El passat dimarts, 30 de gener de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.
Guiteras posa la transparència i la sinceritat com a claus per combatre un deute municipal del 395%
Dionís Guiteras: Empresari del sector de la producció agrària ecològica, actual alcalde de Moià i VicePresident de la Diputació de Barcelona. President del Consell Municipal d’ERC i membre de l’executiva nacional. Impulsor de diferents organitzacions relacionades amb l’agricultura ecològica. President del Consell Comarcal del Moianès.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
–Il·Im. Sr. Dionís Guiteras, alcalde de Moià, Vicepresident de la Diputació de Barcelona, i President del Consell Comarcal del Moianès i
–Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
–Sra. Eulàlia Solé, professora de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
–Sr. Eduard Berraondo, periodista i conductor de l’acte.
Com és costum en les anteriors edicions, el degà de Polítiques, Miquel Salvador, va donar la benvinguda als presents i va recordar el plantejament de la sessió als assistents. A continuació, el moderador va donar inici al diàleg.
DIÀLEG
Vostè manté una activitat com a empresari privat. Com va decidir dedicar-se també al servei municipal?
Com la majoria d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país, a mesura que un es fa gran, va coneixent problemàtiques del dia a dia que fins aleshores no l’afectaven i que, a partir d’un cert moment, l’interpel·len. Si l’aigua arriba o no, si la coral té o no activitat, si les escombraries es recullen o no. En el meu cas, en una situació tan complexa com la de Moià el 2011, vaig decidir presentar-me a fer activitat política, en comptes de discutir al bar.
Com la majoria d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país, a mesura que un es fa gran, va coneixent problemàtiques del dia a dia que fins aleshores no l’afectaven i que, a partir d’un cert moment, l’interpel·len. Si l’aigua arriba o no, si la coral té o no activitat, si les escombraries es recullen o no. En el meu cas, en una situació tan complexa com la de Moià el 2011, vaig decidir presentar-me a fer activitat política, en comptes de discutir al bar.
Igualment, aprofito per donar les gràcies a Alcaldes.eu per la seva invitació, ja que fan una feina molt important explicant la feina que fem els alcaldes, que som una mica els “pàries” de la política.
Vostè milita a Esquerra Republicana de Catalunya i ha estat Diputat al Parlament.
Ho sóc des del temps que Pasqual Maragall ens va fer fora del primer Tripartit. Vaig començar treballant en les agrupacions sectorials, que són espais de debat que fan discurs del partit. En el meu cas, la sectorial d’agricultura.
Ho sóc des del temps que Pasqual Maragall ens va fer fora del primer Tripartit. Vaig començar treballant en les agrupacions sectorials, que són espais de debat que fan discurs del partit. En el meu cas, la sectorial d’agricultura.
I el seu negoci privat era, i segueix sent, la producció d’aliments ecològics.
Enguany fa 25 anys que m’hi dedico.
Enguany fa 25 anys que m’hi dedico.
Quina és la manera de fer de Dionís Guiteras com a alcalde? El seu estil és de lideratge ferm o de treball en equip?
En el meu cas ens vam presentar com una agrupació d’electors vinculada a ERC, anomenada “Ara Moià”. Hi apleguem persones de totes les ideologies. Tots “de la ceba”, sí, tot i que no és condició sine qua non ser-ho. I no cal ser líder nat, de vegades les circumstàncies fan que ho siguis. En el nostre cas, igualment, el lideratge no està renyit amb la combinació de coneixements. Tot ho fem de manera col·legiada.
En el meu cas ens vam presentar com una agrupació d’electors vinculada a ERC, anomenada “Ara Moià”. Hi apleguem persones de totes les ideologies. Tots “de la ceba”, sí, tot i que no és condició sine qua non ser-ho. I no cal ser líder nat, de vegades les circumstàncies fan que ho siguis. En el nostre cas, igualment, el lideratge no està renyit amb la combinació de coneixements. Tot ho fem de manera col·legiada.
I també ha hagut de doblar o triplicar tasques polítiques i càrrecs.
