A Arbúcies ens hi trobem un alcalde afable. Ens rep amb una abraçada com a salutació i ens mostra de seguida un caràcter obert i amable. Resulta que simpatitza amb nosaltres perquè ha treballat al ram de la comunicació i, com ens dirà més endavant, perquè va ser company de redacció de Carles Puigdemont, quan exercia de periodista. Espontani i natural, ens explica que prové d’una família treballadora i que fa molts anys que treballa.
“Volem actuar amb sentit comú i fer les coses que toquen a Arbúcies. Ni volem obres faraòniques, ni coses innecessàries. Hem estat triats per estar al costat de les persones”
“Per a ser alcalde, senzillament cal ser una bona persona, honrada i honesta. I també ser eficient i eficaç en la gestió. Ser, en resum, una persona normal, com ho és el 95% de gent d’aquest país”
“Cap poliesportiu supera el que passa quan ajudem a una família vulnerable a la que volen tallar la llum o el gas”
“El nostre és un dels termes municipals més grans de Catalunya, amb 90km quadrats i el 90% del territori està protegit. Tenim tres climes: el Mediterrani, l’Oceànic i el Continental”
“L’any 2011 estàvem en el 140% d’endeutament i d’aquí a 2 o 3 anys estarem en el 60%. No acabes mai de respirar”
“Jo crec que fins i tot els mateixos grups de l’oposició haurien dirien amb sinceritat que Déu n’hi do com de bé es fan les coses des del govern municipal”
Segons sabem, vostè porta treballant des dels 11 anys, se sent ben orgullós de provenir d’una família de gent molt treballadora, i del seu activisme cultural i social. Ara digui: quin és el seu estil de fer política?
El nostre equip està integrat per persones que, en molts casos, venen del món de les entitats i de les associacions. Volem actuar amb sentit comú i fer les coses que toquen a Arbúcies. Ni volem obres faraòniques, ni coses innecessàries. Hem estat triats per estar al costat de les persones, perquè els que ens han votat volen proximitat i atenció. Treballem colze a colze amb la ciutadania i les entitats socials, i a l’hora de decidir (ja sigui la festa major, el poliesportiu, el teatre, etc., ho fem al seu costat. Les nostres setanta-tres entitats donen vida i riquesa al nostre poble.
Alguns alcaldes opinen que els estudis superiors són bons per a exercir. Altres, no tant. Vostè què en pensa?
Doncs que no. Més enllà de si tinc o no carrera, de si sóc més alt o més baix, de si tinc els ulls clars o foscos, jo crec que no, no fa falta. El que fa falta és la voluntat de fer-ho i el desig de treballar pel poble. Tenir estudis no fa cap nosa, però si no tens iniciativa o sentit comú, no serveix de res. Moltes persones tenen molts títols i zero ganes de fer coses. I a l’inrevés. Cal empenta, il·lusió i complir el que diu el programa electoral. Per a ser alcalde, senzillament cal ser una bona persona, honrada i honesta. I també ser eficient i eficaç en la gestió. Ser, en resum, una persona normal, com ho és el 95% de gent d’aquest país.
Quina experiència personal destacaria en primer lloc com a més memorable?
Em costa moltíssim decidir-me. Visc les coses amb ànima, cor, sentiments i cap. Quan algú es fa mal ho sento moltíssim. A mi el que m’importa més és veure què passa quan tenim un jove de 16 anys que després té el risc de quedar-se al carrer, amb els riscos que això comporta. Miri, els 17 alumnes de l’Institut del poble gaudeixen d’un conveni per a fer un curs de Formació Professional especial. Tots, els 17, han trobat feina en acabar el curs. Això sí que és millor que construir un carrer, perquè el que estàs fent és donar un futur. També veig molt important i destacable quan anem a parlar amb els bancs o les empreses subministradores per a evitar que li tallin l’aigua o la llum a una família que no pot pagar. Quan veig que ho aconseguim i que la família se’t posa a plorar i t’abraça amb agraïment, això són coses que marquen la nostra manera de ser. No hi ha cap poliesportiu, ni cap obra pública que superi això.
Parli’ns del seu poble. Què li diria a un foraster perquè vingués a viure o a visitar Arbúcies?
