“Tots sabem que les Diputacions representen un tipus de govern imposat des de l’Estat espanyol i de vegades no ens n’agrada ni el nom. Però a la vegada sabem el paper tan important que poden tenir en l’ajut als municipis”
“Cal que ens creguem que els ajuntaments són veritables governs locals”
“Opino que, en comptes d’ajuts directes, és bo que els ajuntaments, en començar l’anualitat, sàpiguen amb quins diners podran comptar al llarg de l’any per administrar-se les inversions”
“Els ajuntaments han de donar el pas a l’administració electrònica, però no ho poden fer si la Diputació no els ajuda”
“El nostre és un projecte de govern conjunt (entre ERC i JxCat), que té unes bases molt sòlides. El podrem tirar endavant. Ens vam posar molt ràpidament d’acord en aspectes de filosofia durant el mandat”
“Les Diputacions ens veiem amb la responsabilitat d’ajudar els nostres municipis com puguem i de fer costat al nostre govern, que és el de la Generalitat”
Recorda quina va ser la seva primera decisió en el càrrec?
No la recordo. Segurament va ser quelcom senzill. Potser, com col·locar-nos. Si fos important la recordaria…
No li volem posar cap pressió al damunt. Li deixem tota l’entrevista per recordar-se’n. Mentrestant, quins són els reptes del seu mandat?
El que volem és aplicar la governança republicana en l’àmbit municipal, que és un valor en el que sempre he cregut. Això vol dir, en primer lloc, que cal que ens creguem que els ajuntaments són veritables governs locals. I per a aconseguir-ho, i ho sé com a alcalde, és necessari un bon finançament. La Diputació ha estat l’eina bàsica i l’únic recurs de què han disposat els ajuntaments durant els darrers anys. Enguany hem tingut la sort que la Generalitat ha tornat a implementar un pla PUOS, però fins ara no era així. I jo crec en què els ajuntaments han de tenir un finançament transparent, just i equitatiu. Opino que, en comptes d’ajuts directes, és bo que els ajuntaments, en començar l’anualitat, sàpiguen amb quins diners podran comptar al llarg de l’any per administrar-se les inversions.
L’altre paper que han de jugar les diputacions és el de donar suport. Tant tècnic com informàtic. Els ajuntaments han de donar el pas a l’administració electrònica, però no ho poden fer si la Diputació no els ajuda. Cal també un bon sistema de suport a les administracions locals: legal, comptabilitat, etcètera.
Interessant.
A banda d’això, durant la legislatura volem treballar en contra del despoblament. Parlem de polítiques de repoblament del territori: ajudar la gent a arrelar-se al territori. I per això estem promovent una sèrie de mesures com ara el desplegament de la fibra òptica, la Taula del Pirineu o el Pla Zonal. Cal que portem els pobles al segle XXI amb comunicacions terrestres. I encara tenim un aspecte intern: volem modernitzar la Diputació. Volem que doni el pas d’administració del segle XX al segle XXI.
En quina situació es troba la demarcació de Lleida en quant al desplegament de la fibra òptica?
No es troba precisament en un moment òptim. Si no, no caldria fer aquest pla conjunt amb la Generalitat de Catalunya. Hi ha hagut algunes poblacions que han resolt la necessitat a través d’empreses privades, amb línies que han pagat els municipis o els usuaris, però aquestes línies són privades. En canvi, tenim capitals de comarca que encara no hi estan connectades. El que cal és una xarxa de fibra neutra, que arribi a tot el territori, de titularitat pública i que pugui ser aprofitada per empreses privades que vulguin donar el servei. Penseu que hi ha llocs, sobretot al Pirineu, en què les empreses privades no hi arribarien mai. Hi ha dificultat d’accés i pocs clients potencials. Però cal que les administracions responem a aquestes demandes i portem la tecnologia a tot arreu.
Amb quin pressupost compten per fer-ho?
