12-6-19
Les polítiques d’aparcament, tot i que sovint no han rebut l’atenció que mereixen, tenen impactes ambientals i econòmics de gran abast: poden provocar o evitar congestions, generar major o menor ocupació de l’espai públic, minimitzar el nombre d’accidents, incrementar o reduir el nivell de contaminació, derivar en majors o menors despeses de manteniment, etc. Aquestes polítiques constitueixen, doncs, una eina molt efectiva per incidir en els hàbits de desplaçament dels ciutadans i, per tant, en l’avenç envers una mobilitat sostenible.
L’article revisa la literatura existent en aquesta matèria aprofundint en les conseqüències de les polítiques d’aparcament més habituals, i suggerint alternatives més sostenibles i que permeten augmentar el benestar social, com ara: millorar la qualitat i freqüència del transport públic, posar una tarificació als aparcaments que asseguri la internalització dels costos ambientals, socials i econòmics que provoca, eliminar les bonificacions fiscals de la despesa en pàrquings per motius laborals o fomentar que les empreses abonin complements equivalents al cost del pàrquing als empleats que no van en cotxe.
Una part dels ingressos addicionals obtinguts amb aquestes mesures s’haurien de redistribuir als col·lectius socialment vulnerables a fi de facilitar la mobilitat urbana als residents dels barris desafavorits i de conta-restar els possibles impactes negatius sobre aquest col·lectiu del canvi en les polítiques d’aparcament.
