Els embussos i la contaminació atmosfèrica associats a l’ús del vehicle particular en els accessos a grans ciutats són extraordinàriament greus tant des del punt de vista del cost econòmic i de temps, com de salut pública
Les pèrdues de temps es quantifiquen en 119 hores per persona al volant a Barcelona (equivalents a 14 dies laborables) i 105 a Madrid.
Aquest temps es tradueix en un cost econòmic enorme de 175,5 milions d’euros a Barcelona i 187,5 milions d’euros a la capital espanyola. Per al conjunt d’empreses espanyoles, la pèrdua associada als embussos supera els 840 milions d’euros a l’any (amb dades de 2016).
En termes de salut pública es calcula que, a Espanya, 31.520 persones moren anualment a causa de la contaminació atmosfèrica segons l’Agència Europea del Medi Ambient.
Madrid i Barcelona han començat a aplicar algunes mesures restrictives de trànsit via quantitats. En casos de contaminació greu, Madrid disposa d’un sistema de restriccions basades en el número de matrícula (a més de limitacions de velocitat i d’aparcament). Per la seva banda, Barcelona ha implementat una zona de baixes emissions aplicable en casos d’emergència que restringeix l’accés als nuclis urbans dels vehicles més contaminants. A la pràctica, aquestes actuacions s’han fet efectives molt poques vegades, tot i que s’espera que es vagi endurint la seva aplicació en els propers anys. En qualsevol cas, aquestes mesures tenen un efecte limitat i se centren exclusivament en la reducció de la contaminació, de manera que ignoren el problema dels embussos.
Per tal d’afrontar aquests reptes de manera més ambiciosa els autors proposen la introducció d’un peatge de congestió que reguli l’accés als centres de les ciutats en hores punta; aquest sistema permetria acabar definitivament i permanent amb els embussos i, en conseqüència, l’efecte sobre la contaminació atmosfèrica també seria ràpidament apreciable. A més, els peatges de congestió són fàcils de dissenyar i implementar, produeixen resultats immediats i generen recursos addicionals. Els possibles efectes socials regressius es poden contrarestar reinvertint els recursos obtinguts en millores o subvencions per al transport públic.
La regla per determinar l’import òptim del peatge és senzilla: ha de ser aquell que elimini la congestió. Els autors suggereixen fixar un impost molt baix en una fase de prova i avaluar quin és l’efecte de la reducció de trànsit sobre la congestió viària. A partir d’aquí, es podria anar ajustant l’import fins aconseguir un trànsit fluid d’accés al centre de les ciutats.
