Celestí Vilà

Alcalde d’Organyà

Streaming i “ganxos”

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Tu has d’insistir. Si a la cinquena et diuen que no, desisteix. Però sovint t’ho donen a la quarta”

Organyà donarà categoria de centre d’interpretació a l’actual edifici de les Homilies
0
2424

Al poble de les famoses Homilies, uns dels textos més antics que es conserven en català, hi trobem algú que va voler ser alcalde gairebé per nostàlgia. Celestí Vilà ens rep a Organyà, a l’Alt Urgell.

Diuen que vostè ha voltat molt pel món. Expliqui’ns-ho.

D’entrada diré que a casa meva havíem tingut un forn-pastisseria. Vaig estudiar el batxillerat, vaig anar-me’n a la mili i vaig treballar en el negoci familiar. Però el meu pare també tenia un taxi i un petit autobús. Va arribar un dia en què el meu germà i jo vam haver de decidir a què ens dedicaríem: seguíem amb la pastisseria o amb els busos? Ens va agradar més l’autocar i ens hi vam abocar. He voltat per tota Europa amb el bus. He conegut molts països i èpoques i en alguns anys he passat més temps a fora, que no pas aquí. Finalment, vaig sentir molta enyorança pel poble… 

He voltat per tota Europa amb el bus. He conegut molts països i èpoques i en alguns anys he passat més temps a fora, que no pas aquí.

I per aquest motiu va presentar-se les eleccions municipals?

Era una cosa que m’havia atret des de ben jove. Sempre havia pensat que podria arribar a ser alcalde. Tot i que la meva vida sempre havia estat treballar i gaudir molt de la feina. Però també havia col·laborat molt amb totes les entitats locals. Quan tenia els nens petits, ajudava l’AMPA (vaig ser-ne president). Després vaig presidir el club de futbol del poble, perquè m’hi van “enredar” durant deu anys. I ho vaig passar molt bé. Vam pujar l’equip de Tercera Catalana a Regional Preferent! Van ser uns anys molt bons.

Ja es veu.

El 2015, com que sempre havia col·laborat amb Convergència, el PdeCat i Junts, vaig pensar a presentar-me a l’alcaldia, a veure què passava. Vam fer una coalició i vaig sortir elegit. 

L’acord es manté en la present legislatura?

No. Les darreres eleccions les vam guanyar per majoria absoluta. Només ens vam presentar tres llistes: Esquerra, Socialistes i Junts (nosaltres). I vam obtenir la màxima representació.

Així porta fent d’alcalde sis anys i mig. Què n’ha après de tot aquest temps?

En els primers quatre anys va passar tot el Procés i van ser uns temps molt complicats. Hi havia tensions, perquè a l’ajuntament hi havia gent de tots els colors. Aquí hi havia un regidor del PP i no van faltar els moments tensos. Però ho vam trampejar bé i l’important és que n’ha quedat una bona harmonia. La gent ho ha entès o no ho ha entès, però tot es va anar calmant.

Els darrers dos anys han estat igualment complicats amb la pandèmia. A Organyà hem fet molta feina amb la gent, i hem ajudat moltes persones a fer la compra, o a enretirar-los les escombraries, i hem fet moltes desinfeccions de botigues i carrers.

En els primers quatre anys va passar tot el Procés i van ser uns temps molt complicats. Hi havia tensions, perquè a l’ajuntament hi havia gent de tots els colors.

Ara que és alcalde, és el que s’esperava?

No del tot. Vaig tenir un company que va ser alcalde durant 12 anys. També havia sigut regidor i sempre parlàvem molt. De vegades, una cosa que a mi em semblava ben fàcil, per a ell no ho era. I ens enfadàvem i tot. 

Ara, un cop estàs a dins, veus que tot costa molt i que has de treballar i insistir perquè les coses vagin sortint. No és gens fàcil i les coses es veuen molt distintes. A mesura què passen els anys i vas coneixent la manera de funcionar de la Generalitat i de la Diputació, tot va sent una miqueta més senzill, però la burocràcia és molt lenta.

Un cop estàs a dins, veus que tot costa molt i que has de treballar i insistir perquè les coses vagin sortint.

Li hem demanat algunes fotografies personals. Ens les pot explicar?

Sí. La primera és de quan jo tenia uns vuit o nou anys. Hi surto amb el meu germà i el meu pare. En aquell temps, ell em deixava portar el bus, quan estava buit, en carreteres en què no hi havia ningú. Eren altres èpoques, però gràcies a això la feina em va agradar molt i la vaig seguir fent molts anys.

