Amb 3.000 habitants, la Pobla de Segur és la segona localitat més important del Pallars Jussà. Compta amb una indústria activa i una capacitat d’atracció per a la resta de viles properes. Avui en Marc Baró, el seu alcalde, ens n’explica més característiques.
Com definiria el seu estil de fer política?
El que m’agrada és parlar molt amb la gent i escoltar el que em diuen. M’agrada passejar-me pel poble i que la gent em trobi i m’expliqui els problemes que tenen o el que creuen que es pot millorar. El contacte directe i el diàleg és el que més m’agrada.
L’altra cosa que també m’agrada molt és el treball en equip. No vull que l’alcalde sigui la figura predominant, sinó que estigui envoltat d’un equip de gent en què pugui confiar i treballar. Busco compartir les opinions i que els regidors se sentin partícips de tota la política municipal.
El contacte directe i el diàleg és el que més m’agrada
Aquesta ha estat la seva primera legislatura com a alcalde. Però n’hi va haver una altra anterior com a regidor. Han passat moltes coses en aquests vuit anys.
No té res a veure fer de regidor amb fer d’alcalde. I, d’altra banda, el 2019 vam entrar aquí amb unes expectatives que van saltar pels aires el març de 2020. Ens va tocar gestionar un municipi de 3.000 habitants, amb una residència geriàtrica de l’Ajuntament i una pandèmia. Aquí no hi havia full de ruta. Res no estava escrit i ho anàvem fent tot sobre la marxa, aplicant sentit comú.
Va ser difícil saber cap on havíem de tirar. Però vull destacar la bondat de la gent. Els vam dir que no sortissin de casa i no van sortir. La gent ho ha acomplert. I això ens va facilitar la feina, perquè no havíem d’imposar cap mesura dràstica. Més enllà d’això, gestionar l’ajuntament en una pandèmia ha estat més difícil. Però en la part positiva tothom ha col·laborat molt.
Com li ha canviat la vida, personalment, pel fet de ser alcalde?
Un viu les 24 hores del dia fent d’alcalde. No hi ha cap moment de desconnexió, ni quan marxes del municipi fent vacances, perquè el telèfon sempre acaba sonant. A més, a mi m’agrada ser proper a la gent i tothom té el meu telèfon, de manera que he de tenir-lo ajustat al mode de “silenci” moltes hores, perquè en qualsevol moment hi ha algú que m’envia WhatsApp.
Una cosa en la que també he canviat és en què no puc dedicar tant de temps a la família. Ells són els més perjudicats amb tot això. No obstant, estic content. Jo no sabia ben bé on em ficava, però ara que ho sé, estic satisfet: les coses han sortit relativament bé fins ara.
Un viu les 24 hores del dia fent d’alcalde. No hi ha cap moment de desconnexió, ni quan marxes de vacances
Això vol dir que es tornarà a presentar?
Sí, crec que sí. Crec que si.
Ens pot explicar aquestes fotografies personals que ens ha portat?
N’he portat una de petit, al poble del meu pare, durant un dia de dinar en un prat. Als pobles dels meus pares, que estan al Pallars Sobirà hi passava totes les vacances.
I una foto relacionada amb l’alcaldia?
Aquesta és de quan vam inaugurar el parc municipal. És un projecte que ve de quan jo feia de regidor i és una mostra de les ganes de transformar el municipi, que és el motiu pel que vaig entrar en la política. El mes vinent inaugurarem una nova instal·lació que és el camp de futbol, i culminarem el projecte del parc.
Expliqui’ns quin tipus de municipi és la Pobla de Segur i en quin moment es troba socialment i econòmicament.
La Pobla de Segur és un municipi de 3.000 habitants amb un gran teixit associatiu. Tenim entitats de tipus festiu, lúdic o cultural que fan moltes activitats. Tenim els raiers i les falles, que tenen segells UNESCO respectivament.
A més som un municipi amb un teixit empresarial molt fort, amb una mitjana d’edat dels empresaris que deu voltar els 45 anys, i 50 o 60 empreses que tenen molta força. Som un punt de referència per a l’Alt Pirineu, deixant de banda La Seu d’Urgell. Moltes de les empreses del municipi estan treballant en molts municipis del voltant.
Un dels nostres trets diferencials és el de la presència d’empreses càrniques. En tenim cinc que apleguen 130 treballadors directes, que donen sortida a la producció ramadera que es fa als municipis del voltant. Finalment, tenim un atractiu turístic important i que crec que estem potenciant des de l’Ajuntament.
Tenim els raiers i les falles, que tenen dos segells UNESCO respectivament
Com diria que són els poblatans i les poblatanes en general?