Sempre he jugat en equip. A l’Ajuntament, quan hi vam entrar, necessitàvem un lideratge holístic, però també sectorial. I calien els millors experts en cada cosa, per a cada regidoria. Algú ho ha de dirigir tot una mica, però els que en saben de cada cosa, s’hi han de dedicar.
Sempre he jugat en equip. A l’Ajuntament, quan hi vam entrar, necessitàvem un lideratge holístic, però també sectorial. I calien els millors experts en cada cosa, per a cada regidoria. Algú ho ha de dirigir tot una mica, però els que en saben de cada cosa, s’hi han de dedicar.
És també el Vicepresident de la Diputació de Barcelona.
Les diputacions són les grans desconegudes. He de dir que al meu partit estem per la dissolució de les diputacions i, per tant, és molt important conèixer-les bé. Com diu Pere Prat, cal dissoldre-les, però cal posar un ens que les supleixi, perquè són el que fa que el país funcioni.
Les diputacions són les grans desconegudes. He de dir que al meu partit estem per la dissolució de les diputacions i, per tant, és molt important conèixer-les bé. Com diu Pere Prat, cal dissoldre-les, però cal posar un ens que les supleixi, perquè són el que fa que el país funcioni.
“Les diputacions són les grans desconegudes. He de dir que al meu partit estem per la dissolució de les diputacions i, per tant, és molt important conèixer-les bé. Com diu Pere Prat, cal dissoldre-les, però cal posar un ens que les supleixi, perquè són el que fa que el país funcioni”.
Actualment a Moià hi ha tranquil·litat per a governar l’alcaldia, o més aviat fan equilibris?
Quan vam entrar el 2011 vam ser la força més votada amb 6 regidors. Ara en tenim 10, però li diré que en la primera legislatura tot va ser més fàcil. Ara ens costa més perquè els reptes han canviat i les persones han vingut amb unes noves expectatives. Ara és més difícil, però també més divertit.
Quan vam entrar el 2011 vam ser la força més votada amb 6 regidors. Ara en tenim 10, però li diré que en la primera legislatura tot va ser més fàcil. Ara ens costa més perquè els reptes han canviat i les persones han vingut amb unes noves expectatives. Ara és més difícil, però també més divertit.
Què ha canviat a Moià mentre vostè n’ha estat alcalde?
Fa de mal dir. Crec que la gent que vingui ara, hi trobarà un poble conscient de les seves limitacions, però il·lusionat amb les possibilitats que té. Abans, en canvi, el poble estava molt dividit, amb un deute financer molt gran, que portava a tensions socials. Ara som més forts i valents per entomar els reptes. Hem sortit del forat, gràcies a la implicació de tots.
Fa de mal dir. Crec que la gent que vingui ara, hi trobarà un poble conscient de les seves limitacions, però il·lusionat amb les possibilitats que té. Abans, en canvi, el poble estava molt dividit, amb un deute financer molt gran, que portava a tensions socials. Ara som més forts i valents per entomar els reptes. Hem sortit del forat, gràcies a la implicació de tots.
“Moià és un poble conscient de les seves limitacions, però il·lusionat amb les possibilitats que té. Som més forts i valents per entomar els reptes. Hem sortit del forat, gràcies a la implicació de tots”.
També és un poble que ha viscut un procés important d’escissió comarcal. Avui està present amb nosaltres, entre el públic, l’alcalde de Prats de Lluçanès.
El Moianès i el Lluçanès no hem estat junts. És cert, però, que sempre hem mantingut una relació estreta de col·laboració, perquè tenim situacions i característiques similars: els dos hem estat comarques naturals, amb personalitat pròpia i pronunciada. Al llarg dels anys ens hem desenvolupat a través de consorcis, visions estratègiques i casuístiques coincidents.
El Moianès i el Lluçanès no hem estat junts. És cert, però, que sempre hem mantingut una relació estreta de col·laboració, perquè tenim situacions i característiques similars: els dos hem estat comarques naturals, amb personalitat pròpia i pronunciada. Al llarg dels anys ens hem desenvolupat a través de consorcis, visions estratègiques i casuístiques coincidents.
Si algun dia s’arriba a un acord en la llei de vegueries, qui serà la capital de la seva?