Precisament, la segona foto és de 1991, conduint un bus. Ha sigut la meva vida. Ara ja no condueixo, però l’empresa segueix i un dels meus fills és qui la porta. Estic molt content de com ha anat la feina tots aquests anys, malgrat la pandèmia que ens ha complicat tant el turisme.

La tercera foto és de quan celebràvem la Fira del Llibre del Pirineu. Cada any se li dona més renom. Fins i tot hem obert un canal en streaming i la retransmetem per totes les xarxes arreu del món. Em fa gràcia quan parlo amb persones de París i em diuen que estan mirant-se la Fira del Llibre en directe des de YouTube. Fa cinc anys vam celebrar la primera edició i la vam anar a presentar a Barcelona. Aleshores Laura Borràs era la consellera de Cultura i vam celebrar l’acte a la Biblioteca de Catalunya, justament on es guarda la còpia original de les Homilies.

Parlo amb persones de París i em diuen que estan mirant-se la Fira del Llibre en directe des de YouTube.

En quina situació es troba Organyà, socialment i econòmica, en l’actualitat?

Socialment molt bé. Tenim activitat, associacions que funcionen molt bé, com ara les sardanes, el futbol, el club l’Atlètic Segre… També tenim els caçadors, un club de lectura bastant actiu i una Comissió de les Homilies, que és la responsable del funcionament de la Fira. Són coses que van bé i sembla que cada any vagin a més.

I econòmicament? Algun impacte per causa de la pandèmia?

Organyà és un poble que viu molt de la gent que va de camí cap a Andorra. El primer any van deixar de passar els cotxes i va ser molt trist de veure… Tan sols passaven els serveis de missatgeria i de paquets, però cap turista. Els bars i les botigues locals es van veure afectats, tot i que estaven oberts. Donaven servei a la gent del poble, però no en som gaires i va ser trist. En aquesta carretera sempre hi ha molt de moviment i la gent para al poble a dinar o a sopar, a comprar pa i embotits…

Organyà és un poble que viu molt de la gent que va de camí cap a Andorra. El primer any de pandèmia van deixar de passar els cotxes i va ser molt trist.

Amb l’esperit associatiu que ens ha dit que tenen a Organyà, com diria que és el caràcter de la gent local?

Estem molt orgullosos de ser “ganxos”. 

Expliqui’ns-ho. D’on ve això de “ganxo”?

Corren un parell de versions de la història. Una diu que Sant Ermengol es va ofegar a Pont de Bar, ja sigui perquè va caure al riu (Segre) o per què el van tirar. Es diu que el van arreplegar amb uns ganxos quan el cadàver va arribar a l’alçada del nostre poble. L’altra versió diu que va caure al riu i que no va arribar al poble, però que els locals van anar-hi amb els ganxos a veure si treien alguna cosa de l’aigua. Si van treure quelcom, no va ser Sant Ermengol. Però, ja veu, el malnom dels “ganxos” ens ha quedat…

I ara s’ha recuperat.

Sí. Com també els Motarrots. Els únics a la comarca que estem orgullosos del malnom que tenim som els d’Organyà. Som ganxos i fins i tot els nens petits ho diuen i se’n senten. Hi ha pobles que dubtaven de quin malnom escollir.

Tornem a la pregunta d’abans: com són els “ganxos”?  

Aquesta és una pregunta una mica punyetera [riu]. Però estem tots orgullosos del poble.

Molt bé. Expliqui’ns doncs de quines coses se senten orgullosos vostès.

Com li deia abans, tenim les Homilies. Tothom les coneix com als primers escrits literaris en català. I també tenim una ermita molt coneguda a tota la comarca. El parapent és, també, una activitat molt important, a la que hem donat una gran empenta i una forta inversió. Abans només podien volar dos parapentistes a la vegada, des de la pista d’envol. Ara ja en poden volar cinc a la vegada i tot ha quedat molt bonic. Molts campions del món venen a entrenar-se aquí i, gràcies a això, i a un vídeo que vam fer amb el campió del món, vaig poder anar a parlar un dia amb el departament de Turisme de la Generalitat i em van dir que desconeixien que tinguéssim això aquí, però que ens ajudarien… El campió del món va dir que Organyà era el millor lloc del món per practicar parapent acrobàtic. Des d’aleshores ens han ajudat molt.

