En un dels dies més calorosos de l’any hem decidit viatjar a la comarca de La Noguera i conèixer en Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i de Butsènit, dos nuclis a mig camí entre Agramunt i Balaguer, que comparteixen un mateix consistori. De lluny, reconeixem el poble de Montgai pel seu campanar, espigat i formós. “És un dels més singulars i alts del país”, ens diu l’alcalde. Oportunament, l’inici de la nostra entrevista coincideix amb el toc horari de les campanes.
“En un ajuntament petit, l’alcalde ha d’estar en tots els temes”
“La LRSAL lamina d’una forma bestial les competències i l’autonomia dels municipis i de la Generalitat”
LRSAL: “Com que són la part més petita de l’Administració, tothom s’hi atreveix, amb els municipis”
“Des de l’Ajuntament fem pedagogia per a mostrar que una Catalunya justa, desenvolupada i independent és el millor que podem aconseguir”
“De vegades sembla que la gent visqui una mica d’esquenes a la realitat del municipi. I penso que seria bo que la ciutadania s’hi impliqués més”
“El nostre principal repte és el degotall de població. Hem d’oferir alternatives per a fer que la gent jove es quedi al poble”
“Hem de desterrar coses que no ens podem permetre en un nou país, com ara la corrupció: que hi hagi persones que han estafat a la administració voltant tranquil•lament per Barcelona, és impensable”
Abans de ser alcalde, vostè va ser Delegat del Govern de la Generalitat i President de la Diputació de Lleida. Quines diferències presenta la política municipal de la supramunicipal?
L’Ajuntament (de Montgai) és petit, i això vol dir que l’alcalde ha d’estar en tot. Aquí l’alcalde és un més, i ha d’atendre directament alguns temes que per a alcaldes d’altres municipis més grans serien impensables. Però això te un avantatge, i és que acabes coneixent de primera mà totes les problemàtiques…
I deu tenir inconvenients…
L’alcalde sempre ha d’estar a l’abast de tothom i el ciutadà et pot venir a trobar en qualsevol moment del dia. La gent no sempre sap diferenciar els àmbits estrictament personals del de les obligacions com a alcalde, i més en un municipi on no hi ha ningú que es dediqui professionalment a la vida municipal.
És que la ciutadania és exigent…
Hi ha gent que diu que “si t’hi fiques, és perquè vols”. Però és evident que cal fer coses, i que algú ha de prendre la iniciativa de fer-les… De vegades sembla que visquem d’esquenes a la realitat del seu municipi. I jo penso que seria bo que la ciutadania s’hi impliqués més. Potser és culpa nostra si, de vegades, no hem fet prou de cas al ciutadà. Però personalment, estic content de l’exigència.
Com és el teixit econòmic del seu municipi?
L’activitat és bàsicament agrícola i ramadera. En un percentatge elevadíssim correspon al sector primari, i està liderada per petits propietaris. Són persones que viuen i treballen aquí. També tenim una indústria metal·lúrgica, vinculada a l’activitat agrària. Així que l’evolució econòmica del poble depèn de la marxa de l’activitat agrària i ramadera. I en aquests darrers anys, podríem dir que no hem patit tant com en altres zones del país, que tenen altres activitats econòmiques.
Una de les principals preocupacions al camp és la marxa del jovent cap a les ciutats. Què fan des del seu l’Ajuntament perquè a evitar-ho?
És un tema molt complicat i hi dediquem molt de temps. Ara mateix tenim un projecte molt important per a desenvolupar un Pla d’Ordenació Urbana que posi a l’abast de la gent jove (i no tan jove) parcel·les de terreny per a edificar-se una vivenda. Actualment quan una parella vol quedar-se al municipi i construir-se una casa, no té terrenys a l’abast, tot i que n’hi ha d’urbanitzable.
I això a què es deu?
Molts propietaris no volen vendre, o en demanen preus exorbitants. Ens hem trobat amb casos de persones que han hagut de marxar a poblacions veïnes més grans… Jo espero que amb un govern municipal en majoria, puguem desenvolupar el projecte i evitar que la gent jove marxi… Pensi que hi ha molts joves treballant al municipi, però no hi viuen. Si tenen fills, els porten a un col·legi fora del poble i el nostre es queda sense alumnes. Amb això perdem perspectives de progrés econòmic i, sobretot, social.
Quina seria la seva utopia pel poble?
