Visitem aquesta setmana el Baix Penedès. Hi trobem l’Amadeu Benach, un alcalde motivat i amb gust per la feina que fa. Té clar que, més enllà de colors polítics, el seu compromís es troba amb el poble i amb la comarca.
Vostè va entrar en política com a conseqüència de la vinculació juvenil amb les associacions locals…
En efecte. Com que des dels 14 anys vaig estar vinculat a les entitats locals, vaig anar rebent molts inputs de la gent del poble: jovent, pares de família, famílies… Vaig veure que al poble, de vegades, ens calia una mica de lideratge; algú que volgués encapçalar les entitats, i sobretot l’alcaldia.
La nostra aposta va ser la de fundar un partit: BNY, que son les sigles de Banyeres. La idea inicial no era pas la de guanyar les eleccions, sinó la d’entrar a l’Ajuntament, fer oposició o col·laborar, segons convingués. Jo ja havia col·laborat amb els alcaldes i alcaldesses anteriors. Però la llista va funcionar i va tenir molt de seguiment. Vam guanyar, curiosament. I el primer any ens vam trobar amb què mai havíem estat en política i vam patir maldecaps. A les eleccions següents vam revalidar.
Vaig veure que al poble ens calia una mica de lideratge; algú que volgués encapçalar les entitats, i sobretot l’alcaldia
Quin diria que és el seu estil de fer política?
En primer lloc, jo no soc polític, o no me’n considero. De vegades m’han ofert anar a d’altres institucions supramunicipals, però no és la meva idea. Jo treballo en una empresa i m’hi guanyo la vida. Però el que faig és estimar-me el poble, dedicar-m’hi del tot.
La meva política és portar un telèfon al damunt les 24 hores del dia, per si cal atendre emergències. Tothom té el meu número. Jo estic a primera línia malgrat que siguin les dues de la matinada, hi hagi incendis, avaries, problemes socials o la Covid.
No som polítics i no ens devem a unes directrius polítiques de partit. Som bastant independents i tenim un conveni a nivell comarcal amb Esquerra Republicana, però no en l’àmbit municipal.
De vegades m’han ofert anar a d’altres institucions supramunicipals, però no és la meva idea
Què diria que n’ha après d’aquests anys a l’alcaldia? Què li han comportat?
El cert és que sempre he estat una persona molt resolutiva. Potser per que m’agraden els reptes és que vaig decidir presentar-me. Però cada dia estic aprenent coses noves. Una de les principals és que els amics continuen sent amics. Això no és com Barcelona, on els ciutadans potser no coneixen el seu alcalde personalment. Aquí em trobo els amics al bar, a les entitats, a les festes.
També hi ha moments de problemes i d’oposició, però els amics sempre els he tingut al meu costat i ho valoro molt. Família i amics són els meus puntals. Si la família no et recolza, acabaríem trencats o separats.
Això no és com Barcelona, on els ciutadans potser no coneixen el seu alcalde personalment
Ens ha portat algunes fotografies. Expliqui’ns-les.
Aquestes son de quan tenia 14 anys, amb uns amics de Barcelona, que venien a passar els estius i els caps de setmana. Allò era com una mena de “Verano Azul”. Encara hi tinc una amistat molt profunda. Però les mentalitats i les maneres de vestir eren diferents. Amb tot, en vaig aprendre molt, d’ells.
I aquesta altra?
És una foto relacionada amb l’alcaldia, del dia de la presa de possessió. Tinc aquell moment en una gran consideració perquè vaig fer el jurament de dedicar-me al poble i defensar-lo per davant de tot. I crec que ho he fet i ho estic fent. A més, aquell dia em vaig emocionar i plorar, perquè el meu pare es va morir poc abans que jo arribés a alcalde i sé que hauria estat molt orgullós.
Vaig fer el jurament de dedicar-me al poble i defensar-lo per davant de tot. I crec que ho he fet i ho estic fent
Alguna altra fotografia?
És de les darreres eleccions. Algun partit polític rival la va enviar a totes les cases per restar-me vots. Volien anar en contra meva i els va sortir a l’inrevés: encara vaig tenir millors resultats. És la foto que ens vam fer al Parlament els alcaldes que anàvem amb la vara de comanament i cantàvem Els Segadors. Durant cinc minuts vam estar convençuts que teníem la independència. És un record que passarà a la història.
Parli’ns de Banyeres del Penedès.
Aquest és un poble d’acollida, molt ben situat entre Barcelona i Tarragona i a la vora de la costa. Qui vol, pot anar a la muntanya a buscar rovellons o fer trekking, o mountain bike. I qui vol, pot anar a les platges de Calafell, Sitges, Vilanova o Coma-Ruga.
També és un poble de pagès, de 500 habitants, al que la indústria s’hi va implantar els anys 70 i va començar a canviar de valent. Vam patir un increment de 1.000 habitants que venien de fora de Catalunya i els natius ens vam quedar en minoria. A l’escola érem 3 de natius i 30 nens forasters. Però hem anat adaptant totes les famílies. I ara, gràcies al BNY, ja no hi ha cap enfrontament entre catalanisme i nacionalisme espanyol. Aquí tothom se saluda i tot el que publiquem és en català; la gent ho entén i no passa res.