Estem destinant 10 milions d’euros el 2020 que, juntament amb el que aportarà la Generalitat, servirà per fer un desplegament important. En una primera fase arribarem a les capitals de comarca i, l’any 2023, tindrem tot el territori trenat amb la xarxa de fibra òptica.
Fa menys de quatre mesos que és president de la Diputació i el seu mandat ha coincidit ja amb moltes situacions: la sentència del Procés, els aiguats… S’esperava uns temps tan intensos?
La veritat és que és més intens del que esperava. Però ja se sap, les coses són així. Tinc la sort de comptar amb un equip molt bo de professionals que m’ajuda moltíssim i que es dedica a totes les incidències que van sorgint. Tots sortim al carrer: Vies i Obres no van trigar gens a sortir quan van veure el que havia passat durant els aiguats, o un temps abans amb els incendis. Estudien, analitzen informen i ajuden en tot el que ha passat.
El seu mandat va ser possible gràcies als vots d’ERC i Junts per Catalunya. Com és la relació entre partits a la demarcació?
El nostre és un projecte de govern conjunt, que té unes bases molt sòlides. El podrem tirar endavant. Ens vam posar molt ràpidament d’acord en aspectes de filosofia durant el mandat, és a dir, la idea de governança republicana. Hi treballem a bon ritme i sabem on volem arribar.
Més enllà d’això, les complexitats polítiques d’aquests mesos dificulten gaire la tasca de la seva Diputació?
Evidentment. La situació del país no només dificulta, sinó que també preocupa. I nosaltres hi estem molt atents. Penseu que estem en un país que acaba de sortir d’un 155, que ha provocat que la Generalitat no hagi pogut ajudar com volia els ajuntaments, amb uns pressupostos prorrogats, i això ens porta a una Diputació que ha de fer coses que li toquen de fer a la Generalitat, però que no pot fer. Nosaltres hi hem volgut col·laborar. Entenem perfectament la situació en què ens trobem: quan un país demana democràcia no se li pot respondre a través de l’àmbit judicial i, menys, del policial.
Ens veiem amb la responsabilitat d’ajudar els nostres municipis com puguem i de fer costat al nostre govern, que és el de la Generalitat.
Què es pot fer des d’una Diputació per Catalunya?
Moltíssimes coses. Tots sabem que les Diputacions representen un tipus de govern imposat des de l’Estat espanyol i de vegades no ens n’agrada ni el nom. Els que som de partits independentistes així ho fem explícit. Però a la vegada sabem el paper tan important que poden tenir en l’ajut als municipis. Catalunya està formada per municipis i si nosaltres els donem suport, és evident que podem ajudar els ciutadans. Som l’administració intermèdia que ara mateix té el pressupost per fer-ho, fins i tot si el ciutadà no ho sap o no ens coneix prou.
Quins diria que seran els principals canvis en relació als mandats anteriors?
Crec que els principals venen marcats per la proposta que us deia. Fer un PUOS de la Diputació, un sistema pel qual els ajuntaments sàpiguen quan comenci l’any amb quins diners podran comptar per fer inversions és un element clau. Ens permetrà als municipis planificar. No caldrà saber si t’arriben els diners per saber si pots invertir, sinó que sabràs de quants diners disposes per poder decidir.
També volem aplicar un sistema de subvencions transparent i equitatiu i això necessitarà nous mitjans per fer-lo arribar a les nostres poblacions. Hi treballem ara mateix i estarà en funcionament l’any vinent.
A nivell personal, com a alcalde i com a president de Diputació, quin diria vostè que és el seu estil de fer política?
No m’agrada gaire dir-ho jo mateix. M’agradaria creure que soc una persona propera, que escolto el que em diuen els alcaldes. No sé si és com ells em veuen, però sí que és com jo voldria ser vist. A més, provinc d’un llarg camí dins de les administracions públiques i la meva idea és la del servei a les altres persones. I voldria pensar que aquesta vocació com a funcionari l’estic traslladant també al servei als ciutadans i als alcaldes. Quan venen aquí no han de trobar mai un no per resposta: si nosaltres no ho fem, els hem d’ajudar a trobar la solució que necessiten.
