Esmorzar-col·loqui “Turisme 2024: hem recuperat les xifres passades. I ara què?”

De quina manera ha afectat el sector la controvèrsia amb les llicències turístiques? És una discussió tancada o seguirà generant titulars?

Quins criteris han de fer servir els alcaldes i alcaldesses per decidir sobre les llicències turístiques? Amb quines eines compten per prendre les millors decisions? A quines conseqüències legals s’enfronten pel fet de decidir?

De quina manera els municipis dialoguen i arriben a acords amb els actors turístics més rellevants?

Com, amb l’ajut dels municipis, el sector fa front a les majors exigències en termes de sostenibilitat i ús de l’aigua.

Quins problemes tenen alguns municipis amb les seves platges? Per què són tan vulnerables als temporals i quines solucions necessiten?

………………………………………………………………

30 de maig de 2024
9:30 hores
Hotel Catalonia Plaça Catalunya

Per assistir al col·loqui és necessari inscriure’s prèviament
Confirmacions per estricte ordre d’arribada
INSCRIPCIONS A PEU DE PÀGINA

Persona de contacte: Silvia Niñerola / Sílvia Sánchez
esmorzars@alcaldes.eu
Tel: 93 339 08 12 / 667 665 866

Ponents

Les primeres dades de Frontur i de l’INE diuen que els dos primers mesos de 2024 van portar-nos dos milions de visitants estrangers. Son unes xifres un 3,4% superiors a les de 2019, el darrer any prepandèmic. I, malgrat que la climatologia no va acompanyar les vacances de Setmana Santa, tot fa pensar en una millora sostinguda en les dades i en una recuperació consolidada del sector. La temporada alta d’enguany promet uns resultats optimistes. Ara bé, a poques setmanes de l’inici de l’estiu, una pregunta que ronda pel cap és “en quin estat es troba el sector als nostres municipis?”. Cal recordar que, al llarg dels mesos anteriors, l’activitat turística ha hagut de fer front a diverses controvèrsies. La primera i més important ha estat la de la gestió de l’aigua. En un context de sequera i de mesures restrictives, de quina manera es fan compatibles la sequera i una activitat sovint intensiva en l’ús de l’aigua? Com ho preveuen fer els diversos municipis turístics de costa i d’interior? Tenim les reserves assegurades, passi el que passi? Com se li explica a la ciutadania que les banyeres només estan permeses als hotels? Un segon tema ha estat el de les llicències turístiques. Canvis normatius han volgut posar límits a la quantitat d’immobles que es poden dedicar a allotjar visitants. De quina manera aquesta discussió ha afectat la capacitat de càrrega turística del país? De quina manera ha afectat les inversions d’empreses i particulars? A qui beneficien les mesures de restricció? Al sector, al visitant, als hotelers…? Si alcaldes i alcaldesses són responsables, a partir d’ara, de fixar el límit d’habitatges turístics als municipis, quins criteris han de fer servir? Amb quines eines compten per prendre les millors decisions? A quines conseqüències legals s’enfronten pel fet de decidir? I, seguint amb la disponibilitat d’aigua, tots recordem els temporals i pluges de la Setmana Santa. No obstant, per algunes localitats costaneres l’aigua del cel ha representat algun perjudici en quant a l’estat de les platges. De quina manera les trobaran els turistes a l’estiu? Quines inversions són necessàries per evitar aquest problema recorrent? Què poden fer els municipis davant de les inclemències i amb quins recursos es troben? Aquests són tres dels diversos fenòmens es cuinen darrere el teló de l’activitat turística. Un cop alçat, tot ha de funcionar perfectament per donar una gran experiència als visitants i una millor imatge de país. Les xifres, sembla ser, tornen a ser les d’abans. Però també tindrem els mateixos problemes? Quins aprenentatges ha desenvolupat el sector, en els darrers anys, per fer front a les crisis, generar més acords i aliances i esdevenir més resilent davant de tota mena d’episodis naturals, econòmics o polítics?