Figueres tanca un mandat marcat pel trencament de la sociovergència, l’arribada de l’alta velocitat i una crisi que deixa més de 4.400 desocupats. En una ciutat on el 24% de la població és estrangera, la cohesió social figura a l’agenda dels partits que concorren a les eleccions. Els eixos programàtics inclouen també la seguretat o l’aposta per rellançar l’economia local. En el terreny polític, però, la propera cita amb les urnes la marca la pugna entre CiU i el PSC. Els nacionalistes fixen la mirada en la majoria absoluta, avalats pels resultats -electorals i d’imatge- que acumula Santi Vila. Els socialistes arriben amb una llista renovada i l’objectiu de passar pàgina als resultats del 2007.
Ara fa quatre anys, les eleccions municipals van permetre a CiU recuperar l’alcaldia de Figueres. Des del 1995, la capital de l’Alt Empordà havia tingut alcalde socialista. Santi Vila, que aleshores s’estrenava com a alcaldable, va encetar el mandat en minoria amb set regidors, però aviat més colors polítics es van afegir al govern municipal.
Després de l’estiu del 2007, es van segellar pactes amb ICV i el PSC. En total, sis nous regidors -cinc dels quals, socialistes- permetien assolir la majoria. Figueres, doncs, encetava el seu particular tripartit i, deu anys després, reprenia la fórmula de la sociovergència (que ja havia estat present al consistori el 1996).
Però, com aleshores, al cap d’uns dos anys el pacte s’esmicolava, i donava pas a la principal polèmica del mandat. El febrer del 2010, Santi Vila suspenia de manera fulminant el regidor de Cultura, Ciro Llueca (PSC), per l’aparició de factures sense consignar de més de 200.000 euros. La trencadissa, però, no va acabar aquí. I és que, pel camí, el PSC va perdre un dels regidors, Pere Pujulà, que va passar al grup mixt.
Poques setmanes després, CiU i ICV van encetar una altra entesa; aquest cop, amb ERC. La polèmica pel trencament de la sociovergència ha condicionat l’agenda política des d’aleshores, i fa que convergents i socialistes arribin als comicis municipals amb més distància política que mai.
Santi Vila afronta la cita amb les urnes convençut que la gestió d’aquests quatre anys l’avala. De fet, quantifica en un 80% el compliment del Programa d’Actuació Municipal, que ha marcat el full de ruta dels convergents d’ençà que van arribar a l’alcaldia.
Entre d’altres, Figueres tanca el mandat amb més de 51 milions d’euros (MEUR) invertits en obres al teixit urbà, l’obertura de nous trams de ronda, la posada en marxa de la nova Escola d’Hostaleria i havent engegat un pla per rehabilitar el nucli antic, esponjar la mobilitat i dotar la ciutat de més aparcaments públics.
Els socialistes, ara principal grup a l’oposició, critiquen que cal un pla de viabilitat econòmic per a l’ajuntament. El seu portaveu, Pere Casellas, quantifica el dèficit en 5,5 MEUR i sosté que cal impulsar una retallada de càrrecs de confiança i dedicacions exclusives.
CiU, però, assegura que no s’ha estirat més el braç que la màniga i treu xifres per defensar la gestió municipal. L’alcalde, Santi Vila, assegura que hi ha prou tresoreria i liquidesa. Actualment, l’endeutament municipal se situa al 99,62%, mentre que el màxim establert per llei és del 125%.
Voluntat de girar pàgina
A Figueres, aquests comicis municipals els marcarà la pugna entre convergents i socialistes. De fet, CiU i el PSC han alternat l’alcaldia d’ençà de l’inici de la democràcia. Deixant de banda el primer mandat (1979-1983), en què els canvis d’alcalde van estar a l’ordre del dia, després cada formació ha governat la ciutat durant dotze anys: primer, amb Marià Lorca (CiU), qui va ser alcalde entre 1983 i 1995 i, després, amb Joan Armangué (PSC), alcalde des d’aleshores i fins al 2007.
Convergents, socialistes i -des del 2003- també els republicans són els qui s’emporten la major part dels vots a la capital de l’Alt Empordà. El maig del 2007, els figuerencs van fer un fort vot de càstig al PSC, que va obtenir els pitjors resultats de la història i va situar-se com la tercera força política al consistori, per darrere d’ERC.
Per al PSC, aquest proper 22 de maig ha de servir per rellançar el partit. Ara, l’alcaldable Pere Casellas creu que el sotrac del 2007 ja s’ha superat, així com tot el rebombori que va marcar el trencament del pacte amb CiU, i confia poder passar pàgina.
Per això, Casellas es presenta amb una llista renovada, els primers llocs de la qual els ocupen integrants de l’executiva local (Mireia Guerrero, de número 2, i Alfons Martínez de 3). Només dos dels actuals regidors, Ciro Llueca i Núria Navarro, repeteixen.
