María Miranda

alcaldessa de Castelldefels

Acord de Ciutat

“Hem aconseguit l’estabilitat que li cal al municipi per avançar” 


Castelldefels dedicarà pràcticament tots els seus romanents a reactivar l’economia local

0
407

L’alcaldessa de Castelldefels porta poc més de tres anys en el càrrec: dos del mandat anterior i un del present. Un període que ha donat molt de sí, en quant a contingències i emergències. No obstant això, el consistori respon a la crisi amb acords municipals i determinació.

 

“Per a molts veïns, soc la mamà d’en Raül i en Daniel, i per a d’altres soc la nuera de tal senyora, o la filla del meu pare…”
“El 2010, quan vaig passar de fer de tècnica a fer de política, em vaig convertir en regidora d’Urbanisme i vaig poder presentar a la Generalitat una proposta per reformar íntegrament el barri i dotar-lo d’equipaments i una nova fisonomia. El pla se’ns va aprovar i vam rebre una aportació de 9,4 milions d’euros”
“La radiografia dels darrers mesos és que aquí hem tingut un turisme de proximitat que ens ha ajudat a mantenir el nivell d’altres estius, sobretot en la zona de platja”
“Ara mateix, la diferència entre el setembre de 2020 i el setembre de 2019 és de 800 noves persones aturades al municipi. En total, tenim 3.400 persones desocupades. I la prestació de serveis socials està pujant un 30 o 40 per cent”
“Entre el que prevèiem ingressar enguany i el que realment acabarem tenint, pensem que hi haurà una diferència propera als 5 milions d’euros”
“Al març de 2020 tot just teníem el pla d’actuació a punt d’aprovar. Havia de regir els quatre anys del mandat. El vam fer seguint criteris participatius, donant veu a entitats i a veïns i veïnes del municipi. Però va quedar aturat per la pandèmia”
Què ha après dels seus primers tres anys com a alcaldessa?
Sovint comentem amb l’equip de govern que han estat anys convulsos. Jo vaig entrar el juny-juliol de 2017 i vam passar per la primera prova de foc l’1 d’octubre de 2017. A partir d’aquí hem anat vivint moments històrics, com pot ser aquesta pandèmia, que és la més important dels darrers 100 anys.
 
Certament ens ha calgut prendre decisions importantíssimes pel municipi i n’estem relativament satisfets. Ens n’hem sortit, perquè al cap i a la fi hem aconseguit una estabilitat política que és molt important perquè el municipi segueixi avançant. Un exemple que li poso és que en el darrer ple vam aprovar l’Acord de Ciutat al municipi, que vam començar a treballar el mes de juny passat i on hi van participar més de 150 representants de les entitats locals, els agents socials i econòmics, els partits polítics… Vam consensuar un pla d’acció i uns compromisos entre tots que ens facilitaran la reactivació econòmica i social del municipi. Es una fita molt important per a la ciutat i garantirà les millors condicions de cara al futur.
 
Quines creu que són les virtuts i qualitats que ha de tenir una bona alcaldessa?
Crec que la política municipal és molt diferent a la de qualsevol altre àmbit, ja sigui autonòmic o general. En aquest cas cal tenir ben clara la vocació de servei i la missió de millorar el municipi i les condicions de vida dels conciutadans. Els alcaldes, sovint, ens considerem uns veïns més, uns amics, uns familiars… 
 
Pensi que jo soc nascuda aquí i que la meva família és d’aquí, i els meus fills van a l’escola local. Per a molts, soc la mamà d’en Raül i en Daniel, i per a d’altres soc la nuera de tal senyora (la meva sogra, que és molt coneguda al municipi), o la filla del meu pare… En aquest sentit, si més no, la política municipal és molt distinta i el més important és l’accessibilitat i la proximitat.
 
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot explicar una mica?
La primera és de quan era petita. Hi surt la terrassa de casa nostra, a Vista Alegre, un barri molt humil de Castelldefels. És una comunitat que es va formar durant els anys 60 i 70, amb moltíssima immigració d’Andalusia, d’Extremadura, de Galícia i de tota Espanya. En el paisatge de la foto ja es percep, de fons, la silueta del Castell, un lloc emblemàtic per a tots nosaltres i que, després de moltíssimes rehabilitacions, estem ara a punt d’inaugurar com a Centre d’Interpretació Històrica, és a dir, com a servei públic. Ens agrada pensar que atraurà molt de turisme i que farà que la gent del municipi pugui accedir més fàcilment a la seva història.
 