D’entrada li parlaria de les coses que t’omplen l’ànima. Com són el paisatge i l’entorn natural. Som part del Parc Natural del Montseny, reserva de la Biosfera per la UNESCO, una zona PEIM d’especial protecció. El nostre és un dels termes municipals més grans de Catalunya, amb 90km quadrats i el 90% del territori està protegit. El nostre terme té tres climes: el Mediterrani, l’Oceànic i el Continental. Tenim joies de la gastronomia, amb un quilòmetre zero espectacular, amb horts, bestiar i de tot. I tenim la sort de comptar amb una gent fantàstica. La gent de la Vall del Montseny i de la Vall d’Arbúcies són autosuficients, agradables, acollidors. I encara tenim moltes més coses.
Ens en pot dir alguna més, si vol.
La cultura i el patrimoni: tenim el Museu Etnològic del Parc Natural del Montseny, per on hi passen 22.000 visitants cada any. És espectacular. També tenim el tema històric, amb el Castell de Montsoriu, que és el castell gòtic més important de Catalunya i que són tres castells, un dins de l’altre. Tenim molta possibilitat de fer esports, amb les rutes BTT i de senderisme. Tenim la natura, els ocells. I, si vol, tenim la Costa Brava a mitja hora de cotxe. Que vinguin a descobrir-ho, si volen, però sense presses.
Parlem dels motors econòmics del municipi. Quins són?
Jo diria que tenim el món comercial i també el turisme. Tenim dos càmpings i dos hotels, amb gairebé 200 llits de turisme rural, i dues zones d’apartaments. En aquests moments tenim uns 800 llits en total. Vam passar una mala època durant la crisi i aquests darrers anys ho estem recuperant de mica en mica. Diria que ens vam industrialitzar en excés: a Arbúcies hi ha 4 empreses que fabriquen carrosses i que donen vida al nostre i a diversos pobles del costat. En el seu moment, ja fa molts anys, aquí es tallaven faigs del Montseny i es portaven a Barcelona per a fer vaixells i diligències. Això va fer que florís una indústria carrossera, primer per a cotxes de cavalls i després, quan es va estendre l’ús del motor, es va canviar la fusta per la planxa de ferro. Avui dia fem autocars amb resines que són més fortes que el propi acer. Són empreses familiars, en algun cas existents des del s. XIX, que van aguantant.
Déu n’hi do!
I, també, i no és perquè sigui l’alcalde que ho diu, però el cert és que tenim l’aigua més pura de tot Europa. Aquí hi ha quatre plantes envasadores: Fontdor, Aigua de Viladrau, Font de Regàs i Aigua del Montseny. Tot això també dóna molta vida a la gent. Amb aquesta riquesa al subsòl també tenim moltes empreses mitjanes tèxtils, com ara la Jocavi, que també empenyen. Aquí hi ha vingut una empresa que fa peces per a l’Airbus a buscar mà d’obra especialitzada: soldadors, planxistes… En total tenim quatre polígons industrials. Algun d’ells molt gran.
I l’economia municipal, com la tenen?
Doncs força malament. Tenim un endeutament per sobre del 80%. No acabes de respirar ni d’anar gaire bé. I això que l’hem anat rebaixant en els darrers 5 anys d’una forma brutal, i seguim fent-ho. L’any 2011 estàvem en el 140% i d’aquí a 2 o 3 anys estarem en el 60%. Podrem fer equilibris. Crec que si cobréssim les subvencions que no se’ns paguen estaríem millor, però entenc el que li està passant a la Generalitat: si no cobra, difícilment ens pot pagar. Nosaltres, mentrestant, no hem apujat els impostos.
Faci una breu valoració de la seva activitat política, des de que va començar fins a dia d’avui.
Jo estic molt satisfet del que estic fent. Segur que es podria millorar, però crec que podem posar una nota de notable alt, i la gent del poble també ho creu, perquè cada vegada ens han donat més vots i més regidors. Jo crec que fins i tot els mateixos grups de l’oposició haurien dirien amb sinceritat que Déu n’hi do com de bé es fan les coses des del govern municipal. I no és un acte de xuleria, que quedi clar.
Clar queda. Ara digui’ns: quins són els seus eixos prioritaris en aquesta legislatura?
Acabar de sanejar l’ajuntament és el principal. Però com li deia abans, som gent inquieta: dediquem moltes hores al servei públic i volem acabar de fer les obres del carrer Camprodon, que és el principal del poble. També estem treballant en el nou projecte de llar de jubilats, en una piscina climatitzada i en l’arranjament d’uns carrers més del poble, que fa 50 anys que ningú els ha mirat. I teatre. Estem fent les noves sales de dansa i els espais d’assaig per al teatre. I sé que encara ens quedarà pendent una cosa, que està pendent des de fa 15 anys, i és la biblioteca municipal. Però no ens veiem amb la capacitat d’encarar-ho per què acabi sent una biblioteca digna. Em sap molt de greu.
