“Fer d’alcalde és ser el cap visible. Però cada cop tens menys poder de decisió”

Vostè és l’alcalde de Monistrol des de 2003. Com va ser el seu camí en política?

De jove, el 1987, ja vaig formar part d’una llista electoral. El 1993 vaig ser dels fundadors de la primera secció local d’ERC i sempre m’he considerat algú amb ganes de fer feina pel poble. Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes. En el meu cas, els que tenia davant meu a la llista van plegar i aleshores es buscava una persona que conegués i s’estimés el poble. Vaig donar el pas i així és com em vaig presentar.

Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes.

Aviat farà 20 anys de les primeres eleccions que va guanyar. Com ha canviat la política des d’aleshores?

Hi ha una cosa que s’ha mantingut: les dificultats. Perquè durant aquests anys el senyor Montoro va provocar que el municipalisme donés un pas enrere i va imposar una fiscalització per part de secretaris i interventors. Això ho fa tot molt més feixuc. És cert que ja no es poden fer “alcaldades”, però també ho és que tot està molt més encotillat. 

És cert que ja no es poden fer “alcaldades”, però també ho és que tot està molt més encotillat.

I què li ha aportat, personalment, ser alcalde tant de temps?

Molts mals de cap (riu), però també moltes satisfaccions. Encara em costa parlar en públic, quan faig mítings electorals. En el tu a tu m’hi trobo més còmode. Jo em vaig presentar a l’alcaldia pensant en els meus fills, perquè hi havia una manera de fer que no ens agradava i volíem fer un Monistrol millor per a ells. 

Durant un temps, m’amagava una mica de dir que era de Monistrol. Però més endavant els meus fills ja se’n sentien orgullosos, i altres persones també. Feien venir els seus amics i companys aquí. Crec que vam humanitzar i donar color a la vila, i vam intentar obrir-la a tothom. Abans era una cosa molt tancada i personalista.

Encara em costa parlar en públic, quan faig mítings electorals. En el tu a tu m’hi trobo més còmode.

Aprofitant que parla dels seus fills, com li explicaria a un infant o adolescent què és fer d’alcalde?

Gaudeixo molt explicant als nens i els adolescents el que faig. Perquè com a alcalde també tinc dues feines: una és fer bodes i l’altra és entendre els infants, que són un públic molt agraït i escolten molt… Fer d’alcalde és ser el cap visible d’un ajuntament. Però cada vegada tens menys poder de decisió. Si cal arreglar una bombeta, es pot fer de seguida. Però quan entra en joc la burocràcia, la cosa es complica.

Ens pot explicar alguna de les fotografies personals que ens ha portat?

Us en porto una amb el meu pare, amb qui vaig tenir una relació molt cordial. Ell em va fer estimar el poble, i era una persona que em donava tota la llibertat del món. Era molt participatiu, però des del segon pla, ajudant. Organitzava festes de carrer, col·laborava en tot… Tot just ahir va fer 41 anys que es va morir i això va suposar un pas important a la meva vida. En aquell moment vaig deixar d’estudiar i me’n vaig anar a viure i a treballar a Barcelona. Va ser un canvi radical.

Alguna més?

N’he triat una del moment d’il·lusió que va suposar guanyar les eleccions, suposo que passarà el mateix en el moment que jo plegui… I una altra, que és una mica borrosa però li tinc molta estima ja que es tracta de la investidura del 2015 amb la meva companya de viatge a la legislatura anterior, la Fanni Santcristòful, que malauradament ens va deixar i que era una dona, una mestra amb totes les paraules i qui em pensava que seria el meu relleu, amb totes les garanties i la voluntat del món, però no va poder ser. 

Com són els seus veïns i veïnes? Com és la gent de Monistrol?

Podríem dir que n’hi ha de dues menes. Els que vivien aquí de tota la vida i els que es van anar incorporant més recentment. A partir dels anys 2003-2007 hi va haver un creixement demogràfic que ens va fer passar dels 2.500 als 3.000 habitants. Vivim tots amb una bona harmonia.

Hi ha un bon teixit associatiu?

Sí. El que passa és que també ens minva. Vivim en una societat que sembla que no es vulgui comprometre gaire. És cert que hi ha una minoria de persones que es comprometen molt, i que gràcies a això tenim esbart, gegants, grallers, tronats (diables) i una entitat cultural amb local propi que fa activitats. També tenim un orfeó i un grup de gòspel. 

Vivim en una societat que sembla que no es vulgui comprometre gaire.

Monistrol té una relació molt singular amb la muntanya de Montserrat. Vostè diu que de vegades li tapa el sol al municipi.

Posem-ho en ordre: Montserrat és un referent del país i sort n’hi ha de tenir l’abadia a la vora, perquè és la primera indústria del poble. Normalment allà hi treballen unes 300 persones i dos terços d’aquestes, més o menys, són originàries del poble. No tenim cap altra empresa tan important. Però a la vegada, quan arriba l’hivern i són les tres de la tarda, a la vila ja és fosc, perquè, literalment, la muntanya ens tapa el sol…

Dit això, també val a dir que la muntanya ha estat una gran vàlvula d’escapament per a nosaltres. Hem pogut caminar i redescobrir-la. I, a més, a l’estiu tenim la satisfacció de poder aixecar la vista i veure una meravella com aquesta, que té la virtut de canviar sempre, perquè mai no la veus igual. Té formes i colors distints cada vegada. Viure aquí és un plaer.