Crec que parlar de capitals al segle XXI no té sentit. La gent sap que el concepte de la capitalitat comarcal es va definir a primers del segle XX, segons la distància en carro entre els pobles i la ciutat que tenia el mercat setmanal. Nosaltres, més aviat, entenem que la raó de ser és la de la cooperació amb els pobles propers. Al nostre Consell d’Alcaldes hi tenim un espai adient per a prendre decisions. El poble més petit de la comarca, Granera, té el mateix pes en les decisions que Moià, que és el més gran, tot i que Moià aporti més recursos. Si volem col·laborar, cal que tots siguem iguals: tots treballem per als mateixos ciutadans.
Crec que parlar de capitals al segle XXI no té sentit. La gent sap que el concepte de la capitalitat comarcal es va definir a primers del segle XX, segons la distància en carro entre els pobles i la ciutat que tenia el mercat setmanal. Nosaltres, més aviat, entenem que la raó de ser és la de la cooperació amb els pobles propers. Al nostre Consell d’Alcaldes hi tenim un espai adient per a prendre decisions. El poble més petit de la comarca, Granera, té el mateix pes en les decisions que Moià, que és el més gran, tot i que Moià aporti més recursos. Si volem col·laborar, cal que tots siguem iguals: tots treballem per als mateixos ciutadans.
Miquel Salvador: Ens pot descriure com és l’estructura de l’administració pública amb la que treballa al municipi?
Per situar-nos, li diré que partim d’un problema inicial. I és que la llei de bases locals existeix des de fa 30 anys i ha quedat desfasada, així com els recursos que s’hi dediquen. Els ajuntaments han crescut administrativament i han generat unes estructures sovint sobredimensionades i poc dúctils. Els funcionaris ho són per sempre, però la societat demana tenir flexibilitat.
Per situar-nos, li diré que partim d’un problema inicial. I és que la llei de bases locals existeix des de fa 30 anys i ha quedat desfasada, així com els recursos que s’hi dediquen. Els ajuntaments han crescut administrativament i han generat unes estructures sovint sobredimensionades i poc dúctils. Els funcionaris ho són per sempre, però la societat demana tenir flexibilitat.
“Hem patit, a tot el país, el problema de polítics fent de funcionaris, i de funcionaris fent de polítics. La frase del “tu estàs de pas, però jo em quedo” o la del “tu calles, que aquí mano jo” són molt nocives i fan que uns i altres hagin acabat amargats en molts casos”.
Així és que quan vaig arribar a l’ajuntament, em vaig trobar una estructura sobredimensionada i una actitud, entre els funcionaris, que era de col·laboració o de no col·laboració, segons seva vivència havien tingut. Hem patit, a tot el país, el problema de polítics fent de funcionaris, i de funcionaris fent de polítics. La frase del “tu estàs de pas, però jo em quedo” o la del “tu calles, que aquí mano jo” són molt nocives i fan que uns i altres hagin acabat amargats en molts casos.
Miquel Salvador: I en quant a l’estructura de la Diputació, que també coneix?
Quant a la Diputació de Barcelona, li diré que és una macro-entitat enorme, amb 4.000 treballadors i 1.000 milions de pressupost. És un pulmó imprescindible per a la supervivència dels ajuntaments, que ens dóna els recursos necessaris per oferir uns serveis que la societat ens demana. Però també és una maquinària poc flexible, i que ha deixat de ser tractora de coneixement i de millora de polítiques públiques. El nostre objectiu és que ho torni a ser. Amb els recursos que té, hauria de ser-ho, però en els tres anys que fa que sóc vicepresident, he d’admetre que encara no ho hem aconseguit.
Quant a la Diputació de Barcelona, li diré que és una macro-entitat enorme, amb 4.000 treballadors i 1.000 milions de pressupost. És un pulmó imprescindible per a la supervivència dels ajuntaments, que ens dóna els recursos necessaris per oferir uns serveis que la societat ens demana. Però també és una maquinària poc flexible, i que ha deixat de ser tractora de coneixement i de millora de polítiques públiques. El nostre objectiu és que ho torni a ser. Amb els recursos que té, hauria de ser-ho, però en els tres anys que fa que sóc vicepresident, he d’admetre que encara no ho hem aconseguit.