L’altra fotografia és ja de quan era més gran, amb uns 17 anys. Va ser durant els Jocs Olímpics de 1992. A Castelldefels ho vam viure tots amb molta intensitat, i més en aquelles edats. Aquí s’hi veu la figura del Cobi, la mascota olímpica, i hi apareix l’alcalde d’aleshores, Antonio Padilla. També hi apareixen els regidors Norberto Murillo i Ciscu Bercero. Jo hi surto fent de voluntària ajudant les competicions del Canal Olímpic de Castelldefels. Aleshores tot just començava a estudiar la carrera de Ciències de la Comunicació i vaig estar al departament de premsa. 
 
I la tercera fotografia?
També és de la mateixa època de l’anterior, si fa o no fa. També és de la terrassa de casa, al barri de Vista Alegre… Jo crec que quant la gent pensa en Castelldefels de seguida pensa en Messi, en Luis Suárez i en figures d’alt standing. Però també tenim llocs com Vista Alegre, on hi viuen famílies obreres i humils… El 2010, quan vaig passar de fer de tècnica a fer de política, em vaig convertir en regidora d’Urbanisme i vaig poder presentar a la Generalitat una proposta per reformar íntegrament el barri i dotar-lo d’equipaments i una nova fisonomia. El pla se’ns va aprovar i vam rebre una aportació de 9,4 milions d’euros.

 
Deu estar orgullosa d’haver fet això pel seu barri…
Així és, sí.
 
Un 90% dels llocs de treball de Castelldefels se situen en el sector dels serveis i el turisme. En aquest sentit, com està sent l’afectació de la pandèmia?
El cert és que tenim una afectació molt elevada. Com bé diu, una part molt important de la nostra economia es basa en el turisme i el comerç. La vessant sanitària de la pandèmia està tenint una incidència menor que la de la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana. Segurament, pel fet que tenim una densitat poblacional inferior. Però estem vivint línies ascendents i descendents i, en aquests moments estem a la par que la resta del país.
 
Ara bé, pel que fa a l’aspecte econòmic i social, no només a l’estiu, sinó també ara que acabem de saber que es tanquen bars i restaurants, esperem un impacte molt important.
 
Com els va anar la temporada d’estiu?
La radiografia dels darrers mesos és que aquí hem tingut un turisme de proximitat que ens ha ajudat una mica a mantenir el nivell d’altres estius, sobretot en la zona de platja. En altres zones, com ara el centre, les dades han sigut pitjors i han baixat moltíssim la gastronomia i el comerç, que és el motor del municipi.
 
De cara a l’hivern, i amb les noves mesures que s’estan prenent aquestes setmanes, l’impacte serà superior. Ens preocupen moltíssim les pujades d’atur que segur que patirem. Ara mateix, la diferència entre el setembre de 2020 i el setembre de 2019 és de 800 noves persones aturades al municipi. En total, ara en tenim 3.400 que no tenen feina. Igualment, la prestació de serveis socials està pujant d’un 30 o d’un 40 per cent. Estem donant moltes més atencions ara que abans. Estem molt preocupats.
 
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament en aquests moments? 
Per sort, l’ajuntament fa molts anys que està fent bé els seus deures i el resultat d’això és que tenim un romanent de tresoreria acumulat d’uns 13 a 14 milions d’euros. Això, per exemple, ens ha permès cobrir part del dèficit d’ingressos que es produirà aquest 2020. 
 
Entre el que prevèiem ingressar i el que realment acabarem tenint, pensem que hi haurà una diferència propera als 5 milions d’euros. El romanent ens permetrà aguantar-ho i, fins i tot, fer una aportació econòmica de 1.350.000 euros (aprovada en el passat ple) per tal de reforçar l’economia del municipi amb una sèrie d’eixos.
 
Com ara quins?
Són eixos que van partir de l’Acord de ciutat. Hi ha, per exemple, 600.000 euros destinats a ajuts a l’habitatge, 300.000 més que es van aprovar per tal de promoure el comerç i la restauració, 150.000 que dedicarem a combatre la bretxa digital i a preparar-nos de cara als propers confinaments que pensem que vindran en els propers mesos. Volem, en aquest sentit, que tots els nostres infants amb menys recursos puguin accedir a un ordinador, a una xarxa wifi i que puguin mantenir una escolarització el més normalitzada possible. La bona salut de la nostra economia fins ara ens ha permès generar uns estalvis que anirem necessitant en els propers mesos.
 
