Originària del segle XII, la capital del Penedès ha mantingut el caràcter de vila genuïnament arrelada a les activitats del camp i la vinya. És capital i està a la vora de les capitals, però no ha perdut l’esperit de comunitat ben avinguda. A Vilafranca s’hi troba la base internacional dels millors vins i caves imaginables, dels millors castells (humans) que es puguin construir, el millor xató i les formidables catànies. Una ebullició cultural que la va fer merèixer la capitalitat (altre cop) de la cultura catalana l’any 2015. Capes i capes d’expressió artística s’hi poden veure reflectides en les façanes dels edificis del centre antic: el Gòtic, el Modernisme, l’època contemporània… El vilafranquí és orgullós de la seva ciutat i de la seva comarca. Té tot el que li cal i, si surt, és perquè li apeteix donar voltes. Ara ja només li resta que la línia ferroviària -la sempre controvertida R4- el connecti de debò amb la resta del territori.
