Ella és un somriure. Sota aquest somriure constant durant tota l’entrevista, Dolors Sabater mostrava la seva vessant més lluitadora, tant com a defensora dels drets humans, com dels socials. Envoltada sempre d’àmbits de compromís i implicació, la idea de combatre per transformar la realitat i fer un món més just amb una societat millor, va motivar-la a entrar a l’alcaldia. Ens va acompanyar al museu de Badalona, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, a la Rambla del costat de la platja, i al centre cultural de l’escorxador.
“No governem només pel poble i des del poble, sinó també amb el poble”
“L’energia transformadora no prové dels partits polítics clàssics, sinó del 15-M”
“Cal eradicar el sectarisme i el clientelisme polític”
“El meu objectiu principal és el bé comú pensant en un model de ciutat inclusiu, just, pròsper, d’habitabilitat i de transformació”
“Som una ciutat amb molt per oferir […] de drets i valors”
“Hem aconseguit revertir desigualtats, però tenim encara mols reptes pendents”
“Volem una economia que permeti que les persones puguin viure amb dignitat i no en la precarietat actual”
“Hem retornat l’autoestima a la majoria de la ciutadania”
“No governem des d’una mirada partidista, sinó de cooperació”
“Si no ens en sortim com a municipis, no ens en sortirem com a país”
Quin va ser el seu recorregut fins arribar a l’alcaldia?
Sempre he estat en diferents àmbits de compromís i implicació amb la idea de lluitar per transformar la realitat i fer una societat millor i més justa.
El meu germà va néixer amb una greu discapacitat i la meva família sempre va estar implicada en la creació d’una associació per a la defensa dels drets de les persones amb diferents capacitats.
També vaig col·laborar amb el món del lleure en un esplai; i amb el món del pacifisme, l’antimilitarisme i la lluita de l’objecció de consciència contra el servei militar obligatori i les inversions bèl·liques.
Professionalment, m’he mogut en l’educació. He estudiat pedagogia, i m’he dedicat a l’educació en el lleure i en escoles d’educació especial, amb temes d’integració i inclusió… i això em va dur al camp de l’acollida a nivell de ciutat de persones migrades.
Sempre he participat en el món del catalanisme, la defensa de la llengua i la cultura i dels drets democràtics de la nació. I en el món veïnal. Tot plegat, això em va acabar portant al terreny polític.
Vostè va destacar per participar en plataformes cíviques sonades…
A Badalona, l’Albiol, abans de ser alcalde, va iniciar una campanya molt ferotge contra la convivència amb l’objectiu d’obtenir vots. Vam organitzar un moviment de resistència ciutadana anomenat ‘Badalona som totes i tots’, que coordinava les entitats mogudes pels drets socials i culturals. Jo ho feia des dels projectes de cohesió d’Òmnium Cultural. Això va coincidir amb la crisi, i les associacions vam fer molta pinya….
I com va viure la seva arribada a l’alcaldia?
Amb molta il·lusió i respecte per la responsabilitat de dirigir aquest projecte de canvi, en el que hi havia dipositades les ganes de molta gent que volia donar-li una volta a una ciutat que ens fes sentir orgullosos, que posés les polítiques públiques al servei dels drets humans i que defensés aquests valors. En resum: amb molta il·lusió, molt respecte i molta força.
Considera que hi ha similituds entre vostè i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau?
Som dones i això ens fa aportar una mirada diferent a la política. El que ens fa més semblants és que ambdues venim dels moviments socials i de la lluita fora de la institució, en moviments transversals i populars.
Com a dones i com a motors de transformació del municipalisme som part del relleu que hi ha hagut en les institucions, on ha entrat una energia transformadora que no prové dels partits polítics clàssics, sinó del 15-M i del moviment sobiranista del poble català.
Com definiria la seva manera de fer en política?
Es basa en eradicar el sectarisme i el clientelisme polític, que dissortadament han estat maneres de fer que han deixat una petjada a la nostra i altres ciutats. El meu objectiu principal no és electoralista, és el bé comú pensant en un model de ciutat inclusiu, just, pròsper, d’habitabilitat i de transformació. Les polítiques clàssiques han fracassat perquè el seu objectiu era afavorir oligarquies i elits determinades.
Una altra manera de fer política és al revés: posant els drets de la majoria per davant dels drets de les elits i les grans fortunes. Apostant pels veïns i veïnes que han de lluitar cada dia per tirar endavant.
Com gestiona la conciliació laboral i familiar?
Sempre he estat una persona que ha dedicat molt temps a comprometre’m i involucrar-me en tasques socials i de voluntariat.
Ara és evident que la conciliació és més difícil. A més, més que tenir cura dels fills, em dedico a la cura del meu germà que té una discapacitat, i també vaig haver-me de bolcar amb el meu pare i la seva malaltia abans que morís. He hagut d’esforçar-me perquè la responsabilitat no m’engolís i em robés temps imprescindible per a la família.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcaldessa?
El que es necessita per ser alcalde és tenir molt sentit comú, formació –que no té per què ser acadèmica- i habilitats com l’escolta, el diàleg, el consens, la serenitat, la capacitat de treball, la visió de ciutat, l’altruisme… i això no s’adquireix amb uns estudis acadèmics, sinó amb la pràctica.
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Badalona ?
Que trenqués prejudicis, perquè fins ara s’ha projectat la ciutat en negatiu, tal i com va fer l’ex-alcalde. En veritat som una ciutat amb molt per oferir,amb molts racons amagats, una població diversa –fet que suposa una riquesa-, feta de molta lluita obrera, de persones senzilles, treballadores i emprenedores. És una ciutat de drets i de valors.
