls els següents incisos de l’art. 26.2 de la Llei 7/1985, en la redacció donada per l’art. 1.9 de la Llei 27/2013: “al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas” i “Para reducir los costes efectivos de los servicios el mencionado Ministerio decidirá sobre la propuesta formulada que deberá contar con el informe preceptivo de la Comunidad Autónoma si es la Administración que ejerce la tutela financiera”.
En conseqüència, el pla que elabori la diputació, amb la conformitat dels municipis afectats, no haurà de ser aprovat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i tampoc no requerirà informe preceptiu previ de la comunitat autònoma.
Finalment, la sentència interpreta que l’art. 36.1 g) LBRL, modificat per la norma impugnada no vulnera l’autonomia municipal ni la competència autonòmica. Aquest precepte atribueix a la diputació provincial la competència per a "la prestació dels serveis d’administració electrònica i la contractació centralitzada "en municipis de menys de 20.000 habitants. El TC considera que aquell precepte s’ha d’interpretar en el sentit que es pretén "donar efectivitat" a la prestació d’uns serveis que els municipis petits "poden no estar en condicions d’assumir".
Podeu consultar la Sentència del Tribunal Constitucional i la nota informativa emesa pel mateix TC a través dels següents enllaços:
Aquesta és la segona sentència sobre la LRSAL a partir d’un recurs presentat per una comunitat autònoma. Cal veure, doncs, com evolucionen la resta de recursos presentats per altres administracions, així com el conflicte en defensa de l’autonomia local que vam promoure més de 2400 municipis de tot l’estat, incloent-hi 850 municipis catalans.
