El passat 3 de setembre Torelló va declarar-se “territori moralment català lliure i sobirà, municipi compromès amb la llibertat i la sobirania nacional de Catalunya”, i iniciava un camí al qual s’hi sumarien en pocs dies dotzenes d’altres municipis. Ha estat la darrera vegada que aquest municipi de 14.000 habitants i situat a la comarca d’Osona, ha aparegut als mitjans. Amb una història de més de mil anys, la vida comercial del municipi gira entorn al mercat setmanal però també la indústria i en menor mesura, l’agricultura. Avui parlem amb el seu Alcalde, Santi Vivet i Soler (CiU) escollit l’any passat.
“Hem estat els primers en declarar-nos “lliures i sobirans” però potser fa tres anys no n’haguera estat tan segur de ser independentista. Potser ja ho era perquè estimo el país però no ho havia exterioritzat. Com suposo que com tanta altra gent”
“Ha arribat el moment de fer-nos valer com a país: sense estridències, sense trencar res però sí fer un pas darrere l’altre. I anar tirant endavant per aquest camí, per la independència”
“Si som independents tampoc no s’arreglarà tot de la nit al dia, naturalment. Hi haurà molts problemes a resoldre. Però si som capaços de definir quin model de país volem, què volem fer, cap a on volem tirar, tot serà molt més fàcil”
“Hem de ser conscients que no tots els pobles poden tenir pavellons, ni piscines municipals, ni poliesportius. Crec que entre tots hauríem de treballar conjuntament, procurant, això sí, donant serveis per a què tothom en surti beneficiat”
Han estat el primer territori en declarar-se “lliure i sobirà”. Pel que es veu, el tema de la independència de Catalunya el tenen molt clar
Doncs sí. Però si m’ho arribes a preguntar fa tres anys, no n’estaria tan segur. Potser ja ho era perquè estimo el país però no ho havia exterioritzat. Com suposo que com tanta altra gent. Però ara, el tenir responsabilitats polítiques, un s’hi sent més compromès, encara que, si li sóc franc, a mi no m’agrada fer el número.
A què es refereix?
Doncs que a l’hora de posar la bandera de l’estelada sota l’Ajuntament, per exemple, es va passar per ple municipal, és a dir, amb majoria. I encara no sabem quines conseqüències tindrà tot plegat, el que és evident és que sis regidors del meu grup hi van estar d’acord i els tres d’esquerra també.
Vivim setmanes de gran ebullició
Això és ben cert. A mi em para la gent pel carrer i em pregunta si ens en sortirem. I encara que el meu coneixement de la realitat no és el que pot tenir segurament el President Mas, sí que penso que estem en un moment en què importa molt el moment que estem vivint, aquests tres, quatre o cinc anys que ens vénen.
I això malgrat les pressions
Costarà molt perquè Madrid està tancat en banda i no paren de dir bestieses, una darrera l’altra. No fa gaire ens van engegar dos avions aquí dalt al Ripollès. Però no hem de tenir por, no volem trencar res, aquesta és la realitat. I hem d’entendre que la gent que viu a Catalunya està bé a Catalunya. Els que no ho tenen tan clar són ells. Així que el millor que ens va passar va ser que el Sr. Rajoy li digués no al President. Ara ha arribat el moment de fer-nos valer: sense estridències, però sí fer un pas darrere l’altre. I anar tirant endavant per aquest camí, per la independència.
Aquí ho teniu clar. Tots els municipis d’Osona pertanyen a l’Associació per la Independència.
Sí, a Osona és molt fàcil ser independentista. Encara que també hi ha altres comarques on també hi ha molt que pensa com nosaltres. La idea és que hem de saber treballar, esforçant-nos al màxim, saber on tenim els límits, i confiar en les nostres capacitats.
Però si som independents tampoc no s’arreglarà tot de la nit al dia
Naturalment. Hi haurà molts problemes a resoldre. Però si som capaços de definir quin model de país volem, què volem fer, cap a on volem tirar, tot serà molt més fàcil. Tenim clar, per exemple, que a nivell industrial hem de mirar més cap al nord que no pas cap al sud, que hem de protegir el que tenim i que hem de potenciar allò que és nostre: una gran capacitat de treball i també d’acollida a la gent que ve de fora. Sóc dels que pensa que tothom que viu i treballa aquí és català, i se’l ha de valorar com a tal.
I ja que parla de treball, vostè és empresari. Què el va portar a la política?
Doncs el que moltes persones que han estat alcaldes, que s’han implicat tant en el municipi que volen prende part de les seves decicions. En el meu cas, vaig ser president de l’AMPA de l’escola dels fills, he col·laborat en les sardanes, he portat els gegants, i quan va arribar el moment, doncs em van convidar a formar part de la política. I vaig acceptar, és clar.
I com es compagina l’empresa, l’alcaldia i la familia?
Tinc molta sort. A l’empresa tinc dos germans i el pare que m’han ajudat molt, i sense ells no podria fer el que estic fent, això ho tinc molt clar, perquè la política requereix molta dedicació, moltes hores, molts caps de setmana. I qui ho pateix això és la família.
Malgrat aquesta pressió, un projecte de govern requereix com a mínim d’un parell de mandats. Què en pensa de la seva limitació?
Sí, efectivament quatre anys és poc, i potser l’ideal són vuit. Per exemple nosaltres ens hem trobat amb un projecte respecte la llei de barris, que en quant inversions, doncs en el seu moment es van creure oportunes, i ara potser les enfocaríem d’una altra manera. Però sí que és veritat que hi ha projectes que per la seva importància requereixen de molt de temps per tirar-los endavant. I molts diners que ara per ara no es disposen.