Com diria que són els castelldefelencs i les castelldefelenques? Gaudeixen d’un teixit associatiu saludable?
La veritat és que a Castelldefels hi ha actualment més de 400 entitats. Diem amb molt d’orgull que el nostre és un municipi amb un teixit associatiu molt important i que sempre té una resposta molt positiva en tot el que fa referència amb la solidaritat. A la ciutat hi tenim un munt d’activitats al llarg de tot l’any i moltíssima vida de poble. 
 
Una altra característica és que aquí hi resideixen moltíssimes nacionalitats i això és un enriquiment per la nostra cultura. De fet, durant l’any celebrem el dia internacional d’Alemanya, d’Itàlia, de França i de molts altres països. Les respectives entitats i associacions exposen la seva cultura, gastronomia i patrimoni.
 
Quins indrets emblemàtics del municipi ens recomana visitar?
A banda del castell, del que he parlat abans, el primer que cal veure és la platja, perquè defineix la nostra història i el nostre ADN. Tenim 5 km de platja ampla, de sorra fina. Ens fa de motor econòmic i és un dels atractius més importants per a les persones que venen de fora.
 
També puc recomanar l’Avinguda Pineda, un projecte que vam executar durant l’anterior mandat i que creiem que ens ha de marcar el perfil del futur. Es tracta d’una via principal, que connecta el poble amb la platja i que li dona molt de protagonisme al vianant, reduint la densitat de vehicles. Hi ha un carril bici i entenem que és una aposta de sostenibilitat, seguretat, amplitud… És el que volem pel futur de Castelldefels. 
 
Quins son els principals reptes d’aquesta legislatura? Es podran acomplir els punts del seu programa electoral? 
El cert és que aquesta és una legislatura atípica. Al març de 2020 tot just teníem el pla d’actuació a punt d’aprovar. Havia de regir els quatre anys del mandat. El vam fer seguint criteris participatius, donant veu a entitats i a veïns i veïnes del municipi. Però va quedar aturat per la pandèmia. A partir d’aquí el que vam fer va ser reunir entitats, representants, agents socials i econòmics i redissenyar el que hauria de ser el futur del nostre municipi, prioritzant sobretot la reactivació econòmica i social. 
 
Com li deia abans, al mes de setembre vam aprovar l’Acord de Ciutat per una àmplia majoria. Cert és que hi va haver dues forces polítiques, concretament el Partit Popular i Movem, que es van abstenir. En el seu moment ja els vam convidar a integrar-se dins d’aquest projecte perquè, a més de les aportacions dels ciutadans i associacions, també comptava amb aportacions dels partits polítics. Entenem, no obstant, que encara tenim molt de temps perquè tothom s’hi acabi sumant.
 
Castelldefels és un dels 80 municipis de Catalunya on no hi governa la llista més votada, sinó un pacte PSC, ERC i Junts. Com ho viu la ciutadania? 
Jo crec que cada dia la gent és més conscient del que són els mecanismes de la democràcia. Això passa en els municipis i en comunitats com ara Madrid, on hi mana Isabel Díaz Ayuso, que tampoc va ser la llista més votada. La gent hi està habituada i tot el que podem dir és que els mecanismes democràtics han de garantir el desenvolupament i l’estabilitat del municipi al llarg dels quatre anys del mandat.
 
Entenem que comptem amb el recolzament d’un gran percentatge de les forces polítiques que ens trobem a l’ajuntament i que disposem d’una àmplia majoria, que és suficient per poder garantir l’estabilitat necessària.
 
Abans esmentava que disposaven de romanents acumulats. Ara que l’Estat dona llum verda als ajuntaments a invertir-los, en què els invertirà?
Ens mantenim fidels a la idea que teníem d’executar l’Acord de Ciutat. Així doncs, destinarem pràcticament tots els romanents a la reactivació econòmica i social del municipi.
 
Què en pensa de la inhabilitació del president Torra?
Des del punt de vista polític, i en línia amb el meu partit, jo mantinc un respecte total i absolut per les decisions judicials. Ara bé, a nivell més personal puc entendre que potser sí que hi ha alguna cosa que no s’acabi d’encaixar bé.
 
