Dimecres, 26 de febrer de 2025, el Sr. Gael Rodríguez, alcalde de Portbou, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Gael Rodríguez, alcalde de Portbou
- Sr. Abel Escrivà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
- Prof. Albert Barenys, professor de l’assignatura de Gestió Pública
- Prof. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escrivà, en nom de la Facultat, dona la benvinguda als estudiants presents i al Sr. Rodríguez, agraeix a alcaldes.eu la col·laboració del cicle i presenta els membres de la taula del diàleg d’avui.
De la seva banda,el Dr. Miquel Salvador també saluda els presents i explica el procediment metodològic de la sessió. A continuació, inicia el torn de preguntes, que arrenca parlant del context personal i geogràfic de l’alcalde.
Preguntat sobre Portbou, Gael Rodríguez saluda els presents, agraeix la invitació i explica que ell també es universitari. Diu que Portbou està “al fons i a la dreta”, però és també el primer poble de Catalunya, allà on acaben els Pirineus. Un lloc ple d’històries de frontera, de moments clau del país i que tothom ha de visitar en algun moment de la seva vida, perquè sintetitza la història. És un poble de 1.140 habitants que, anys enrere, havia estat molt poblat. El poble va néixer el 1878 amb l’arribada del ferrocarril. Va ser un dels principals punts d’entrada i sortida d’Espanya, tant de mercaderies com de passatgers. Allò va implicar un gran moviment i va arribar a tenir 5.000 habitants fixos i molta població flotant. A primers del segle XX, el municipi va ser el segon més gran de l’Alt Empordà.
Diu també que l’activitat econòmica tradicional ha estat la vinculada al ferrocarril. En els darrers anys, des de la supressió de les fronteres, el poble ha entrat en decadència i la majoria de les persones que hi viuen son jubilades, i això el fa molt depenent de la Seguretat Social.
Pel que fa a la trajectòria personal, el Dr. Salvador li recorda que és l’alcalde més jove del país, i d’Europa, i li pregunta per la motivació política. Rodríguez diu que la seva passió era servir i atendre la gent, fent de cambrer al negoci familiar d’hostaleria. “El somriure que aconsegueixes portant-li un cafè a una persona em va despertar la vocació de servei”. A més, també volia assolir el seu projecte de vida a Portbou, i convertir-lo en un municipi d’oportunitats. Aquestes dues van ser les seves motivacions personals. L’alcalde explica que, a banda de treballar de cambrer, va estar molt involucrat amb les entitats socials i esportives del municipi. El 2022 va començar a estudiar Història a la UdG, però ho va deixar per assumir la campanya electoral municipal. Es va passar a Dret a la UOC, però com que va guanyar les eleccions també ho va deixar. Actualment estudia Comunicació a la UOC. Creu que és una carrera més creativa i de menys estudi.
El professor Salvador li pregunta per què creu que la ciutadania va confiar en ell, quan era algú sense trajectòria prèvia. L’alcalde confirma que van obtenir un resultat “magnífic i inesperat”, del 60% dels vots emesos. Dies després, diu que van entendre que la campanya havia sigut molt sincera i que la gent de Portbou tenia ganes de canvi i que volia el que es proposava: dignificar els serveis públics i convertir Portbou en un municipi d’oportunitats, lluminós, com als anys 50 i 60 del segle passat. La gent gran no volia morir-se sense tornar a veure brillar el municipi.
A més, explica que no van prometre una llista de promeses, sinó un pla a sis mesos, un any i tres anys. El fet de presentar un programa estructurat va contribuir a pal·liar la manca de confiança amb el candidat.
Miquel Salvador li pregunta si la vida li ha canviat gaire des que va guanyar les eleccions. Gael Rodríguez diu que sí. Un cop va esdevenir l’alcalde més jove del país, va experimentar un cert impacte mediàtic i una popularitat que no es pensava. També va haver de deixar aparcada la vida i la joventut, per assumir un compromís molt més gran, el del primer servidor del poble. “Servir és portar allò que et demanen”, diu. “De ser una persona que fa propostes, vaig passar a ser una persona que complia les promeses”, diu.
A més, unes setmanes després de ser investit, va patir un problema de subministrament d’aigües. I la setmana de després, van patir l’incendi més important de 2023. “És allà on t’adones del que has vingut a fer: pots tenir moltes idees, però si esclata qualsevol cosa hi has de dedicar tota l’atenció”. Aquí, diu, és on va demostrar que el “nen” podia assumir la feina.