“La Diputació és un pulmó imprescindible per a la supervivència dels ajuntaments. Però també és poc flexible, i ha deixat de ser tractora de coneixement. El nostre objectiu és que ho torni a ser”.
Eulàlia Solé: El seu municipi estava afectat d’una greu crisi de deute municipal. Ara estan reconduint la situació. Com ho van aconseguir?
Quan vam arribar el 2011, el deute municipal era d’un 395%. Hi havia factures pendents de pagar fins al cap de 3 anys, deutes amb Seguretat Social i amb Hisenda i un nivell nul de tresoreria. Durant 5 anys no he fet de responsable polític, sinó de gestor, cosa que li he de dir que és molt avorrida, perquè per fer de gestor, jo ja tenia la meva empresa.
Quan vam arribar el 2011, el deute municipal era d’un 395%. Hi havia factures pendents de pagar fins al cap de 3 anys, deutes amb Seguretat Social i amb Hisenda i un nivell nul de tresoreria. Durant 5 anys no he fet de responsable polític, sinó de gestor, cosa que li he de dir que és molt avorrida, perquè per fer de gestor, jo ja tenia la meva empresa.
Ens va caldre analitzar i entomar el problema, estudiar si era un problema de generació d’ingressos o de despeses. Vam veure que teníem una estructura sobredimensionada i una cultura del “així s’ha fet tota la vida”. Vam analitzar un per un els serveis, veient el retorn econòmic i social de cadascun. Finalment, la majoria de serveis s’han acabat fent amb menys recursos. Per exemple: la nostra policia local tenia 15 agents i Hisenda ens demanava tancar-la. Finalment l’hem reduït en nombre, però no l’hem tancat.
Eulalia Solé: Què creu que el món local pot aportar que no puguin l’administració nacional, estatal o europea?
Podem aportar el coneixement de les persones i de les necessitats. La capacitat de detecció de problemes i la recerca d’eines. En el nostre cas podem generar també oportunitats de negoci específiques per al món rural.
Podem aportar el coneixement de les persones i de les necessitats. La capacitat de detecció de problemes i la recerca d’eines. En el nostre cas podem generar també oportunitats de negoci específiques per al món rural.
Moderador: Quina estructura demogràfica i econòmica té Moià?
A Moià s’hi viu molt bé. És un poble de 6.200 habitants, al mig de la comarca natural del moianès, dalt d’un altiplà, a 50 km de Barcelona. Tenim grans avantatges i també grans handicaps. Abans depeníem de dues grans empreses tèxtils, que amb la crisi van fer fallida. Els alcaldes ens vam adonar que només la cooperació entre nosaltres ens ajudaria a canviar el model econòmic i ho vam aconseguir. Avui l’economia es basa en la indústria alimentària, els serveis, el turisme, la restauració i també tenim un clúster d’atenció a la gent gran, amb tecnologia. Un 80% de la gent que viu a la comarca, treballa a la comarca. Això ens ajuda molt a la cohesió. La meva sort és que no coneixia ningú a Moià, perquè sóc fill de Castellterçol, que és com si fos alcalde de Terrassa sent veí de Sabadell.
A Moià s’hi viu molt bé. És un poble de 6.200 habitants, al mig de la comarca natural del moianès, dalt d’un altiplà, a 50 km de Barcelona. Tenim grans avantatges i també grans handicaps. Abans depeníem de dues grans empreses tèxtils, que amb la crisi van fer fallida. Els alcaldes ens vam adonar que només la cooperació entre nosaltres ens ajudaria a canviar el model econòmic i ho vam aconseguir. Avui l’economia es basa en la indústria alimentària, els serveis, el turisme, la restauració i també tenim un clúster d’atenció a la gent gran, amb tecnologia. Un 80% de la gent que viu a la comarca, treballa a la comarca. Això ens ajuda molt a la cohesió. La meva sort és que no coneixia ningú a Moià, perquè sóc fill de Castellterçol, que és com si fos alcalde de Terrassa sent veí de Sabadell.
Creu que Castellterçol es penedeix de perdre’s un alcalde?