Nosaltres cada any perdem població. És un “degoteig”, per dir-ho així. I això ens preocupa moltíssim. I també tenim l’envelliment de la població. Avui dia, sortosament, hi ha molta més salut i la gent viu molts més anys. Però cal ser conscient que hi ha un percentatge gran de persones de més de 65 anys convivint amb menys persones joves. És un repte difícil: la solució passa per fer venir més famílies i per a això cal també oferir-los un lloc on poder treballar.
Parlem de finances municipals… A què destinen els seus pressupostos?
Els destinem fonamentalment a mantenir la infraestructura que tenim, que és mínima. Tenim el personal que treballa a l’Ajuntament, el manteniment de les infraestructures, els serveis que fan que el nostre poble sigui acollidor… Avui en dia tenim molt poca inversió: ja no hi ha recursos econòmics provinents d’altres administracions. A nosaltres, per exemple, la manca de recursos ens ha deixat parat el Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya…
Per què creu que la gent ha confiat en vostè i ha esta reelegit alcalde?
Això ho hauria de dir la gent… Però suposo que ha estat per una trajectòria i per una feina feta. Les coses mai venen perquè sí. Quan un alcalde és reelegit és perquè la gent ha volgut. Jo que vinc de l’empresa privada sé que les coses s’han de valorar pels resultats…
S’entén aleshores que el seu govern municipal ha anat complint les seves expectatives fins ara…
De fa 4 anys pràcticament hem que complert el 100% dels projectes que vam plantejar al nostre programa electoral. L`únic tema que no s’ha acomplert, i no per causes pròpies, és el Pla de Barris que li comentava. Tot el demés, ho hem fet. I fins i tot més del que teníem previst.
El seu municipi està format per dos nuclis: Montgai i Butsènit d’Urgell. Com és això de ser l’alcalde de dues poblacions a la vegada?
Són dues poblacions petites, d’una mica més de 400 i 200 habitants, respectivament. Però a la vegada, són prou grans com per a que disposin de tots els serveis bàsics. Totes dues tenen els mateixos serveis i tot està per duplicat: hi ha dues escoles, dues piscines, dues potabilitzadores, dos cementiris… Fins i tot dos equips de futbol…
Així també tindran rivalitat, suposem…
De vegades, en municipis amb varis nuclis, pot passar que l’un es miri de reüll el que fa l’altre… Potser per a poder dir: “Veus? Allà hi fan tal cosa…!” De vegades és difícil de gestionar. Però l’Ajuntament mai ha diferenciat els serveis d’un i altre poble i sempre invertim igual en l’un que en l’altre, sense fer diferències… Podem demostrar amb fets que mai hi ha hagut cap discriminació.
Parlant ara de competències municipals, què en pensa de la LRSAL?
Que té coses positives i coses negatives. D’una banda limita els dèficits i ordena les finances municipals i això era necessari. Però de l’altra, envaeix i lamina d’una forma bestial les competències i l’autonomia municipal i de la Generalitat. La LRSAL no aborda ni el finançament ni la situació econòmica dels municipis. Hauria estat molt bé si vingués acompanyada del finançament adequat pels Ajuntaments: el finançament que rep el món municipal no arriba al 13% del que generen els ciutadans… Amb això està tot dit.
Penso que com que som la part més petita de l’Administració, tothom s’hi atreveix, amb els municipis. Jo espero que d’aquí a poc temps tinguem un finançament adequat.
Suposem que ho deu dir pensant en la cita del 27 de setembre?
Jo espero que el resultat del 27 de setembre sigui favorable a la independència de Catalunya, perquè si no n’hi ha, a la llarga no hi haurà país. Crec que aquell dia es consolidarà el primer esglaó en la construcció d’un nou país, que ha de ser bastant diferent del que és actualment.
Des del seu àmbit d’influència, des de l’Ajuntament, com treballen per a la independència de Catalunya?
Tots hi treballem: el ciutadà ho fa de forma senzilla, convencent el veí, als amics… Des de l’Ajuntament, fem tot allò en què puguem influir institucionalment: estem compromesos amb l’Associació de Municipis per a la Independència, donem suport a les decisions del Parlament sobre el dret a decidir… Potser el més important, però, és la funció de pedagogia social, ajudant els ciutadans a veure que fer de Catalunya un Estat independent, socialment just i desenvolupat al màxim és el millor que podem aconseguir.
