Girona ja no és la ciutat de 100.000 habitants. És també els municipis que l’envolten

Lluc Salellas vol transformar la ciutat en una capital amable i cooperadora amb el territori

Què ha après des de juny de 2023, quan va ser nomenat, fins ara?
He après a valorar molt la lleialtat, el treball en equip i la capacitat d’entesa entre les persones. Són coses imprescindibles per a la bona política municipal. Ja sigui amb l’equip de govern, amb l’oposició o els veïns i veïnes, crec que he fet un màster de tot això en aquests darrers mesos. També n’he fet un en l’Administració pública. Ja la coneixia, però t’hi trobes amb moltes traves i hi has de posar moltes més ganes: la burocràcia no ha d’impedir que tot allò que volem fer pugui avançar.

He après a valorar molt la lleialtat, el treball en equip i la capacitat d’entesa entre les persones

Com valora la feina dels seus antecessors en el càrrec?
Amb alguns comparteixo més la línia política que amb d’altres. No n’hi ha cap amb qui la comparteixi al 100%, perquè no eren de la meva formació política, però amb perspectiva puc entendre per què les coses s’anaven decidint en cada moment. I, des d’aquesta posició crec que he d’agrair l’aportació que cadascun d’ells ha fet. Tots els alcaldes que m’han precedit s’han volgut dedicar a la feina i han deixat una petjada a la ciutat. I, en relació amb la meva predecessora, no és cap novetat dir que vam tenir discrepàncies i que segurament les podríem seguir tenint. Però ara tenim l’oportunitat de construir un govern nou amb moltes ganes.

Tots els alcaldes que m’han precedit s’han volgut dedicar a la feina i han deixat una petjada a la ciutat

En quin moment es troba Girona?
D’una banda estem en un moment molt dolç. La ciutat és atractiva i crida l’atenció, especialment als catalans i les catalanes. Tenim un patrimoni cultural i històric que fa anys que posem en valor. Tenim un entorn natural. I, a més, les ciutats mitjanes estan de moda perquè la gent les escull per desenvolupar-hi la seva vida.

A la vegada, però, tenim projectes encallats des de fa molts anys. Per exemple, l’hospital Trueta, o la finalització de les obres al voltant del Parc Central i l’Estació d’Alta Velocitat, o l’institut Ermessenda. I, a més, tenim reptes coincidents amb els d’altres ciutats del país: la sequera, els efectes del canvi climàtic, la transformació cap a una ciutat més pensada pels vianants i el comerç local, o la proximitat…

I en quant a habitatge?
Tampoc és una situació gaire distinta de la de les ciutats més atractives. Estem en un mercat tens. Això vol dir que hi ha poc habitatge, especialment per a les persones amb menys recursos. I, a nivell públic, entenem que hem de potenciar les polítiques públiques i promoure habitatge de protecció oficial, assequible. Hem de poder oferir solars a la Generalitat perquè hi faci les seves promocions.

Vam limitar el creixement dels pisos turístics en la zona més tensa, al final del barri Vell i el Mercadal. Ara ja no hi ha possibilitat de noves llicències de pisos turístics, perquè no volíem que el barri esdevingués un monopoli d’aquesta activitat. Fem propostes proactives i de control i gestió en habitatge. Malgrat tot, és un problema de país i ens cal que la Generalitat faci una aposta.

Les ciutats o els municipis ja no poden actuar sols. Fa 20 anys potser hi havia una competència entre els municipis, per veure qui es quedava què. Nosaltres pensem en termes d’àrea urbana i hem canviat la lògica. Hem de pensar en els municipis que cooperen i, per tant, si tenim una limitació de sol hem de parlar amb altres municipis que poden oferir més sòl i que permeten que es desenvolupi un tipus d’habitatge més assequible entre aquests municipis. Al final, Girona ja no és la ciutat de 100.000 habitants, Girona és també els municipis que l’envolten.

Les ciutats o els municipis ja no poden actuar sols. Hem de pensar en termes de municipis que cooperen

Quines són les principals línies de promoció econòmica de l’Ajuntament?
Sempre hem explicat que un lloc on volem posar la banya és en el tema del comerç de proximitat. Volem que Girona sigui una ciutat comercial en el seu nucli urbà. Això vol dir apostar per tal que no s’abaixin persianes i que se n’apugin de noves, i pels mercats de la ciutat. Tenim pendent la transformació del Mercat del lleó, que és el principal mercat d’abastament de la ciutat. I hi treballem de valent amb la vice-alcaldessa Gemma Geis.