A més del PSC, cap dels altres principals partits al consistori no ha canviat d’alcaldable. De fet, CiU torna a situar Santi Vila al capdavant, qui ja va refermar el compromís amb la seva ciutat després d’encapçalar la llista per Girona al Parlament el passat novembre.
Objectiu: la majoria absoluta
Vila arriba, doncs, avalat per resultats electorals i d’imatge. L’actual alcalde fixa la mirada en poder assolir la majoria absoluta i, amb aquest objectiu, la llista que l’acompanya s’ha rejovenit i ha incorporat perfils tècnics. En destaquen, com a número 2, Marta Felip, amb una àmplia trajectòria a l’administració local, o la directora de l’institut Cendrassos, Mercè Castelló, de número 3. Entre els deu primers llocs, també s’hi troben els regidors que continuen: Joaquim Felip, Quim Ferrer i José Luis Yécora.
Per la seva banda, ERC torna a situar al capdavant Francesc Canet, que arriba amb el compromís de deixar l’acta de diputat al Congrés si els republicans entren al govern. L’actual vicealcalde -que ostenta el càrrec després del pacte CiU, ICV i ERC- es mostra satisfet dels dotze mesos que porta al govern figuerenc, però alerta que l’entesa amb la resta de formacions, i l’aritmètica posterior als comicis, serà la que decantarà futurs pactes.
Canet porta a aquestes municipals una llista que no canvia massa de la que hi havia el 2007. Els primers llocs els ocupen regidors actuals: Mireia Mata (2), Xavier Besora (4) i Olga Carbonell (5). La novetat es troba amb Esteve Gratacós, que ocupa el tercer lloc.
Els republicans confien revalidar els resultats del 2007, en què van assolir sis regidors (el seu màxim d’ençà de l’inici de la democràcia). Ara, però, al consistori ERC hi governa amb cinc. I és que, després del pacte, Miquel Solé va decidir sortir del govern i passar a l’oposició perquè considerava que el grup transcendia amb afers que demanaven marcar perfil propi.
Pel que fa a la resta de formacions amb representació al consistori, tant el PP com ICV renoven alcaldables. Els populars aposten per la presidenta local Maria Àngels Olmedo, i els ecosocialistes situen Xavi Monfort al primer lloc de la llista.
Economia, seguretat i cohesió social
Un dels eixos que marca el programa dels partits per a aquestes municipals és la voluntat de rellançar econòmicament la ciutat. Figueres es planta als comicis amb més de 4.400 aturats, la immensa majoria dels quals (un 79%) del sector serveis, a conseqüència del caràcter eminentment comercial i turístic de la ciutat.
Reduir l’atur i aixecar l’economia és, doncs, un dels principals reptes amb què es troben els partits. I, al seu costat, hi ha també la voluntat de treballar per a una ciutat més segura. De fet, encara es té present el degoteig de cotxes cremats i robatoris a interior de vehicles que va viure la ciutat l’any passat, i que van obligar a reforçar la presència policial i a projectar la instal·lació de vídeocameres a carrers i aparcaments públics.
En el terreny urbanístic, el nou govern que surti de les eleccions també haurà d’afrontar quin serà el futur del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana. L’actual alcalde ja ha reclamat a la Generalitat la necessitat de transformar-lo, perquè acumula força espais degradats. A més, en aquest àmbit, també hi apareix la urgència (sobretot, escenificada per ERC) d’elaborar un nou Pla General, perquè l’actual data de més de 20 anys enrere.
Pel que fa a infraestructures, un dels afers que amenaça convertir-se en endèmic és el futur de les vies al centre de la ciutat. La pressa de l’Estat per complir terminis amb el TAV i la crisi econòmica han deixat empantanegat aquest debat, on les propostes dels diferents partits divergeixen.
Tot i dependre d’inversions estatals, tant CiU, el PSC i ERC saben que la redefinició de l’espai per on passen els rails centrarà la vida de la ciutat en els propers anys. Per això, els seus programes electorals ho recullen, tot i que de diferent manera. Mentre CiU i el PSC aposten obertament per treure les vies del centre i completar la variant ferroviària de la ciutat, ERC manté la voluntat que les vies se soterrin i es mantingui l’actual estació al centre, complementària a la del TAV.
Finalment, en una ciutat on el 24% de la població és estrangera, la cohesió social també figura a l’agenda i a les propostes dels principals partits. CiU aposta per jugar fort la carta de l’educació, el PSC defensa la necessitat d’establir una xarxa de mediadors comunitaris i ERC reclama -abans que res- un pacte perquè afers com la immigració no s’utilitzin de manera partidista.
