Jordi Munell

Alcalde de Ripoll

Qualitat pirenaica

“Veiem una gran oportunitat en els Jocs d’Hivern, més enllà dels 15 dies olímpics”

Munell creu que l’Estat actua amb “deixadesa” a Ripoll en serveis com la Seguretat Social, ADIF o Hisenda
0
3100

Avui, a Ripoll, visitem en Jordi Munell, un alcalde que, després de 32 anys de servei ciutadà, ha decidit no tornar a encapçalar una candidatura municipal en els comicis de l’any vinent.

Vostè és llicenciat en Ciències Físiques. D’on li prové la inquietud política?

El meu pare havia sigut regidor i tinent d’alcalde d’Esports i Cultura fins a l’any 78. De petit vaig viure a casa els processos de creació d’un nou pavelló esportiu, d’un hospital de la gent gran, de l’agermanament amb Prada de Conflent… Tot aquell esperit de servei al poble ja es vivia a casa i suposo que el vaig heretar.

El meu avi, sense anar més lluny, es dedicava a ensenyar a ballar sardanes a la gent del poble i de les comarques del voltant. Hem estat una família amb una vocació molt social i tutera, com se sol dir, és a dir, de moltes relacions i molta implicació. Quant a l’estudi de les Ciències Físiques, m’hi va inspirar el professor Tornassol, de Tintin

En l’estudi de les Ciències Físiques, m’hi va inspirar el professor Tornassol, de Tintin

I ja fa més de 30 anys que és a l’ajuntament d’una manera o altra. Va accedir a l’alcaldia de Ripoll el 2011, i aquesta vila ha patit molt en aquests anys.

Doncs sí. Estem parlant de temporals, de pandèmia, de Procés i del desgraciat cas dels atemptats. Des de 2017 fins aquí portem uns anys molt complicats. També vam patir l’assassinat d’una senyora i un accident mortal a la piscina municipal. El que passa és que quan estàs al mig del temporal has d’intentar navegar sense perdre el rumb. I això és precisament el que hem intentat fer tot l’equip municipal. L’objectiu és que no es trenqui la cohesió social ni la dinàmica sòcio-econòmica de la població i que, malgrat el que ens passi, ens segueixin arribant inversions empresarials, i feina… Creiem que la feina és la millor política social. I si n’hi ha, a més, els serveis socials es poden concentrar més bé en temes més específics, com ara la vellesa digna, o la violència domèstica, o el maltractament infantil. 

En canvi, quan es donen situacions com les de 2011 o 2012, amb una forta crisi econòmica, els serveis socials tenen molta més feina amb les famílies sense recursos, que no poden fer front a les despeses de subsistència. Encara no podem dir que hem superat la pandèmia, ni que ens hem recuperat al 100% del que va passar el 2017. En tot cas, tenim un rumb ben encarrilat i intentem no desviar-nos-en.

Quan estàs al mig del temporal has d’intentar navegar sense perdre el rumb. I això és precisament el que hem intentat fer tot l’equip municipal.

Vostè ha dit recentment que ja no es presentarà a les properes eleccions.

Així és. A partir de l’any vinent ja no aniré al capdavant. Si no passa res de nou, l’any vinent portaré 32 anys vinculat a la política municipal, bé com a regidor, bé com a alcalde. I quatre més implicat en una llista política. No sé si soc bon exemple, perquè fa molts anys que hi soc, però penso que quan era jove també m’agradava que els més grans deixessin pas als nous.

Al final, aquest despatx acaba sent una mica casa teva. Gairebé hi estàs més hores que a la llar i arriba un moment en què cal posar uns límits. Cal donar pas a noves idees i noves persones. L’edat no és l’important, perquè el que compta és l’esperit. A més, ningú és imprescindible. Per tant, ha arribat el moment de fer un relleu.

Cal donar pas a noves idees i noves persones. A més, ningú és imprescindible. Per tant, ha arribat el moment de fer un relleu.

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol comentar?

Clar que sí. Una és de quan era petit, amb dos amics molt jovenets, que han acabat sent, un, l’arxiver municipal i, l’altre, el meu cap de gabinet, respectivament. Les amistats en un poble perduren i alguns d’ells tinc la sort de tenir-los dins del meu equip. 

Una altra foto, ja amb 22 o 23 anys i la carrera recent acabada, simbolitza el meu esperit aventurer: hi surto amb en Miguel de la Quadra Salcedo, quan em vaig presentar a les proves de selecció del Camel Trophy, que es corria en països remots en vehicles 4×4. Vaig estar en la preselecció de la regió Mediterrània. I això m’ha portat després a tenir una empresa d’activitats d’aventura, i a participar al ral·li Dakar, i a la Baja España Aragón. Ja veieu que és esperit aventurer i de motor.

