El guanyador de les eleccions i actual alcalde de Berga, Juli Gendrau, es compromet a buscar "complicitats" amb la resta de grups del consistori per impulsar la nova llei que ha de servir per finançar la Patum. Una normativa que, diu l’alcalde, ha d’estar aprovada a finals d’any. En una entrevista a l’ACN, Gendrau ha apostat per aquesta línia també en les relacions amb els partits berguedans que han entrat al consistori, tot i tenir majoria absoluta. Fer "el que ens doni la gana", segons el batlle, "seria un error que el pagaríem molt car d’aquí quatre anys". En clau comarcal, assenyala que la capital ha de ser el "motor" de la dinamització econòmica.
Després d’obtenir una victòria per majoria absoluta a les eleccions, l’alcalde de Berga en funcions, Juli Gendrau, està enfilant l’agulla d’una legislatura en què tindrà les mans lliures per aprovar els seus projectes a l’Ajuntament i la comoditat d’un Govern i d’una Diputació del mateix signe polític. I quan falta menys d’un mes perquè arribi el Corpus, la Patum és un dels principals punts a l’agenda.
En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Juli Gendrau s’ha mostrat satisfet per l’anunci que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també va fer a l’ACN i que consisteix en el compromís d’aprovar una llei que financi la Patum de forma estable. Una normativa que, tal com ha destacat l’alcalde de Berga, es vol tenir en vigor abans d’acabar l’any.
A banda de valorar els 70.000 euros que el Govern aportarà a la festa, inclosos en els pressupostos presentats aquesta setmana, el reelegit com a alcalde de Berga ha anunciat que, pel que fa a l’elaboració de la llei, "ho liderarem des de l’Ajuntament però necessitem la complicitat de tots els grups polítics de la ciutat que a més tenen representació al Parlament".
Patum i Integració tarifària, deute pendent
"Tant la integració tarifària com la Patum són un deute que el Govern té amb la nostra comarca", ha sentenciat Gendrau referint-se a una altra demanda de la capital berguedana que està abordant-se amb l’Executiu de la Generalitat. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat que es tracta d’un compromís que ja va assumir el tripartit tot i que no es va posar en pràctica.
"La integració tarifària com a tal pot ser difícil que s’apliqui immediatament, però s’està treballant per incloure una bonificació als pressupostos pel segon semestre", ha assenyalat Gendrau, tot afegint que l’objectiu és "buscar la integració en els futurs pressupostos".
Mans lliures però per fer-ho bé
En contrast amb la majoria absoluta de Convergència i Unió, el que hi ha hagut a Berga és un descens del principal grup de l’oposició, el PSC, que ha baixat fins als quatre regidors. La interpretació que fa Gendrau dels resultats, però, és "en un sentit més positiu".
En aquest sentit positiu, Gendrau creu que els berguedans han dit a CiU que "confiem en vosaltres, i us deixem les mans lliures perquè feu el que ens heu explicat i el que podeu fer". Ara bé, el que també diuen els ciutadans, segons l’alcalde, és: "feu-ho, però feu-ho bé".
Per articular l’acció de govern, i en la mateixa línia que vol imprimir a la llei per finançar la Patum, Juli Gendrau es marca com a objectiu buscar "punts de coincidència" amb la resta de grups municipals, tant amb el PSC, com amb la CUP i el PPC. "El que no podem fer és caure en la temptació o en l’error de dir: com que tenim majoria absoluta, podem fer el que ens doni la gana", indica Gendrau.
També pel que fa a la relació amb la resta de grups, l’alcalde creu que hi ha diverses coincidències en els diferents programes electorals. En aquest sentit, i referint-se a la CUP, alerta que "potser els que han fet una oposició més constructiva, la gent també els ha premiat". La candidatura independentista va permetre que CiU governés en minoria ara fa quatre anys i ha impulsat alguns projectes d’acord amb el govern municipal.
Encara en clau d’anàlisi electoral, i preguntat sobre els resultats de la Plataforma per Catalunya a Berga, que es va quedar a les portes d’entrar al Consistori, Gendrau ha indicat que "aquests moviments creixen quan la societat passa moments difícils i la manera de desactivar-los és solucionar aquests problemes, treballant tots plegats".
El Berguedà, com Barcelona ’92
Per il·lustrar com s’ha d’abordar el futur a Berga i a la resta de la comarca, Juli Gendrau ha fet una comparativa amb la capital catalana: "Els Jocs Olímpics de Barcelona es van començar a parlar vint anys abans, i van canviar un país; nosaltres també hem de buscar un recorregut, unes línies, perquè d’aquí deu, quinze o vint anys, tingui els seus fruits".
I és que, més enllà d’accions concretes en projectes al territori, l’alcalde de Berga es marca com a objectiu aconseguir un full de ruta a llarg termini que inclogui tota la comarca. "Hem de ser capaços de crear una indústria que sigui totalment compatible amb l’interès turístic que pugui crear el càmping, el parc de la natura o Queralt", ha afirmat Gendrau.
Com a principals sectors d’aquesta indústria d’àmbit comarcal, Gendrau destaca el de les energies renovables i l’agroalimentari. Des del seu punt de vista, poden conviure amb l’activitat turística i, fins i tot, integrar-s’hi mitjançant eines com l’Exploratori de la Natura, emmarcat en el Campus d’Excel·lència de la UB i la UPC. Alhora, Gendrau subratlla l’interès del clúster tèxtil-sanitari, del qual "no se n’ha fet gaire soroll i pot ser interessant".
Inèrcia positiva de CiU
Interrogat sobre els factors que explicarien la majoria absoluta de CiU a Berga, Juli Gendrau ha destacat l’acció al govern municipal, però ha posat molt l’accent en "aquesta inèrcia, aquesta dinàmica, aquesta onada positiva que tenia Convergència des de les últimes eleccions al Parlament".
Seguint aquest fil, Gendrau es mostra convençut que la ciutadania ha entès que "les mesures d’austeritat que pren el Govern s’han de prendre perquè estem marcant el futur del nostre país". Afegeix que "si ens intervenen des de l’Estat, no podrem parlar de referèndums d’autodeterminació perquè farem el que ens diguin".
Sigui fruit de la inèrcia o no, Convergència i Unió governarà per primera vegada a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona, però també a les capitals de comarca de la Catalunya Central. Això, afegit al control que ja tenia dels consells comarcals del Bages, Anoia, Osona i Berguedà, posa més eines a l’abast que mai a aquests alcaldes.
Juli Gendrau ha assegurat, en aquest sentit, que tant des del Berguedà com des de la Catalunya Central en general s’ha de buscar "més pes polític als diversos ens territorials". Ha afegit que "a la Generalitat, la representació del Berguedà és nul·la, i ara sembla que podem tenir certa representació o pes polític a la Diputació, i no ho dic per mi".
Gendrau ha fet broma amb la idea del pes polític, tenint en compte la seva gran envergadura, i d’aquesta manera també ha tret importància al fet que, durant els últims dies, hagi sonat com un dels possibles presidents de la Diputació de Barcelona.
D’altra banda, Juli Gendrau ha assegurat que Berga "no pot quedar al marge o d’esquenes" al Consell Comarcal del Berguedà". Segons l’alcalde, "no s’entendria que no fos el motor d’aquesta dinamització comarcal". Ara bé, Gendrau ha precisat que "no dic que jo seré el president o que Berga tindrà la presidència". Alhora, ha recordat el compromís que va assumir en un debat de "liderar el projecte de promoció econòmica com a Ajuntament de Berga".
