Una tesi de la UdL posa de relleu els problemes per subministrar serveis i els sobrecostos econòmics
La tesi de la geògrafa de la Universitat de Lleida (UdL) Montserrat Guerrero ha detectat 182 disfuncions repartides en 68 municipis (un 29,4%) dels 231 que hi ha a la demarcació de Lleida. D’aquestes, 40 són enclavaments i per tant Lleida es converteix en la segona demarcació espanyola amb més territoris situats dins un altre amb característiques administratives diferents. Guerrero afirma que aquesta situació afecta molts ciutadans ja que "els impedeix rebre els mateixos serveis bàsics que la resta". A més, les administracions locals pateixen "sobrecostos econòmics i sovint desacords entre ajuntaments veïns a l’hora de subministrar serveis bàsics en nuclis ubicats en enclavaments o en límits de terme"
Aquestes circumstàncies, segons l’autora, es donen reiteradament al Pirineu, en municipis com ara Tremp, Conca de Dalt o Montferrer i Castellbò. A més, aquests municipis suporten alhora més costos de manteniment per tenir la població disseminada o amb més d’un nucli repartit per un gran territori
La tesi de Montserrat Guerrero, dirigida pel professor de Geografia de la UdL, Jesús Burgueño, també subratlla els caps de municipi que tenen el seu ajuntament fora del seu terme municipal (com ara Castellar de la Ribera, Odèn o Riner), les urbanitzacions partides per dos termes i els nuclis que resten aïllats del seu consistori per accidents geogràfics. L’autora n’ha identificat 33 en què per accedir a l’ajuntament s’ha de recórrer un trajecte molt llarg per l’existència de carenes o rius. "Sovint es tracta de municipis de muntanya que en la darrera etapa franquista es van veure forçats a fusionar-se amb altres. El resultats d’aquelles unions comporta municipis de gran superfície i mancats de cohesió interna", explica Guerrero. "El cas paradigmàtic és, sens dubte, Tremp amb 4 enclavaments, 18 nuclis de població i un total de 22 disfuncions territorials", destaca.
Aquesta tesi de la UdL s’emmarca en un moment de crisi econòmica que fa perillar el manteniment dels serveis bàsics actuals i ajorna inversions en infraestructures. A més, les noves lleis de règim local i vegueries es podrien traduir en un nou model d’organització territorial de Catalunya en els pròxims anys, segons Guerrero.
D’altra banda, la Generalitat està duent a terme l’actualització dels límits municipals de Catalunya, "però malauradament desaprofita l’ocasió per mirar de solucionar les disfuncions existents tipificades pel Decret 244/2007. En aquest sentit, no deixa de ser una frivolitat publicar una llei i no aplicar-la sobre el territori", critica l’autora.
Montserrat Guerrero defensa la legitimitat de conèixer d’antuvi el mapa municipal, "amb les seves incoherències", i mirar de reorganitzar-lo "prioritzant-ne l’eficàcia dels recursos i el benestar dels ciutadans". L’autora sustenta que la correcció de les disfuncions pot contribuir a reduir els problemes administratius i de recursos econòmics que pateixen especialment els ajuntaments i veïns ubicats en territoris amb una disfunció.