Quan arriba l’hivern i són les tres de la tarda, a la vila ja és fosc, perquè, literalment, Montserrat ens tapa el sol…

A banda de la muntanya, quins altres llocs emblemàtics existeixen aquí?

Una de les feines que hem fet tot aquest temps, com a formiguetes, és intentar dignificar i recuperar altres indrets. Per exemple, tenim un riu, el Llobregat, que molts anys enrere baixava de color marró, com ja cantava La Trinca. Això era causat per l’efecte de les depuradores. Amb el temps el riu ha millorat i l’hem anat apropant a la gent. A Monistrol hi tenim molta natura i hem proporcionat accessos i neteja per tal que la gent en gaudeixi.

Amb el temps el riu Llobregat ha millorat i l’hem anat apropant a la gent. Ja no baixa marró, com deia La Trinca.

Algun espai arquitectònic o urbà destacable més?

El fet de tenir una carretera que porta a Montserrat, fa que molta gent passi per aquí. I que molts d’ells hi facin parada. Aquí, per exemple, tenim 16 restaurants que funcionen perquè hi ha la muntanya més amunt. Si no hi fos, no funcionarien. 

Responent a la pregunta, sí que tenim molt de patrimoni a mostrar. I també històries i rutes, com ara la que estem dedicant al 450 aniversari del naixement de Joan Carles Amat, un personatge que va escriure tractats de medicina molt importants en el Renaixement, i altres llibres. A més, tenim un aqüeducte, i el Casaló (que és part del palau prioral), la Bestorre (una torre de guaita), ermites com la de Sant Antolí, la plaça del Bo Bo (que és la de la porxada), alguna casa modernista, o l’antiga estació del cremallera…

Déu n’hi do…

Aprofitant l’aniversari d’Amat, aviat presentarem una gimcana digital que portarà tots els usuaris a descobrir els diversos espais.

La pandèmia ha estat dura. A vostès els va afectar, amb tants restaurants?

Doncs sí, perquè la primera indústria local és la de la restauració. La majoria de treballadors de Montserrat han hagut d’entrar en ERTOs, i això els ha afectat durament, perquè no és el mateix un ERTO de 2.000 euros que un de 1.000. L’activitat del Banc d’Aliments i dels serveis socials ha augmentat.

Més endavant, la restauració s’ha anat recuperant, en la mesura que la mobilitat tornava. Cal dir que el 55% dels visitants a Montserrat són persones que no provenen de l’Europa comunitària, sinó d’altres indrets. Per exemple, de Rússia, o de Corea, o els Estats Units. Aquesta clientela (a excepció dels russos) està tornant. Però a Montserrat encara anem amb ERTOs, perquè l’ocupació que tenen és entre un 30% i un 40% de la que tenien abans. I els que hi van ara tenen un altre perfil: són més aviats persones locals que van a pujar el ciri.

La majoria de treballadors de Montserrat han hagut d’entrar en ERTOs, i això els ha afectat durament.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

Sempre hem estat un ajuntament poc endeutat. Fins i tot en els anys 2009 i 2010, quan ens van marcar aquelles pautes tan severes. Això és bo o es dolent? Depèn de com ho miris. Som un poble amb recursos limitats i sempre vam ser molt curosos amb l’ús dels diners i no vam entrar en cap bogeria competitiva.  

Som un poble amb recursos limitats i sempre vam ser molt curosos amb l’ús dels diners i no vam entrar en cap bogeria competitiva.

Quantes persones treballen per l’ajuntament?

Tenim una plantilla força compacta, d’uns 30 treballadors en jornada parcial. Estem intentant acotar-ho una mica més. En comparació amb d’altres ajuntaments estem al límit. 

I quin és el perfil del seu equip?

Com us deia abans, n’hi ha de monistrolencs dels de tota la vida, i dels que han vingut en la darrera onada. Hi ha de tot: una mestra, una bioquímica, un brocanter, un empleat…

Han governat mai amb majoria absoluta?

En tres de les cinc legislatures hem tingut cinc regidors, de dotze possibles. Sempre hem hagut de pactar, excepte en la passada legislatura, en què vam governar en minoria.

Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines problemàtiques tenen en comú? De què parlen?

Compartim dues dificultats bàsiques. Una són els recursos, ja siguin tècnics, econòmics o humans, que sempre acaben mancant. El cert és que cada dia la gent és més exigent i menys responsable. Demana més i aporta menys.

L’altra és la temporalitat. Com que trobem tants esculls per fer coses, qualsevol projecte s’allarga. El que podia fer-se en tres mesos, de seguida es converteix en mig any o en un any. Si vols fer una obra amb una mica de cara i ulls, l’has de planificar per a la legislatura vinent. Aquest és un handicap per a nosaltres, perquè portem molt de temps pensant a futur. 

Com que trobem tants esculls per fer coses, qualsevol projecte s’allarga. El que podia fer-se en tres mesos, de seguida es converteix en mig any o en un any.

Creu que, des del Govern, es té prou en compte els ajuntaments a l’hora de planificar el país?

Jo crec que sí. Especialment pel fet que hi ha cada vegada més persones al Govern provinents de l’àmbit municipal no metropolità. Ja es va notar un canvi quan va governar el Tripartit i diversos alcaldes que no eren de l’Àrea Metropolitana van tenir responsabilitats. Tenien una visió diferent i més igualitària de les coses. Jo crec que ara s’estan donant passes per avançar en aquest sentit. Sempre dic que si conec una cosa, la podré defensar a mort. Si no hi crec, potser intentaré defensar-la, però sense tanta base.