A més, també hem fet moltes inversions i hem netejat la cara del poble. El que més ens agradaria és que el dia que el BNY desaparegui, la fusió i el tarannà es mantinguin.
El que més ens agradaria és que el dia que el BNY desaparegui, la fusió i el tarannà es mantinguin
I com diria què són els banyerencs i banyerenques actualment? Hi ha un bon teixit associatiu?
Som un municipi disseminat en sis barris, en molts metres quadrats. Cada barri té la seva festa major i la seva tradició intocables. Això representa un cost important. Ara bé, la gent es dedica molt a les entitats culturals. N’hi ha des d’esportives fins a culturals. I la gent que hi participa ho fa amb els seus fills. És la millor manera d’integrar-se als pobles.
Quins llocs són els més emblemàtics i interessants?
Tenim el Castell, des del que es pot veure tot el Penedès, Montserrat, l’entrada als ports de Tarragona i Calafell… És un enclavament estratègic. A més, tenim l’Església i la plaça de l’Om, que són una part bonica del poble, amb un pou històric que hem convertit en una font.
La plaça es diu així, perquè hi tenim un om centenari, d’uns 500 anys, però que anomenem mil·lenari. Sembla ser que a tot Europa els oms s’estan morint, excepte aquest, perquè té una bactèria que el fa créixer. Han vingut des de les universitats de Madrid a estudiar-ho.
Interessant.
L’Església té una particularitat, i és que està construïda damunt dels fonaments d’un arc de triomf romà. Això vol dir que aquí, en el temps antic, s’hi va lliurar una batalla i els romans la van guanyar. Des de la Generalitat estan catalogant aquest patrimoni.
I encara tenim un poblat iber, de 500 cases, que estem excavant amb l’ajut de la Universitat de Barcelona i la Generalitat. El nostre equip de govern va ser el que va comprar la parcel·la i escanejar el terreny. Des d’aleshores, els experts hi han fet moltes troballes i descobertes. N’hi diuen la “Pompeia del Penedès”
Per què li diuen “Pompeia”?
Perquè a diferència d’altres troballes del món iber, aquestes cases es troben senceres. Tenen 4 metres d’alçada i les parets intactes. Tan sols els falta el sostre. I tenir aquestes cases amb els seus carrers i places és una gran troballa. Cap altre poble s’hi ha construït al damunt amb els anys. És un cas semblant al d’Empúries, però allà les restes tenen 50 centímetres d’alçada. Aquí les tenim de 4 metres.
Anem a l’Ajuntament. Quina és la situació econòmica en aquests moments?
Cal explicar d’on veníem. Als dos mesos del meu primer mandat, vam haver de demanar ajut a la Diputació de Tarragona, perquè no teníem diners per pagar les nòmines municipals. Teníem un endeutament de 1,2 milions d’euros, amb un pressupost anual de 3 milions. Com he dit, tenim sis nuclis que costen molts diners de gestionar. I hi havia pagaments de 300.000 euros a fer, i una sèrie de contenciosos, a banda d’un polígon i un camp de futbol que s’havien compromès en mandats anteriors i calia pagar.
La situació actual és millor. El deute és zero, perquè l’hem anat cancel·lant. Hem anat pagant el que devíem per aquí i per allà i ara fins i tot tenim un romanent de dos milions d’euros. Hem fet molt bé els deures en aquests vuit anys: em vaig comprometre a gestionar molt bé els diners públics, com els que gestiono a casa meva. I no hem apujat cap impost. Si ara pleguéssim, hauríem deixat els comptes sanejats i molts bons projectes a la vista.
Als dos mesos del meu primer mandat, vam haver de demanar ajut a la Diputació de Tarragona, perquè no teníem diners per pagar les nòmines municipals
Quantes persones treballen a l’Ajuntament?
Tenim 33 empleats, entre vigilants, personal de l’escola pública i l’escola bressol, la fundació municipal i tot l’equip administratiu, tècnics, arquitectes, enginyers, etcètera.
Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
En són diverses. Una ha estat, com us deia, no augmentar el deute, sinó cancel·lar-lo. I això que vam decidir no malmetre les herències de les famílies, condonant les plusvàlues d’un 95%, que és el màxim permès per llei. Això vol dir que si una família deixa als seus fills la vivenda per herència, no ha de pagar els sis o set o deu mil euros de plusvàlues. Ho vam fer així perquè sabem que aquestes persones que hereten no volen especular amb la vivenda, sinó que hi volen viure. Els pares ja havien pagat tot el que havien de pagar.
També vam començar a fer una cosa molt pionera, que és el servei d’atenció a la gent gran, i hem apostat de valent per la sanitat, l’ensenyament (amb unes aules d’informàtica i de música extraordinàries). En quant a la gent gran, tenim un servei anomenat “Bon Dia”.