Què en pensa dels mandats dels polítics? Quatre anys li semblen prou, o caldria eixamplar-los? I quants mandats haurien de permetre’s?
Jo primer de tot, li dic que penso que les eleccions al mes de maig són la cosa més absurda que et puguis tirar a la cara. Perquè el grup municipal que marxa, ja no fa res i el grup que entra no pot fer res. Per tant, cada 4 anys en perds un. Jo crec que les eleccions haurien de ser a final d’any i a l’octubre, per a prendre possessió al novembre. El pressupost conclou al cap de 4 anys i al grup sortint ha d’haver-hi gent que no repeteixi.
Un plantejament innovador.
En segon lloc, crec que 4 anys són pocs per a un govern i molts per a fer oposició. Quin és l’equilibri? Doncs en 5 o 6 anys. No seria mala idea fer les eleccions en números rodons: l’any 2020, l’any 2025, el 2030…
També és innovador. I quantes vegades hauria de poder presentar-se un polític?
Penso que limitar els mandats és un fracàs. En tot cas, que cadascú es limiti els seus. Jo sempre he dit que hi estaré dues o tres legislatures com a màxim. Si es limiten els mandats, només acabaran presentant-se empresaris, rendistes o funcionaris. Una persona que fa de fuster, per molt que la llei l’empari, no podrà dir-li a l’empresari que marxa durant deu anys… On serà el seu lloc de treball? Limitar els mandats és impedir que la gent de classe treballadora pugui ser alcalde.
Canvi de terç. Quina lectura fa de la situació entre Catalunya i Espanya actualment?
A Espanya, l’únic govern possible davant la situació catalana és el PP. Faran que tot vagi als tribunals i que no es pugui aplicar el dret a decidir. L’actitud de menysteniment i de menyspreu d’aquests governants fa que no els interessi ni el benestar social, ni les persones, ni la pau, ni la prosperitat. Només sortir als mitjans de comunicació, a veure qui és més destraler en les seves declaracions.
Li sembla una comunicació violenta, potser?
Tot això ens portarà segurament a una confrontació entre territoris, no vull dir pas a garrotades, sinó en competitivitat d’inversions. L’altre dia, la Cambra de Comerç de Barcelona deia que a Catalunya li toca un percentatge d’inversions, li’n concedeixen un de menor i li acaba arribant un terç, finalment. “Apaga y vámonos”… No pot ser que el president d’una comunitat autònoma surti dient que ni un duro dels seus impostos aniran a Catalunya, o que persegueixin el català. El que cal és no posar benzina al foc i anar a parlar, amb tranquil·litat i serenor. En aquests moments, si hi haguessin unes eleccions, crec que els partidaris de l’independentisme passaríem del 55%. No és només un tema de llengua o identitat, és també econòmic, laboral i social. Potser caldria fer-li un homenatge a Aznar, que va ser el primer en encendre el foc del fonamentalisme anti-català. Gràcies als fonamentalistes espanyols ens en sortirem i tindrem la independència. Aquesta és una opinió de Pere Garriga, més que la de l’alcalde d’Arbúcies.
Per últim: què li diria a hores d’ara al president Puigdemont?
Amb el president Puigdemont hi tinc una relació personal. I és que havíem treballat junts al diari El Punt. Li diria que anem bé. Que segueixi endavant i que no caigui en la temptació de desbarrar-nos i que se’ns en vagi l’olla. Que estic al seu costat pel que faci falta i necessiti. I que el poble també ho està. Hem de seguir lluitant en la via del referèndum perquè és la manera més lliure de poder ser demòcrates, fugint dels fonamentalismes. Però també cal veure que tot té un punt i final i un termini, i òbviament el referèndum no el faràs mai si dos no volen, i un dels dos no vol ni parlar-ne.
Aleshores creu que caldrà fer quelcom unilateralment?
Arribarà un moment en què haurem de ser valents i de dir que s’ha acabat. Caldrà fer la Declaració Unilateral d’Independència, segons la meva opinió. Això ens permetrà després fer un referèndum, declarar-nos independents amb un compromís i sempre som a temps a tornar enrere. Si la major part del poble català decideix tornar enrere. Si no ens deixen fer el referèndum, caldrà fer la DUI, perquè d’altra manera no hi ha sortida. Cada vegada van més en contra nostra, cada vegada els mitjans de comunicació es castellanitzen més… L’idioma es perd, i si es perd, també perdem una manera de ser i d’entendre la vida.
