A la vegada que ens acompanya a fer una passejada pel poble, l’alcaldessa Montserrat Carreras ens va introduint les moltes coses excel·lents que, malgrat els rigors de la crisi, han succeït al seu poble en els darrers anys. El servei d’ocupació municipal, el casal de la gent gran o la implicació altruista dels veïns en les activitats socials i culturals, per exemple. Ens explica amb molt de goig per què tenen unes platges fantàstiques i ens recomana tastar el xató local. Anys enrere, recorda, Cunit sortia als diaris per coses dolentes: mocions de censura, abandó del projecte de la dessaladora… Ara ja no és així.
“Intentem recuperar la identitat del poble: hem crescut a un ritme de mil habitants anuals i això fa que molta gent encara no se’l senti seu”
“Històricament, el poble ha viscut d’esquenes al mar. Però actualment, el turisme i les platges són la principal font de riquesa”
“Crec que el turisme de la gent gran és un filó econòmic que hem d’explotar”
“Com a ajuntament no podem donar feina a la gent en atur, però sí proporcionar-los les millors condicions per a trobar-ne”
“Estic orgullosa i agraïda: el poble sap que no hi ha diners, però no es poden deixar de fer coses, així que s’hi impliquen voluntàriament”
“La LRSAL és un desastre: és una llei que va en contra dels ciutadans”
Aquesta ha estat la seva primera legislatura al govern municipal. Com valora l’experiència?
Molt dura. Jo portava 12 anys treballant per Cunit des de l’oposició i quan finalment vam entrar al govern municipal ens vam trobar amb una situació econòmica crítica, amb el poble arruïnat i amb un context social, polític i econòmic que és dels pitjors que hem viscut mai. Vam entrar a l’ajuntament en el pitjor moment de tots… Però també estic molt contenta de com estan sortint les coses i penso que hem fet el millor que podíem haver fet en cada moment.
Expliqui’ns com és el pacte de govern a Cunit… Hi ha forces polítiques bastant diverses…
A Cunit hi ha un govern municipal format per CiU, ERC i IC-V. Anteriorment a la nostra legislatura, i durant 12 anys, el PSC i el PP van anar presidint el consistori. Nosaltres estàvem en l’oposició. I, concretament, en la darrera legislatura els tres grups de l’oposició vam fer molta feina plegats. Així que vam sintonitzar i vam centrar-nos en allò que era comú en les nostres propostes. A l’hora de les eleccions vam dialogar amb tothom, però semblava evident que els electors volien un canvi en l’alternança entre PP i PSC. I el canvi va significar que els tres partits que estàvem a l’oposició passéssim a regir el consistori.
Cunit és un poble distribuït en diverses urbanitzacions… Una mica “dispers”, podríem dir…
Bé, Cunit és un municipi de costa, que tradicionalment ha viscut d’esquenes al mar, perquè no ha estat mai un municipi pescador. Més aviat un municipi de pagesos, que va tenir un creixement molt gran en molt poc temps. Quan es van obrir fer els túnels del Garraf i l’autopista Pau Casals, el poble va créixer exponencialment. Alguns anys creixíem en mil persones cada any. Quan jo anava a l’escola érem 800 habitants. Ara en som uns 15.000. I efectivament, el creixement va ser dispers. Es van crear moltes urbanitzacions i això ha diluït la personalitat de Cunit. Ara, una de les coses en les que estem treballant és la de recuperar la identitat de poble, i fer que la gent el conegui.
Quina és la principal activitat econòmica de Cunit?
El turisme i el comerç. Tot i que ara mateix, la major ‘empresa’ de Cunit és l’Ajuntament… Així que una de les coses que ens falta a Cunit és l’activitat econòmica. Aquest és un municipi on abunda la segona residència. Hi ha comerç, però no hi ha gairebé indústria. També tenim tres residències de gent gran, i aquest és un tema que considerem molt important…
Com és?
Aquest és un municipi amb unes immillorables condicions de proximitat amb Barcelona i Tarragona, i una fantàstica climatologia. Per això hi ha molta gent gran disposada a venir i a retirar-se a Cunit. Ja n’hi ha molta ara mateix. Gent gran que fa un turisme residencial durant tot l’any, molt saludable. I penso que aquest és un filó econòmic que hauríem d’explotar, perquè en el futur serem més gent els que ens jubilarem amb bona salut i que necessitarem llocs per viure.
En temporada alta de turisme, tenen gaire més població?
La població habitual és de quinze mil persones… Unes dotze mil persones estan empadronades i la resta no. A l’estiu, i en temporada alta de vacances, podem arribar a ser-ne vint o trenta mil…
Segur que totes aquestes persones gaudeixen molt de les platges tan boniques que tenen vostès… Totes elles amb banderes blaves.