Sempre he tingut la visió de comarca. He viscut als dos llocs, però un ha nascut on ha nascut. Una anècdota: quan es va dir que jo em presentava a alcalde, algú va dir “mira com de malament estan les coses a Moià, que van a buscar-ne un de Castellterçol per arreglar-ho”.
Sempre he tingut la visió de comarca. He viscut als dos llocs, però un ha nascut on ha nascut. Una anècdota: quan es va dir que jo em presentava a alcalde, algú va dir “mira com de malament estan les coses a Moià, que van a buscar-ne un de Castellterçol per arreglar-ho”.
Quan va arribar al govern municipal, va sentir la temptació d’aixecar les coses que s’amagaven sota l’estora?
Li diré que és vergonyós com les administracions han anat trampejant de tot i no se n’han fet responsables. Una anècdota: Quan vam entrar sabíem que estàvem molt cardats, però no tant com pensàvem. El meu mestre polític, Joan Puigcercós, em va aconsellar dir la veritat sempre: “la gent no es estúpida i els polítics no estan acostumats a dir les coses pel seu nom”. Així doncs, vam declarar la fallida del municipi, i hi va haver un gran rebombori. Les administracions superiors de Política Financera m’ho van negar de primeres, però vam descobrir que hi havia fins a 12 operacions que es van fer sense autorització… Un alcalde i uns tècnics que havien actuat com volien havien arribat a això. Grècia va ser intervinguda amb un 180% de deute. Nosaltres vam arribar al 395%.
Li diré que és vergonyós com les administracions han anat trampejant de tot i no se n’han fet responsables. Una anècdota: Quan vam entrar sabíem que estàvem molt cardats, però no tant com pensàvem. El meu mestre polític, Joan Puigcercós, em va aconsellar dir la veritat sempre: “la gent no es estúpida i els polítics no estan acostumats a dir les coses pel seu nom”. Així doncs, vam declarar la fallida del municipi, i hi va haver un gran rebombori. Les administracions superiors de Política Financera m’ho van negar de primeres, però vam descobrir que hi havia fins a 12 operacions que es van fer sense autorització… Un alcalde i uns tècnics que havien actuat com volien havien arribat a això. Grècia va ser intervinguda amb un 180% de deute. Nosaltres vam arribar al 395%.
“El meu mestre polític, Joan Puigcercós, em va aconsellar dir la veritat sempre: “la gent no es estúpida i els polítics no estan acostumats a dir les coses pel seu nom””
Li diré també que la LRSAL és un desgavell, però que hi ha una part de raó en ella. Ara estem pagant a 13 dies i amb un deute de 150%. I acabarem el 2019 per sota del 100%.
“Vam declarar la fallida del municipi, i hi va haver un gran rebombori. Les administracions superiors de Política Financera m’ho van negar de primeres, però vam descobrir que hi havia fins a 12 operacions que es van fer sense autorització… Un alcalde i uns tècnics que havien actuat com volien havien arribat a això. Grècia va ser intervinguda amb un 180% de deute. Nosaltres vam arribar al 395%”.
Eulàlia Solé: Quan han implantat una nova política pública, amb quines reticències al canvi s’han trobat?
Quan començàvem a fer la llista electoral, anàvem rebent inputs. Ningú tenia informació i tothom estava molt atabalat. Als pocs mesos de ser alcalde, vam fer una assemblea, i vam reunir 700 persones. Durant 45 minuts els vaig estar donant noticies dolentes, amb tota la sinceritat possible. La gent no movia ni una pestanya. Quan vam acabar, hi va haver 15 minuts d’aplaudiments. Això vol dir que els polítics tenen tendència a pensar que la gent és curta i que no entendrà la veritat, quan és totalment al revés.
Quan començàvem a fer la llista electoral, anàvem rebent inputs. Ningú tenia informació i tothom estava molt atabalat. Als pocs mesos de ser alcalde, vam fer una assemblea, i vam reunir 700 persones. Durant 45 minuts els vaig estar donant noticies dolentes, amb tota la sinceritat possible. La gent no movia ni una pestanya. Quan vam acabar, hi va haver 15 minuts d’aplaudiments. Això vol dir que els polítics tenen tendència a pensar que la gent és curta i que no entendrà la veritat, quan és totalment al revés.
