“Hem de cuidar molt bé allò que ens fa forts”

Comencem amb una pregunta obligada. Com valora les eleccions d’aquest diumenge passat?
Estic molt agraït a tots els ciutadans que ens han fet confiança. En aquest context d’enormes dificultats, i d’enorme pressió envers l’acció de Govern de CiU, la victòria té un mèrit colossal. És una victòria d’Artur Mas, de Duran i Lleida, de CiU… però sobretot és una victòria del pacte fiscal. El mapa polític de l’Estat espanyol mostra que Catalunya és una nació, que decideix pel seu compte, i que pensa diferent de com pensen els espanyols: reclamem el pacte fiscal, i ho fem de la manera civilitzada que caracteritza la nostra tradició: anant a votar.

I concretament el que ha passat a Girona…
Els gironins han fet confiança novament a la proposta política de CiU, sis mesos després de les eleccions municipals. Per a mi això té molt de valor. En aquests primers mesos de govern de CiU a Girona hem notat l’alè de la crispació i els pals a les rodes dels qui no van acceptar la derrota. Ara tenen una nova prova del que pensen els nostres conciutadans, i espero que a partir d’ara entenguin que l’oposició dura i radical que practiquen no porta enlloc, que no és el que vol la gent.

En aquest entorn, Quines motivacions pot tenir una persona per a ser alcalde, i més, un periodista o comunicador com és vostè?
Penso que l’activitat del periodista i del comunicador, que és allò a que m’he dedicat durant molts anys, té molt a veure amb la vocació de servei públic. I en aquest sentit, no hi ha hagut cap punt d’inflexió entre el periodisme i la política. Sempre m’ha agradat el poder col·laborar amb la societat, i he estat involucrat en la política des que tinc ús de raó. Com que la major possibilitat transformadora que hi ha és des de les institucions democràtiques, penso que sempre s’ha de treballar, i ara, les circumstàncies han fet que estigui a primera línia.

Indefinidament?
Jo me l’he imposada. Crec que en el meu cas, ho haig de fer. Així em sembla i vaig dir-ho al Ple de Constitució i de presa de possessió com a Alcalde, que si els ciutadans volen, jo estaré com a màxim dos mandats. En el meu cas jo sé que és així com ha d’anar. I a més, cada vegada més, la societat accepta menys períodes molt llargs en el govern.

I si són mandats de sis anys, per exemple, com a França?
No és mala idea. Vuit anys o deu, és un període suficient per a què una persona, en primera línia, amb tot el que suposa de desgast per la gestió i d’altres, doni tot el millor de si mateix. Encara que sempre hi ha excepcions, és clar.

Com ha trobat l’Ajuntament, després de trenta-dos anys de govern socialista?
Amb necessitat de modernització, de major eficàcia i eficiència. Unes necessitats que avalen la resposta de canvi que vàrem proposar al presentar-nos a les eleccions.

Però no ho tindrà fàcil: l’atur creix a Girona el doble que a la resta de Catalunya, segons un titular del diari “Avui” del 4 de novembre.
Estem molt preocupats per l’atur a Girona. Malgrat que està per sota del que és la mitjana, assoleix nivells que no havíem conegut mai. Tanmateix, estic convençut que les comarques gironines tenen unes característiques, uns valors i uns actius, que ens permeten pensar que, si es fan les coses bé i tenim l’acompanyament necessari, podem ser dels primers en sortir de la crisi. Però hem de cuidar molt bé allò que ens fa forts, és a dir, el turisme, els serveis, el patrimoni, la gastronomia, la cultura i d’altres ofertes.

I l’aeroport de Girona també hi deu tenir molt a veure
El cert és que pensem que l’aeroport de Girona és prou competitiu per atraure no només una companyia, que ens interesa, sino per atraure’n d’altres. I dit això, és imprescindible parlar també de Barcelona. Parlar sobre l’aeroport de Girona en aquests moments és un debat incomplet. El que es faci o es desfaci a l’aeroport de Barcelona té conseqüències directes sobre el de Girona. I de fet, el nostre mal principal no prové de les caracterísitiques de l’aeroport de Girona sino de la política comercial que està fent AENA al de Barcelona.