Un altre tema controvertit: què faria vostè per lluitar contra el descrèdit i la desconfiança social envers la classe política?
Per començar, si hem de construir un nou país, construïm-lo entre tots. Cal que hi hagi un procés participatiu molt ampli. Per mi és evident que si no hi ha la participació del ciutadà de peu, de les entitats, les associacions empresarials, sindicals, educatives, etcètera, no anirem enlloc. Cal que fem cas a la ciutadania… Cal que la ciutadania digui quines lleis hem de fer per a solucionar les seves problemàtiques. És així de simple. També hem de desterrar coses que no ens podem permetre en un nou país…
Com ara?
Com ara la corrupció. Que avui en dia hi hagi persones de les que se sap que han fet estafes milionàries a la administració i que voltin per Barcelona tranquil·lament, és impensable. O també, el tema de la banca, que ha estat recolzada amb diners públics, i que no ens tornarà ningú… Això és insòlit i és un tracte vergonyós en favor del poder econòmic. Aquí és on hi ha autènticament el descrèdit.
Realment convindria un canvi enorme…
Hem de canviar moltíssimes coses. Profundament. De baix cap a dalt, i no al revés. No és només un tema polític, també és un tema social, i empresarial, i cultural, i esportiu. És d’aquí on s’ha de fer. Com a societat, potser ens hem acostumat a una administració en la que “ja ens ho faran tot”… “ja ens faran la plaça, el carrer, el pont, la vorera…” I hem de canviar aquest xip. El públic ha de saber que si es fa una vorera és perquè tothom ha fet l’esforç i hi ha participat a través dels seus impostos.
Si pogués parlar amb el President Mas ara mateix, què li diria?
Li diria que com a President ha d’estar al servei de la societat catalana, i no al de cap interès partidista. No dic que ho estigui; dic que ell ha de ser el primer en donar exemple. I li demanaria fermesa, decisió, molta transparència i que pensi en el bé comú i en què hem de construir una societat nova. Jo no sé si el President Mas és la persona més adequada, però ell és actualment el President i és l’exemple en el qual tots ens hauríem de poder emmirallar.
Hi ha algú més apropiat per vostè? Apostaria per algú altre?
Sóc d’un partit polític diferent al del Sr. Mas, és evident. I personalment penso que el lideratge d’Oriol Junqueras seria preferible. Però tracto de dir les coses com les penso i, repeteixo, el President de Catalunya ha d’estar a l’alçada dels moments històrics que vivim. La història dirà si està a l’alçada.
Senyor alcalde, si sóc foraster o forastera, quins són els llocs més emblemàtics del seu municipi i que no puc deixar de conèixer?
Tenim atractius molt importants. El nostre poble és conegut gràcies al Circuit de Motocròs del Cluet, que durant 21 anys va acollir el Campionat del Món. Tenim una extensa zona de secà on estem fent un esforç de recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil. Allà hi trobareu trinxeres de valor històric. I al mateix secà hi ha fauna i flora… Som una referència ornitològica internacional, amb la presència d’aus de secà.
També tenim tres fires anuals molt innovadores i atractives: A Butsènit, la Fira de la Cervesa Artesana Catalana. I a Montgai hi fem la Fira del Sabó i el “Montgai Màgic”, o fira de la màgia al carrer, que ens porten milers de persones al municipi… A banda, els elements patrimonials. El campanar de Montgai és un dels més singulars i alts de Catalunya…
I uns mesos enrere, la premsa es va fer ressò de la posada en funcionament d’un Centre d’Interpretació. Què ens en pot dir?
Fa un any i mig un edifici deshabitat va caure i després de negociar amb els propietaris, l’Ajuntament se’n va fer càrrec. Quan vam fer la intervenció i la neteja de runa, vam trobar-nos amb uns elements arquitectònics de valor que vam voler mantenir. I vam tenir la idea de connectar el solar amb una altra zona posterior, també en runes, tancada des de feia molts anys.
Una descoberta casual, doncs…
Vam buscar recursos a la Diputació i vam fer una obra integral, que ha donat lloc a un Centre d’Interpretació del Casc Antic de la Població… Hi ha elements curiosos, com ara les antigues muralles, que es veuen perfectament. És un passeig agradable i sorprenent per la història de la vila de Montgai. Actualment el Centre es pot visitar, tot i que encara falta una segona fase de consolidació.