Vam decidir no malmetre les herències de les famílies, condonant les plusvàlues d’un 95%, que és el màxim permès per llei
En què consisteix?
Als pocs mesos a l’alcaldia se’ns va morir una persona de 95 anys i no en vam saber res fins al cap de quatre dies, perquè vivia sola. I ens vam prometre que seria el darrer cas. Per tant, vam crear un Excel, amb l’autorització de totes les persones grans, i tinc una persona dedicada a trucar i interessar-se cada dia per la gent gran.
Si tenen una incidència, o els cal anar a la farmàcia o a comprar, els ho gestionem tot. Fins i tot els fem d’agenda i de recordatori de quan han d’anar al metge, etcètera. Això ja ho teníem en marxa abans de la Covid i ens va anar molt bé durant la pandèmia. Me’n sento molt orgullós.
Tenim una persona dedicada a trucar i interessar-se cada dia per la gent gran
Molt interessant! Quins projectes lideren pel que fa referència a la promoció econòmica?
Banyeres era un poble molt apagat, sense gaire activitat. Vam dissenyar un “triangle” de promoció: cultural, esportiu i comercial. En quant a la cultura, ara tenim el projecte d’una biblioteca nova en una sala que tindrà una planta baixa per a la canalla i un espai del segle XXI per a la resta de la gent, amb llibres i ordinadors, i aules insonoritzades.
En l’àmbit comercial hi ha el projecte que us deia, d’un supermercat amb 1.600 metres quadrats de superfície. Ja hem parlat amb la Generalitat per fer uns canvis d’uns terrenys per ampliar el mercat de diumenge. I en la part esportiva, hi estem treballant molt Crec que el triangle generarà una dinàmica molt més activa i un canvi de rumb al poble.
Quin ha estat el millor i pitjor moment al capdavant de l’alcaldia?
N’he tingut molts de bons i dolents. El pitjor, sens dubte va ser la Covid. Durant la pandèmia vaig estar a l’Ajuntament cada dia. No em vaig tancar a casa, sinó que estava al peu del canó, amb la televisió engegada per estar al dia de les notícies. I després anàvem amb el cotxe de policia a portar materials a tot arreu i a buscar-ne d’altres. Semblava la fi del món i la gent tenia por. Ara ja sembla que no hagi passat mai, però en un dia es morien 900 persones.
Vam donar a tots els treballadors municipals la prioritat de quedar-se a casa. I vam destinar quatre persones a trucar la gent gran, dia a dia. La brigada s’havia de dedicar a vetllar que no faltés ningú i actuar molt ràpidament amb l’aigua i la llum, en cas d’avaria. També vam tenir la sort que feia sis mesos que havíem instal·lat la fibra òptica a tots els nuclis i el jovent va poder estudiar molt bé.
Si la família d’algun alumne no tenia prou poder adquisitiu, l’Ajuntament li donava una tauleta. En vam comprar unes quantes per donar-ne a tots els infants i que poguessin comunicar-se i seguir estudiant.
I el millor moment?
Cada dia que passa. Quan signo una cosa, quan compleixo un projecte, quan puc resoldre algun problema o signo un conveni amb una gran empresa. Tots els dies són una alegria.
Quan parla amb els altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les reivindicacions comunes?
Una de les coses que he vist és que al Consell Comarcal hi ha 14 alcaldes de diferents ideologies, però tots compartim la bandera del Baix Penedès. Ens hem anat a manifestar tots junts a la Generalitat. Perquè, governi qui governi, tenim molt clar que hem de defensar la comarca. I hem aconseguit coses que mai s’havien aconseguit. Per exemple, l’ampliació de l’Hospital del Vendrell, que ja ens ha anunciat el President de la Generalitat en persona. Hem aconseguit deixar de fer-nos la traveta.
Al Consell Comarcal hi ha 14 alcaldes de diferents ideologies, però tots compartim la bandera del Baix Penedès
Finalment, com és el dia a dia de l’alcalde de Banyeres?
Cada dia és diferent, perquè treballo a torns de matí, tarda o nit a l’empresa on estic. Per tant, en funció de si vaig a dormir a les dues de la matinada o a les sis de la tarda, m’aixeco abans o després.
Després de dutxar-me i esmorzar, el primer que faig es venir a l’Ajuntament, parlar amb la secretària per si hi ha alguna incidència i mantenir contacte amb els regidors. Aleshores entro en els temes de l’agenda, que sempre n’hi ha més dels que podem resoldre. Quan puc, dino ràpidament amb els dos fills i torno a l’Ajuntament fins a les vuit o nou del vespre. Sopo amb la família, gestiono correus electrònics fins a la matinada i marxo a dormir.
Però les coses es fan bé i amb ganes quan estàs content. I jo soc de les persones que surto content del que faig. Gràcies a Déu soc feliç a la feina i a l’Ajuntament, malgrat que hi hagi dies que em diguin burrades per l’Instagram.
Soc de les persones que surten contentes del que fan. Gràcies a Déu soc feliç a la feina i a l’Ajuntament