Jo crec que són persones que de seguida acullen a la gent que apareix al municipi. El fet que hi hagi un bon teixit associatiu ens facilita la vida social i la relació entre persones. Una de les virtuts locals és que pots anar a qualsevol lloc, o a qualsevol bar o activitat i et trobes persones de diferents generacions parlant. Crec que és una bona característica. A més, la gent és oberta en la seva majoria i tendeixen a relacionar-se bé amb tothom.
Una de les virtuts locals és que pots anar a qualsevol lloc, o a qualsevol bar o activitat i et trobes persones de diferents generacions parlant
Quines coses bones i dolentes assenyalaria del municipi?
De bones, diria que estem molt ben situats geogràficament. Som un municipi que es troba a una hora i mitja de tot arreu i que té capacitat de generar moltes activitats i recursos al seu voltant, especialment gràcies als empresaris joves que us deia abans.
A banda, tenim l’atractiu turístic de l’edifici de l’Ajuntament, o el parc del costat, o la línia de tren que arriba fins aquí i que ens deixa a tres hores de Barcelona i a cinc de Madrid, o el Parc Nacional a una hora. El pantà de Sant Antoni encara està per explotar, però ho acabarem fent: trobarem activitats nàutiques i aquàtiques.
En quant a les coses dolentes, crec que fem funcions de capital de comarca però no ho som i no tenim els recursos. L’altra cosa negativa és que potser ens manca una mica més de terreny urbà per poder fer més equipaments i més habitatges… Ara estem una mica col·lapsats al polígon industrial.
El pantà de Sant Antoni encara està per explotar, però ho acabarem fent: trobarem activitats nàutiques i aquàtiques
Parlant de l’habitatge, els joves es poden quedar al municipi a viure o tenen problemes per trobar pisos buits?
Una dada interessant és que d’ençà de la pandèmia hem guanyat uns cent habitants al cens. El problema, no obstant, és l’habitatge. Estem intentant treballar amb la SAREB, que és molt difícil, perquè és propietària de 41 pisos, dels quals el 80% estan tancats. I nosaltres volíem fer la gestió des de l’Ajuntament, però no ens en sortim.
El gran problema és que no hi ha habitatge de lloguer. Sí que hi ha un parc de segones residències disponibles, perquè molta gent de la que viu al municipi està treballant a fora i venen a passar els estius i els caps de setmana.
Com és que aquests immobles de la SAREB estan tancats?
Perquè no sap com gestionar-los. I nosaltres voldríem oferir aquesta gestió a la SAREB però no trobem l’interlocutor vàlid. Hem parlat amb tres o quatre persones fins ara, però no hi ha manera de trobar la que ens pugui signar el conveni.
Nosaltres estem disposats a gestionar aquests pisos per dedicar-los a la gent jove o a la que els necessiti. Precisament ara estem detectant molt de jovent que retorna al municipi perquè els preus dels lloguers a les capitals són molt més elevats ara que quan van marxar-hi a estudiar o a treballar. Prefereixen venir aquí altre cop, encara que sigui amb una feina diferent al que van estudiar, però mantenint el nivell de vida que han perdut a la capital.
Amb la SAREB no trobem l’interlocutor vàlid per gestionar aquests pisos
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Econòmicament estem bé, perquè durant molts anys no s’ha fet gaire cosa. Estem sanejats. I ara que hem entrat nosaltres i que tenim ganes de fer coses, podem disposar de recursos econòmics per fer-les.
Quina és l’estructura de l’Ajuntament i quin el perfil de l’equip de govern?
Per a un municipi de 3.000 habitants, l’Ajuntament ha de fer una mica de tot, dins de les seves competències i possibilitats. Tenim la sort que els tècnics i la gent en són conscients i que són polivalents.
Quant a l’equip de govern, tenim representació de totes les generacions. Hi ha persones que tenen 30 anys i persones que en tenen 70 i cadascú té les seves característiques. Hem creat regidories que s’estan gestionant perfectament i cadascú porta la seva. Igualment, fem una reunió setmanal de l’equip de govern i allí ens anem comunicant què fa un i què fa l’altre i què fem entre tots.
Quants regidors són i quins partits estan al govern municipal?
A l’Ajuntament hi ha 11 regidors. 7 som d’Esquerra Republicana, que és el partit que governa amb majoria. Hi ha tres persones més del grup dels socialistes i un del PDeCAT / Junts per Catalunya.
Quina ha estat la prioritat del govern municipal en aquests darrers anys?
En aquest mandat, entre una cosa i altra, no hem tingut gaire temps de parar-nos a pensar. Però ara ho estem fent. I veiem que del programa electoral que ens vam comprometre a fer el 2019 hi ha un 95% que ja està fet. Penso que és molt. No sé si tothom pot dir el mateix sobre el seu programa.
