Actors clau en la problemàtica de la pobresa energètica han participat aquest matí en un esmorzar col·loqui organitzat per Alcaldes.eu a Sant Feliu de Llobregat. Sota el títol “Pobresa energètica: l’impuls del Baix Llobregat”, han coincidit en la taula Jordi San José (alcalde de Sant Feliu de Llobregat), Josep Perpinyà (president del Consell Comarcal del Baix Llobregat), Francesc Iglesies (secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya), Susanna Roig (Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Núria Latorre (directora de l’Àrea de Clients d’Aigües de Barcelona) i Montserrat Ribera (directora de l’Agència Catalana de Consum).
De esquerra a dreta: Montserrat Ribera (directora de l’Agència Catalana de Consum), Francesc Iglesies (secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya), Núria Latorre (directora de l’Àrea de Clients d’Aigües de Barcelona), Xavier Roca (director i editor d’alcaldes.eu), Ramon Blázquez (director de Certis), Josep Perpinyà (president del Consell Comarcal del Baix Llobregat), Jordi San José (alcalde de Sant Feliu de Llobregat) i Susanna Roig (Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya).
Indefinició de la pobresa energètica
Davant d’un auditori integrat per més de 100 persones, entre les quals hi havia una representació del municipalisme del Baix Llobregat, professionals dels serveis socials, mitjans de comunicació i una delegació de la PAH, els participants han presentat la problemàtica des de perspectives complementàries. Així, l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, no ha volgut fer diferències entre la pobresa energètica i altres menes de pobresa i ha repassat les actuacions més recents del seu municipi. Entre elles, la posta en marxa d’un ambiciós Pla de Rescat Social, pioner al país. Una de les seves mesures ha estat l’atenció a 160 famílies durant l’any que s’acaba.
El president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà, ha estat un dels que més ha defensat “atacar la pobresa energètica des de l’origen del problema, i no des dels seus símptomes”, explicant que fins ara hi ha hagut una política d’atenció a les emergències i reclamant que convé treballar atacant les causes i buscant indicadors preventius. Una idea compartida també pel Secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Francesc Iglesies, qui ha explicat que “encara no existeix consens en la definició del que és la pobresa energètica per part d’Europa, i que això fa més difícil la intervenció” de les administracions.
Subministraments d’aigües: la major sensibilitat
En qualsevol cas hi ha hagut consens en defensar que la pobresa energètica té tres orígens complementaris: la manca de rendes per part de les persones afectades, el preu de l’energia i el mal condicionament dels habitatges en termes d’eficiència energètica. Les administracions, ha dit Perpinyà, només poden actuar sobre la primera i la tercera.
Un paper rellevant a la ponència ha estat el d’Aigües de Barcelona, una companyia de subministraments públics representada per la seva directora de clients, Núria Latorre, qui ha detallat el conjunt de mesures empreses des de 2012 per part de la seva firma per a facilitar l’accés al servei d’aigua “a totes les persones que ho necessiten”. Les empreses d’aigües, han consensuat els presents, “són les més sensibles a aquestes problemàtiques i obertes a la col·laboració amb els ajuntaments”, ha dit la directora de l’Agència Catalana de Consum, Montserrat Ribera. No obstant això, les empreses del sector de l’energia dificulten molt la feina als serveis socials municipals, ja que no envien els llistats de persones en risc “prou depurats”, com ha denunciat Francesc Iglesias i han estat expedientades per l’Agència Catalana del Consum, en nombroses ocasions per talls indeguts del subministrament.
Serveis socials col·lapsats i enfocament transversal
També s’ha dit que en molts casos, la responsabilitat d’atendre persones vulnerables ha recaigut exclusivament sobre els serveis socials municipals, els quals estan “col·lapsats”, segons han explicat alguns dels ponents. S’ha demanat una major racionalització dels recursos emprats i de les capacitacions dels professionals que, en alguns casos, “fan d’inspectors” de situacions d’exclusió, tal com ha definit Ribera.
De la seva banda, la directora de la Taula d’Entitats del Sector Social de Catalunya, Susanna Roig, ha defensat un enfocament més transversal de la qüestió i ha convidat a ampliar l’espectre del debat amb actors no sempre presents, com ara les empreses productores d’electrodomèstics (“per què els aparells més eficients són els més cars i menys accessibles, s’ha preguntat?”). També ha posat de manifest la relació “demostrada” entre les males condicions habitacionals (fred, humitat, etc.) i la qualitat de vida i salut física i psicològica de les persones que les pateixen, especialment les persones grans, els malalts i els infants, “on a més, parlem del futur de la societat”, ha dit.