En aquest sentit, Miquel Salvador li pregunta sobre la relació de l’alcalde amb els mitjans de comunicació. L’alcalde diu que des del primer moment ha hagut de tenir una relació especial. Diu que la seva exposició mediàtica personal està sobredimensionada, però que ho estan aprofitant en favor del municipi. El fet de ser “políticament verge” transmet més confiança de cara als mitjans. La relació, diu, ha estat magnífica en general.
Quant als hàbits comunicatius de la població de Portbou, Salvador pregunta sobre les xarxes socials a l’Ajuntament. Rodríguez diu que tenia clar que calia donar un gir de 360 graus. La qualitat de continguts i els canals no eren els millors, explica. I també calia millorar la comunicació amb la gent gran, a través del tu a tu, del paper, amb un to clar i senzill, transparent. També diu que dona moltes xerrades i participa en reunions veïnals, que agraden molt. Diu que aquest proper mes de març estrenaran un butlletí municipal, en què la ciutadania hauria de participar.
Igualment, se li pregunta sobre la seva presidència del Fòrum de Joves Electes de l’ACM. En què consisteix l’entitat i en què consisteix la seva feina. Rodríguez recorda que l’ACM és la principal associació municipalista del país, en què estan representades totes les institucions. Dins de l’entitat, existeix aquest fòrum que reuneix alcaldes menors de 30 anys, del que va ser escollit president. Aviat faran la primera jornada i diu que volen organitzar sessions de mentoria, per a l’intercanvi d’experiència i coneixement ínter-generacional sobre diversos temes. També s’està preparant l’Estatut de l’electe local. Creu que tothom diu que “falten joves a la política”, però que quan se’n presenta un, se’l critica per que es sospita que vol aprofitar-se’n. Aquest és un “estigma” que cal trencar, diu.
En el segon torn de la classe, el professor Albert Barenys saluda els presents i formula algunes preguntes al convidat. Primerament, recorda que el municipi de Portbou és de menys de 20.000 persones i que els seus recursos són petits, en relació amb les necessitats. Pregunta sobre com garantir la qualitat dels serveis bàsics obligatoris i quin és el paper de les administracions supramunicipals, o de mancomunitats en aquest repte.
Gael Rodríguez respon, en aquest sentit, que gestionar un poble petit és més complicat que gestionar-ne un de gran. La Llei de Bases del Règim local fixa unes obligacions iguals, però que s’han de satisfer amb molt menys personal i recursos econòmics i capacitat operativa. Diu que l’únic regidor de Portbou amb dedicació exclusiva és ell, perquè l’Ajuntament no se’n pot permetre més, ni legal ni econòmicament. Recorda que el pressupost anual és de 1,5 milions, i el municipi més endeutat de la demarcació (109%). Però tot i així, han aconseguit doblar els ingressos per subvencions.
Diu que la situació prèvia era la d’uns serveis públics col·lapsats i antiquats: aigua, escombraries i electricitat. La base de poder convertir-se en un poble d’oportunitats era posar-se al dia en els serveis. Això forma part, diu, de la perspectiva social-demòcrata a la que l’alcalde s’adscriu.
Seguidament, el professor Barenys fa referència a una recent reunió amb el Ministeri d’Indústria per a potenciar el turisme a través d’un model de col·laboració público-privada. Li demana més detall sobre aquesta col·laboració. Rodríguez confirma que li va presentar al ministre Hereu el projecte “lloc per descobrir, lloc per invertir”. Allà s’explica que es vol participar de la descongestió turística de la resta del territori, oferint algunes estructures addicionals. Quant a la col·laboració público-privada diu que “és la base de qualsevol transformació”, ja que ni l’Administració ni l’empresa privada aconsegueixen transformar res per si soles. Col·laborant, en canvi, sí. Diu que el nou contracte d’aigües seguirà aquest patró, basat en la confiança amb l’empresa que acabi sent adjudicatària. I, també, la transformació de l’Estació Internacional de Portbou és un projecte que “requereix complicitats” diverses, per poder participar del nou model logístic d’Europa. “És una manera de posar una llavor per demostrar que des d’un poble petit es poden fer moltes coses”, explica. Portbou acollirà un dels primers set projectes del Digital Innovation Hub de Catalunya recentment creat. I també acollirà el Centre de Competències Digitals de RENFE. Ambdues coses faran de l’Estació un centre de referència en la recerca sobre logística multimodal i mobilitat.
