Anàlisi sobre el grau d’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la UE, i sobre el paper dels governs subnacionals en la seva implementació. Els resultats mostren diferències entre governs subnacionals pel que fa a la definició i implementació d’estratègies d’ODS; diferències en el model de governança, en la implicació d’actors locals/regionals, en l’articulació de la cooperació multinivell (formant un continuum entre la col·laboració i la gestió compartida), o en la definició d’objectius i d’indicadors
Els més ambiciosos adopten una estratègia ad-hoc (com per exemple el País Basc), altres governs menys avançats adapten polítiques o pràctiques ja existents (com la ciutat de Poznan), i d’altres han començat a adoptar iniciatives sectorials (polítiques d’energia, polítiques d’igualtat de gènere, etc.).
Els casos analitzats i les entrevistes realitzades assenyalen com a principals reptes en aquesta matèria:
– La intensitat i la continuïtat (quan hi ha canvis d’equip de govern) del compromís polític.
– La coordinació entre els diferents nivells de govern: una coordinació insuficient provoca incertesa a l’hora de definir i implementar estratègies d’ODS, risc de duplicitats i inconsistència en els enfocaments.
– L‘organització de les estructures administratives: sovint l’organització de els administracions subnacionals té una articulació molt sectorial i en forma de compartiments estancs, cosa que dificulta la implementació d’objectius tant transversals com són els ODS.
– La manca de recursos financers suficients per afrontar els nous reptes.
Per tal de prevenir i superar les dificultats exposades els autors plantegen algunes recomanacions, entre les que destaquen:
– A fi d’evitar confusió i ineficiències és important definir objectius i plans d’acció compartits (entre els diferents actors territorials) i prioritzats, i no perdre de vista la naturalesa holística de l’Agenda 2030.
– Impulsar un enfocament integrat tant internament (entre els diferents departaments) com externament (amb la resta d’actors locals i d’administracions públiques del territori).
– Dedicar esforços a implicar i conscienciar la ciutadania.
– És essencial definir indicadors harmonitzats que permetin la comparació al llarg del temps i entre territoris.
– Cal tenir en compte les limitacions de pressupost i recursos quan es planifiquin objectius i possibles accions. Els recursos haurien de ser assignats segons les prioritats i el "principi d’economia". Això significa utilitzar els fons disponibles (p. ex. Fons Estructurals), assegurar que el procés de presa de decisions sigui eficient (evitant duplicitats o contradiccions entre polítiques) i optar per mesures win-in (com ara aquelles que ofereixen avantatges i redueixen els costos al mateix temps temps).
*Font: FMC.
