Documentat des del 947, Sort és municipi de la comarca del Pallars Sobirà amb 2.227 habitants escampats en 105.07km2. Comprèn el terme tradicional de Sort, els de Llessui i Enviny, annexats el 1970, i els d’Altron, el 1976. El terme, format per 14 nuclis de població, s’estén per la ribera de Sort, la vall del Barranc de Montardit, la vall del Barranc de Santa Anna i pràcticament tota la Vall d’Àssua. Sort és el centre històric del Pallars, i conserva les restes del castell comtal, així com nombrosos vestigis medievals que ajuden a entendre el paper històric que jugà el Pallars a la història de Catalunya (com ara l’àliga bicèfala al seu escut): és gran el nombre d’esglésies romàniques, de castells i de pobles closos i viles murades que hi ha en aquest tros del Pallars. El principal atractiu turístic de Sort és tot el que està relacionat amb la natura, principalment en el camp dels esports d’aventura o de risc i els esports d’hivern. L’excursionisme continua essent, des de principis del segle XX, un altre dels al·licients de la vila. També és coneguda per la seva administració de loteria, anomenada la Bruixa d’or.
“Una de les aspiracions de Sort com a capital de la canoa i kayak, és que hem tornat a les competicions internacionals de piragüisme, i aquest any hem pogut entrar dins del calendari internacional i fer una prova de la Copa del Món de freestyle”
[LRSAL] “És una llei feta des d’una òptica centralitzadora i que desconfia sistemàticament de les entitats locals com a administradores del bé públic i com a promotores i inversores en el territori”
“El balanç col·lectiu i el personal em fan creure que puc afrontar una reelecció amb dignitat i amb tota la capacitat per explicar el que hem pogut fer, el que no, i del que vam explicar en el programa electoral, bona part s’ha complert o està en vies de compliment”
“No només els individus sinó la col·lectivitat espera que el procés tiri endavant i que la capacitat i la voluntat del poble de Catalunya d’expressar-se, no es pot aturar de cap de les maneres”
Va estudiar Filologia clàssica i és Alcalde des de l’any 2011, quin ha estat el seu recorregut cap al món municipal?
Inicialment en els moviments associatius, participant en comissions, col·laborant amb entitats de la vila o amb el mateix Ajuntament quan ha calgut. I després, gràcies a que aquesta legislatura anterior vaig tenir la oportunitat i la sort de formar part de l’equip municipal d’aleshores com a regidor tinent d’alcalde, em va permetre tenir una mica de rodatge ja dins de l’Administració municipal.
És la seva primera legislatura, creu que ha aconseguit portar a terme el projecte municipal que havia promès?
Evidentment que els pressupostos, ajudes d’altres administracions i recursos municipals han anat disminuint, i els ingressos que anys enrere teníem per llicències d’obres, i d’ocupació han quedat molt reduïts, i no hem pogut fer, sobretot, una política de despesa i d’inversió, però tot i així, les expectatives que havíem encetat a la campanya electoral, s’han anat complint en bona part.
Una de les expectatives complertes on deveu estar molt orgullosos és l’esportiva.
Efectivament, una de les aspiracions de Sort com a capital de la canoa i kayak, és que hem tornat a les competicions internacionals de piragüisme, i aquest any hem pogut entrar dins del calendari internacional i fer una prova de la Copa del Món de freestyle. Tenim vocació de ser una capital d’esports d’aventura i de piragüisme de referència aquí i fóra. Sort és una població que viu abocada al riu, i que d’aquest n’ha tret en els darrers 50 anys bona part del seu atractiu i dels seus ingressos en tant que població turística i de serveis. Després, el fet de mantenir les tasques en els nuclis agregats amb petites inversions, en vialitat, en enllumenat, en manteniment d’equipaments… S’ha pogut salvar amb tota la dignitat.
A més a més de l’element esportiu, què distingeix Sort d’altres municipis?