El campió del món va dir que Organyà era el millor lloc del món per practicar parapent acrobàtic. Des d’aleshores ens han ajudat molt.

I alguna cosa dolenta d’Organyà, ens la dirà?

[riu] No. Jo crec que no. Aquí no hi tenim mai boira i gairebé sempre fa sol. Una mica de fred, potser, però ja hi estem acostumats. Com a molt una de les coses que més mal ens fan al poble són els problemes urbanístics que afecten tot el país. Nosaltres estem molt tancats i el Pla Urbanístic que tenim es va aplicar com es fa a les ciutats grans. No el podem activar bé: per poder aixecar una casa, aquí cal posar d’acord 10 o 12 veïns i fer una parcel·lació, i és molt complicat, perquè sempre hi ha qui necessita el terreny o no vol vendre’l. En una ciutat gran el promotor pot comprar el terreny que hi hagi i urbanitzar-lo.

Per poder aixecar una casa, aquí cal posar d’acord 10 o 12 veïns i fer una parcel·lació, i és molt complicat, perquè sempre hi ha qui necessita el terreny o no vol vendre’l.

Pateixen despoblament?

Des dels anys 80, en què teníem uns 1.150 habitants, fins ara que en tenim 807, hem patit una davallada. L’any passat en teníem 750 i en aquest any hem augmentat de 50 persones. Molts dels que han vingut ho han pogut fer perquè treballen telemàticament. No sabem quant durarà tot això, però de moment està molt bé.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?

Bona. Està sanejat. Quan vaig entrar el 2015 ja hi havia diners disponibles. El 2018 n’hi havia el doble, tot i que havíem fet moltes obres. Vam aconseguir força recursos i ara estem molt bé, malgrat les despeses de la Covid19.

I d’aquí al final de legislatura, quins projectes espera encara aconseguir?

Volem construir una depuradora, que ara mateix no en tenim. També tenim concedides una sèrie de coses en relació al PUOSC, perquè ho vam saber presentar molt bé. Una d’elles és el centre cívic on hi tenim l’alberg: hi posarem lavabos, canviarem les calderes i hi posarem plaques solars. És una inversió bastant important.

Al final de l’any, també amb el PUOSC, farem tot nou l’edifici de les Homilies. L’engrandirem i li donarem la categoria de centre d’interpretació. Esperem que sigui un gran reclam per al poble. I també tenim una obra en la que treballo des del primer dia: el polígon industrial, del que ja s’estan fent els projectes i ja tenim demanda. Serà una de les coses que marcarà el futur del poble, perquè és gran, de 340.000 metres quadrats. Ens interessa que hi hagi feines que durin molt de temps i que facin que la gent es vulgui quedar a viure al poble.

Ens interessa que hi hagi feines que durin molt de temps i que facin que la gent es vulgui quedar a viure al poble.

Tenen problemes d’atur?

No gaires. Aquí la majoria de gent treballen en l’hostaleria, o en empreses elaboradores d’embotits. Molts van a treballar a Andorra cada dia. El que ens falten són llocs de treball que estiguin fixats al poble.

Estan preparant alguna proposta de cara als Fons Next Generation?

Estem treballant en relació a les energies renovables: calderes de biomassa, plaques fotovoltaiques, etcètera. Ho voldríem aplicar també al polígon. Suposem que els pobles grans s’enduran la major part d’aquests diners. Als petits sempre ens costa tot molt més i ens hem de posar d’acord.

Com és el perfil del seu equip a l’ajuntament?

Nosaltres som persones que ens reunim i dialoguem entre tots. Per exemple, quan va arribar el PUOSC, ens vam posar tots d’acord (inclosa l’oposició) i ho vam treballar conjuntament. No només som un equip de govern, sinó que treballem tots els regidors. A tots els demano opinió, fins i tot dels pressupostos. Al final tothom té la seva idea, però amb una mica d’estira i arronsa, acabem arribant a consensos.

Quin diria que ha estat el millor moment que ha viscut al capdavant del municipi?

N’he tingut bastants. També molts de dolents. Però crec que les diverses Fires del Llibre, quan donem els premis i em toca fer el discurs final, són moments molt importants i que ens causen a tots molt d’orgull. Poder representar el poble en aquests actes és una cosa molt bona.

Quines reivindicacions comparteix vostè amb els alcaldes de les rodalies?