Eulàlia Solé: Des del punt de vista de la Diputació, es governa igual L’Hospitalet que Moià? Quin és el diàleg entre el món rural i l’urbà?
Aquest és un tema apassionant. El problema d’avui és que ambdós mons estan desconnectats, i la causa és que ambdues formes de vida han evolucionat distintament. A la Primera República, al Parlament de Catalunya es parlava constantment de temes agraris, perquè a Barcelona hi havia aviram i granges. Avui en dia, la gent de l’àrea metropolitana no tenen aquesta relació amb la natura, de manera que quan els de la capital venen al poble, els del poble se senten envaïts i a la inversa. La conclusió és que ens hem de reconnectar. Des de la Diputació tenim l’eina de la redistribució. Quan fomentem ocupació o habitatge social, els programes se’ls queda l’Hospitalet o Terrassa. Quan fomentem programes per arreglar camins, se’ls queden els pobles. Donem recursos a tots aconseguint que els ciutadans visquin amb les mateixes possibilitats. També cal una mica de pedagogia.
Aquest és un tema apassionant. El problema d’avui és que ambdós mons estan desconnectats, i la causa és que ambdues formes de vida han evolucionat distintament. A la Primera República, al Parlament de Catalunya es parlava constantment de temes agraris, perquè a Barcelona hi havia aviram i granges. Avui en dia, la gent de l’àrea metropolitana no tenen aquesta relació amb la natura, de manera que quan els de la capital venen al poble, els del poble se senten envaïts i a la inversa. La conclusió és que ens hem de reconnectar. Des de la Diputació tenim l’eina de la redistribució. Quan fomentem ocupació o habitatge social, els programes se’ls queda l’Hospitalet o Terrassa. Quan fomentem programes per arreglar camins, se’ls queden els pobles. Donem recursos a tots aconseguint que els ciutadans visquin amb les mateixes possibilitats. També cal una mica de pedagogia.
Eulalia Solé: En el que ha explicat abans, de la lluita contra l’endeutament, quina responsabilitat creu que ha tingut la Sindicatura de Comptes? Perquè no hi ha hagut ningú que hagi advertit que hi havia un problema?
La Sindicatura de Comptes va aixecar la mà i va obrir un expedient amb una resolució que afectava 22 persones, entre elles, polítics i treballadors, amb unes responsabilitats patrimonials conjuntes de 4,5 milions d’euros. Però tot va acabar amb una sentencia de 45.000 euros al Tribuna de Comptes. Així que crec que tots els ens de control funcionen, però que en el passat han estat laxes. Aleshores endeutar les administracions públiques era garantia de bon funcionament i gastar era senyal de ser bon alcalde. Finalment, tots hem de ser capaços d’assumir els nostres rols: els responsables polítics, la societat, les administracions superiors… Si tots complíssim les normes, no caldria res més.
La Sindicatura de Comptes va aixecar la mà i va obrir un expedient amb una resolució que afectava 22 persones, entre elles, polítics i treballadors, amb unes responsabilitats patrimonials conjuntes de 4,5 milions d’euros. Però tot va acabar amb una sentencia de 45.000 euros al Tribuna de Comptes. Així que crec que tots els ens de control funcionen, però que en el passat han estat laxes. Aleshores endeutar les administracions públiques era garantia de bon funcionament i gastar era senyal de ser bon alcalde. Finalment, tots hem de ser capaços d’assumir els nostres rols: els responsables polítics, la societat, les administracions superiors… Si tots complíssim les normes, no caldria res més.
“Fa anys, endeutar les administracions públiques era garantia de bon funcionament i gastar era senyal de ser bon alcalde. Finalment, tots hem de ser capaços d’assumir els nostres rols: els responsables polítics, la societat, les administracions superiors… Si tots complíssim les normes, no caldria res més”.
Com preveuen el creixement de la població a Moià en els propers anys?