Tres elements principals. El primer, que Sort és, junt amb Pont de Suert, la capital de comarca més petita de Catalunya, té una tradició de petita capital administrativa, com a mínim des del s.XIX. El fet de ser durant molt anys capital de partit judicial, de tenir capital de districte hipotecari o de tenir tot una sèrie de serveis en matèria d’ensenyament, de benestar, equipaments esportius… ens fa ser tot i amb una població reduïda del municipi, una capital administrativa de referència al Pallars Sobirà i en alguns aspectes probablement també a l’alt Pirineu.
El segon?
És una població que per tradició ha tingut en el comerç, els serveis, posteriorment en l’hosteleria i el turisme, la seva principal font d’ingressos. I un altre aspecte interessant és que s’ha mogut sempre buscant un equilibri entre aquesta oferta turística vinculada al fet d’estar situada enmig d’espais naturals de grans dimensions i amb molt prestigi no només a Catalunya sinó a Europa. Nosaltres per exemple tenim un parc del municipi inclòs dins de la zona de perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i dins del domini del Parc natural. Sort té l’aspiració d’anar més enllà del mercat local i ser referent en el que som competitius a Europa i al món si convé.
Sort també és conegut per la loteria! L’Administració ven molt…
Sí és un altre dels recursos turístics importants del municipi, sobretot a la temporada que va de l’agost al novembre on hi ha més afluència de compradors de loteria sobretot de cara als sorteigs de Nadal i de reis. És un actiu molt important i més en aquest segon semestre de l’any i en una temporada com és el final de tardor i inicis d’hivern, on s’ha acabat l’activitat de turisme de natura i d’esports d’aventura i encara no s’ha iniciat la temporada de l’esquí, de les estacions de muntanya. Són recursos que lliga aquests dos punts àlgids d’afluència turística.
I quins tipus de festes locals celebreu al municipi?
A part de les de Catalunya i les internacionals, tenim un calendari que s’inicia amb el Carnaval, una festa molt viscuda on hi participen tots, amb molta tradició popular i que culmina amb el ball tradicional “la Passa”, i la rua on hi participen colles del municipi i de tota la comarca. Després la festa de Sant Joan, que a part de la revetlla, celebrem la fira de l’ovella Xisqueta amb “la Xollada” d’ovelles, que és també un referent. La Fira és de productes artesanals relacionats sobretot amb l’agroalimentació, i la Xollada és una festa que s’ha acabat convertint en familiar. Continuaríem amb les festes esportives al mes de juliol.
Com el Ralli internacional de la Noguera Pallaresa?
Exacte, dedicat a les diverses competicions de piragüisme en totes les seves modalitats, de descens, d’eslàlom, de freestyle… i que es complementa quan el calendari ens ho permet amb competicions internacionals d’alt nivell com és el cas d’enguany. A l’inici d’agost la Festa Major, que tenim com a Patró a Sant Feliu i és un recull de totes les activitats que interessen a la vila no només els balls sinó els tradicionals concerts, exposicions, competicions esportives… Vol ser en certa manera l’exposició de tot el ventall d’activitats que les associacions desenvolupen al llarg de l’any. Tancaríem el calendari amb la Fira de Tardor, un gran mercat que tradicionalment s’ha dedicat a la ramaderia, sobretot a la de peu rodó, hi havia cavalls i mules, i avui s’ha convertit amb una fira multi sectorial amb tota mena de productes que durant un cap de setmana omplen de vida de Sort.
Parlem de l’Ajuntament. Com ja hem dit, no estem en un moment de fer inversions, però creu que l’estat de l’economia municipal permetria abaixar l’IBI o algun impost?
Una característica de la gran majoria dels ajuntaments almenys al Pallars Sobirà, ha estat la decisió de contenir els tributs, el tipus impositiu i les taxes, ho hem fet en la majoria dels casos i si hi ha hagut petits increments, han estat en taxes molt concretes. Sense incrementar el pes impositiu hauríem pogut mantenir els serveis? Probablement no. Hi ha d’haver petits increments perquè els costos augmenten i per tant no podem deixar de prestar la mateixa intensitat de servei que en altres moments, sobretot en aquells serveis que considerem fonamentals.