La tercera foto és més política, al monestir de Ripoll, al raser de la tomba de Guifré el Pelós, fundador de la nació catalana. Va ser l’any 17, a poques setmanes de la declaració d’independència per part del Parlament, del que formava i formo part. Es tractava d’explicar a la gent que, unes setmanes després, declararíem la independència del país, des del bressol de Catalunya. És una foto molt bonica, perquè resumeix molts factors simbòlics.

Per si algú no coneix Ripoll a aquestes alçades, parli’ns una mica de la vila.

Ripoll és una ciutat del Pirineu. Però, pel fet d’estar en mig de muntanyes i rius, té una activitat industrial molt arrelada i des de fa molts segles. Es diu que som el bressol de la protoindustrialització del país, perquè ja als segles XVI i XVII hi havia una activitat molt important al voltant de les forges de ferro. El procés de farga catalana, que permetia obtenir ferro de gran qualitat i d’una manera molt singular, era el que fèiem aquí. I, al voltant d’això, es va desenvolupar un conjunt de tallers que feien eines agrícoles, eixos de carruatges, claus per a la indústria naval o la construcció… Ens hem d’imaginar un Ripoll amb una trentena de tallers especialitzats en aquells temps.

A partir d’aquí també es va desenvolupar una activitat important en aquell temps, que era la de la fabricació d’armes de foc. Aquí es feien uns canons amb la forma d’una espiral dins de l’ànima i que permetien que les bales sortissin rodolant i tinguessin més recorregut i precisió. També l’orfebreria, i el pany i l’encep van ser activitats importants. Aquí hi havia oficis de canoners, panyetaires i encepadors. Es van avançar al fenomen industrial que no va arribar fins el segle XIX, és a dir, dos segles després. Es van avançar al fordisme i, fins i tot, a les normes ISO.

Som el bressol de la protoindustrialització del país, perquè ja als segles XVI i XVII hi havia una activitat molt important al voltant de les forges de ferro.

De debò?

Aquí hi havia uns sistemes de qualitat que es deien les “Ordenacions de la Confraria de Sant Eudald”. Eren unes normes i privilegis ordenades per l’abat de Ripoll amb les que es volia evitar posar en risc el bon nom de la fabricació de la vila si algú feia malament una feina. El concepte de qualitat industrial el teníem fa molts anys. La història és molt llarga d’explicar, però la tradició ha perviscut en noms d’empreses com ara Casals, Soler&Palau, la Farga Casanova i moltes altres a partir d’aquest mateix segle XXI. 

Tot és indústria.

Sí, però també hi ha una gran activitat de turisme i serveis, que són molt importants. Qui ve de fora i no ens coneix, se sorprèn de tot el que hi ha. La majoria dels habitants es guanyen la vida al sector industrial, ja sigui directament o per subcontractació i serveis auxiliars. Jo crec que l’equilibri passa, però, per la combinació de diverses activitats econòmiques. Sumeu-li a indústria, turisme i serveis l’activitat ramadera, de qualitat, que té a veure amb la producció ecològica i de proximitat. Tot això fa que siguem un petit paradís dins d’un gran país que és Catalunya. 

I la gent de Ripoll, com són?

Crec que són persones acostumades a la feina. Hi ha molts bons professionals, perquè hi ha hagut des de fa molts anys escoles de Formació Professional. Fins i tot algunes empreses havien creat les seves escoles, abans que s’inventés la FP. Tenim bona fama a la feina i la gent s’ha pogut guanyar bé la vida, deixant de banda, clar, moments durs com la crisi del petroli, o la de després dels jocs olímpics, o la de 2008. En tot cas, hem estat un poble resilent. I ara mateix hi ha al voltant de 5.500 persones inscrites a la Seguretat Social.

Equival a la meitat de la població. 

Sí, malgrat que no tots venen de Ripoll. Però som capaços de generar llocs de treball per a l’equivalent de la meitat de la població. I això és un percentatge elevat. També som importadors de mà d’obra durant la setmana. El cap de setmana, en canvi, importem persones de l’Àrea Metropolitana que venen a gaudir de l’entorn de rius, muntanyes i natura.

A Ripoll som capaços de generar llocs de treball per a l’equivalent de la meitat de la població.

A més, tenen el monestir de Ripoll, un dels grans monuments del país.

El monestir representa el lloc històric en què Guifré el Pelós va gestar la separació de Catalunya de l’imperi Carolingi, quan va nomenar els seus hereus lliures de la dependència de l’emperador franc. Podria ben bé ser el primer moment de la creació d’una nació pròpia, i tenim el primer panteó comtal de la dinastia de Barcelona aquí.