També hi ha un interès en la recerca i la tecnologia, que són punts molt importants i tenen a veure amb la universitat. Com hi és també en el nou Trueta i el campus sanitari que hi anirà al voltant. Això implicarà una creixent activitat biomèdica en els propers anys. Finalment, en quant a l’àrea urbana sempre hem volgut que la de Girona creixi tant en l’àmbit industrial com en el primari agrari. Així li ho hem traslladat al president Aragonès. En els darrers anys aquests dos sectors no han estat prou ben acompanyats per les Administracions públiques. I en el context de crisi climàtica i capitalista, hem de garantir-nos un sector primari i secundari forts i pròxims a la nostra gent.

En el context de crisi climàtica i capitalista, hem de garantir-nos un sector primari i secundari forts i pròxims a la nostra gent

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Som un dels ajuntaments menys endeutats del país. Tenim un endeutament proper al 30%. La situació és bona i, a més, anem retornant aquest deute en els darrers anys. Però compartim amb molts altres municipis el clam de l’infra-finançament de l’administració municipal. Cada vegada els ciutadans són més exigents, i amb raó, en relació a l’administració més propera i a nosaltres se’ns demana més. Nosaltres també tenim ganes de fer més, però rebem un finançament molt baix per part de l’Estat i de la Generalitat.

Crec que cal replantejar el finançament dels municipis a nivell estatal. Pensem que la descentralització és un bon sistema i que els municipis han de ser forts econòmicament. Per aconseguir-ho, cal una bona entrada d’ingressos i aquests ingressos provenen de l’activitat econòmica. Però també haurien d’arribar de la recaptació pública que es fa a nivell d’Estat.

Des que ha arribat vostè a l’alcaldia, què diria que ha canviat més?
M’agrada pensar que som un govern més proper i dialogant. Que busca estar més a la vora dels treballadors i treballadores i escoltar-los més. A més, quan vam entrar, ens vam trobar amb una situació molt complexa, perquè hi havia l’incompliment d’un acord amb aquestes persones des de l’any 2019. Un dels nostres objectius inicials, el passat mes d’octubre, va ser el d’aprovar una aportació extra per a bona part d’aquests treballadors municipals, perquè patien una desigualtat retributiva. El tema era tècnic, si voleu, però no cobraven el mateix uns i altres per fer la mateixa feina. Ho vam esmenar i crec que és un tema important. I així ens ho han reconegut moltes persones.

Sense ser la força més votada, vostès van arribar a l’alcaldia fent un pacte. Hi ha bona entesa amb l’oposició?
Primerament, és important és recordar que les eleccions van acabar amb un empat a vuit regidors entre el PSC i nosaltres. Només hi havia 400 vots de diferència i, per tant, això és un empat tècnic. Nosaltres vam entomar la possibilitat de liderar un nou govern i de generar unes aliances que l’altra candidatura no va poder teixir.

Això fa que calgui posar en valor la capacitat de Guanyem. Feia molts anys que no es produïen unes aliances així en aquesta ciutat. Des d’aleshores, portem set mesos treballant amb els nostres socis de govern. Crec que molt bé. Hem aprovat un pressupost, després de dos anys, que era més necessari que mai, i ho hem fet treballant els tres grups conjuntament. Serà una eina imprescindible per a la ciutat.

També som conscients de la responsabilitat que tenim com a ciutat i en el país, i seguim en la línia de treballar en conjunt i amb l’oposició. Però actualment ells opten per una postura més destructiva o contrària al govern de majoria absoluta, perquè creuen que és la manera de fer-se publicitat o de marcar perfil. És un camí legítim, però no crec que sigui la millor opció. Els hem de respectar i centrar-nos en fer que aquest govern funcioni.

Quina és la prioritat del seu govern pels propers quatre anys?
Sobretot és la transformació de la ciutat. Els projectes que abans us he esmentat: el Trueta, acabar la plaça Espanya i la zona central, reconnectar econòmicament la ciutat, fer que la ciutat sigui més amable… Jo crec que aquests són els reptes que tenim i que estem convençuts que tirarem endavant.

Per posar un exemple de la ciutat amable us diré que ja hem pacificat quatre espais escolars en què abans abundava la presència dels cotxes. Ara quan surten de les escoles, els infants i joves i les seves famílies tenen espais on poder jugar i estar en calma. Els veïnats ho valoren molt positivament.

Girona també s’ha convertit en un referent del ciclisme urbà.
Certament, ha estat un fenomen que ha funcionat molt bé a través del boca-orella i de la crida entre els mateixos practicants d’arreu del món. Ara Girona és un lloc agradable i ideal per practicar el cicloturisme o per entrenar-se professionalment. Sempre diem que està molt bé que la gent ens vingui a veure, però el que hem de procurar és fer rutllar la ciutat els 365 dies de l’any.

