La Ponència d’energies renovables és un òrgan col·legiat que té com a funció garantir la implantació ordenada en el territori d’aquestes instal·lacions i filtrar, d’entre les que es presenten, les que no reuneixen els requisits mínims per ser tramitades
Després d’anys de paràlisi, la normativa vigent a Catalunya ha activat la presentació de projectes d’energies renovables
Per complir els objectius de lluita contra el canvi climàtic, cal que el 50% de l’electricitat sigui de fonts renovables el 2030, quan a dia d’avui només representa el 16%
La darrera Ponència d’Energies Renovables ha analitzat aquesta setmana la viabilitat de l’emplaçament d’un total de 32 propostes, de les quals 25 han estat plantes solars fotovoltaiques i 7 parc eòlics. Es tracta d’iniciatives projectades principalment a les comarques de l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Segrià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, la Conca de Barberà, l’Anoia, el Vallès Oriental, l’Anoia i el Tarragonès.
De les propostes presentades, 14 han estat qualificades de favorables amb condicions, 5 favorables i 13 han rebut un informe desfavorable.
La Ponència d’energies renovables és un òrgan col·legiat que té com a funció garantir la implantació ordenada en el territori d’aquestes instal·lacions i filtrar, d’entre les que es presenten, les que no reuneixen els requisits mínims per ser tramitades.
L’informe emès per la Ponència per cadascuna de les propostes es previ a l’inici de la tramitació dels projectes i descarta aquells que, ja d’inici, presenten elements insalvables per raons ambientals, territorials, urbanístiques, paisatgístiques, agràries, culturals o energètiques. Les propostes amb informe desfavorable ja no poden iniciar la tramitació.
Les propostes amb informe favorable hauran d’elaborar i aportar tota la documentació que els requereix la Ponència com ara estudis de fauna, anàlisi d’afectacions agràries, estudi del valor edafològic del sòl, estudi d’impacte i integració paisatgística, prospeccions arqueològiques, garanties de connexió elèctrica i anàlisi de l’efecte acumulatiu de projectes en la zona, entre altres.
En base a aquests treballs hauran de realitzar una triple tramitació urbanística, ambiental i energètica. L’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme corresponent i l’obtenció d’una declaració d’impacte ambiental favorable per part de la Ponència en els casos que és d’aplicació, són condició indispensable perquè puguin obtenir l’autorització administrativa prèvia i de construcció per part del Departament competent en matèria d’energia.
Sol·licituds de plantes solars fotovoltaiques
De les 25 propostes de plantes solars fotovoltaiques que han passat per la Ponència aquesta setmana, 9 han obtingut informe favorable condicionat a anàlisis detallades d’aspectes rellevants principalment relatives a paisatge i integració territorial, cosa que obligarà a replantejar-los o, en cas contrari, no podran prosperar. Les altres 6 han obtingut informe favorable.
Finalment, 10 han estat informades desfavorablement. Les propostes refusades presentaven majoritàriament afectacions ambientals, urbanístiques, agràries i del patrimoni cultural.
De les 5 plantes solars que es presentaven a l’Alt Empordà, 2 han obtingut un informe desfavorable i la resta, tot i rebre informe favorable, estan obligades a efectuar una reducció i ajustament important per garantir la correcta integració paisatgístics, la no afectació a sòls de valor agrícola i el respecte a reserves viàries recollides en el planejament territorial.
A l’Alt Penedès, on s’han presentat 6 sol·licituds, la meitat han rebut informe desfavorable per afectacions a fauna amenaçada i a connectivitat ecològica. Les altres 3 estan obligades a una reducció i ajustament important per garantir la correcta integració paisatgística i territorial.
Sol·licituds de parcs eòlics
Pel que fa a les sol·licituds de parcs eòlics, en aquesta darrera Ponència s’han avaluat un total de 7 propostes. D’aquestes, 3 han obtingut un informe desfavorable, principalment per afectacions al patrimoni natural i al nucli urbà.
A la zona fronterera entre el Segrià i la Ribera d’Ebre s’han presentat 5 propostes de parcs eòlics, 2 dels quals han rebut informe desfavorable per afectacions al patrimoni natural i efecte acumulatiu a l’entorn del nucli d’Almatret. Els altres 3 queden condicionats a l’anàlisi durant la tramitació de l’efecte de l’acumulació de projectes en una mateixa zona, cosa que pot afectar la viabilitat d’aquests projectes.
Un cop es comuniqui oficialment la decisió de la Ponència a les empreses promotores i als ajuntaments, totes les dades al respecte, així com el detall dels informes emesos per la Ponència es podran consultar a la web del visor d’energies renovables.
Més de 371 propostes analitzades
La Ponència d’energies renovables és un òrgan col·legiat que té com a funcions analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, des del punt de vista del seu emplaçament, i portar a terme les actuacions relatives a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics i de plantes solars fotovoltaiques. A més del Departament de Territori i Sostenibilitat, que n’ostenta la presidència, també formen part de la Ponència el Departament d’Empresa i Coneixement, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Cultura.
Des de la seva creació, la Ponència ha rebut 209 sol·licituds de parcs eòlics amb un volum total de 1.052 aerogeneradors i 363 sol·licituds de plantes solars fotovoltaiques.
En el cas de les sol·licituds de parcs eòlics, la Ponència ha emès informe desfavorable sobre la viabilitat del seu emplaçament en 50 casos mentre que 70 propostes han rebut informe favorable amb major o menor grau de condicions. En el cas de les sol·licituds de plantes fotovoltaiques, la Ponència ha resolt fins ara que 78 són desfavorables i 175 favorables amb major o menor grau de condicions. La restà encara resta pendent d’avaluació.
Per complir els objectius de lluita contra el canvi climàtic, cal que el 50% de l’electricitat sigui de fonts renovables el 2030, quan a dia d’avui només representa el 16%.La normativa actual busca aconseguir aquests objectius de manera ordenada i amb garanties.