I l’AVE?
Està previst que arribi a Girona a finals de l’any 2012. Sí que tindrà efectes sobre la ciutat, que no necessàriament han de ser tots bons. Nosaltres el que treballem és perque els efectes bons precisament es multipliquin. Estem treballant i fent estratègies per a que la societat se’n beneficiï al màxim. El tren,  serà per marxar més depressa o per atraure més gent? Ens interessa reforçar la vessant positiva en la nostra regió i a l’euroregió: per exemple, estarem a mitja hora tan de Barcelona com de Perpinyà.

Podria ser, doncs, que vingués més gent a viure aquí i no només estigués de visita? Seria positiu? 
Sí, és clar. Això és en principi bo, però alerta. Si només ve a viure-hi, i fa la seva vida a Barcelona, ja està bé que ho faci però no ens generarà tot allò que podríem esperar. El que esperem d’aquest nou recurs és que vingui més gent a treballar, a fer negoci… amb la idea de donar més valor afegit a les nostres empreses i establiments comercials. Això de l’AVE principalment ho fem com a motor econòmic, i tots aquests afectes secundaris hi són benvinguts, és clar.

Abans comentava que quan es posi en marxa l’AVE estaran a mitja hora tant de Barcelona com de Perpinyà. Què tal amb el nord?
Hi ha tota la bona relació que hi pot haver en un cas com el meu, que és el d’un alcalde que porta cinc mesos al càrrec. L’altre dia va tenir l’amabilitat d’acceptar una invitació per a la inauguració de la Fira de Mostres, en la qual va participar el President Mas, i hem quedat que hem de fer reunions sovint amb els nostres equips, per tractar temes polítics i tècnics. Per tant, sí, hi ha bona relació amb Perpinyà i tenim ganes que continuï així.

La riquesa de Girona ha vingut tradicionalment de l’agricultura i  ramaderia, la indústria i els serveis. A hores d’ara, i tenint en compte l’AVE, no caldria afegir el turisme?
El turisme jo l’incorporo en el model de serveis que tenim. De fet, Girona està refinant i creant estratègies d’excel·lència en el món turístic, perque és una ciutat amb un enorme potencial del creixement turístic, que posarem de moda. Però sí que és veritat que hauríem d’incorporar la societat del coneixement, les indústries netes, l’economia derivada de la recerca i les noves tecnologies.

I com ho porteu?
Estem especialment ben posicionats perquè si fem estratègies tinguin èxit. I així com en el turisme anem molt per davant, en aquest punt tenim encara molta feina, i de fet, és un dels objectius del meu govern: intentar introduir l’imaginari a les empreses dedicades a les indústries i del coneixement. Tenim un Parc Científic i Tecnològic que està perfectament preparat, una ciutat en un entorn amb comunicacions, de cultura, de paisatge, de patrimoni, i serveis auxiliars molt valorats per una empresa.

Potser la Universitat de Girona hi pot col·laborar en tot això
Sí, i de fet, hem d’aprofitar més aquesta relació. Nosaltres defensem una involucració molt més activa de l’Ajuntament en la labor de la Universitat, i la Diputació pensa el mateix. Cal invertir en les seves estratègies d’excel·lència, d’orientació, de recerca i els oferim la nostra col·laboració per buscar, també, una multiplicació dels esforços i els efectes.

Aprofitar doncs, els recursos que ofereix
A veure, estem en el mateix vaixell i ens sentim una mateixa cosa. La Universitat de Girona, a més, farà vint anys aquest any i volem que això es visqui com a fet de ciutat. I pensem que hi pot haver una etapa de creixement i enriquiment si treballem conjuntament.