Què representen pel municipi el Museu, el Centre Cultural de l’Escorxador i la Rambla?
El museu representa el respecte a la història i la importància de saber d’on venim, que inclou el compromís d’aquest govern per la memòria històrica. Això vol dir recordar les lluites dels barris de la ciutat i desfer els greuges que el franquisme encara manté, ja que encara no hi ha hagut recuperació ni reparació per les víctimes de la guerra.
La Rambla representa la història de la Badalona marítima i dels pescadors. És també el passeig paral·lel a la via del tren que va unir Barcelona i Mataró, que va fer créixer industrialment la ciutat.
El Centre Cultural de l’Escorxador representa la transformació industrial i la capacitat de reconvertir espais destinats a la indústria en equipaments socials i culturals.
Com es redueixen les desigualtats socials en el municipi?
Fent molta política social, ampliant la inversió en serveis socials –la qual hem augmentat un 300%- i en polítiques de promoció del treball i la dignitat en el treball per revertir les retallades. Hem donat passos molt importants en la lluita contra l’atur, la dignificació dels plans d’ocupació, amb polítiques especials pels col·lectius més vulnerables. Tenim encara mols reptes pendents.
Com es potencien les principals activitats econòmiques del municipi?
A nivell comercial donem suport i promovem el comerç de proximitat davant les grans superfícies.
El que ens plantegem és recuperar espais per a l’activitat econòmica. Badalona té molta superfície dedicada a l’economia i la indústria dins la ciutat i fem l’aposta de modernitzar-la per adaptar-la als nous usos econòmics que necessita la societat actual i realitzar grans inversions en els polígons per a fer-los més adequats a les noves formes d’economia.
També hem apostat per l’economia social i solidària i la promoció del cooperativisme. Hem donat microcrèdits a l’emprenedoria juvenil i estem enfocant la reactivació econòmica des d’una mirada de prosperitat i sostenibilitat pensant en el món més just i sostenible que volem.
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Som un ajuntament sanejat, amb un nivell de deute que ens permet tornar-nos a endeutar amb baixos interessos. La lluita es troba en que els ajuntaments compromesos amb la justícia social hem de denunciar les lleis Montoro, que no ens permeten aprofitar prou els recursos en pro de les polítiques per a les persones, ni reinvertir lliurement el superàvit. Per sort nosaltres hem pogut recuperar part d’aquest superàvit.
14 milions d’euros dels pressupostos d’aquest 2017 els han decidit els ciutadans. Com es fomenta la participació ciutadana des del consistori?
No governem només pel poble i des del poble, sinó també amb el poble. Això vol dir que la participació política no ha de ser només cada quatre anys. Cal que tothom tingui un empoderament propi per ser vigilant, opinant i participant en la política.
Sovint de la participació se’n fa bandera, però a l’hora de la veritat requereix una valentia política molt gran. Significa que les grans decisions no es prenen des dels despatxos, sinó conjuntament amb la ciutadania. Això representa més feina, més debat i que els resultats polítics a vegades siguin diferents als previstos.
Quins són els reptes principals d’aquesta legislatura?
Revertir les desigualtats i posar les persones en el centre; fomentar la participació i l’empoderament ciutadà perquè no hi hagi clientelisme. Hem retornat l’autoestima a la majoria de la ciutadania. També treballem en un model de ciutat que es pugui posicionar a nivell de país, perquè se’ns tingui en compte com a oportunitat i s’hi facin inversions.
Volem un ajuntament més eficaç, que treballi d’acord amb el codi ètic. La gran aportació que fem les persones que venim del món associatiu és la mirada de cooperació. El món de l’administració pública i el partidisme polític és molt competitiu, molt jerarquitzat i l’aportació que fem nosaltres és transformar aquesta administració amb el que sigui possible, amb maneres de treballar transversals i modernes.
Quants anys hauria de durar cada legislatura, i hi hauria d’haver limitació de mandats?
La limitació és bona, perquè a vegades hi ha càrrecs que es perpetuen excessivament i no faciliten el relleu. També és cert que mandats massa curts poden ser poc profitosos.
Des d’aquest punt de vista, les organitzacions que hem nascut amb aquest objectiu transformador hem estat molt clars en els codis ètics i aspectes com la limitació dels mandats.
Quina valoració fa de la relació política actual entre Catalunya i Espanya?
La Constitució vigentha arribat al seu topall. Podríem haver trencat les cadenes del franquisme per avançar cap a una democràcia més lliure, amb una república en comptes d’una monarquia. Per desgràcia, hem avançat cap a una pèrdua de llibertats, una recentralització de l’Estat i cap a la pèrdua de qualitat democràtica.
Ara la població ha pres el pols de la política. El 15M va ser la resposta a com les institucions van aprofitar la crisi per carregar-se tots els drets que s’havien aconseguit amb tant esforç i lluita havien conquerit les classes populars.
Els abusos de poder com la corrupció han provocat que la societat surti al carrer per dir: això no ho volem. Aquesta no és la política que ens representa.
Pel que fa als drets nacionals, han estat tant trepitjats per l’Estat espanyol, que el poble català, quan ha vist que havia estat atacat, ha ocupat els carrers per demanar la independència.
Sento admiració pel moment polític que vivim, perquè representa un exercici de radicalitat democràtica popular; però tristesa per com l’Estat espanyol ha reaccionat, negant-se a negociar i escoltar la veu del poble.
Què li diria al president Puigdemont?
Que si no ens en sortim com a municipis, no ens en sortirem com a país.
Notícia relacionada:
