Diàlegs alcaldes.eu – Municipis, circularitat i sostenibilitat alimentària: el nou impuls a la roda

Entrada gratuïta
Per a participar en el col·loqui és necessari inscriure’s prèviament

INSCRIPCIÓ

Places limitades
Confirmacions: per estricte ordre d’arribada

Ponents confirmats

Il·lm. Sr. Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès
Sra. Rosa M. Lamuela-Raventós, Directora de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB) 
Sr. Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia
Sra. Ada Parellada, xef
Sra. M. Carmen Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la UB i Directora del Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB a Santa Coloma de Gramenet
Sra. Elisabet Llorens, tècnic de la Unitat d’Hoteleria de l’Hospital Germans Trias i Pujol

Objectiu

El col·loqui posarà el focus en l’economia circular i, particularment, en una de les seves principals aplicacions: l’aprofitament alimentari. Es promourà l’explicació de casos d’èxit i exemples de valor que puguin inspirar el canvi en la societat civil i en les administracions locals a Catalunya.

La crisi de la Covid19 ha estat un problema global amb derivades sanitàries, psicològiques, socials, econòmiques i, també, mediambientals. Moltes de les febleses del món actual han quedat exposades i una de les poques certeses que ens queden ara és que els canvis seran més grans i més ràpids. Grans tensions en la cadena logística mundial, i els problemes del canvi climàtic demanen, més que mai, que la nostra societat busqui nous enfocs de treball i maneres de coordinar-se.

Però els grans canvis comencen sempre en llocs petits i sovint quotidians. En aquest sentit, un dels problemes més escandalosos és el de la sostenibilitat alimentària. Estudis de l’Agència de Residus de Catalunya diuen que, de mitjana, cada any es malbaraten 35 kg d’aliments per persona. És una gran quantitat de menjar que algú ha elaborat, envasat i distribuït però que, per alguna raó, logística o per impediment econòmic, no arriben a satisfer persones que se’n podrien servir. A Europa la xifra arribava als 95 Kg anuals el 2012. Mentrestant, i paradoxalment, moltes persones no arriben a final de mes i veuen com aquests excedents acaben destruïts, amb tota la problemàtica ambiental afegida que això significa.

És hora que governs, societat civil i sectors industrials busquin maneres de coordinar-se més bé i estalviar aquests problemes. A Catalunya, des de març de 2020, la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris proposa reduir aquest fenomen d’un 50% l’any 2030. Això implica repensar la cadena de producció alimentària i activar mesures per evitar els excedents o distribuir-los, si són inevitables. Quins efectes ha tingut aquesta Llei fins ara? En quin nivell d’acompliment estem, de camí a 2030?

Institucions del món municipal, com el Consell Comarcal de Vallès Occidental, prenen el lideratge i impulsen programes i campanyes com “Recooperem”, o “Mercat Circular”, que promouen una nova sensibilitat de la ciutadania i el comerç local sobre la qüestió. Finalment, el canvi social, en aquest sentit, s’ha de produir de baix a dalt i de dalt a baix. En què consisteixen aquests projectes? Com han estat rebuts i participats per la ciutadania i el món local? Quines lliçons de valor es podrien aplicar en d’altres comarques i municipis?

Quan la transformació de model cap a l’economia circular és més necessari que mai, quin impuls hi poden donar la ciutadania i les administracions municipals?

• • • • • Quins efectes ha tingut la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris fins ara?
          En quin nivell d’acompliment estem, de camí a 2030?
        • En què consisteixen els projectes del Consell Comarcal del Vallès Occidental? 
        • Com han estat rebuts i participats per la ciutadania i el món local? 
        • Quines lliçons de valor es podrien aplicar en d’altres comarques i municipis?
        • Quines altres experiències rellevants es poden explicar al país?
        • Quins obstacles i quines potencialitats tenen aquests projectes?
        • De quina manera es pot activar, eficaçment, la conscienciació de tots els actors socials
          per transformar el model en una economia més circular i sostenible?

Veure fulletó del col·loqui