Hem fet moltes actuacions i hem buscat molts recursos econòmics i línies de finançament i subvencions. També hem preparat molts projectes de la manera més acurada possible. Ens hi ha ajudat la feina dels tècnics municipals. I Déu n’hi do la de coses que hem canviat.
Del programa electoral que ens vam comprometre a fer el 2019 hi ha un 95% que ja està fet
Posi’ns-en algun exemple.
Hem fet un ascensor que no existia, i una zona verda, i un camp de futbol amb un parc que no hi eren. Ara tenim diversos equipaments més en perspectiva. Per exemple, una nova biblioteca per la qual ja tenim una línia de subvencions dels fons Next Generation, i moltes ordenances que no existien. A més hem habilitat un nou espai per a la brigada municipal. El resultat és bo.
Alguna cosa s’ha quedat per fer?
Res del que volíem fer. Però els calaixos dels projectes quan vam arribar estaven buits. No hi havia res. I ho vam haver d’engegar tot de nou. Al final, la pandèmia ens va ajudar a tenir temps de planificar una mica millor. El que passa és que ja veníem amb la feina feta i el gran objectiu de la legislatura del parc ja estava fet. Vam trobar aleshores un pla de barris que s’havia d’executar dins d’un termini determinat i la pandèmia ens va permetre allargar-lo.
Al final, la pandèmia ens va ajudar a tenir temps de planificar una mica millor
Abans es esmentava la importància del teixit empresarial. Es fa alguna cosa des de l’Ajuntament per impulsar-lo?
Si els empresaris venen a l’Ajuntament i tenen una demanda a fer-nos, nosaltres intentem ajudar-los tant com podem. Els facilitem els tràmits i si volen fer una nova empresa o construir una nau industrial, o posar plaques solars a la façana o als teulats, volem que vegin que l’Ajuntament està al seu costat. Volem ser els facilitadors. Si més no, no volem posar-los més obstacles burocràtics dels que ja hi ha, perquè al final, com a Administració local, podem controlar el que podem controlar.
D’altra banda, estem treballant en un projecte d’urbanització i reparcel·lació del polígon industrial. Però ens està costant molt.
Per a un municipi com la Pobla, quina importància tenen les entitats supramunicipals?
En tenen molta. La principal font de finançament d’un Ajuntament és la Diputació. Els ingressos de la Generalitat són més aviat un fons de cooperació i el que hem de fer és complementar-lo buscant línies de subvenció.
I els consells comarcals també ens ajuden molt als ajuntaments petits. Tenen serveis delegats com ara la recollida de residus o els serveis socials. Ens ajuden i ens faciliten accés a serveis que nosaltres no podríem assumir.
Quan es reuneix amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les seves reivindicacions principals?
La primera té a veure amb els eixos de comunicació. Costa molt d’arribar aquí i les comunicacions no han estat gaire reforçades. N’hauríem de tenir més. La segona té a veure amb la connectivitat. A La Pobla no tenim problemes amb la fibra òptica, però sí que n’hi ha als municipis de les rodalies.
Finalment també calen més recursos econòmics, perquè els que ens arriben són molt petits en comparació amb la feina que fan els ajuntaments petits.
A La Pobla no tenim problemes amb la fibra òptica, però sí que n’hi ha als municipis de les rodalies
Com és el dia a dia de l’alcalde de La Pobla?
Sempre explico la mateixa anècdota: aquest estiu vam tenir un noi en pràctiques que ens havia d’ajudar amb les xarxes socials. En una ocasió va voler passar tot el dia amb mi i li vaig dir que no hi havia cap inconvenient. Vam començar a les 8 del matí i vam caminar de casa meva a l’Ajuntament. Ens vam trobar tres veïns amb els que vam estar parlant de diverses coses. Quan vam arribar a l’Ajuntament ja se’ns havien fet dos quarts de deu. El noi em va dir que no calia que féssim res més plegats perquè ja tenia suficient material per fer un vídeo de YouTube. La vida de l’alcalde és més que una hora i mitja… Són 24 hores. Crec que és una feina apassionant, en la que toques moltes coses i fas feines per a molta gent.
Quin ha estat el seu millor moment a l’Ajuntament?
El millor moment diria que va ser el dia que vaig poder xutar una pilota al nou camp de futbol. Després hi ha hagut altres bons moments perquè hem fet moltes altres obres importants.
I algun de dolent?
La pandèmia. La primera setmana va ser molt dolenta i, a més, teníem al municipi una residència privada (no em refereixo a la pública) que va viure un degoteig de morts. Cada dia en queia un o dos. En una setmana en van caure tretze. Van ser moments molt durs.
