14 de maig de 2021
9:30 hores
WEBINAR (Plataforma Livestorm)
Accés directe des d’enllaç
Ponents
Sr. Lluís Ridao, director general de l’ACA
Sr. Marc Pifarré, Director General d’Aigües de Catalunya
Sr. Eloi Badia, regidor d’Emergència climàtica i transició ecològica de l’ajuntament de Barcelona i president de l’AMAP
Sr. David Saurí, Doctor en Geografia i Catedràtic de Geografia Humana (UAB) i coordinador del Grup de Recerca en Aigua, Territori i Sostenibilitat (GRATS)
Persona de contacte: Sílvia Sànchez
ssanchez@alcaldes.eu
Tel: 93 339 08 12
L’aigua és, segurament, el recurs més essencial per a la vida i l’activitat humanes. Cal gestionar-lo de manera integral i amb intel·ligència, ja sigui en el curt termini com en el llarg, i amb polítiques de consens i mires amples. No obstant això, en l’actualitat assistim a dos debats que semblen independents i que apareixen en pàgines diferents dels diaris: el del model de gestió públic Vs. privat i el del problema de la desertització. La realitat, però, és que ambdós formen part de la mateixa preocupació.
Primer, i en el curt termini, fa anys que a Catalunya s’hi discuteix sobre el model de gestió de l’aigua. Dues postures antagòniques es disputen el terreny municipal: la dels qui aposten per la gestió privada i la dels qui prefereixen el model públic.
Ambdues parts tenen arguments sòlids: els defensors de la iniciativa privada parlen de l’eficiència i l’expertesa en el servei. A través del mercat, diuen, es pot garantir el subministrament assignant els recursos imprescindibles. Els que prefereixen el model públic, en canvi, al·leguen que cal defensar els valors democràtics, l’equitat i la transparència en la gestió. També creuen que es pot donar servei eficient a tothom, amb independència de si es pot pagar o no. La diatriba ha guanyat pes en el discurs polític i també en el judicial. Els actors clau defensen les seves postures, si cal, davant dels tribunals.
Però, per greu que sembli el problema, potser no és el més important. I és que, en segon lloc, ens aproximem a un escenari alarmant caracteritzat pel canvi climàtic i la sequera. L’aigua esdevindrà, segons les previsions, més escassa i més cara. Caldrà repensar les activitats econòmiques i socials perquè, així, no podrem seguir.
Sigui quin sigui el debat, les preguntes són les mateixes: hi haurà prou aigua per a tothom? Hi haurà més exclusió social? Com serà la Catalunya del futur en matèria de gestió de l’aigua? D’on la traurem? Quines solucions es poden anticipar al problema? Què fan els actors clau per evitar-ho? Amb quines aliances compten? Per ara, però, els debats encara semblen independents.
Objectiu
Aquest col·loqui vol definir els principals reptes als que s’enfronta la gestió de l’aigua a Catalunya des de la perspectiva municipal: model de gestió i sostenibilitat ambiental. Ho farà des d’un plantejament constructiu, que busca la creació d’aliances i l’intercanvi d’aprenentatges i coneixements útils.