I com s’ajuda des de l’ajuntament a aquesta gent que ho està passant pitjor?
Facilitant beques perquè els nens tinguin accés als esplais d’estiu, ajudant a les famílies víctimes d’operacions hipotecàries, condonant part del deute, sobretot l’impost d’increment dels terrenys de naturalesa urbana, és a dir, la plusvàlua i aquesta política de contenció de tributs. També el Consell Comarcal ajuda amb beques de menjador o assumint bona part de despeses que havien estat gratuïtes fins ara i que ho han deixat de ser, com per exemple el transport escolar no obligatori. Per tant, el que fem és que aquesta sensibilitat envers els sectors més desfavorits i a aquest conjunt de població que en unes comarques de l’Alt Pirineu han d’assumir una despesa que si evitessin en zones de la conurbació no tindrien, procurar mitigar-la o bé assumir-la en part des de l’Administració.
Altra de les ajudes són els plans d’ocupació.
Sí, ens hi acollim a tots. També fem altres actuacions en l’àmbit laboral, com convenis de col·laboració amb el Departament d’Empresa i Ocupació, i després procurant mantenir plantilles, que ja és molt important en totes les circumstàncies que podem. El foment no és només de la contractació laboral sinó també de l’emprenedoria i el suport a l’empresari, i que té el mèrit d’aguantar la seva estructura empresarial moltes vegades inestable en un territori com el nostre, de difícil supervivència. Pel que fa a la vivenda, posar a disposició habitatges de preu taxat, el règim de lloguer, facilitar l’accés a l’habitatge a joves, la reentrada d’emancipació… ha estat constant per les polítiques del municipi i del Consell Comarcal.
Tot això no deu resultar fàcil si apliquen la Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Doncs no, és una llei feta des d’una òptica centralitzadora i que desconfia sistemàticament de les entitats locals com a administradores del bé públic i com a promotores i inversores en el territori. Bona part de la recaptació i prestació de serveis s’han de prestar des de la proximitat, i en el nostre cas per exemple, el poble més al nord del Pallars Sobirà està a més de 2 hores de la capital, per tant, és infumable i immenjable que es pugui prestar serveis de proximitat des de la capital de la demarcació. I després hi ha un rerefons també polític, els ajuntaments són molt sovint la garantia que la manera de sentir i de pensar del poble es faci evident. Per tant, aquí també hi ha darrera una voluntat de xafar la voluntat del poble de Catalunya, d’escollir el seu futur, i una de les maneres és neutralitzant l’Administració local i reduint-lo en un simple negociat de cementiris, que és bàsicament el que es pretén amb aquest tipus de legislació.
Parla molt de proximitat. On es veu en l’alcaldia de Sort?
Es veu en el tracte personal, jo sóc una persona accessible, que qualsevol que vulgui parlar amb mi, apart que em trobarà pel carrer a moltes hores, pot comunicar-se sol·licitant una entrevista, a través del correu electrònic o una trucada telefònica al meu mòbil, que gairebé el té tothom a Sort. Apart d’això, en tots aquells aspectes de transcendència convoquem una mesa als Plens i també reunions monogràfiques en els 14 nuclis agregats a Sort, programant periòdicament reunions amb les associacions de veïns per tractar tots els temes que afecten al nucli, des de problemes de vialitat fins a administració dels comunals del terme local, atendre propostes de l’associació o d’un veí en particular, donar comptes del que s’ha invertit o del que no s’ha invertit…
Per tant, transparència.
En efecte, donar la cara sistemàticament quan són bons moments i quan no ho són tant. Per exemple, quan vam rebre la notícia que l’Estat deixava d’assumir el cost del transport escolar, vam explicar quines gestions havíem fet perquè a través de Diputació i de Consells Comarcals es pogués assumir aquesta despesa i no repercutís en la família; quan no vam poder salvar la gratuïtat del menjador escolar, també ho vam explicar, és a dir, sent sincers, explicant aquelles gestions que fas i les que et resulten afortunades i aquelles que no ho són, és l’única manera de ser proper i explicar com és la realitat.
