L’expansió urbanística de baixa densitat s’assenyala sovint com la causa de diversos problemes dels entorns urbans: contaminació, dependència del cotxe, congestió, destrucció d’entorns naturals, ineficiència en la prestació de serveis, etc.
Frenar aquesta tendència requereix l’adopció de mesures, per part de tots els nivells de govern, que contribueixin a què els promotors urbanístics i els nous propietaris internalitzin aquests costos socials i ambientals: adequant els plans urbanístics i evitant la requalificació de terrenys forestals o agrícoles, modificant el sistema fiscal per desincentivar patrons de desenvolupament urbanístic poc sostenibles, forçant als promotors a construir les infraestructures necessàries en les zones de nou desenvolupament, establint sistemes de tarificació per circular o per accedir al centre, modificant les polítiques d’aparcament repercutint als conductors el cost real, o invertint en la xarxa de transport públic.
Es tracta, en resum, d’adoptar una estratègia integral per combatre l’expansió de la ciutat fonamentada en les polítiques urbanístiques, de fiscalitat i de transports.