A banda, la portalada del monestir és, en si, una joia del Romànic: autèntic, únic, singular, que s’ha preservat des del segle XII fins avui. I com més s’hi investiga, més sorpreses se’n treuen: la darrera va ser la recuperació d’uns instruments musicals que s’han fet sonar fa poc amb partitures del segle X i XI i lletres de cançons dels segles X i XI. Ens trobem en procés de demanar que declarin la portalada Patrimoni de la Humanitat, perquè considerem que compleix tots els requisits que calen. Això ens permetria tenir una nova palanca de potenciació del turisme cultural, familiar i internacional.

I tenim moltes més capelles romàniques. Potser tenim la concentració més elevada d’ermites i esglésies d’aquest estil de tot el Pirineu. I, clar, hi ha també el patrimoni modernista, amb obres de Rubió, que era deixeble de Gaudí. Tothom pot venir a buscar allò que més li agradi. I, si es prefereix l’activitat física, tenim pesca sense mort, rutes en bicicleta, caminades a la muntanya, vies verdes…

El reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat de la portalada del monestir ens permetria tenir una nova palanca de potenciació del turisme cultural, familiar i internacional.

Parlem de la situació de l’ajuntament. Quina és la situació econòmica actual?

Ara tenim una situació econòmica sanejada. Però en els anys 2010 i 2011 va ser complexa. Perquè superàvem el 125% del nivell d’endeutament. Va caldre un pla d’ajust i ens va venir una intervenció per part del govern central. Per tant, hem passat gairebé 10 anys amb limitacions. I això vol dir que no hem pogut reposar jubilacions que no fossin essencials, o fer préstecs. A partir de 2019 això va canviar una mica i vam reduir el deute a menys d’un 75%. I ara hem començat de nou a fer un préstec anual per finançar les inversions, millores d’obres, etcètera.

A què era degut l’endeutament d’aquells primers anys?

Doncs al fet que es van emprendre inversions molt importants: un pavelló, una plaça coberta, una biblioteca… I els anys 2009 i 2010 la Generalitat també va restringir les subvencions que ja havia concedit. Qui va haver de pagar-ho tot va ser l’ajuntament. La situació va ser tan complexa que vam haver de fer una reunió amb els veïns i dir-los que hauríem de reduir alguns serveis municipals, o fins i tot l’enllumenat en certes hores. Ara la situació és diferent.

La situació financera de 2009 va ser tan complexa que vam haver de fer una reunió amb els veïns i dir-los que hauríem de reduir alguns serveis municipals, o fins i tot l’enllumenat.

Amb la pandèmia i aquests esforços de han quedat gaires projectes pel camí?

Han quedat alguns projectes que haurien d’haver arribat abans i que arribaran més tard. Però no s’eliminen. Per exemple, ara estem fent vestidors nous al camp de futbol i resolent l’accessibilitat d’un pont que creua el riu Ter. Això s’hauria pogut fer el 2020 o el 2021 si les coses haguessin anat millor, però s’acabarà completant el 2022 o el 2023.  

Vostès defensen la celebració d’uns Jocs Olímpics als Pirineus.

Com us deia, Ripoll és una ciutat a l’entrada del Pirineu. Pensem que uns Jocs a la zona, amb el referent de Barcelona com a capital olímpica, tenen el sentit de fer més proper el Pirineu a l’Àrea Metropolitana. A més, les nostres instal·lacions ja tenen experiència amb les competicions nacionals i internacionals (Alp 2500, La Molina i La Masella) i es comuniquen amb un mitjà de transport sostenible com és el ferrocarril transpirinenc de la R3. Hi veiem una oportunitat en inversions de millora i desdoblament de la línia, que fa 20 o 30 anys que ja s’haurien d’haver fet. Crec que aquesta és la darrera línia que queda per desdoblar de totes les rodalies.

Al projecte olímpic hi veiem l’oportunitat de millorar les comunicacions terrestres i l’arribada de la fibra òptica i el 5G en zones de la comarca on no arriba encara. També ens agradaria allotjar una petita vila olímpica, i delegats de les federacions i l’staff olímpic. I que aquestes infraestructures quedin, després, al servei de la població ja sigui en forma d’habitatge social, de comunicacions, d’equilibri pel territori, noves possibilitats professionals, etc. Tot això va més enllà dels 15 dies olímpics i són inversions amb un retorn per a la societat i per a reequilibrar les nostres comarques. 

En aquest tema dels Jocs, i en qualsevol altre, creu que des del Govern se’ls té prou en compte?