En el tercer espai de la classe, els alumnes formulen preguntes.
- Una estudiant s’interessa per si és necessari que un alcalde tingui dedicació completa, si és petit. L’alcalde diu que és el que menys cobra de tot l’Ajuntament, però que sí és clau. Un municipi que “portava tant de temps aturat necessitava algú que s’hi dediqués 8 i 16 hores al dia”.
- Un estudiant pregunta de quina manera ha aconseguit canviar la percepció de joventut entre la ciutadania, quan tot es mira en lupa. L’alcalde diu que la bona gestió és la millor manera de demostrar que no hi ha tant de “nen”. D’altra banda, també pot explotar certs aspectes positius.
- El mateix estudiant pregunta de quina manera es pot demostrar capacitat de gestió quan no s’ha gestionat abans. Quina feina prèvia s’ha fet? Rodríguez diu que el 2019 el PSC no s’havia presentat a les eleccions, i el 2015 havia obtingut mals resultats. El fet d’estar en un gran partit, diu, li permet tenir contacte amb persones molt sàvies, que li ensenyen moltes coses que ell no sap. Explica que quan es va presentar no va vendre la idea de “saber gestionar”, sinó que va explicar que “tenia un projecte”. Són dues coses diferents. I l’electorat va comprar la segona. També destaca que ha trobat un gran ajut en els professionals de l’Administració.
- Una estudiant pregunta sobre l’aplicació de la IA a l’Administració i sobre la contractació de joves. Gael Rodríguez diu que ara estan intentant agilitzar els processos administratius a través de la IA. I que també la integraran en la gestió de l’aigua, per tenir un control remot i preventiu de les possibles avaries.
- Pau pregunta sobre la col·laboració público-privada. De quina manera es garanteix que els serveis tenen un control suficient. L’alcalde explica que ell defineix les necessitats i que, a través de secretaria-intervenció, i un equip administratiu, es busquen les garanties suficients. Es busca que els plecs estiguin auditats i controlats, per tenir la seguretat que els serveis funcionen i compleixen les condicions. Han de ser contractes “perfectes”.
- Un estudiant pregunta sobre la perspectiva generacional, en els àmbits administratiu i polític. També pregunta sobre polítiques adreçades específicament al jovent de Portbou. L’alcalde diu que a Portbou només hi ha tres joves del 2004 i que la millor política possible és generar oportunitats, com les que suposa el Centre de Competències Digitals de RENFE. Quant a la perspectiva generacional diu que en general sempre s’ha trobat respecte en els seus interlocutors. També diu que si ha de fer una reunió per convèncer algú més gran que ell, fa servir l’argument de manera positiva, admetent-lo clarament en el debat.
- Un estudiant pregunta sobre les mancances i topalls que s’ha trobat en l’Administració pública municipal. Rodríguez diu que la majoria de vegades ell voldria fer les coses més ràpides i que es troba amb l’“Ayuntamiento, a paso lento” del refranyer popular. Però creu que en els darrers mesos, tot ha millorat, perquè “ara manen els meus, en les altres administracions”.
- Un estudiant pregunta sobre la reunió amb el Ministre Hereu. Diu que si el problema és poblacional, la proposta de la descongestió turística resol el problema? Gael Rodríguez diu que el principal projecte és el de l’estació. Diu que volen turisme, però no com a activitat principal. Volen un motor d’activitat estable i això només pot ser quelcom vinculat a l’estació. Si des d’allà es fa tecnologia aplicada a la tecnologia i la logística és possible que la gent jove del poble no marxi i, a sobre, s’atragui talent jove de fora. L’activitat turística, afegeix, és complementària.
- Un estudiant pregunta sobre l’aparició de partits xenòfobs a l’entorn municipal i si tem que a Portbou n’apareguin. L’alcalde diu que no creu que apareguin discursos polítics trencadors a Portbou. Fonamentalment, perquè creu que la immigració és positiva i al seu municipi és vista també com a bona. També, preguntat per l’alumne, diu que seria favorable al projecte de distribució de població immigrant que s’està discutint a Madrid. Ell mateix s’ha posat a disposició de diverses administracions per acollir aquestes persones, ja que “Portbou ha acollit centenars de milers de persones exiliades al llarg de la història i ha tingut un bon paper”. No creu que l’eventual arribada de nouvinguts generi temor entre veïns, perquè el poble s’ha construït amb gent d’arreu: “els portbouencs portem un tarannà constructiu i acollidor des d’origen”, explica.
