Talarn és un municipi del Pallars Jussà de 28km2 on hi viuen 436 habitants. És l’antiga capital de la comarca, condició que perdé a favor de Tremp a finals de l’edat mitjana. El topònim de Talarn deriva de TALARNO, fortalesa cèltica erigida al s.VII d.C. La vila es va formar al capdamunt d’un turó, a recer de l’antic castell, que n’ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet que, amb el temps, esdevindria un dels centres de població més importants de la comarca. El lloc s’esmenta al 1060, i l’any 1453 Talarn esdevé capital de la sotsvegueria del Pallars i residència obligada dels sotsveguers. La vila tenia vot a corts. Durant els segles XVII i XVIII, Talarn es converteix en residència habitual de la noblesa, l’any 1716 esdevé seu de corregiment i al 1784 va tenir com a corregidor el baró d’Eroles D. Joaquim Ibáñez – Cuevas i de Valonga, il·lustre predecessor de qui, anys a venir, serà capità general de Catalunya, D. Joan Ibáñez Cuevas. L’església parroquial de Sant Martí és d’origen romànic i es troba ja documentada el 1097. De l’any 1911 a 1916 es va construir l’embassament de Sant Antoni i la central hidroelèctrica de Talarn. Actualment la vila segueix amb l’Academia General Básica de Suboficiales.