La corporació té algunes eines. La primera d’elles gairebé no es fa servir mai, però la tenim des de fa 20 anys. Es un fòrum de participació ciutadana que, en el seu moment, va servir per definir com volíem el Moià de demà. En aquells temps, als anys 90, la preocupació era que a Barcelona els preus pujaven i que la gent podia canviar un pis a la ciutat per una casa i un cotxe a Moià. En aquell moment, la gent de Moià va decidir no seguir el model de ciutat dormitori, i, per tant, no vam construir massa més estructures.
La corporació té algunes eines. La primera d’elles gairebé no es fa servir mai, però la tenim des de fa 20 anys. Es un fòrum de participació ciutadana que, en el seu moment, va servir per definir com volíem el Moià de demà. En aquells temps, als anys 90, la preocupació era que a Barcelona els preus pujaven i que la gent podia canviar un pis a la ciutat per una casa i un cotxe a Moià. En aquell moment, la gent de Moià va decidir no seguir el model de ciutat dormitori, i, per tant, no vam construir massa més estructures.
COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS
|
Isaac Peraire, alcalde de Prat de lluçanès, comenta que als pobles sempre hi ha problemes a l’hora de decidir preus i taxes públics. Explica que al principi del seu mandat van eliminar la gratuïtat de les piscines municipals per a les persones jubilades, perquè ho consideraven poc equitatiu. Va haver-hi una revolta de jubilats, però Peraire assegura que, malgrat tot, són decisions que cal prendre si són justes.
Una alumna demana aclariment sobre criteri de les inversions municipals a Moià. Prima el criteri econòmic o polític. Guiteras respon que cal afegir índexs no estrictament econòmics als números per saber si un servei té el resultat previst o no.
Un alumne pregunta com es porta la proximitat de l’alcalde amb el poble, en el dia a dia. Guiteras diu que és “molt fresc” i que no s’agafa les coses a nivell personal. Si algú fa crítica cal escoltar-la pensant que un no sempre té la raó, però cal ser conscient de les decisions que es prenen, sabent a qui es pot perjudicar i a qui es pot beneficiar. “Has de tenir clar que no has d’esperar agraïment”. També explica que una de “les misèries”, amb què ha hagut de conviure és que va haver d’acomiadar el 40% de la plantilla de l’ajuntament, i no precisament perquè fossin mals treballadors, sinó perquè eren les persones amb situació contractual més dèbil.
Un alumne pregunta per la importància del Consell Comarcal a la vida de Moià, i quin futur li veu a la entitat. Guiteras respon que el poble depèn del Consell Comarcal, que és el substitutiu del Consorci del Moianès, que va ser suprimit després de la LRSAL. Quant al futur, a nivell de partit entenen que els consells comarcals han de ser semblants a assemblees locals d’alcaldes, amb capacitat tècnica, que prestin serveis i que varien de comarca en comarca, perquè Catalunya és asimètrica.
Eulàlia Solé pregunta sobre com es planteja l’alcalde l’any i mig que li queda fins a les properes eleccions municipals. Guiteras diu que una de les coses per les que segueix tenint l’empresa és que no vol dependre del sou polític. Afirma que no volia ser el “Terminator” de les finances públiques locals, però que s’hi ha trobat i que, un cop acabada aquesta fase, encara no té clar si ell o un altre serà qui hagi d’entomar la fase posterior.
Un alumne pregunta si hi ha dificultat en combinar les diverses feines polítiques i, també, pregunta la seva retribució anual. Guiteras diu que és una persona “desestructurada” en el sentit que no té lligams familiars i que pot dedicar totes les hores del dia a treballar, tant en la seva empresa, com al municipi, al Consell Comarcal, la Diputació o allà on calgui. És la seva passió. Quant a la retribució diu que té 90.000 euros bruts com a vicepresident de la Diputació i que no cobra res com a alcalde, ni com a membre del Consell Comarcal, fora d’unes dietes de 200 euros mensuals. Apart, el seu sou a l’empresa particular.
Un alumne pregunta sobre si és millor la titularitat privada o pública de les empreses de servei municipal. Guiteras explica que a Moià, històricament, s’ha operat una mica autònomament en tot i que compten amb una empresa totalment sanejada, de titularitat privada però propietat pública, que dóna bon servei. Ara estan estudiant què fan amb la recollida de la fracció orgànica.
|
La notícia en altres mitjans:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