Qui no hagi vingut mai a Cunit, ha de venir només per a veure les platges. Tenim 2,5 km de platges fantàstiques, protegides per uns espigons que ens ajuden a conformar un entorn privilegiat. La platja té set cales petites d’aigües tranquil·les, segures, poc profundes i netes. En resum, és un espai ideal per a tota la família. A més, tenim un passeig marítim molt proper, que fa que un se senti com passejant dins del mar…
Abans comentava que el poble havia passat una situació econòmica difícil. Com s’ocupen vostès de les persones més afeblides per la crisi?
Tenim dues grans línies de treball. Una es coordina des de Serveis Socials i consisteix en prestar ajuts d’emergència a tothom qui té una situació econòmica precària… Ajudem a pagar els rebuts de l’aigua, de la llum, o aliments… Les coses més bàsiques. Tot això ha augmentat en aquest temps, per desgràcia. D’altra banda portem treballant tota la legislatura en la formació i l’ocupació, a través del SOM Cunit.
Digui’ns-en alguna cosa…
SOM Cunit és el Servei d’Ocupació Municipal. I promou la formació per a ajudar a la gent a trobar feina. A l’ajuntament no donem feina però sí que podem ajudar a que la gent estigui en les millors condicions de trobar-ne. Al programa hi rebem totes les ofertes de treball que ens arriben des de qualsevol lloc i les comuniquem a través de les xarxes socials. I mentre no troben feina, ajudem a la gent a través d’una escola de formació per a adults. A més, tenim un problema greu amb molts joves que abandonen els estudis abans d’hora. En arribar als 16 anys no segueixen. I, clar, després es troben en un problema greu. Així que des de l’escola de formació mirem de recuperar-los i proporcionar-los un títol per a donar-los la possibilitat a accedir a un cicle formatiu o a la universitat.
Com valora la participació de la seva ciutadania?
Una de les coses positives, entre cometes, de la crisi, és que s’ha recuperat la implicació de la gent. La gent sap que no hi ha diners, però no es poden deixar de fer coses. I, per tant, la única manera de fer-les és implicant-se de forma altruista. Les entitats de Cunit s’estan implicant moltíssim. La vida cultural del poble, per exemple, la porten voluntaris: tenim una coordinadora de Carnestoltes, un grup de joves, la Casa d’Andalusia, l’Ateneu Cultural Alba,… Quan no hi ha diners, hi ha voluntat de la gent que té ganes de fer coses. I com a alcaldessa estic molt agraïda i molt orgullosa d’aquesta implicació.
Es tornarà a presentar a les eleccions?
Doncs sí, tot i que els amics i la família em recomanen que ho deixi perquè m’han vist patir durant la legislatura. Admeto que ha estat difícil, però crec que ja hem superat el pitjor i que ens mereixem tenir quatre anys més per a fer més coses, ara que la situació econòmica es torna a estabilitzar. Em torno a presentar amb ganes de poder tenir quatre anys per a desenvolupar projectes. En tenim encara un munt per a portar a terme.
En cas de sortir escollida, quines serien les seves prioritats?
La més important és portar al poble més activitat econòmica. Cal trobar inversors que puguin proporcionar noves sortides econòmiques a Cunit.
Què opina sobre la LRSAL?
Que és un veritable desastre… Jo estic convençuda que la política local és la que gestiona millor els recursos. Els municipis són els únics que creen superàvit; l’estament que millor gestionat està són els municipis. Per tant, el que cal és que ens deixin gestionar i ens donin autonomia. A Europa sempre es parla més de donar més poder als municipis perquè són els que tenen el contacte directe amb la gent i coneixen directament els problemes de la gent. Aquí anem al revés. És una Llei que va en contra dels ciutadans, això està clar.
Digui’ns un pensament utòpic sobre el seu municipi…
Jo imagino el dia en què no hi ha atur i les persones no pateixen per arribar a final de mes. I també penso en el dia en què Cunit es posa en el mapa perquè aquí hi ha un munt de coses bones.
Què creu que cal fer-hi a Catalunya?
Penso que hauríem de poder establir una altra mena de relació amb l’Estat espanyol que ens permeti construir un país com el que necessitem. Que ens donin les eines per a poder desenvolupar Catalunya.
I què li diria al President Mas?
Pobre… A mi em fa patir. Li diria que endavant, que estem amb ell recolzant-lo pel que necessiti. Que té una feina molt complicada però que sap que té gent que estarem al seu costat per aconseguir el millor per Catalunya.