Com li han anat els primers contactes amb els alcaldes aquestes darreres setmanes?
Crec que molt bé. Primer, perquè soc alcalde i els entenc. Posar-se al capdavant d’un municipi és vist de vegades com una intenció de fer carrera política. I no és cert. Qui es posa a fer d’alcalde és que creu en el seu poble i que té vocació de servei. O no ho faria, perquè és dur. El que un en treu de ser alcalde del seu poble és el goig de saber que treballa pels seus. Des que estic aquí, veig que els alcaldes tenen aquesta voluntat.
I quina creu que és l’opinió dels alcaldes en relació a la Diputació de Lleida?
Crec que a la Diputació li convé algun canvi important. Quan estàvem en l’oposició en la legislatura anterior els reclamàvem. La Diputació s’ha vist moltes vegades com un lloc llunyà on hi vas a demanar subvencions i només te les donen si tens sort. Justament hem de canviar això. Hem de ser propers als ajuntaments, tenir un telèfon obert als alcaldes, construir (i aquest és un projecte de legislatura) una casa per als alcaldes, és a dir, despatxos perquè quan vinguin a Lleida puguin atendre gent, o reunir-se o celebrar-hi qualsevol acte. Han de saber que la Diputació els ajudarà en el desenvolupament de les eines informàtiques que necessiten. Hauríem d’aconseguir que els municipis sentin la Diputació pràcticament dins dels municipis.
Què creu vostè que cal tenir, a nivell personal, per arribar a presidir una Diputació?
Voluntat de servei. Si un en té, pot arribar-hi. Qualsevol persona pot ser alcalde i president de Diputació. Cal la voluntat i, també, hi ajuda el que la família ho entengui. Són moltes hores i no sempre hi ets com voldries. Crec que tots els ciutadans haurien d’estar disposats a participar-hi.
Quina valoració en fa de les darreres eleccions estatals?
Estem vivint uns moments complexos. No només al país, sinó també a l’Estat. Aquestes eleccions no han ajudat a resoldre’ls. Els resultats han estat similars als que hi havia abans de la convocatòria. I per alguns partits ha resultat un toc important d’atenció. A Catalunya, però, els canvis han estat poc importants. Hem revalidat la força de l’independentisme. Seguim sent la força medul·lar i central de la política catalana. Això vol dir que des de l’Estat han d’entendre que Catalunya no canvia res perquè passi una sentència. Al contrari, la sentència ens reforça a seguir treballant per la llibertat. Cal veure quin plantejament tindrà Sánchez a l’hora d’escoltar altres veus.
Quina agenda té vostè en el dia d’avui?
A les vuit del matí estava a l’ajuntament del meu poble. Cada matí n’obro la porta i m’hi estic fins a les 10, atenent la gent del poble o bé despatxant amb els tècnics i la secretària, o amb la brigada municipal. Per a mi és una cosa molt important i per això és el primer que faig. Després ja he vingut a la Diputació i he mantingut entrevistes amb dos mitjans de comunicació, entre ells Alcaldes.eu. En una estona rebré visites d’alcaldes de la demarcació i celebrarem el consell general del Patronat de Turisme i, amb això acabarem el matí.
I a la tarda?
Després de dinar, us he de dir, em cal anar al dentista (som persones normals i corrents i cal anar-se a visitar). Tornaré a la Diputació i seguirem reunint-nos internament amb l’equip. He de preparar la visita de demà a Barcelona, on hi tinc una altra agenda de reunions i actes.
Vol afegir alguna cosa més?
Sí. M’acabo de recordar del primer que vaig fer com a President. Donar l’ordre de penjar dues pancartes a la façana de la Diputació. Deien, i encara diuen: “Us volem a casa” i “Llibertat”. La Junta Electoral Central ens les va fer treure durant les eleccions, però ja tornen a lluir.