Es presenta a les properes eleccions?
Sí, jo crec que el balanç col·lectiu i el personal em fan creure que puc afrontar una reelecció amb dignitat i amb tota la capacitat per explicar el que hem pogut fer, el que no, i del que vam explicar en el programa electoral, bona part s’ha complert o està en vies de compliment. Per tant, ho veig com un futur immediat realitzable.
I quines serien les seves prioritats pel pròxim mandat?
Continuar impulsant l’economia del municipi i de la comarca en els aspectes on som competitius. Insistiria en aquest paper que Sort pot fer com a capital d’esports d’aventura i de turisme de natura dins del Pirineu, a través d’accions que ja hem fet, amb col·laboració amb altres administracions i que continuarem programant pels propers anys. Un altre aspecte fonamental és mantenir els serveis al ciutadà sense perdre intensitat, afavorint sempre aquells que ho necessiten més, sigui millorant la residència de grans o la prestació del servei de llar d’infants optimitzant els recursos i evitant al màxim que el dèficit acabi restant a l’Ajuntament. Altre tema important són els accessos als nuclis, que hi ha molta distància entre nuclis i capital i comarca.
Una inversió bastant correcte pel que veig.
Una inversió en el manteniment, garantir la viabilitat, o amb millores urbanes imprescindibles, que són les que garanteixen que la població es mantingui i que la dinàmica econòmica progressi. Si no tenim aquests temes elementals resolts, difícilment podrem mantenir la població i la d’activa. No només cal que es creïn llocs de treball sinó que cal que els llocs de treball siguin accessibles i per ser-ho, s’han de complir totes aquestes condicions.
Com a President del Consell Comarcal, creu que podria haver més cooperació i col·laboració entre municipis?
Sí, amb això hem avançat moltíssim tot i el caràcter individual o individualista que té la gent de muntanya. Molts dels recursos que gestiona el Consell Comarcal són per delegació de competència dels ajuntaments, com la conservació i manteniment d’accessos en nuclis de carreteres de titularitat municipal, la viabilitat hivernal. Després, el servei de col·laboració d’aigües i els serveis socials, benestar, es gestionen des del Consell, la gestió dels menjadors escolars… Tot això són aspectes en els quals la col·laboració entre els ajuntaments i el Consell es fa molt patent. Altres aspectes de col·laboració és que s’ha començat a convertir en un hàbit l’intercanvi de material entre ajuntaments.
Què vol dir?
Quan es fa un acte extraordinari, quan s’organitza una cursa, quan hi ha un concert, o la Festa Major, i cal disposar de material, ens posem d’acord entre els municipis per crear aquest servei d’intercanvi i de préstec. I podríem continuar, segurament encara hi ha la possibilitat de crear una Central de compres que aglutinés tots els ajuntaments o que l’adquisició per exemple de determinats béns d’equip i material es pogués fer conjuntament, es pogués obtenir la contractació de serveis, un millor preu i una millor utilització i optimització del recurs.
Sort és un municipi que forma part de l’Associació de Municipis per la Independència. Com es treballa la independència des de l’Ajuntament?
Formem part de l’AMI i també de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. Amb l’AMI tenim excel·lents relacions i ens coordinem en tot allò que és possible, en l’organització d’actes, en la tramitació de mocions tan al Ple del Consell com al de l’Ajuntament, i adherint-nos a totes aquelles iniciatives que es proposen des de l’AMI, recolzant, comunicant i fent difusió. Hi ha una relació estreta amb les entitats municipalistes i en concret entre l’AMI, l’Ajuntament i el Consell.
Què li diria al President Mas després d’aquest 9 de novembre?
Que el projecte continua i la lluita tirarà endavant perquè hi ha la voluntat que sigui així. Torno a repetir-ho, no només els individus sinó la col·lectivitat espera que el procés tiri endavant i que la capacitat i la voluntat del poble de Catalunya d’expressar-se, no es pot aturar de cap de les maneres.
