06.04.11 – BARCELONA • Barcelonès

Govern i ajuntaments signen aquest dimecres els criteris dels certificats d’arrelament

0
314

El Govern signarà aquest dimecres amb els ajuntaments el conjunt de criteris que s’exigiran per concedir els certificats d’arrelament a les persones immigrades. L’acord el formalitzarà el Departament de Benestar Social i Família amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i respon al mandat de la Llei d’Estrangeria que el barem sigui pactat amb la Generalitat. Els ajuntaments hauran d’exigir uns requisits mínims per emetre un certificat favorable a la integració de les persones d’origen estranger que es troben en processos d’arrelament, renovació del permís de residència o obtenció del reagrupament familiar.

La Generalitat establirà aquest dimecres en consens amb els ajuntaments quins són els criteris que s’exigiran perquè un ajuntament pugui certificar l’arrelament d’una persona estrangera a un municipi. Aquesta iniciativa arriba mesos després de l’onada de municipis que van aprovar mocions per impedir l’arrelament a les persones incíviques d’origen forani. Entre els criteris exigibles, hi podria haver el temps de permanència de la persona al domicili en que està empadronat, els mitjans de vida amb que compta, els vincles familiars a l’Estat i els esforços d’integració que ha fet. Complint els criteris que es pactaran aquest dimecres els immigrats podran accedir als certificats d’arrelament.

L’Estat, qui té les competències

Amb tot, qui té competències en l’atorgament de permisos és l’Estat, però la Generalitat té competències a l’hora d’elaborar els informes d’arrelament i, per tant, pot afegir els elements que vulgui en els barems per emetre els certificats, tal com ja recull la Llei d’Acollida. L’Estat, a través del reglament d’estrangeria, estableix uns requisits mínims del que s’ha d’incloure en els informes d’arrelament. A partir d’aquí, les competències sobre aquests informes són les autonomies les que han de decidir de quina manera es fan aquests certificats, què avaluen i si els emeten des del governs autonòmics o es deriva a les administracions locals.

Els informes d’arrelament serveixen per decantar la balança en processos de regularització com la renovació del permís de residència o l’obtenció del reagrupament familiar.

El català pot ser determinant

Segons aquesta distribució de competències, la Generalitat pot decidir si vol que el català sigui determinant a l’hora de tenir un informe favorable. El Govern ja ha manifestat que es tindran en compte els coneixements de llengua, cultura i drets i que l’arrelament depèn de la situació i la persona.

La Generalitat ha mantingut una taula de diàleg amb la Federació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya, amb qui aquest dimecres signarà un acord sobre els nous criteris per elaborar els certificats d’arrelament.

Quant a la llengua, el nivell de referència mínim que s’haurà d’assolir per obtenir les competències lingüístiques bàsiques en català s’establirà en el reglament que ha de desplegar la Llei d’acollida. El procés d’elaboració d’aquest reglament ja ha començat però no es preveu que pugui estar enllestit abans de finals d’any. Serà en aquest document on es concretarà el contingut mínim necessari i es farà d’acord amb les entitats municipalistes. Amb l’aplicació d’aquest reglament i del d’Estrangeria (que està elaborant l’Estat) la Generalitat podrà començar a fer ús de la nova competència que li permet participar en la confecció dels certificats, cosa que fins ara no podia fer.

Aquests certificats, no vinculants, són necessaris en els processos d’arrelament, renovació del permís de residència i obtenció del reagrupament familiar, sinó que el que es farà és aplicar el que marca la llei. Seguint aquesta opció, la Generalitat determina, com ja recull la Llei d’acollida, que el català sigui un d’aquests criteris.

L’Estat no finançarà els informes

El conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, havia demanat a l’Estat que dotés econòmicament les comunitats autònomes d’una partida econòmica per poder gestionar aquesta nova tasca. La secretaria d’Estat d’Immigració, Anna Terrón, però, ja va contestar que no està prevista cap aportació addicional ja que, fins ara, els ajuntaments si que estaven desenvolupant aquesta tasca.

La secretària d’Estat d’Immigració, Anna Terrón, manté que els informes no representen una càrrega extraordinària de feina perquè a hores d’ara ja els estan elaborant els ajuntaments. Terrón també recorda als municipis que aquests informes no poden ser vinculants perquè "no es pot donar a un ajuntament la capacitat de determinar qui pot residir a l’Estat".

La secretària d’Estat d’Immigració argumenta a més que la nova distribució de competències no suposa una càrrega de feina per al Govern perquè els informes que s’han de fer es redueixen a mesura que ho fan les entrades d’immigrants a l’Estat. A més, afirma, el nou informe d’integració, "és completament subsidiari" i té un impacte "molt petit" sobre el volum de feina.

Això és mal vist pel Govern: "Estem cansats de pagar sempre", ha repetit el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, pel fet que l’Estat no tingui previst dotar econòmicament les comunitats autònomes ni de diners ni de mitjans per gestionar aquesta nova tasca de la Generalitat.

Els ajuntaments no podran decidir

Pel que fa a les demandes d’alguns ajuntaments com Badalona, L’Hospitalet, Salt, Vic i Tortosa que volen que els informes siguin vinculants, Terrón ja ha avisat que no es pot donar a un ajuntament la capacitat de determinar qui pot residir a Espanya i circular lliurement per la UE.

"No sé si als ciutadans de Tarragona els sentiria bé que els senyors de Lorca decidissin qui pot estar a la seva ciutat", explica. En aquest marc, recorda que l’estrangeria és una competència no discutida exclusiva de l’Estat i, per tant, "és bastant raonable que sigui l’oficina d’estrangeria qui finalment determini si una persona pot residir o no" al país.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.