Sabem de la precària situació de molts municipis. Hi ha qui mancomuna serveis
Sí, i malauradament ens n’hem adonat tard, d’això. Hem de ser conscients que no tots els pobles poden tenir pavellons, ni piscines municipals, ni poliesportius. Crec que entre tots hauríem de treballar conjuntament, procurant, això sí, donant serveis per a què tothom en surti beneficiat, sigui algú del teu municipi o el del costat.
I qui va més enllà i proposa suprimir municipis
Si tot això va lligat a tenir menys serveis, no estic d’acord amb cap de les dues, evidentment. Nosaltres fem esforços amb el Consorci per mancomunar serveis i hem de tirar endavant. I així estem fent conjuntament temes de promoció del territori, comerç, medi ambient. I està clar que tot va més bé.
Llavors, tenen sentit els Consells Comarcals?
És que estem en una comarca que té de tot, diria jo. Som 51 municipis, i els quatre més grans deuen ser Vic, Manlleu, Torelló i Tona i la resta són molt petits. Clar, aquí el sentit dels Consells Comarcals està en precisament si mancomunen serveis. Torelló en aquests moments està portant tota la responsabilitat de dirigir el projecte de potabilitzar la zona d’Osona Nord, així que estem parlant d’Orís, Sant Pere, Sant Vicenç, Torelló, les Masies, Sant Hipòlit… i sense el Consell seria molt més dificil. En el cas de la comarca d’Osona això té sentit però no al barcelonès, per exemple.
I acceptant la utilitat dels Consells, quines altres mesures es prenen des de l’Ajuntament per afrontar la crisi?
Amb el nostre soci de govern, Esquerra Republicana de Catalunya, la nostra intenció és no deixar a ningú penjat. Així que potenciem molt el tema de Benestar Social, i el banc d’aliments entre d’altres actuacions, procurant estalviar en les altres regidories, impulsant plans d’estalvi i, malauradament, no destinant massa partides a inversions.
Així doncs, no poden ajudar massa a la iniciativa privada
Ho intentem. És molt difícil perquè no saps com pots arribar. Tenim un servei que assessora a empreses que volen instal·lar-se per aquí i intentem encaminar-les al nostre municipi, però és evident que resultat tot plegat molt complicat. No podem ajudar econòmicament, i per tant, hem de buscar altres vies. En aquests moments, per exemple, tenim dos polígons, que no diré que estan parats, perquè anem treballant pel dia que sortim de la crisi i hi hagi demanda de sòl, però ara fer obres seria un suïcidi.
I pensa que el ciutadà col·labora amb temes de la ciutat?
En el seu moment vam dir que seria bo que tota persona que rep una ajuda, sigui de l’Ajuntament o sigui del govern, hauria de retornar alguna cosa a canvi. I penso que hem de pressionar a les persones que ho poden fer i de fet hi ha alguna iniciativa en aquest sentit: si tú ajudes a una persona que està aturada pagant-li la part que li falta per arribar al sou, doncs el pots contractar per alguna tasca.
No acabo d’entendre’l
Sí. Si una persona cobra la paga mínima que són uns 400 €, i li pots oferir unes hores a la setmana en alguna tasca, com tallar l’herba per exemple, i aquesta persona quedaria coberta dintre d’una assegurança, de manera que si enlloc de cobrar 400 doncs en cobra 800, doncs ja és una altra cosa. Però el millor de tot és que et sents valorat. De fet, nosaltres, amb el Pla d’Ocupació i amb el Pla de Barris vam estar contents perquè quatre o cinc persones van trobar feina durant aquell mig any.
Deu ser especialment dur per a la població immigrant. Com va afectar a Torelló la crisi a aquest col·lectiu?
Ha estat el més més castigat, sens dubte. Però cal dir que no hi ha hagut problemes de convivència i que si s’han produït han estat aïllats. I pel que fa a l’idioma, veus que a l’escola tots parlen bé el català i el castellà, i a vegades els nens vénen aquí i fan d’intèrprets amb els pares. Hem de pensar que això té un gran mèrit, ja que moltes d’aquestes persones tenen una religió diferent, amb els seus hàbits i la seva pròpia cultura.
Si és així, per què creu que existeix a Torelló Plataforma per Catalunya?
És difícil de dir. Aquí per exemple, hi ha una part de persones que viuen a Torelló i que són immigrants provinents d’Andalusia. Puc entendre la seva mentalitat, perquè potser tenen un sentiment que mai se’ls ha tractat com a catalans. I ara hi ha un moviment dintre de Convergència que és el que anomenem “els nous catalans”, i em sembla perfecte perquè és una manera d’integrar, que estiguin dintre d’una associació sempre respectant-se uns als altres.
Hauria de ser això
Hi ha molta gent que ve de fora que ens diuen “quan som aquí ens diuen que som castellans i quan ens en tornem a la terra d’on venim ens diuen catalans” i per a mi han perdut una mica la identitat, així que si això ho extrapolem amb els immigrants que vénen de més lluny, és fàcil fer demagogia, i dir que els ajudem a treure’s el carnet de conduïr, o que els comprem cotxets, quan no s’ha fet mai.
Sovint darrera aquestes crítiques oblidem que parlem de persones
Efectivament i vinguin d’on vinguin han d’estar atesos, sobretot en les necessitats bàsiques, en la sanitat, en l’escola. Són col·lectius que durant molt de temps no se’ls ha tingut en compte i que en canvi hi ha potser la falsa percepció que se’ls ha ajudat molt. Així que la nostra política ha de ser d’ajudar-los tant com es pugui.