- Una estudiant s’interessa per la gentrificació que pugui causar l’aposta pel turisme. Especialment, de francesos. L’alcalde diu que el model turístic que busquen està basat en cultura, activitats d’aire lliure i turisme cultural. Hi ha una gran riquesa que s’ha d’aprofitar (Walter Benjamin, Ángeles Santos-Torroella, etc.). L’enfoc és un turisme amb interessos i a desconnectar. Explica que col·laboren amb l’ajuntament de Cervera, a l’Estat francès, en aquesta afinitat.
- Un estudiant pregunta sobre el traspàs de Rodalies i la implicació que això pot tenir sobre el pla del municipi. Rodríguez creu que el traspàs no els afecta perquè la R11 és d’interès estatal, i no veu que s’hagi de transferir. No obstant, valora molt positivament el pla de transferència. A més, diu, això ha ajudat a millorar les infraestructures (catenària, via, estació subelèctrica, etc.) de les seves pròpies línies. Creu recordar que s’han invertit 40 milions d’euros, entre Figueres i Portbou. La línia de Portbou forma part del Corredor del Mediterrani (i transporta mercaderies i passatgers), i hi ha moltes altres línies més. Diu que, com a municipi, prefereix tenir un sol interlocutor (l’Estat o la Generalitat) que tots dos a la vegada.
- Una estudiant pregunta si no seria millor aplegar municipis en unitats administratives més grans, per fer economies d’escala. L’alcalde diu que el pes històric i identitari dels municipis és gran i que caldria buscar models de mancomunitat, que permetin gestionar assumptes grans de manera conjunta, però mantenint la identitat. “No cal obrir el debat”, conclou.
- Joan pregunta si hi ha hagut diferència al poble des que es va inaugurar la via d’Alta Velocitat i si es parla amb Cervera (a França) per a millorar la coordinació dels horaris i enllaços dels trens entre ambdós països. L’alcalde diu, irònicament, que aquesta manca de coordinació ha afavorit el descobriment del poble de Portbou. Bromes a banda, considera que la manca de coordinació és lamentable i que França no ha fet molta part de la seva feina. El model francès de gestió encara és del segle XX, tot i que els trens siguin millor, i això causa dificultats. Quant a l’AVE, diu que “el túnel del Pertús va ser un error” i que caldria haver integrat l’AV a la línia tradicional. Actualment, es bonifica el 90% del peatge del túnel, perquè “no es rendibilitzarà en la vida”.
- Un estudiant pregunta sobre política nacional. Actualment, el PSC domina totes les institucions principals, però no considera que es vegin millores. “Amb una Catalunya independent, es beneficiaria Portbou?” Per a l’alcalde, que hi hagi PSC a Portbou, Generalitat i Madrid, és “molt positiu”. Discuteix que no hi hagi millores en el finançament. Creu que sí que hi son, com ara la proposta de condonació del deute autonòmic, i que la política és pacte i que el seu partit està obligat a cedir certs lideratges a canvi. Creu que aquest any “quedaran assentades les bases d’una millora transcendental per al nostre finançament” i és molt optimista en quant al pacte entre PSC, Junts i ERC, perquè “inclou totes les perspectives”, en un moment de fragmentació política.
En darrer terme, Miquel Salvador afegeix unes preguntes finals al debat. Primer, demana sobre el perfil de l’equip administratiu municipal. Segon, quina recomanació faria per descartar vocacions polítiques.
L’alcalde recomana explorar la carrera de secretaria i intervenció, perquè tenen uns bons honoraris. El seu equip està format per persones de 30-40 anys de mitjana, molt implicats, i que han entès la necessitat de ser eficaços per al consistori. “Potser han de dedicar una marxa més per acompanyar el procés polític”. A més, són persones que s’ho creuen, perquè són del municipi.
Quant a la segona pregunta, l’alcalde diu que el servei públic és fascinant, i més des del món local. Tot el que es fa en aquest àmbit beneficia persones amb noms i cognoms, conegudes del municipi. “Ser electe local permet descobrir allò més bo de la política: els noms i cognoms dels beneficiaris”. Entén que la política estigui mal vista, “però un cop a dins, veus que no és així”. “Tothom hauria de viure l’experiència de treballar en la terrassa d’un bar i dedicar-se al servei municipal”.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