I mentre passa això, què tal el dia a dia? Ara amb la crisi, molta gent ho deu estar passant malament
Miri, des de l’Ajuntament el que hem de procurar és atendre les necessitats bàsiques dels nostres veïns i veïnes. És evident que podem influir i intervenir en el debat públic que s’ha obert i ja ho hem fet: en la recent moció aprovada al pla de l’Ajuntament, en relació amb les hipotèques i al seu pagament, per exemple. Però més enllà d’això, el què hem de fer és tenir una bona política d’habitatge, públic i social, buscant sempre l’efecte multiplicador de les polítiques que fan altres institucions, per no crear més divisions.

Què tal la immigració?
La xifra del padró s’ha estabilitzat als darrers temps i ara hi ha un creixement molt suau.

I la integració dels que vénen de fora?
Si això depengués només de l’Ajuntament, no ens en sortiríem. Per tant, hem de fomentar l’educació, amb tot el que comporta de les polítiques d’acollida, i de programes de voluntariat. I és que quan es defensa la immersió lingüística s’està defensant no només una metodologia d’aprenentatge o una llengua, sinó també un model de societat.

I què cal fer més?
Doncs mira, també depèn molt de l’actitud de cadascú. Els catalans hem d’estar convençuts de l’ús de la nostra llengua i del reforç de la nostra identitat. Perquè el que ve de fora està absolutament disposat a integrar-se, però cal ajudar-los. I en tot això, també cal que l’Administració local tingui regles clares per a tothom i les faci complir, és clar.

I pel que fa al propi Ajuntament? La reducció de la despesa pública que hi ha és suficient? 
Probablement encara hi ha cert marge però el que és evident és que no ens ha d’espantar el debat de l’eficiència de la despesa pública. És cert que a vegades el consum és un estat d’ànim, i ara, el del país no convida ni al optimisme ni a l’alegria. Però no és prou justificat. S’ha de transmetre amb tranquil·litat i evitar que s’aturi l’economia més baixa. Així que és vital que en el sector dels serveis i el comercial giri la roda de l’economia, de forma assenyada. Els que estem al davant de la política segur que hi ha alguna cosa que no hem fet bé i s’ha de corregir.

I què tal parlar de la recuperació dels valors de feina ben feta, d’exigència ètica i d’amor al país per tal de retrobar l’estabilitat del país?
Això per descomptat. Mira, això de “Matineu, treballeu i estudieu” penso que són tres ingredients fonamentals que han d’estar a la base de l’èxit. No són suficients ni imprescindibles, però s’ha de recuperar i retornar a la cultura de l’esforç. Una societat excessivament garantista, en què el patriarcat de l’administració ha estat excessiu, i hi ha hagut ideologies que han pesat massa és del tot insostenible.

Durant uns anys ens ho han donat tot mastegadet
La societat ha d’entendre, com ha fet sempre, que és una part fonamental en la gestió de la cosa pública. I hem volgut, d’una manera una mica despòtica, prescindir dels ciutadans i malacostumar-lo. El ciutadà, i més ara que té un nivell molt superior d’educació que en cap altra època de la humanitat, vol participar i ajudar a la societat; i se’ls ha de deixar.

I com ens en sortirem?
Sóc dels que penso que els nous problemes no els resoldrem amb vells costums. S’han de canviar les solucions, els problemes ja hi són. I a vegades ens falta, des de la política, humilitat, i baixar alguns graons per acceptar que no tenim el monopoli de la cosa pública. A vegades ho confonem amb la democràcia, i hem d’acostumar-nos a co-decidir i a co-gestionar. Potser representa una pèrdua d’una mica de poder, però és una pèrdua que té molts altres beneficis.

Això de codirigir i cogestionar sóna bé 
És que hem de perdre la por i treure la càrrega ideològica d’aquest debat entre el que és public i el que es privat. I també hem de deixar-nos ajudar. I ajudar també. Per exemple, ara hi ha un grup de jubilats que ajuden al manteniment i embelliment dels Parcs i Jardins, sense cap cost, simplement perquè els agraden les plantes i la jardineria. Més exemples? una associació de veïns de Girona, que parla de cogestionar espais i equipaments públics però que a l’Ajuntament no li costi més diners. Penso que és un gest de confiança cap a entitats que ja han demostrat la seva capacitat de gestió i, a més, són veïns que coneixem!