Alguns alcaldes tenim la sort d’estar al Parlament i de tenir contacte directe amb el Govern al que donem suport. Per tant, fem un esforç de pressió continuada. Creiem que un país té sentit només si és un país en equilibri. No tothom ha de viure a l’Àrea Metropolitana. També hi ha d’haver gent que pugui viure a la resta del territori i, especialment, a les comarques més remotes, com són les del Pirineu. I, per aconseguir això, necessitem serveis de salut, educació, seguretat, atenció a la gent gran i serveis socials d’igual qualitat, tant a l’Àrea Metropolitana com en els pobles del nostre entorn.  

Creiem que un país té sentit només si és un país en equilibri. No tothom ha de viure a l’Àrea Metropolitana. 

S’ha sentit espiat vostè pel programa Pegasus?

Podria ser. He estat membre de l’executiva de Municipis per la Independència. Hi vaig coincidir amb el president Puigdemont durant un temps i és fàcil que a mi em consideressin objectiu d’espionatge. El que sí es cert és que en algun moment ens van avisar que si rebíem un missatge o SMS no l’obríssim. I no n’he obert mai cap. De vegades m’arriben missatges al telèfon mòbil que diuen que m’han bloquejat no sé quants missatges que volien intentar no sé què… 

Veig que el meu nom no surt en la llista, però vaig estar present a la declaració d’independència del Parlament i la vaig signar. També m’he significat amb els Municipis per la Independència.

És fàcil que a mi em consideressin objectiu d’espionatge

Creu que el Govern està actuant bé, en el cas de l’espionatge?

Crec que aquesta és la gota que fa vessar el got, si és que encara no havia vessat. Després de tenir activistes i líders polítics a la presó o a l’exili, i de tota la repressió constant contra la dissidència política, crec que les relacions amb el Govern d’Espanya han arribat a un grau de deteriorament complert. 

A Ripoll també patim una deixadesa en el manteniment dels serveis estatals com ara el Servicio de Empleo, l’oficina de l’INSS, la de Recaptació, ADIF… Tot el que depèn de l’estat fa uns anys que està en retrocés. Estan incomplint i eliminant inversions que ja s’havien pressupostat. L’Estat s’està deixant. I l’alternativa només és una: poder-nos gestionar tots aquests serveis des del nostre país. L’únic camí és a través de la independència política, i és l’Estat qui ens aboca a aquest procés per l’abandonament al que ens sotmet.

Dedicat, des de fa més de 30 anys, a la política municipal, Jordi Munell és alcalde des de juny de 2011. També és membre del Parlament de Catalunya des de l’octubre de 2015. Llicenciat en Ciències Físiques per la UAB i Màster en Microelectrònica, també té un MBA per la Universitat de Girona i un diploma de Comerç Exterior per la Universitat de Vic i un de Gestió d’Emergències i Protecció per la de València. De caràcter i afició aventurera, ha estat empresari des dels anys 90 en el sector del turisme i va ser professor d’ESO i Batxillerat a l’escola Vedruna de Ripoll durant alguns anys. Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1986, recorda que el seu pare ja va ser tinent d’alcalde de Ripoll. Es defineix com una persona activista, amb gran vinculació a les entitats del poble, amb esperit inquiet i amb ganes de fer un Ripoll millor. Recentment ha anunciat la seva intenció de no presentar-se a les eleccions municipals de 2023.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. L’última trobada, de Sándor Márai.
  • Una pel·lícula. Casablanca em segueix impressionant.
  • Una cançó. Dels Sau, No he nascut per militar.
  • Un plat de cuina. Els macarrons.
  • Una beguda. Quan menjo, el Vichy i alguna cervesa artesana de quilòmetre cero. En altres ocasions, el gin amb coca-cola. 
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Quan vaig anar al Dakar, em vaN agradar molt Mauritània i el Senegal. 
  • Un esport. Córrer amb cotxes. 
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat I L’honestedat. 

Ripoll

La ciutat de Ripoll, amb 11.000 habitants, és la capital de la comarca pirenaica del Ripollès. També és un municipi considerat bressol de la cultura i identitat catalanes. No en va, els seus orígens estan estretament vinculats al venerat comte Guifré el Pelós (o Pilós), que va inaugurar la dinastia comtal (i la Casa) de Barcelona, a finals del segle IX, després d’aconseguir certa independència dels reis francs de l’imperi carolingi. Envoltada de muntanyes, regada pels rius Ter i Freser, la ciutat ha viscut una història rica en activitat industrial que es remunta, ben bé, al temps del Barroc, amb els oficis propis del ferro i de la forja catalana: armes, canons, carros... Són indústries i sectors que ha anat conformant la vida dels vilatans. Actualment, el monestir de Ripoll és un dels monuments més bonics i significatius de tot el país. Conserva una portalada del segle XII que és coneguda com la Bíblia en pedra i que aspira a ser, aviat, Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.