Sempre diem que està molt bé que la gent ens vingui a veure, però el que hem de procurar és fer rutllar la ciutat els 365 dies de l’any

Ja sigui per la bicicleta, o pel futbol, es parla molt de Girona, darrerament…
Com a alcalde estic tenint la sort de veure la temporada excepcional del Girona FC. Estem convençuts que acabarà molt bé. I ara el que ens toca és gaudir com uns gironins més i aprofitar la projecció que això li dona a la ciutat. I també acompanyar el club en les transformacions que vulgui fer en l’estadi en els propers mesos, si les vol fer.

Però una de les coses boniques que vull assenyalar d’aquesta ciutat és que podem tenir una relació molt bona i molt propera amb els clubs esportius. Ja sigui amb el Girona FC, el Bàsquet Girona d’en Marc Gasol o l’Uni Girona, que des de fa molts anys està batallant per situar el bàsquet femení en un lloc punter. Fins i tot l’hoquei, que és més minoritari, però molt important perquè també tenim un club en la màxima competició. Els volem acompanyar, perquè tenim un índex molt elevat de pràctica esportiva infantil i juvenil en comparació amb altres indrets del país i ens en sentim orgullosos.

Ara ens toca gaudir com uns gironins més i aprofitar la projecció que el futbol li dona a la ciutat

Estem en plena negociació de la llei d’amnistia. Quina valoració fa de la negociació?
No conec prou bé els detalls de la negociació al Congrés. El que sí que puc dir és que, com a alcalde de Girona, vull una llei que garanteixi que el President Puigdemont, antic alcalde de la ciutat, pugui tornar a casa seva. I també una llei que permeti que l’amnistia sigui per a tots i totes les persones que han patit un cas de repressió política, policial i judicial per haver-se mobilitzat durant el referèndum o les sentències del Procés. Crec que la llei bona serà la llei que compleixi amb aquests pressupòsits.

Com a alcalde de Girona, vull una llei que garanteixi que el President Puigdemont, antic alcalde de la ciutat, pugui tornar a casa seva

En quin moment creu que està ara l’independentisme?
Depèn amb què es compari. Si es compara amb l’any 2000, quan jo vaig començar a militar-hi, la situació és molt bona. Hem consolidat un índex elevat de població independentista. Si ho mires respecte a 2017, estem en una fase de replantejament del moviment. Finalment, és una dinàmica natural.

A Catalunya sempre hi ha hagut moments d’avanç en matèria nacional i social, moments de confrontació amb l’Estat, i moments de recular i de posició de resistència. Ens hi trobem ara, i espero que sigui una etapa el més curta possible per poder avançar en la ruptura amb l’Estat i aconseguir un referèndum d’autodeterminació que, si pot ser, validi l’opció de la independència.

L’independentisme es veu de manera distinta des de la militància social que des de l’Administració pública?
Jo el veig igual. Sempre he pensat que la independència requerirà d’uns polítics que ho tinguin clar i que signin el que han de signat. Però també necessitarà un poble que la sostingui i la porti fins al final. Cal que les coses avancin en conjunt. És el que he tingut clar des dels setze anys.

Sempre he pensat que la independència requerirà d’uns polítics que ho tinguin clar i que signin el que han de signat. Però també necessitarà un poble que la sostingui i la porti fins al final

En quina situació es troba Girona i el territori en relació a la sequera?
En el darrer any hem fet bona feina i hem reduït de manera important la quantitat d’aigua que consumim com a municipi. Estem bastant per sota dels 200 litres per persona i dia que ara mateix marca la Generalitat.

Crec que hem estat un municipi referent i líder a l’hora d’entendre el moment en què vivim. Per això fa unes setmanes que vam decidir restringir l’ús d’aigua en els equipaments municipals. I volem obrir dos pous nous que ens ajudin a no emprar tanta aigua del riu Ter. També promovem la conscienciació i la pedagogia.

Vostè creu que el govern de la Generalitat escolta suficientment els territoris i els ajuntaments?
El que puc dir és que sempre que he volgut conversar o treballar en propostes concretes amb el Govern de la Generalitat hi he trobat resposta. No en tinc cap queixa formal. Hi ha bona col·laboració i lleialtat institucional.

Però tampoc vull enganyar ningú. El Govern de la Generalitat és d’un partit polític que no és el meu i en alguns temes coincidim i en d’altres discrepem políticament. Més enllà d’això, en temes com ara la sequera, toca treballar-hi colze a colze per trobar les millors solucions.

Sempre que he volgut conversar o treballar en propostes concretes amb el Govern de la Generalitat hi he trobat resposta.