Per últim, celebra que Leo Messi es quedi al Barça una temporada més i que segueixi sent veí de Castelldefels? 
Per a nosaltres és una boníssima notícia! Messi és un veí del municipi que porta moltíssims anys vivint aquí, que té un comportament absolutament espectacular i, a més, els seus fills van a escola aquí al municipi. També fan vida social i estem encantats de tenir-lo una altra temporada. Tant de bo el seguim tenint moltes més. 

Nascuda a Castelldefels, Maria Miranda és llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB i té un Màster en Estratègia i Màrqueting Polític per L’Institut de Ciències Polítiques (ICP). En origen es dedicava al màrqueting i la comunicació, fins que va entrar a formar part de l’equip tècnic d’Antonio Padilla, alcalde que va substituir Agustin Marina el 2003. Des de l’inici d’aquesta aventura professional, explica, es va anar “engrescant” en la labor política. El 2014 va presentar-se a unes eleccions primàries i les va guanyar. Li satisfà explicar que va ser la primera vegada que la ciutadania de Castelldefels votava el candidat del seu partit. El 2015 va formar part d’un govern d’alternativa de progrés conformat per 5 grups municipals, pel qual va compartir legislatura amb Candela López. El 2019 el govern de pacte es va poder repetir.

QÜESTIONARI IMPERTINENT:

  • Un llibre especial: “Lo que el viento se llevó”, de tota la vida. L’he llegit moltes vegades.
  • Una pel·lícula: També “Lo que el viento se llevo”, en versió cinematogràfica.
  • Una cançó: En general, qualsevol de la Celine Dion. Em recorden uns moments molt especials de la meva vida, quan em vaig casar.
  • Un plat de cuina: M’agrada tot… Potser la paella, em recorda a la platja, als xiringuitos, el sol, la tranquil·litat…
  • Una beguda: El Vichy Catalan, soc molt senzilla.
  • Un país: Espanya.
  • Un viatge, que hagi fet o que li agradaria fer: M’agradaria visitar la Xina, el Vietnam, el Japó… També em recordo d’un viatge en família a la costa est dels Estats Units. Espectacular.
  •  Un esport: Jo soc molt de córrer i de caminar.
  •  El que més valora d’una persona: La seva sinceritat.

 

Castelldefels

Fins fa relativament pocs anys, Castelldefels no va tenir una estructura urbana sinó que era una sèrie de masies disperses. Però amb el desenvolupament econòmic de Barcelona molt entrats els cinquantes (una vegada més, la influència de la capital!) va fer que s’aconvertís en un lloc d’estiueig, fins al punt que al 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció. Avui, aquesta població del Baix Llobregat de poc més de 63.000 habitants escampats per 13 km2 continua essent un conjunt d’urbanitzacions amb gran projecció turística. Avui, volen explorar encara més el seu potencial.

És un municipi situat a la província de Barcelona (Espanya) a la comarca del Baix Llobregat. La seva població és de 60.572 habitants (2008). Castelldefels (situada a 41o 16' 48,5" N i 1o 58' 36" E) és una ciutat costanera que té al voltant de 61.000 habitants. Es troba a 20 minuts de Barcelona (18 km) i a 10 minuts de l'aeroport (9 km) a través d'autopista (C-32), autovia (C-31) i carretera (C-245), i línies d'autobussos i ferrocarril.

La seva alçada sobre el nivell del mar a la Plaça de l'Església és de 3,5 m i a la porta del seu Castell és de 40 m. En el seu punt més alt arriba als 300 metres d'altura (com al Turó del Fanxó i altres turons del Garraf). El seu terme municipal medeix 12,5 km2, i limita amb els termes municipals de Gavà (a l'est i nord) i de Sitges (a l'oest). Té al Mar Mediterràni banyant el sud de la ciutat i compta amb els inicis del Parc Natural del Garraf al nord i oest de la ciutat. Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix.

Una forma romanitzada, Castello de feles, servirà com a llavor per al nom actual de la població. Durant diversos anys es castellanitza el nom com Castelldefels, i així figura en alguns diccionaris de topònims, si bé està caient en desús des que es va adoptar la forma Castelldefels com a única oficial. Castelldefels va ser en principi una població formada per una sèrie de masies disperses. Fins al segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana.

Amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i la popularització de l'automòbil, Castelldefels es va convertir en lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció.



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.