Aquí a l’Alt Urgell hi tenim molta unitat. Els alcaldes ens avenim molt i celebrem molts consells. Ben bé cada mes o mes i mig ens reunim i dinem tants com hi siguem aquell dia. Tenim molt bona entesa i un dels temes que ara ens preocupen més és l’energia. Tots lluitem contra les limitacions de l’urbanisme, a veure si el podem desencallar i fer que els pobles siguin tractats de manera distinta a les ciutats en això. També treballem molt en el turisme. En qualsevol cas, sento que no hi ha rivalitats.

A l’Alt Urgell hi tenim molta unitat. Els alcaldes ens avenim molt i celebrem molts consells. Ben bé cada mes o mes i mig ens reunim i dinem tants com hi siguem aquell dia.

Als alcaldes i alcaldesses se’ls té prou en compte des del Govern, a l’hora de planificar el futur del país?

Nosaltres sempre volem ser més escoltats, està clar. Ara bé, en la meva experiència, sempre que he demanat hora amb un conseller, me l’ha donada i m’han atès. Altra cosa distinta és que les coses hagin sortit, però déu n’hi do el que s’ha aconseguit. Un senyor em deia una vegada: “tu has d’insistir. Si a la cinquena veus que et diuen que no, aleshores desisteix. Però, sovint t’ho donen a la quarta”. La insistència et fa aconseguir les coses.

Com és el seu dia a dia?

Des de la pandèmia que vinc més sovint al despatx. Abans no, perquè voltava molt més amb la feina. Ara fem tot el que podem amb el correu electrònic, el telèfon i el secretari, que és molt bo, com tot l’equip que tinc… Sort en tenim de tots ells…

Un cop aquí, no hi ha horaris. Arribo sobre les 10 del matí, però la gent gairebé mai ve al despatx, si no és per una cosa important, o una urgència. És al carrer que la gent em troba, tant se val si és dilluns o és diumenge, de dia o de nit. Hi estic acostumat i no em sap gens de greu.

Celestí Vilà ha voltat molt de món. A casa seva, de petit, hi havia dos negocis: un forn de pa i una petita empresa de transports de persones. En tornar del servei militar, ell i el seu germà van decidir mantenir el taxi i l’autobús de l’empresa i fer-los circular. Al llarg de molts anys ha viatjat per tota Europa, coneixent molts països i fent felices moltes persones amb ell. L’enyorança pel poble el va portar a implicar-se en el teixit social: l’AMPA, el futbol i, finalment, l’ajuntament. Des de jove, curiosament, sempre havia tingut la fantasia d’esdevenir alcalde d’Organyà. Ara ho és i diu que n’ha après molt, personal i col·lectivament. Ha après a insistir en totes les seves peticions.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: No llegeixo gaire. Però amb la pandèmia em vaig enganxar amb les “Simfonies de Tardor”, de Vicenç Llorca.
  • Una pel·lícula: No he sigut mai de mirar pel·lícules.
  • Una cançó. Una cantant que sempre m’ha agradat molt era la Jeanette.
  • Un plat de cuina. Soc molt fàcil. M’encanta l’arròs bullit.
  • Una beguda. Un vi blanc.
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. M’agradaria visitar l’Argentina.
  • Un esport. Camino una mica.
  • I el que més valora d’una persona. Que sigui bona persona.

Organyà

L’any 1904, a la sagristia de l’església local, s’hi van descobrir uns textos manuscrits antiquíssims, de valor incalculable. Durant molts anys s’han considerat els textos literaris més antics escrits en llengua catalana. El poble d’Organyà els va donar el nom i va passar a la posteritat. Actualment, aquesta vila d’uns 800 habitants és transitada per milers i milers de persones que van de camí cap a Andorra i que paren en una de les nombroses botigues de pa i embotits deliciosos, o bé dinen i fan el cafè en algun dels seus mítics establiments. Poble pel que transita el riu Segre, en el que diuen que, molts anys enrere, s’hi va ofegar el bo de Sant Ermengol, els seus veïns reben el malnom de “ganxos” perquè, segons la llegenda, van voler recuperar el cos del difunt amb aquesta eina. Si ho van aconseguir o no, no ho recorda ja ningú. El polígon industrial, el parapent i les activitats de serveis (turisme i comerç) aporten gran valor econòmic a la vida local. El paisatge i la proximitat dels magnífics enclavaments naturals i muntanyes s’encarreguen d’aportar el valor visual.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.